Pocs municipis com Palma poden bravejar de tenir un parc nacional (Cabrera), un immens bosc urbà (Bellver) i una serralada, preludi de la Tramuntana (na Burguesa). Tres espais naturals emblemàtics dels quals tothom té el dret de gaudir i el deure de protegir-los i respectar-los. Aquesta ruta puja dalt del puig Gros de Bendinat, el tercer més alt de la serralada que confronta Palma amb els municipis de Calvià i Puigpunyent. És un itinerari llarg però bo de fer i de seguir, amb belles panoràmiques de la badia de Palma.

Al voltant de les Ermites Velles de Valldemossa i molt a prop de Miramar, hi trobam -entre el cel i la terra- un espai tocat per la mirada contemplativa de dos personatges emblemàtics per a la nostra història i cultura: el beat Ramon Llull (1232-1316) i l’arxiduc Lluís Salvador (1847-1915). És un territori on la visió s’eleva per damunt de l’espès alzinar i es perd per l’horitzó de la mar, un espai on arrelà també l’espiritualitat eremítica, de vida dura i austera; un indret on es fonen, en la immensitat del temps i com una sola, les ànimes gairebé bessones de dues persones que el compartiren, però amb sis segles de diferència.

Els 577 metres del puig de Son Nasi no són una condició a tenir en compte, són les seves parets força escarpades i vertiginoses les que fan aflorar l’adrenalina amb aquesta excursió. La ruta s’inicia a la carretera de Sóller, puja pel camí de l’Alqueria d’Avall cap a la Muntanya, al sector de la font de l’Obi. Es puja al cim de la Gúbia per després fer una sèrie de passes al puig veí de Son Nasi, i pel comellar del Bon Jesús, es retorna a la mateixa carretera des d’on s’ha començat.

La ruta s’inicia al carrer de Xesc Fortesa, a la urbanització de l’Arxiduc, a Valldemossa, al portell que dona pas a la finca pública de Son Moragues pel camí de na Rupit. Es passa entre el penya-segat anomenat la Colominada i l’oliverar de la Coma. Més endavant, es deixa a l’esquerra la canal d’en Gordo. Des del camí reial medieval modernitzat, s’obté una bona panoràmica de les cases de la Coma, les de l’Hort, el nucli de Valldemossa i el puig de la Comuna.

En aquesta ruta es remunta el torrent del Parral, a les serres de Llevant, fins a assolir el camí del Bec de Ferrutx. La pujada no és gaire exigent, s’han de fer petites grimpades que no presentaran gaire dificultat al senderista avesat. Comença el dia deixant el cotxe al carrer de les Minyones, a la Colònia de Sant Pere. Se surt al carrer Major cap a la sortida de la població, en direcció al puig d’en Xoroi, per la carretera que passa entre can Pentinat i can Garriga. Aquí es creua la carretera de Betlem i es continua recte pel sender asfaltat, el camí de les Porres. El camí fa un gir cap a l’esquerra, per can Beca, i es continua ara en direcció al puig de la Murta. Aquí s’ha de girar a la dreta deixant a l’esquerra l’entrada a can Grau. El camí torna a voltar a l’esquerra i passa per un seguit d’edificacions. S’acaba l’asfalt i el camí continua entre un pinar i bons exemplars de mates.

La ruta comença a l’aparcament del llogaret de Randa (Algaida), situat davant l’església parroquial. Pel carrer de l’església es puja cap al carrer de la Font, on es troba la font de Randa, els antics rentadors i, més amunt, la creu. Se surt a la carretera Ma-5018, que puja al capdamunt del puig, on se situa el santuari de Nostra Senyora de Cura, i passa pels de Gràcia i Sant Honorat. En aquest punt es gira a la dreta pel carrer del Puig. Es deixa el portell de can Pou a la dreta i es puja per un vell camí empedrat, on hi ha una barrera oberta.

Per iniciar la ruta es poden deixar els cotxes devora la reixa agrícola de la possessió El Pujol, situada a la vall d’Orient, entre Son Perot, el camp d’en Llinars i la font del Freu. S’ha de caminar per la carretera de Bunyola, fins on comença el coll d’Honor, i deixar l’asfalt per un desviament a la dreta, on un rètol en una roca indica que és camí públic. Al coll del Vent, entre el puig homònim (622 m) i el puig de l’Aritjar (982 m), s’ha de girar a la dreta, per un camí de ferradura. L’altura assolida permetrà copsar la magnífica vall verda d’Orient, envoltada de turons coberts de vells i frondosos alzinars.

La ruta s’inicia a Valldemossa, on s’haurà de cercar un lloc per deixar els cotxes que no sigui de pagament, ja que molts de carrers són de zona blava. Una vegada aparcats, se surt de la població i es deixa a l’esquerra el gran casal de Son Mossènyer i a la dreta el molí vell de la Cartoixa. A l’enfront s’inicia el camí esglaonat i costerut de la Comuna, la qual formava part de les possessions dels monjos cartoixans, ara convertit en tram de la Ruta de Pedra en Sec, on es veuran clots de l’antiga pedrera de guix. Allà es veurà el camí de la Beata, que finalitza amb una capella amb el seu nom. En arribar a aquest punt, es gira a l’esquerra i apareix el molinet de la beata Catalina Tomàs, del qual també es conserva part del graner a la part baixa, que data de 1761. Es passarà de llarg per continuar amb la ruta pel GR-221 pel costat de les cases de la Teulera. En aquest punt s’ha d’estar atent perquè uns dos o tres minuts després de passar la casa s’ha de deixar el camí a la dreta. S’ha d’anar a cercar una pista agrícola que s’abandonarà al segon revolt. Es continua per un sender que recorre les marjades.

La ruta comença al camí de Can Bosc, que arranca vora l’oratori del Roser Vell (s. XIV), situat al sud de Pollença. Es passa per un portell que dona pas a un camí que puja ben rost fent revolts. Pocs minuts després d’haver iniciat la caminada per aquest bosc, es veuen a la dreta, sortint un poc del camí, el safareig i la síquia de la font de l’Alzinar. Es deixa el camí i es continua un tirany fitat que arribarà al cingle de Sant Francesc. Abans de continuar pujant, es pot veure un pas de caçadors situat a la dreta. Es deixen les escales dels caçadors pels peus del penyal. Un senderó menarà per una cornisa a un balcó natural, on hi ha una esplèndida miranda sobre les valls, les muntanyes i la badia de Pollença. En aquest punt s’ha de continuar a la dreta.

Els Clots Carbons són un conjunt de tres dolines situat en una zona intensament carstificada i d’un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots, científicament, es denominen dolines. La ruta comença a la plataforma del funicular, on es deixen els cotxes, i es puja per un tirany que mostra l’escalonada serra de na Rius. S’assoleix el coll del Porxo Esbucat i es passa pel costat, per un camí que presenta una petita boca de la fonteta, que quan no hi ha pluja passa desapercebuda. A partir d’aquí es coninua el camí marcat fins que a la dreta apareixen les restes d’una antiga explotació agrícola, on hi ha diferents trams empedrats. Es continua caminant fins a deixar el camí del Cingles a la dreta i es continua la ruta fent la volta al turó dels Matalassos.

La ruta comença a la carretera de sa Calobra (MA-2141), un poc abans de l’estret del penyal Bernat (239 m), devers el km 9,5. És el punt de partida per anar a la cova de la Campana. Es deixa l’asfalt per un lloc no gaire còmode. S’ha de transitar per un desert rocós dominat per parets infranquejables de roques estriades per la pluja. La zona es diu l’Obaga, segurament perquè hi pega poc el sol. Al fons despunta el puig Major.

Es deixa el cotxe al petit aparcament que hi ha just davant la porta d’entrada del llogaret de Son Ordines, situat al final del camí del Clot d’Almadrà. Allà s’iniciarà la pujada al refugi dels Tossals Verds. El primer tram de la ruta passa per un pont de tres arcs de mig punt, creua el jaç del torrent d’Almadrà i continua pujant en paral·lel. Passat un dipòsit d’aigua, que es deixa a l’esquerra, s’agafa el torrent per remuntar un rost comellar amb velles marjades, que s’enfilen pel coster del puig de la Senyora Coloma. En aquesta primera part no hi ha cap fita i s’ha d’anar intuint la muntanya. Es travessa l’antiga canaleta que baixa aigua de la font del Pi a les cases de Son Ordines i es va pujant de marjada en marjada.

La Costera Petita de Sóller es diu popularment al tram comprès entre la torre Picada del port de Sóller i el coll de Cala Ferrera. El punt d’inici és al port de Sóller, a la plaça dels Reis de Mallorca, on hi ha lloc per aparcar. La direcció és cap al carrer del Cingle, on s’arriba pels carrers de Tramuntana i de Mestral. D’aquest carrer del Cingle surt un vial sense asfaltar, adreçat a la costa, des d’on es pot veure el cingle que s’ha de recórrer. A l’esquerra es deixa la punta de l’Escaleta i s’agafa el camí de la dreta que fa pujada. Es continua amb la ruta, que es complica en alguns trams pel terreny descompost.

Per iniciar la ruta es recomana aparcar els vehicles a baix de l’altiu Fumat i caminar cap a Cala Murta. Abans, però, convé deixar un altre cotxe al far, on finalitza l’excursió. El camí que du al far parteix des de la platja pedregosa de Cala Murta. Aquest antic camí, ple de revolts i de pedres, és el que s’ha de recórrer. El traçat va salvant desnivell mitjançant llargues llaçades pels costers dels puigs Garballó i Fumat.

El pas de Son Gallard, també conegut com el pas de les Tres Pedretes, el varen obrir per primera vegada Tomeu Bonet i Joan Ensenyat, el 4 de setembre de 1996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt de temps que ningú no el transitava. El nom de les Tres Pedretes és degut que el primer senyal que hi havia de l’antic pas era un caramullet format per tres pedres, i també per la gran impressió que els va causar el pas. Si el pas hagués tingut una denominació diferent, aquesta molt probablement hauria estat pas de Son Gallard, a causa de la seva situació al sud-est de l’estret de Son Gallard i de les cases de la possessió del mateix nom.

La ruta comença de Manacor cap a la carretera de Conies i es desvia cap a Sos Ferrers. Per aquest mateix camí, a l’altura del quilòmetre vuit, es troba l’entrada a la possessió de Bellver Ric. El terme de Bellver, que fins aleshores havia tingut una certa independència administrativa de Manacor, a final del segle XIV fou unit a aquesta vila i ja no se’n separà fins l’any 1892. El 1913 s’erigí en parròquia pròpia.

A la zona nord de la serra de Tramuntana s’alça el conjunt format pel puig Rodó (801 m) i el puig Caragoler de Femenia (921 m), dins el terme d’Escorca. El massís està situat entre la tossa de les Banyes, el coll dels Ases, el coll dels Pinetons i el coll Ciuró. Aquest darrer és accessible des del camí que passa per les possessions de Femenia Nou i Femenia Vell. El Caragoler de Femenia ben bé es podria anomenar el puig dels Avencs, tant per la quantitat de cavitats com per situar-s’hi el més gran de l’illa.

Aquesta excursió es classifica com a no apta per a tots els públics. Els penya-segats, el terreny abrupte, les cornises per on transcorre bona part de la ruta, els dos passos amb nom propi, a més dels que no tenen nom però que s’han de fer per dur a terme la travessia, requereixen un mínim d’experiència, preparació i forma física. La ruta passa per l’àmbit del barranc de Biniaraix. Es puja pel camí prou conegut i admirat pels senderistes i es recorren les parets espadades de la dreta del barranc. Es baixa pel camí del bosquet d’en Sanat, un impressionant i vertiginós traçat per accedir a la muntanya. La ruta travessa els termes municipals de Sóller i Fornalutx.

Aquesta és una ruta ideal per a dies de calor, una curta caminada per la que es pot denominar la zona més fortificada de Mallorca, la península d’Alcúdia. La seva situació, al centre de les dues grans badies del nord de Mallorca, la feren defensora d’aquest litoral entre els segles XVI i XVIII.

El punt d’inici es troba a Cala Tuent, al vial del restaurant Es Vergeret. Comença la ruta pujant unes escales que drecen el camí i eviten anar per l’asfalt. En uns minuts s’arriba a Es Vergeret, on comença el vell camí empedrat, l’antic vial de comunicació entre Cala Tuent i Sóller. El camí cap a la Costera està ben senyalitzat i, quan s’acaba el camí, se surt davant les cases de Capapuig. Unes passes més endavant apareixen les formacions anomenades el Caixal i el Pa de Figa. A mesura que segueix la ruta, es van trobant trams del vell camí empedrat que passen per una zona de pinar que duen cap a la paret i el portell del coll de na Polla.