Malgrat ser un magistrat amb una carrera brillant, Carlos Gómez (Madrid, 1957) no sabia que acabaria dedicant la seva vida a la judicatura. Va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar dos anys després dels assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha. Els seus inicis professionals el varen dur primer a Catalunya, a Santa Coloma de Farners, un lloc d’on hi té molts bons records, i després a Barcelona, on a només 26 anys va exercir com a jutge d’instrucció, una plaça especialment complexa en l’àmbit penal. A Palma va fer feina al Jutjat d’Instrucció número 2 i, posteriorment, va estar a una secció civil de l’Audiència Provincial (abans Audiència Territorial), on va quedar prop de 30 anys. A més d’innovar la pedagogia de la judicatura, ha estat el primer espanyol a formar part del Comitè de Drets Humans de l’ONU (2020-2024). En l’actualitat presideix el màxim òrgan judicial de les Illes Balears, el Tribunal Superior de Justícia.

"El desenvolupament i el seu gran impulsor, la cooperació internacional, enfronten fortíssims vents en contra", admetia aquest dilluns al matí el secretari general de l'ONU, António Guterres, i alertava que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per d'aquí cinc anys –l'anomenada Agenda 2030– "estan en perill" i semblen condemnats a no complir-se. "Dos terços d'aquestes metes estan endarrerits i assolir-los requereix una inversió de més de 4 bilions de dòlars l'any", ha dit Guterres durant la inauguració de la 4a Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD4) que ha arrencat aquest dilluns a Sevilla.

El bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.

El Tractat dels Oceans, que es va acordar l'any 2023 per protegir les aigües internacionals, no es podrà posar en marxa fins que no l'hagin ratificat 60 països. I de moment, dos anys després, només ho han fet 50. Aquesta setmana, delegacions de 175 governs de l'ONU s'han reunit a Niça, a la gran Cimera dels Oceans, que tenia aquest com un dels principals temes pendents. I tot i que la cimera s'ha acabat sense les 60 firmes, l'amfitrió de la trobada assegurava que sí, que totes les ratificacions necessàries estan compromeses i es faran efectives el 23 de setembre, en "una cerimònia oficial" a la seu de l'ONU a Nova York. Ho deia aquest divendres Olivier Poivre d'Arvor, l'enviat especial de França per als oceans, que assegurava que aquesta era "una gran victòria" de la Conferència de Niça, sobretot "tenint en compte que els Estats Units s'estan retirant de tot" i també s'han desentès d'aquesta negociació. Tanmateix, la futura ratificació del tractat –que entraria en vigor a principis del 2026– no evitarà l'explotació petroliera ni tampoc la mineria al fons marí; ni tan sols pràctiques tan destructives com la pesca d'arrossegament, tenint en la declaració final acordada a Niça.

Segurament han vist les imatges. Durant la seva intervenció al Consell de Seguretat de l'ONU, a la seu d'aquest organisme a Nova York, el representant de Palestina Riad Mansur va recordar les matances d'infants perpetrades pel govern i l'exèrcit israelians, i es va posar a plorar. “És insuportable”, va dir, i va pegar un cop damunt la taula. “Com pot ningú tolerar aquest horror?” 

Els primers camions amb ajuda humanitària per a la Franja de Gaza han pogut descarregar finalment aquest dijous alguns productes bàsics, que han començat a arribar a la població civil. El Programa Mundial d'Aliments (PMA) ha confirmat que s'han pogut distribuir els primers sacs de farina, cosa que ha permès que algunes fleques del sud i el centre de l'enclavament hagin reprès l'activitat, després de moltes setmanes aturades per culpa del bloqueig total d'Israel. "Estem en una cursa a contrarellotge per evitar una fam generalitzada", ha dit el director de l'agència d'alimentació de l'ONU a Palestina, Antoine Renard.

La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

El món àrab ha expressat aquest dimarts durant una cimera al Caire el seu suport a un pla de reconstrucció de Gaza que exclou Hamàs i que ha preparat Egipte en les últimes setmanes, per tal d’articular una alternativa conjunta a la proposta del president dels Estats Units, Donald Trump, de prendre el control de la Franja després d’expulsar-ne la població. La proposta egípcia, però, deixa diversos assumptes clau sobre el futur govern del territori sense resoldre, i la seva viabilitat està en dubte per la falta de suport actual de Tel-Aviv i de Washington.

Quan es compleixen gairebé dos anys de l'esclat de la violència al Sudan, immers des de l'abril del 2023 en un conflicte civil entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF), l'ONU alerta de l'ús de les violacions de criatures com a arma de guerra. L'Unicef, l'agència per a la infància de les Nacions Unides, denuncia en un informe difós aquest dimarts més de 200 agressions sexuals de nens i nenes, entre les quals hi ha menors de tan sols un any. "Homes armats violen i agredeixen sexualment criatures, inclosos infants d'un any", afirma l'organització.

Gonzalo Delacámara és economista i expert internacional en seguretat hídrica. És assessor en política d'aigua de la Comissió Europea, l'OCDE, el Banc Mundial i l'ONU i professor a la IE University.

Al món hi ha un milió d'espècies naturals en perill d'extinció. La vida salvatge s'ha reduït un 69% els últims 50 anys. Per això, els governs de tot el món es van posar d'acord finalment l'any 2022 a Montreal per protegir almenys el 30% dels ecosistemes l'any 2030, però calia veure com es finançava aquesta tasca descomunal. Aquest era l'objectiu de la cimera de l'ONU de la Biodiversitat COP16 que es va celebrar el novembre passat a Colòmbia i que va acabar sense acord. Les negociacions s'han reprès aquesta setmana a Roma, i finalment el pacte s'ha segellat prop de la mitjanit de dijous, quan acabava el termini. Els 150 governs reunits a la capital italiana han acordat "mobilitzar 200.000 milions de dòlars anuals des del 2030" per finançar la protecció i la restauració d'ecosistemes amb diners públics i privats i amb diverses figures financeres. Uns fons que inclouen –i aquí hi havia el gran escull– ajudes directes dels països rics als més pobres: seran de 20.000 milions anuals a partir del 2025 i de 30.000 milions anuals a partir del 2030.

Ben entrada la matinada de diumenge, la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29, ha aconseguit un acord que semblava gairebé impossible, però que ha decebut a gairebé tothom. El text aprovat a Bakú (Azerbaidjan) preveu que els països rics aportin 300.000 milions de dòlars anuals el 2035 per ajudar els països pobres a fer front a l'emergència climàtica. Una xifra "escandalosament massa baixa", com deia el ministre de Gàmbia, dins d'un acord en general "decebedor", segons ONG climàtiques com Greenpeace, però que els països pobres no han tingut més remei que acceptar per poder tenir alguna ajuda amb la qual treballar. Queda lluny del bilió de dòlars que demanaven els estats més vulnerables i les ONG, i deixa la porta oberta que puguin ser ajudes de molts tipus, "públiques i privades" o fins i tot en forma de crèdit.

Com es poden posar d'acord 200 governs diferents? Aquesta és la proesa que intenta cada any la cimera contra la crisi climàtica de l'ONU, les ja conegudes COP. Un miracle que sovint s'aconsegueix només a costa d'aigualir enormement els textos d'acord final, tal com hem vist una vegada i una altra en aquestes cimeres. A les bambolines d'aquestes grans trobades mundials, sovint és un grup reduït de països (alguna vegada han estat només dos) els que acaben prenent la decisió final que desencalla l'acord, habitualment després d'hores i hores d'una esgotadora negociació que els deixa sense dormir l'última nit de la cimera (de vegades més i tot). L'aprovació final sempre ha de ser per consens, és a dir, que el text ha de passar per un plenari de tots els estats sense que cap d'ells mostri la seva oposició expressa. I això no és gens fàcil.

Quan només porta quatre dies en marxa, diversos conflictes diplomàtics sumen incertesa als resultats de la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica. L'amfitrió de la cimera, el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ja va desfermar les crítiques internacionals quan va inaugurar la trobada dimarts amb un discurs en defensa dels combustibles fòssils, però l'endemà encara va protagonitzar una nova polèmica. En un discurs amb representant de les illes del Pacífic, Aliyev va criticar el "neocolonialisme" de França en aquesta regió, que a parer seu contribueix a "la degradació mediambiental" i agreuja els impactes de l'emergència climàtica. Enmig d'una cimera que fa equilibris per arribar a consensos polítics entre quasi 200 països, les dures paraules de l'autòcrata azerbaidjanès han provocat la reacció immediata de França, que ha anunciat que no enviarà la seva ministra a Bakú. El president de l'Azerbaidjan també va acusar França de reprimir "brutalment" les preocupacions per la crisi climàtica entre la població dels seus territoris d'ultramar.

La victòria de Donald Trump als Estats Units dispara l'ecoansietat. L'onada expansiva del seu triomf arribarà aquest dilluns a Bakú, a l'Azerbaidjan, on arrenca la cimera anual de l'ONU contra la crisi climàtica, i reduirà les perspectives ja minses que s'hi arribi a un acord ambiciós. L'equip nord-americà que negociarà en aquesta cimera, la COP29, encara serà l'enviat per Joe Biden, que no deixa la presidència fins al 20 de gener del 2025. Però conscients que Trump tornarà a treure els Estats Units de l'Acord de París –com va fer en el seu primer mandat– i desfarà tots els seus esforços, aquest equip difícilment jugarà ja el paper clau que s'esperava.

Winnie Byanyima (Mbara, Uganda, 1959) porta una vida dedicada a la lluita per la justícia, i és que coneix de primera mà què significa afrontar dificultats. Va fugir d'Uganda amb 17 anys per culpa d'una dictadura terrible, va ser refugiada al Regne Unit i el seu marit, l'opositor ugandès Kizza Besigye, ha estat detingut en diverses ocasions. Byanyima ha estat al capdavant d'Intermón Oxfam entre el 2013 i el 2019 i avui és secretària general adjunta de l’ONU i directora executiva d'ONU Sida. L'ARA l'entrevista a Barcelona, on ha vingut a inaugurar el curs a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Encara no són les nou del matí i l’activitat a la Gran Via de Barcelona és frenètica. S’agraeix entrar a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, al centre, per recuperar la calma. Les classes encara no han començat i avui qui envaeix aules i patis d’aquest centre universitari són científics vinguts d’arreu del món que fan recerca en l'empremta ecològica dels aliments que ingerim diàriament. Participen en el congrés internacional LCA Food (Life Cycle Assessment of Foods), un fòrum mundial en què es parla de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris a partir de la ciència i que aquest any s’ha celebrat per primer cop a l'Estat.

Un nou actor ha aparegut en els últims dies a les cròniques sobre l'ofensiva d'Israel al sud del Líban. La Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL) ha rebut diversos atacs de l'exèrcit israelià, uns episodis que han desfermat les protestes de gran part de la comunitat internacional. Expliquem quines funcions tenen aquestes "forces de pau" i analitzem els motius i les conseqüències que podrien tenir els atacs israelians.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat la seva visita durant la inauguració de la 79a Assemblea de l'ONU per marcar perfil advertint sobre l'amenaça que suposen les campanyes de desinformació i l'avenç dels extremismes. "La democràcia lliura una batalla per la seva supervivència. I, siguem clars: no deixa de cedir terreny davant dels seus enemics. La democràcia no pot aspirar a guanyar aquesta batalla amb una mà lligada a l'esquena", ha advertit Sánchez davant l'Assemblea durant la seva intervenció aquest dimecres, que ha posat punt final a la seva agenda durant la Setmana d'Alt Nivell a Nova York.

N’hi ha que pensen que les Nacions Unides no serveixen per a res i n’hi ha que contesten que sense ONU el món encara seria pitjor perquè, almenys, produeix una il·lusió de comunitat global en facilitar seient, veu i vot a tots els estats del món, reunits en assemblea general. Sí, després venen les votacions al Consell de Seguretat, bloquegen el que convé i les bones intencions s’acaben allà mateix.