Al bell mig del barri del Mercadal de Girona hi ha l’entrada a la lògia maçònica més gran de la ciutat: el taller Canigó. Qui esperi trobar-hi un espai d’opulència, emmirallant-se en les pel·lícules nord-americanes, ja els avanço que s'emportarà una desil·lusió. El que podria semblar l’entrada d'un magatzem fosc que dona a un pati d’illa és des de fa gairebé tres dècades el local on es reuneixen una vintena de germans maçons, cada quinze dies, per celebrar les seves tingudes. Són els rituals que comparteixen dins el temple, un espai tancat –sense finestres– ple de simbologia que a primer cop d’ull pot sorprendre.

S'ha publicat un llibre sobre el Barça que explica millor la història del poder a Catalunya durant el segle XX que molts llibres sobre el poder de la Catalunya del segle XX. L'autor es refugia rere un pseudònim, Roger Vinton, malgrat que cada vegada més persones de l'entorn blaugrana coneixen el seu nom real, que no coincideix amb el de cap estrella mediàtica. La major part de la massa social culer (un terme rellevant en aquest reportatge) se'l podria trobar pel carrer i el seu rostre no li resultaria familiar.

Ni dolents i diabòlics, com els pintaven els seus detractors -arribant a l’extrem més violent amb la repressió dictada pel franquisme-; ni poderosos, com se’ls suposava, ja que les seves lògies -grups- a les Balears patien dificultats econòmiques i entre els integrants hi havia molts de treballadors i pocs aristòcrates; ni tan secrets, perquè organitzaven el que ara en diríem jornades de portes obertes i, de fet, tothom sabia qui era maçó –o francmaçó, que és el mateix. En recordam la trajectòria a les Illes, quan la Gran Lògia Provincial de les Balears -per descomptat, ara perfectament legal- du a terme aquest dissabte, a Menorca, l’assemblea provincial. 

Hilda Agostini (1890-1976) va ser una mestra catalana republicana, protestant i maçona, una combinació explosiva que encarnava els fantasmes del dictador Franco. No és estrany, doncs, que morís a l’exili parisenc. S’ha escrit prou de la tasca pionera de moltes mestres a la Catalunya del primer terç del segle XX. És menys habitual, en canvi, posar el focus en la maçoneria femenina, un dels aspectes que tracta la biografia que Cèlia Cañellas i Rosa Toran han dedicat a aquesta figura fins ara desconeguda, un llibre guardonat amb el primer premi d’assaig humanístic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i publicat per Edicions 62.

La francmaçoneria o, simplement, maçoneria és una d’aquelles institucions que més dubtes, curiositat i controvèrsia han creat. Alhora, ha estat objecte d’una infinitat d’especulacions i teories de tot tipus. La xarxa d’aquesta organització s’estén arreu del món i arriba fins a Palma. Concretament, fins a un segon sense ascensor a prop de l’Escola Graduada, situada a l’avinguda de Gabriel Alomar.