El gran campió d'escacs Magnus Carlsen porta texans. Com milers de persones, vaja. Però als grans tornejos d'escacs estava prohibit portar-ne. Aquesta darrera setmana el defensor del títol al Mundial d'escacs de partides ràpides va abandonar la present edició, que es disputa a Nova York, després que la Federació Internacional, la FIDE, no l'aparellés divendres a la novena ronda quan ell va negar-se a canviar-se els pantalons texans que portava posats. Carlsen, un geni que ho ha guanyat tot i que gaudeix trencant les normes, va decidir que preferia perdre el títol abans que cedir a una norma que considera retrògrada.

Lamine Yamal està batent tots els rècords de precocitat al món del futbol, però hi ha un nen que el supera en un altre esport. Amb només deu anys, Faustino Oro ja ha aconseguit meravellar el món dels escacs amb les seves gestes. Per exemple, és el jugador més jove amb el títol de mestre internacional i fa uns mesos es va imposar en una partida ràpida a Magnus Carlsen, considerat el número u del món. Per això, per la seva nacionalitat argentina i pel seu recent trasllat a Catalunya amb l'objectiu de desenvolupar millor les seves capacitats, s'ha guanyat el sobrenom de Messi dels escacs al seu país. I el de Chessi al món anglosaxó.

Barrejar escacs amb scrabble en català ens fa pensar en aquella dita de mesclar ous amb caragols, encara que una segona pensada potser ens faci veure que algun punt sí que en tenen en comú aquestes dues especialitats: l'ancestral i la contemporània. "Ambdues tenen una part mental molt important. L'scrabble encara no és un esport però tot pot arribar. L'estratègia juga un paper clau a cada partida, en cada moment", explica el president de la Federació Balear d'Escacs, Joan Pere Cerrato.

L’escriptor valencià Paco Cerdà (el Genovés, 1985) viatjava a l’AVE amb la seva parella, la també escriptora Purificació Mascarell. De sobte, ella li va donar uns copets al braç per cridar-li l’atenció sense alçar la veu. "Era el vagó del silenci", apunta ell. "Mira, aquest serà el teu pròxim llibre", va dir Mascarell assenyalant amb el dit la pantalla, on s’estava projectant un documental del programa Informe Robinson. Cerdà va quedar atrapat per una història que desconeixia, la d’Arturito Pomar, un nen prodigi dels escacs que va acabar convertit en una joguina en mans del franquisme. "En un peó", puntualitza Cerdà. D’aquell viatge en tren en va néixer un llibre que després de ser premiat a Espanya i França arriba en català, publicat per Ara Llibres i traduït per Imma Falcó. "Em coneix bé, la Puri", admet Cerdà en una cafeteria de Barcelona, on presentarà el llibre el pròxim 11 de novembre a la llibreria Ona.

Malgrat les sancions que l'esport rus ha rebut a causa de l'atac contra Ucraïna, els mesos vinents els jugadors d'escacs del país podran escoltar el seu himne i jugar sota la seva bandera, com si no hagués passat res. "És un esport on fan el que volen. És un escàndol que intentin fugir a l'Àsia per evitar les sancions que la Unió d'Escacs Europea els ha imposat", es queixava durant una conferència Malcolm Pein, delegat de la federació anglesa i gran mestre. Als escacs, els russos sempre juguen amb blanques i guanyen. Des de fa més de vint-i-cinc anys manen a la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs. És un esport molt popular en una terra que va veure com el 1914 l'emperador Nicolau II creava el títol de "gran mestre" oferint-lo als cinc finalistes del torneig que havia organitzat a Sant Petersburg. Rússia és el país de Kàrpov i Kaspàrov (tot i que era nascut a Bakú), de Mikhaïl Botvínnik i Aleksandr Alekhin. Durant la Guerra Freda, els escacs també van ser escenari de grans duels entre soviètics i nord-americans, com el cèlebre del 1972 a Islàndia entre Bobby Fischer i Borís Spasski. Els escacs són tan populars a Rússia que, després de la caiguda de l'URSS, Moscou va treballar durament per passar a controlar la FIDE. Així, el 1995 va ser elegit com a president de la federació internacional el polític rus Kirsan Iliumjínov. Era l'inici del domini rus als despatxos.

El tauler mundial del món dels escacs s’ha trencat, amb totes les peces rodolant per terra. El gran campió noruec que ha revolucionat el joc l'última dècada, Magnus Carlsen, ha iniciat la guerra contra el jove nord-americà de 19 anys Hans Niemann acusant-lo de fer trampes. Els escacs, lluny de la seva imatge elegant, són un esport on sempre hi ha hagut escàndols. Sempre s’ha fet trampa, amb acusacions de practicar el dopatge per poder estar més concentrats, de donar substàncies a rivals perquè es trobin malament o d’utilitzar noves tecnologies per derrotar els rivals. De fet, Niemann ha vist com s’escampa el rumor, en part per culpa de personatges com el magnat Elon Musk, que va derrotar Carlsen fent servir un estimulador anal. Una joguina sexual introduïda a l’anus que, modificada, vibrava fent senyals en codi morse que servien perquè Niemann sabés quin moviment havia de fer. Un ajudant del jove nord-americà hauria fet servir un programa informàtic que decideix en un segon les jugades que cal fer, i hauria fet arribar el missatge en codi a Niemann, un jugador que s’ha vist envoltat d’una polèmica mai vista.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he enganxat al Paraulògic. Aquest joc de paraules creat per l’equip de Rodamots s’inspira en l’SpellingBee del New York Times i proposa, cada dia, formar paraules a partir d’un grup de 7 lletres. Només s’admeten paraules que apareguin al DIEC i per fer-ho més difícil s’ha d’utilitzar sempre la lletra del mig. Si ho proveu, us hi enganxareu segur.

]]>

Quan la Isabel Marzal, vila-secana de 47 anys, va decidir apuntar-se al club d’escacs del seu poble, ara fa tres anys, es va trobar que era l’única dona. No només al club, també en els tornejos i a les activitats que organitzaven. “És incòmode i a vegades violent ser l’única dona a tot arreu. Comences a pensar que ets al lloc equivocat, et preguntes per quin motiu és així, si les dones no tenen la mateixa capacitat per jugar, si està mal vist...” L’escaquista afegeix que també s’ha trobat en situacions que evidencien que els escacs femenins no estan normalitzats. “Una vegada en una lliga em van dir «Les mares han d’esperar fora». Es dona per fet que si una dona és allà és perquè hi porta el nano -comenta-. O en un torneig vaig sentir que el del costat li deia al meu rival «Quina sort, t’ha tocat la dona». No són comentaris amb mala fe, són homes que mai a la vida han vist una dona jugant a escacs”. També s’ha trobat amb actituds paternalistes. “Et diuen «Que bé, esclar que sí, està molt bé que les dones jugueu»”. Tot i això, assegura que són comentaris més aviat excepcionals i que en general la gent és molt respectuosa.

]]>

Calvià acull aquest cap de setmana el XVIII Calvià Chess Festival - Festival Internacional d'Escacs, en què participen un centenar de jugadors d'una vintena de països. Una de les novetats d'enguany és una exhibició de partides simultànies per part de les campiones Sabrina Vega i Mònica Calzetta, que s'enfrontaran simultàniament a quinze rivals cadascuna. L'edició d'enguany començarà aquest dissabte a la Sala Palmanova i finalitzarà el 17 d'octubre amb el lliurament de premis. Del centenar de persones que participaran en l'esdeveniment, més del 50% provenen d'altres països, segons ha comunicat l'Ajuntament de Calvià. La cerimònia forma part de les diferents activitats esportives que s'organitzen per diversificar l'economia local i allargar la temporada.

]]> L’èxit de la sèrie de televisió Gambit de dama sembla que ha tornat a posar de moda els escacs entre els més joves del país. Els que jugàvem fanàticament sent al·lots, i que vam arribar a competir federats, i que fins i tot teníem preparadors i vam aprendre estratègies, obertures i finals, trobem en aquesta ficció un món perdut, el d’aquest joc meravellós abans que arribessin les màquines. 

]]>

Gambito de dama no és només la minisèrie més vista en la història de Netflix i un èxit global. Ha estat també “una porta d’entrada gegant a totes les persones que mai no havien tingut cap interès en els escacs i per a gent que feia molt temps que no hi jugava i s’han tornat a motivar”, diu Ramon Chalmeta, vicepresident i responsable d’escacs base de la Federació Catalana d’Escacs (FCE), que subratlla que s’està vivint un “boom” dels escacs com feia anys que no passava.

]]> The queen’s gambit (Gambito de dama en castellà) és un tipus d’obertura dels escacs i el títol d’una de les millors sèries de Netflix. Creada per Scott Frank i Allan Scott a partir de l’adaptació de la novel·la de Walter Tevis, són set capítols que et transporten per una història captivadora. Gambito de dama és un conte, és un biopic d’una protagonista inventada que passa de la infantesa a l’edat adulta, és un melodrama ple de personatges extraordinàriament ben treballats, és una gesta apassionant i versemblant del món dels escacs, és un relat amb rerefons feminista, és una recreació molt chic ambientada als anys 60, és un drama sobre pors, traumes, addiccions i obsessions, però també un relat sobre l’amistat. En definitiva, és una molt bona sèrie amb la interpretació magnètica de l’actriu protagonista, Anya Taylor-Joy. Gambito de dama explica la infantesa i joventut de Beth Harmon, una nena òrfena que descobreix els escacs a l’internat. L’enigma que amaguen aquelles seixanta-quatre caselles blanques i negres es converteix en el seu refugi per subsistir emocionalment, fins al punt que seran la seva salvació per obrir-se al món. Ella aspira a convertir-se en la campiona mundial d’escacs. Taylor-Joy es fusionarà meravellosament bé amb aquest personatge i serà capaç d’imbuir-nos de la seva capacitat de concentració. La sèrie construeix una intimitat al voltant de la protagonista que ens convertirà en discrets espies de la seva solitud. El guió és perfecte perquè no només sap utilitzar els diàlegs en la justa mesura sinó també els silencis i les mirades per dir les coses més importants. El disseny de producció i l’ambientació són exquisits, igual que el vestuari i la perruqueria. A nivell de realització, els moviments de càmera no són mai innocents i aporten informació complementària a l’escena. La manera com la música acompanya les partides d’escacs, convertint-les en emocionants encara que no hi entenguis un borrall, d’aquest joc, és magnífica.

]]>

Fa cinquanta anys el món va viure la primera partida d’escacs disputada al cosmos. Amb motiu de l'aniversari, aquest dimarts es recordarà la fita històrica amb un enfrontament entre Serguei Kariakin i els astronautes Ivan Wagner i Anatoli Ivanixin.

]]>

“Els escacs són un magnífic pal·liatiu contra l’avorriment”. La frase la pronuncia Eloy Caballero, president del Club d’Escacs d’Alacant, que aquests dies de confinament pel coronavirus ha iniciat un projecte per “ensenyar a tothom a jugar escacs”. La iniciativa té un nom impactant i directe: Contra el coronavirus, escacs, i és una web que emet vídeos per iniciar com més gent millor en aquest esport. “Perquè els escacs són tot a la vegada: art, esport i ciència”, defensen.

]]>

La setmana passada, la barcelonina Marta García va competir en un torneig universitari d'escacs, el Campionat Universitari d'Escacs del País Valencià que organitzava la Universitat d'Alacant. Va aconseguir arribar a la final invicta: va superar cinc competidors i, amb el sisè, va signar taules. Va obtenir 5,5 punts sobre 6, la màxima puntuació del torneig. L'alegria per haver-lo guanyat es va diluir quan, a la cerimònia de lliurament de premis, li van donar tan sols el de guanyadora de la categoria femenina. Tal com va informar El País, el problema es va originar perquè, a diferència del que passa habitualment en els tornejos d'escacs, les bases d'aquest campionat universitari deien que hi havia dues categories, una de masculina i una de femenina, raó per la qual Marta García va rebre el premi com a campiona femenina.

]]>

Anatoli Kàrpov, jugador professional d'escacs i campió del món entre 1975 i 1985, es mostra partidari d'implantar els escacs com a assignatura escolar perquè "afavoreix el desenvolupament dels nens".

]]>

El noruec Magnus Carlsen va revalidar ahir el títol de campió mundial d’escacs després de superar el nord-americà Fabiano Caruana en el desempat final per la vida ràpida (3-0). D’aquesta manera, Carlsen segueix defensant el seu regnat: és el campió del món d’escacs des de l’any 2013. Per la seva part, Caruana, que somiava amb retornar el títol mundial d’escacs als Estats Units, s’ha quedat a les portes de la fita en una final que es va decidir al desempat després de 12 empats en les partides lentes prèvies, alguna de més de 7 hores.

]]>