La Fundación Ochotumbao i l'associació Arrels Marines han celebrat l'èxit de la replantació de posidònia feta ara fa un any al litoral d'Alcanada, a la badia d'Alcúdia. Segons han detallat, a través d'una nota de premsa, durant aquest mes de maig s'han realitzat diverses immersions a la zona on ara fa un any es va realitzar la replantació i han pogut observar com, de moment, els resultats mostren uns valors molt satisfactoris de supervivència, que superen el 85% dels fragments vius en totes les tècniques utilitzades a les diverses parcel·les. A més, la majora dels fragments replantats ja s'han fixat i han generat noves arrels.

Més de la meitat de la praderia de posidònia de la badia de Talamanca està morta a causa dels fondejos i els vessaments de la depuradora. Així ho ha denunciat el GEN-GOB en el darrer estudi, on constata la degradació progressiva de la posidònia en aquesta zona.

Una hectàrea de posidònia captura la mateixa quantitat de CO2 que deu hectàrees de bosc amazònic. Aquesta dada tan cridanera és una de les que fa servir a les seves xerrades tota una autoritat en ecosistemes marins, Carlos Duarte, per mostrar les extraordinàries possibilitats que amaguen els oceans. 

El servei de vigilància per a la conservació de la posidònia del Govern va trobar i va fer moure més de 15.000 embarcacions que estaven fondejades damunt posidònia durant l'estiu del 2022. Aquest diari ha demanat a la Conselleria quantes d'aquestes embarcacions varen ser finalment sancionades, però han explicat que no tenen aquesta informació.

Una vintena de persones s'han reunit aquest dissabte per treballar conjuntament en la replantació de la praderia de posidònia d'Alcanada. El projecte liderat per Arrels Marines té com a objectiu principal la restauració d'aquestes zones marines tan afectades pels fondejos i els voluntaris han treballat conjuntament amb un grup de científics durant nou hores per replantar fanerògames de posidònia oceànica.

Coincidència o no, l'arribada dels primers turistes a Menorca per Setmana Santa i el corresponent increment de l'activitat nàutica s'ha traduït en els primers comportaments irregulars. Un d'aquests l'ha denunciat el grup SOS Posidònia Menorca, documentant a les xarxes socials el primer cas d'una embarcació llançant l'àncora damunt una praderia de posidònia, concretament a Binibèquer (Sant Lluís). Aquesta mateixa entitat demana des de fa temps un major control per part de l'Administració pública.

El servei de vigilància de la posidònia de la Conselleria de Medi Ambient ha fet 144.513 actuacions aquest estiu per protegir la planta marina. 9.835 corresponen a embarcacions que han estat informades, 7.062 tenen a veure amb navegants que han consultat si havien fondejat correctament i 121.904 actuacions per comprovar si l'àncora afectava la planta. En total, s'han hagut de moure 5.712 embarcacions, una xifra inferior a la de l'any passat, que foren 5.694.

Els herbassars marins de posidònia oceànica, una planta que es troba al mar Mediterrani, "poden capturar materials plàstics abocats al mar i retornar-los a terra ferma". Ho explica un estudi publicat a la revista Scientific Reports que té com a autora principal la professora Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). El treball és pioner en la defensa d'un mecanisme natural per reduir la presència d'aquest material, cada cop més abundant en el medi oceànic.

L'estat de conservació de les praderies de posidònia de les Balears no és "excel·lent" però sí que estan en bon estat, segons ha explicat el director general de Pesca i Medi Marí del Govern, Joan Mercant, durant la presentació de les conclusions de l'informe dels anys 2017 i 2019 de la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia. De les 39 estacions fixes que han registrat dades sobre la planta marina durant aquest període, només tres estan en una situació "dolenta" i nou "regular", mentre que les 27 restants tenen dades bones o molt bones.

Ports Illes Balears transferirà 214.000 euros al Fons Posidònia com a mesura compensatòria per la construcció del dic exterior de Son Blanc, a Ciutadella. Així ho han anunciat els consellers de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir i Marc Pons, respectivament. Aquesta mesura compensatòria va ser imposada per la Comissió Balear de Medi Ambient. Ja s'han invertit prop de 14.000 euros en una aplicació per a dispositius mòbils que ajudarà els navegants a fondejar a les aigües de les Balears per tal de protegir la posidònia.

Abans que la badia de Portocolom es torni a omplir de vaixells ancorats sobre les praderies de posidònia, la plataforma Salvem Portocolom llança de nou l'alarma. Ho fa, com l'any passat, penjant un gran cartell de 36 m2 a la bocana del port, prop del far, per advertir de la prohibició d'ancorar i com a signe d'alerta màxima per la desertització que pateix el fons marí del port, que any rere any es veu malmès per les àncores de les naus esportives i recreatives.

El Govern de les Illes Balears ha recuperat des de l'any passat sis estacions de mostratge de posidònia que fan el seguiment de l'estat de salut de les praderies. Una d'aquestes estacions és a Portocristo. A banda de reinstal·lar els elements de les estacions de mostratge, s'han cercat voluntaris nous i s'ha contactat amb els que ja participaren en la primera etapa d'aquest projecte.

Oceana ha aportat dades procedents de les seves expedicions a les consultes públiques del Govern de les Illes Balears per crear tres noves reserves marines a l'Arxipèlag: punta de la Creu, a Formentera; Tagomago, a Eivissa, i l'illa de l'Aire a Menorca. Els tres enclavaments representaran un impuls a la protecció d'hàbitats importants per a moltes espècies, com també a la protecció de les praderies de posidònia i els fons coral·lígens.