Desenes de pescadors de les Balears s'han concentrat aquest dilluns en el port de Palma, en una jornada en la qual la flota artesanal no ha sortit a la mar per protestar per les noves obligacions imposades per Europa al sector.

El Govern ha presentat al·legacions al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació contra el nou reglament europeu de control de la pesca. Així, s’alinea amb el rebuig del sector a les obligacions del Diari Electrònic d’Abord (DEA).

Els ministres de Pesca de la Unió Europea han tancat de matinada l’acord sobre les possibilitats de pesca per al 2026 a les aigües comunitàries de l’Atlàntic i sobre els dies de captures al Mediterrani, els quals finalment quedaran establerts en 143 dies. L’acord posa fi a dues jornades intenses de negociació entre els estats membres.

La Federació Balear de Confradies de Pescadors (FBCP) ha qualificat "d'insult, immoral i indecent" la proposta que la Comissió Europea ha posat damunt la taula per limitar els dies de pesca de les barques d'arrossegament.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural obrirà un expedient sancionador a una embarcació de pesca professional per pescar a la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, la qual cosa podria suposar una multa de fins a 60.000 euros i la retirada de la llicència.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Pesca, pactarà amb el sector la proposta d'ampliació de la Reserva Marina dels Freus durant la seva tramitació, amb l'objectiu que la iniciativa disposi "del màxim consens possible". Així ho ha manifestat la Conselleria en una nota de premsa aquest dimecres, en la qual ha recordat que la pesca recreativa es pot practicar amb normalitat a les reserves marines, com s'ha fet als Freus des de fa 25 anys.

A mitjan segle XIX els mallorquins deixaren d’atrinxerar-se a l’interior de l’illa i passaren a habitar també la costa. Era un indret ancestralment temut per ser la porta d’accés d’epidèmies i atacs pirates. Aquella nova relació vingué marcada per una sèrie de lleis estatals encaminades a promoure colònies agrícoles. Ho explica l’investigador de Maria de la Salut Bartomeu Pastor Sureda: “Era un projecte que s’emprengué a tot l’Estat. A les Balears només se’n crearen a Mallorca. Les més importants foren les del litoral (quatre), que són les que encara perviuen, tot i que amb un ús residencial. També, però, n’hi hagué a l’interior (cinc). Es tractava d’aprofitar terres considerades aleshores improductives perquè eren massa primes. Foren utilitzades per al conreu sobretot de vinya i ametlers, però també de figueres, garrovers i cereals per fer pa”.

Una xarxa de pesca que reten peixos vius i que "a sobre" es troba dins la Reserva Marina del Toro ha estat protagonista en les darreres hores de les xarxes socials. Milers de persones l'han compartit i centenars s'han llançat a criticar i comentar amb duresa unes imatges publicades per un compte d'instagram, @Underwater_gang, que organitza tours submarins i que convida els amants de la natura a combatre el que qualifiquen de "traïció a l'oceà". La Direcció General de Pesca ha confirmat no només la legalitat de la xarxa, sinó el bon ús que en fa el pescador professional que la gestiona, i ha demanat "que no es desinformi ni s'alarmi" d'aquesta manera.

Antoni Grau és segurament una de les persones que més coneix la pesca a les Balears. Abans de ser director general de Pesca va ser cap de servei de l’àrea durant tres dècades i ha treballat amb tots els governs autonòmics. Quan va acabar la carrera de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona es va incorporar a l’Administració al laboratori d’Aqüicultura d’Andratx.

Recuperar els peixos pipa de la mar Balear és l'objectiu d'un projecte impulsat per la Fundació Palma Aquàrium i Marilles. Aquesta espècie, llarga i prima, es camufla entre les algues i forma part de la mateixa família que els cavallets de mar.

De la mateixa manera que passa en l’agricultura, quan arriben mesures mediambientals el sector pesquer s’aixeca. Normal, la seva situació crítica no pot suportar més pressions. Però per què no busquem les raons estructurals que fan que sigui quasi impossible viure del primer sector?

Miquel Àngel Mercant no oblidarà les darreres setmanes. A 30 anys, aquest jove enginyer i pescador no és la primera crisi i ultimàtum europeu que afronta. Ha heretat la barca Picasseu II amb base a Cala Rajada,el negoci i la responsabilitat de mantenir viva la tradició familiar. Per enèsima vegada, Europa demanava un nou sacrifici als del seu gremi. “I com que les quotes i els càlculs es fan sense tenir en compte la realitat, per exemple, de les Balears, ens ha tornat a tocar patir i veure molt negre el futur”, admet. Al final, un acord in extremis del qual els detalls són el menys important, va calmar les aigües. “Però és clar que alguna cosa falla. Ens la tenen jurada, i no és vida haver d’estar tot el dia pensant que l’Administració el que vol és que tanquis, quan aportam un element fonamental per l’alimentació dels ciutadans, i quan una bona part de la reconversió ja s’ha fet”, lamenta.

La Unió Europea ha arribat a un acord aquesta matinada perquè els pescadors que practiquen l'art d'arrossegament a la Mediterrània "puguin pescar els mateixos dies o gairebé que enguany" amb la condició d'implementar una sèrie de mesures de caràcter ambiental. Tot i això, la presidenta del mercat de Pere Garau de Palma, Paquita Bonnín, ha reclamat aquest dimarts que les condicions imposades des de Brussel·les "s'han de replantejar" i han de tenir en compte la condició d'insularitat que caracteritza les Balears. "Han de pensar que estam dins una illa, que la nostra idiosincràsia és diferent de València, Galícia i Barcelona. Han de prendre mesures diferents per a les Illes", ha denunciat.

Aquest matí als aparadors de les peixateries que hi ha al mercat de l'Olivar hi havia més gel que peix. Així ha començat el primer dia de vaga de pescadors contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025. Fins i tot, n'hi havia que no tenien ni gel perquè estaven completament tancades com Peixos Blau, on hi havia un cartell que deia: "T'imagines mantenir la teva família si treballes només 27 dies a l'any?". L'acció reivindicativa ha afectat els peixaters que adverteixen que si això continua "serà un desastre". "El que no pot ser és que només deixin pescar 27 dies a l'any. Si no tenim peix què menjaran les famílies i què menjarem nosaltres? Amb el peix no ens farem milionaris, però que almanco ens doni per pagar la casa", demana la propietària de Pescados Beatriz, Cristina Calvo.

El sector de la pesca a les Illes Balears està en perill i la nova normativa de la Comissió Europea en posa en risc la supervivència. "No és que no hi hagi peix per Nadal o per les dates destacades de l'any" és que "s'acabarà el peix fresc de les Illes i amb el sector pesquer quasi per complet", ha denunciat la Confraria de Pescadors de les Illes Balears. Aquesta crisi i l'acte reivindicatiu duit a terme pels pescadors tant de les Balears com de tot l'Estat arriba a causa de la nova proposta de la Comissió Europea sobre els límits de pesca a la Mediterrània que desagrada a tothom. El Govern balear, la Moncloa i les confraries de pescadors de l'Arxipèlag s'hi oposen completament i fan front comú contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025.

L'organització de Productors de Peix i Marisc de Mallorca (OpMallorcamar) i la flota d'arrossegament de l'illa s'han sumat a la vaga convocada a escala estatal per als pròxims 9 i 10 de desembre. Segons ha assenyalat l'organització en un comunicat, no es descarta que la vaga, convocada per protestar contra la proposta de la Comissió Europea de reduir en un 79% els dies de pesca a la Mediterrània, es converteixi en indefinida.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural destinarà al sector pesquer de les Illes gairebé 2,5 milions d'euros dels fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) per incrementar, entre d'altres, els mitjans de vigilància en Reserves Marines. Així ho ha anunciat aquest dissabte la Conselleria durant la 37a reunió del Consell Pesquer de les Balears, principal òrgan col·legiat de caràcter consultiu en matèria de pesca marítima de l'Arxipèlag. El departament que dirigeix Joan Simonet ha presentat durant la trobada diverses iniciatives de normativa sectorial, com el projecte 'Economia Blava: nous instruments de gestió', a més dels resultats d'estudis de grups d'experts.

La Guàrdia Civil ja ha identificat el patró de l'embarcació que divendres vespre va envestir mortalment un jove de 20 anys quan pescava a la zona del port de Cala Bona i va fugir. La llanxa va ser localitzada aquest dissabte abandonada i, gràcies a les investigacions, els agents del cos armat han esbrinat qui era el conductor aquella nit i, també, que la llanxa tenia la bandera alemanya.

Una barca de bou de la flota balear ha capturat accidentalment, entre la badia de Palma i Andratx, 13 tonyines mortes i en estat de descomposició. A més, no és la primera vegada que aquesta embarcació captura tonyines podrides. Com va publicar l'ARA Balears, a principis de juny, ja en va capturar cinc més de 200 quilos cada una. De fet, els pescadors denuncien que han hagut de canviar la seva zona habitual de pesca per evitar aquestes trobades i, així i tot, n'han tornat capturar.

Una barca d'arrossegament de la flota de les Balears ha capturat accidentalment cinc tonyines de 200 quilograms cada exemplar, mortes i en estat de descomposició. Aquests fets varen tenir lloc dijous passat, 6 de juny, i han estat denunciats per la fundació Marilles. Segons ha recollit EFE, la principal hipòtesi és que els vaixells que pesquen a la mar Balear, per nodrir les granges d'engreixament que hi ha a Múrcia i Tarragona, llancen a la mar les tonyines que moren durant l'operació (pesca, pas a la gàbia i transport de gàbies) perquè no es computin en la seva quota.