<![CDATA[Ara Balears - institut espanyol oceonografia]]> 10 <![CDATA[Investigadora de l'IEO destaca la "bona salut" de la llagosta menorquina]]>

La investigadora de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) Sandra Mallol ha destacat la "bona salut" de la llagosta menorquina, en part a conseqüència de la riquesa de la biodiversitat de l'illa. Mallol explica: "La llagosta d'aquí és la mateixa que es captura a tota la Mediterrània, però en funció del terreny i de la varietat de menjar pot adoptar diferents matisos", i ha afegit: "Menorca ofereix hàbitats molt diferenciats, amb roques i una diversitat d'algues i invertebrats que permeten a aquest crustaci alimentar-se d'una biodiversitat extremadament rica".

]]> <![CDATA[L’IEO envia un SOS per evitar el naufragi burocràtic]]> “L’oceà és de tots i no és de ningú. Pertany als pensaments més agosarats, als esperits científics més aventurers, al treball més dur i al més ben organitzat”. La frase és d’Odón de Buen, el creador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) l’any 1914. Que en queda, però, avui dia, d’aquest esperit agosarat i aventurer, 104 anys després, en aquest organisme públic de recerca dedicat a l’oceanografia i l’assessorament científic? En queda poca cosa, d’acord amb el manifest que han signat prop de 350 persones (entre personal administratiu, tècnics i investigadors) dels nou centres que configuren l’IEO, inclòs el Centre Oceanogràfic de Balears, que aquesta setmana han denunciat la “dramàtica situació” en la qual es troba aquesta institució centenària a causa de la dificultat d’executar els seus pressupostos, de la burocràcia, del col·lapse administratiu i de la poca agilitat de gestió d’aquest organisme, que administrativament depèn del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació.

]]>