Falten tres setmanes per a les Fires i Festes de Primavera de Manacor i enguany els nirvis es noten molt a la colla castellera Al·lots de Llevant. Ho assegura un dels seus integrants, Joan Llodrà Gayà, de 52 anys: “Esperam poder-hi aixecar una bona torre per celebrar el nostre trentè aniversari. Som de les primeres colles a les Balears. Naixérem el 1996, el mateix any que els Castellers de Mallorca, de Palma. Fa mesos que assajam. La nostra màxima construcció ha estat un quatre de vuit, és a dir, vuit pisos de quatre persones a cada pis. Només l’hem pogut aixecar tres vegades en la nostra història. Gairebé sempre feim set pisos”.

“Això abans no es veia”, diu l’Helena Llagostera observant com una jove mare asseguda en una cadira adorm el nadó en braços. El pare, jove i fort, acaba de participar en un assaig de la Colla Joves Xiquets de Valls i torna de seguida amb la seva família per comprovar si la petita dorm. És una escena dolça, quotidiana i que il·lustra com han canviat les colles castelleres. L’assaig és al vespre d’un dia entre setmana i a pocs metres d’aquesta família, a la sala del costat, hi ha una vintena de nens que no pensen dormir. N’hi ha que s’enfilen amb gran agilitat, però la majoria només s’empaiten, corren i salten. Alguns són els fills de Llagostera, l’experimentada castellera que s’ho mira atentament: “Abans als assajos només venien els nens que pujaven als castells, però tot això ha canviat. Ara a les colles també venen les dones, i com que els nens no es poden quedar sols a casa els porten aquí, encara que no acabin pujant mai”, explica. La presència de la dona en aquest món ha permès estirar els castells molt més amunt i ha comportat també un ambient cada cop més familiar dins les colles. 

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de gaudir d’una exhibició castellera, acompanyada d’uns amics italians que no n’havien vist mai cap. Com que es tracta de persones sensibles i inquietes, no van parar de fer-nos preguntes que, pobres de nosaltres, miràvem de respondre amb més o menys encert.

La Fira Espectacle de ses Salines, que té lloc cada primer de maig, ha estat acompanyada pel bon temps i molt de públic, després de diversos anys en què la pluja beneïa la primera gran mostra comercial a la comarca del Migjorn, i també la que sol encetar el cicle firal de primavera a tot Mallorca.

El comitè nacional de coordinació del ‘dahi handi’ ha decidit incrementar la cobertura de l'assegurança que cobreix els ‘govindes’ i disminuir-ne la prima per intentar revitalitzar una activitat, la d'alçar torres humanes durant la celebració de la festivitat hinduista del Janmashtami, que havia perdut volada els últims anys a causa de les restriccions legals imposades pel Tribunal Suprem. L'organització ha decidit col·laborar amb la Companyia Oriental d'Assegurances per augmentar la indemnització màxima que passarà de les 200.000 rúpies de l'any 2017 a 1 milions de rúpies durant la present temporada.

La plaça del Blat de Valls es tenyeix de groc en una reivindicativa prèvia de la diada castellera de Sant Joan. Deu minuts abans de la una del migdia, el Cant dels Segadors, que havia de donar el tret de sortida a la primera gran actuació de la temporada tradicional de castells, ha transformat la plaça de l'Ajuntament en un mar de pancartes grogues que reivindicaven la llibertat dels presos polítics. El balcó del consistori ha exhibit a la façana un gran cartell amb un llaç groc i la frase “llibertat presos polítics i exiliats” traduïda també a l'anglès, que ha recordat la figura dels polítics perseguits per la justícia espanyola.

Els Castellers de Mallorca s'han desplaçat aquest diumenge a Manacor amb motiu de l'aniversari dels Al·lots de Llevant. En un dia en què la meteorologia no hi ha estat a favor, l'actuació s'ha duit a terme al pavelló de La Salle.

Els Castellers de Mallorca compleixen 22 anys i ho han celebrat amb tres dies intensos en família i un acte de cloenda que ha tingut lloc aquest diumenge al parc de Ses Fonts, a Palma.

El príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, ha tornat a demostrar que amb diners tot és possible. L'última adquisició de l'hereu a la corona saudita ha sigut un castell francès valorat en 275 milions d'euros, segons publica aquest dilluns el diari 'The Guardian'.

Un petó casteller ha travessat fronteres aquesta setmana. La imatge de dos castellers fent-se un petó dalt de les manilles del 3 de 10 que els Minyons de Terrassa van descarregar el 25 de setembre a la plaça de Sant Jaume, en la diada de colles convidades de la Mercè, s'ha fet viral entre col·lectius gais però també en el món casteller. El cas és que no ha estat pas una excepció, ja que hi ha hagut altres petons castellers que han causat sensació els últims anys.

Mireia Comas, fotògrafa i castellera dels Minyons de Terrassa, va captar el 25 de setembre, durant la celebració de la diada castellera de les colles convidades de La Mercè a Barcelona, una instantània que ha fet la volta al món; dos castellers dels Minyons de Terrassa, que ocupen dues posicions de les manilles del tres de deu que van descarregar, es fan un petó que transmet la passió i l’emoció del moment.

Llegeixo al portal digital DiariCasteller.cat una suposada nota de premsa on hi diu, i cito textualment: “Els Castellers de Vilafranca demanen a tothom que compri entrades pel Concurs. La colla assumirà el cost de totes aquelles entrades que els castellers, socis i simpatitzants no vulguin”.

Gairebé sense adonar-nos-en, l'anomenada 'pretemporada' s'està acabant per a moltes colles. Està arribant el final d'aquell període en què s'aglutinen tota una sèrie d'assajos, de castells i d'actuacions que serveixen per afinar troncs i canalla i per veure quina és la resposta del nucli dur i del gruix de la colla després de la parada hivernal.

Anem cap a la tercera edició del Concurs de Castells des de que aquest s'ha obert a la participació de moltes més colles. Com va sent habitual el concurs arriba amb novetats pel que fa a la normativa que el regirà, i és evident que aquestes novetats tindran un impacte important en el desenvolupament del mateix. Entenc que les principals motivacions que duen a l'organització a anar retocant la normativa son dues, el temps de durada del concurs i la taula de puntuacions de les construccions que estan acceptades dins la normativa. Pel que fa a la taula de puntuacions hi ha redactat un protocol que marca com es realitza aquesta actualització; en aquest sentit, i ens agradi més o menys aquest protocol, poques sorpreses ens hi hem de trobar.

En aquesta recent celebrada Nit de Castells es va concedir el Premi Aleta a l'empresa NZI. Ells no hi van poder ser i em van demanar que els el recollís en nom seu. I no podeu imaginar-vos com de content em va fer ja que el considero un premi just i merescut.

Després de descarregar el tres de nou amb folre a Sant Cugat, entremig de l'alegria que sempre porta fer el primer de la temporada, i després de les abraçades i petons pertinents, parlàvem amb un antic president dels Castellers de Sants, en Daniel Cochs, sobre la necessitat de gaudir del moment, perquè és segur que el creixement de la colla, i de qualsevol colla, no es pot esperar que es mantingui continuadament. I ho comentàvem sobretot pensant en la gran dificultat que tenen les colles, quan vénen d'una trajectòria de creixement sostingut, de resituar-se i posar-se al nivell que en cada moment indiquen la dinàmica dels assajos, la confiança del grup i el nombre de camises presents. Això és el que ens va tocar viure, a ell com a president i a mi com a cap de colla, durant la temporada 2004, en què ens va caldre fer la famosa i temuda passa enrere. La dificultat per posar-te al lloc que et correspon en cada moment.