Les Balears no poden continuar assumint l’increment poblacional que han experimentat els darrers anys. Així ho considera la presidenta del Govern, Marga Prohens, qui, durant el debat de política general, va voler posar al centre un fet que cap illenc ignora:l’allau de nova població que ha arribat a les Illes les darreres dècades. Si el que planteja el Govern és reduir l’arribada de migrants, el primer que cal fer és analitzar d’on prové aquest fenomen.Segons les dades del padró de població del 2022, la meitat dels residents estrangers de les Balears (108.585) eren europeus.

L'Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB) ha llençat la segona edició del seu projecte de foment de lectura de premsa per a joves, que permet beneficiar-se d'una subscripció gratuïta trimestral a un diari balear. Aquesta iniciativa, subvencionada per la Direcció General de Joventut del Govern, inclou tots els diaris de les Illes i, per tant, és una bona ocasió per aconseguir una subscripció gratuïta trimestral de l'ARA Balears, el diari en català de les Illes. Aquí trobaràs l'enllaç de la subscripció.

9 de novembre del 2024. L'Argentina. El corresponsal a Europa de la televisió La Nación+ (LN+), Christian Martin, que informa des del Regne Unit, parla de les inundacions de Cadaqués amb una imatge falsa. En lloc d'aparèixer en pantalla fotos de cotxes amuntegats a la riera, l'informatiu argentí il·lustra els aiguats amb l'Onyar, a l'altura de les emblemàtiques cases de colors de Girona, ple de cotxes arrossegats per la força del riu. El que els argentins van percebre com una notícia més, per als gironins –quan el vídeo es va propagar per les xarxes socials– va ser una mostra de fins a quin punt les imatges generades per intel·ligència artificial poden alterar la nostra percepció de la realitat i generar desinformació.

En les últimes hores s'han viralitzat informacions que apunten que el Banc d'Espanya havia llançat un avís advertint la població que no pagui el lloguer via transferència. Segons les notícies publicades per diferents mitjans, l'organisme supervisor financer espanyol hauria detectat un augment en el nombre d'estafes en aquest tipus de pagaments. Ara bé, aquest avís no ha existit mai i el banc central ha desmentit a l'ARA les informacions que corren per internet. "El pagament amb transferència bancària és normal i no suposa cap risc en si", asseguren fonts de l'organisme.

Tot i que és una de les amenaces més importants de l'àmbit de la comunicació, la desinformació i el combat contra les notícies falses tenen poc espai en els currículums acadèmics. Segons un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), només el 7% de les facultats de comunicació espanyoles treballen la desinformació a través d’assignatures específiques. Aquesta és una de les conclusions d'un treball d'investigació que ha durat cinc anys i que ha examinat l'evolució dels instruments de rendició de comptes dels mitjans de comunicació per combatre la desinformació, especialment mitjançant les plataformes de fact-checking. Els resultats del projecte, en el qual han participat set universitats més, s'han presentat en unes jornades celebrades a la UPF centrades en els reptes de la verificació en l'àmbit acadèmic, l'educació i els mitjans de comunicació.

El que hem vist i estem veient al País Valencià arran de la catàstrofe té un nom, que s’escriu amb unes majúscules rotundes: incompetència. A més, hem assistit estupefactes també tota a classe d'ocultacions, mentides, desmentiments, contradiccions, rectificacions, falses excuses, etcètera. En conjunt, un espectacle grotesc, pornogràfic, atès que estem parlant d’una gran tragèdia, amb moltes vides perdudes i malmeses, que segur que hauria estat menor si els responsables haguessin actuat una mica millor abans, durant i després. 

Com pot sortir un home dret i fet com Donald Trump i assegurar que hi ha immigrants que es mengen els animals domèstics de la gent? O que ell no té res a veure amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener? O que la seva contrincant està a favor de l’execució de nadons? A Harris se li escapava el riure per sota el nas, i Stephen Colbert es cargolava de riure amb el tall en què la moderadora, Linsey Davis, precisava tota seriosa: “No hi ha cap estat en aquest país on sigui legal matar una criatura després del naixement. Pregunta següent”. Però que dur tot plegat, oi?

Com podeu llegir a la crònica de Pol Casaponsa Sarabia en aquest diari, el pensador nord-americà Noam Chomsky va ser víctima el passat dimarts d'una notícia falsa que el donava per mort. Chomsky té noranta-cinc anys i un estat de salut delicat, però no tan sols és viu, sinó que havia rebut l'alta de l'hospital de Sao Paulo on es trobava ingressat perquè pogués seguir el tractament des del seu domicili. Tanmateix, la notícia del seu decés va aparèixer a xarxes i es va propagar com la pólvora. A pesar que l'esposa de Chomsky es va afanyar a desmentir-ho, va ser molt més difícil fer prevaler la veritat del que ho havia estat fer córrer la mentida.

Aquest dimarts a la tarda una notícia falsa va començar a córrer per les xarxes socials: Noam Chomsky, un dels principals intel·lectuals de les polítiques d’esquerres dels Estats Units, hauria mort. La informació era mentida, però va estendre’s per arreu del món. Una multitud de mitjans de comunicació, institucions i alts càrrecs van donar credibilitat a la seva mort i les xarxes van bullir. La informació no va tardar a ser contrastada i la seva dona, Valeria Wasserman, va desmentir a diferents periodistes que el seu marit hagués mort. Tot i això, la mentida ja estava estesa i va passar una bona estona fins que la veritat no es va imposar.

En plena cursa per a les presidencials dels Estats Units, els muntatges audiovisuals proliferen per fer decantar la balança electoral. No totes les manipulacions informatives triomfen, però n'hi ha que sí, com el vídeo de Joe Biden durant la demostració de paracaigudisme de la cimera del G-7, en què se'l veia aparentment desorientat. El vídeo, àmpliament difós a les xarxes socials, és tan sols un fragment escurçat de la realitat: el president dels Estats Units no mira al no-res, com sembla en el vídeo manipulat. En els segons anteriors, omesos, s'aprecia com el candidat dels demòcrates es dirigeix a un paracaigudista.

Després de ressuscitar al cinquè dia de meditació, Pedro Sánchez va fixar l'atenció en la necessitat de regenerar el debat públic: va dir en concret, i s'ha repetit fins a l'extenuació, que calia aturar “la màquina del fang”, que és una manera de referir-se a la mentida i la difamació. Efectivament, fa temps que la política espanyola (i la que no és espanyola també, però ara no és la qüestió), i també la catalana, es basa en la propagació de falsedats sobre i contra els adversaris polítics. Les falsedats inclouen invencions, acusacions, tergiversacions, insults i deshumanitzacions, tant de les persones com de les entitats, les institucions o els partits contra els quals es vol actuar. També, si convé, del seu entorn més proper: el que va fer reaccionar Sánchez, per exemple, van ser els atacs contra la seva esposa, Begoña Gómez. Ara bé: en el cas específic d'Espanya, la difamació ha estat un dels instruments polítics que més ha usat la ultradreta nacionalista. Simples difamacions sense fonament van dur moltes persones davant de consells de guerra i judicis sumaríssims, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. I moltes famílies de víctimes del feixisme s'han vist esclafades durant dècades no tan sols pel dolor de la pèrdua de familiars i persones estimades, sinó també per l'oprobi i la vergonya de les difamacions que pesaven damunt ells.

Les manipulacions informatives tenen una tradició tan llarga com el mateix periodisme, però la velocitat de propagació i abast que proporciona internet han situat el concepte genèric de fake news com una de les amenaces més serioses contra les democràcies d’arreu del planeta. Pedro Sánchez incloïa el sanejament d’aquesta pràctica dins del seu eteri de “regeneració democràtica”, però no va fer cap proposta concreta. ¿Qui està legitimat per decidir què és veritat i què no? ¿Com s’eviten els danys de les mentides sense afectar la llibertat d’expressió? Aquests són alguns dels interrogants que diferents països occidentals resolen de maneres dispars i no sempre satisfactòries.

En els 40 minuts escassos que va durar l’entrevista dilluns a la nit de Pedro Sánchez a RTVE, hi va haver dues idees que es van repetir insistentment, fins a deu vegades cadascuna. La primera era “màquina del fang”, com a manera de definir l’entramat polític, mediàtic i policial basat en el que el president espanyol va considerar la mentida i l’insult. El segon concepte repetit ad nauseam va ser que les víctimes de les campanyes de desinformació són també periodistes i mitjans de comunicació.

El diari The Sun ho celebra a la portada d'aquest dimarts. "Encantats de tornar-te a veure, Kate!" A la imatge, una captura d'un vídeo que el tabloide difon a l'edició en línia i amb què vol posar punt final a les moltes #Katenspiracies, les rocambolesques, fantasioses o ridícules teories que es difonen a tota mena de xarxes socials sobre el parador i/o l'estat de la salut de la futura reina consort, de 42 anys. D'acord amb el diari, l'enregistrament va tenir lloc dissabte passat mentre el príncep Guillem i Kate Middleton van anar de compres a la botiga d'una granja situada a un quilòmetre i mig del cottage Adelaide, la casa de camp situada als terrenys del castell de Windsor, on la princesa es recupera de la intervenció quirúrgica del gener. El matrimoni camina amb lleugeresa cap al pàrquing del llogaret mentre carreguen un parell de bosses amb les compres.

Són les nou del matí i a una aula de l'Institut Escola Mirades només es veuen una vintena de portàtils oberts. Amagats darrere la pantalla hi ha gairebé tots els alumnes de 3r d'ESO excepte algun que s'ha deixat l'ordinador i mira el mòbil. L'escena, que a priori faria saltar les alarmes de pares i docents per la creixent addició a les pantalles, avui està més que justificada. L'objectiu és molt concret: que els adolescents tinguin eines per defensar-se davant la desinformació.

La distorsió informativa sobre conflictes és una activitat altament ecològica: hi ha imatges que es van aprofitant aquí i allà, autèntica oda al reaprofitament. Te les trobes fins a la sopa i els seus protagonistes són com de la família, encara que un dia il·lustrin una notícia falsa sobre Ucraïna i, l’endemà, l’enèsima mentida sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Aquests dies circula el següent missatge a les xarxes socials: “Marlaska ja ha ordenat a la policia carregar al carrer Ferraz. Han obert el cap a la meva àvia socialista des de fa 50 anys que ens ha acompanyat aquesta nit dient que Sánchez està venent Espanya als independentistes. Pagaràs per això, Perro Sánchez”. La foto mostrava una pobra senyora amb sang al cap, a l’abric i al terra de l’escala on seia. Però es tractava d’una imatge corresponent a l’entrada de la Policia Nacional en el col·legi Freire del barri de Roquetes de Barcelona, l’1 d’octubre de 2017. És bastant cínic, per part dels ultres, aprofitar una imatge que recull una violència sempre negada per aquests angelets. Una altra de les boles que s’han disseminat és un muntatge xenòfob que pretén demostrar com la policia ataca els manifestants de Ferraz, mentre que fuig dels immigrants a Barcelona. Però el segon vídeo és, en realitat, de les protestes que hi va haver al barri del Gamonal, a Burgos, quan es van instaurar mesures restrictives pel covid, l’any 2020.

Dilluns a primera hora: comença a circular per les xarxes socials una publicació que assegura que el cantant mallorquí Tomeu Penya ha mort. L'anunci es fa des del suposat compte de Produccions Blau, segell discogràfic encarregat dels àlbums del mallorquí. Després d'uns moments d'incertesa i que algun digital hagi donat per bona la informació, el mateix Penya desmenteix la seva mort. Ho fa a través del seu perfil a X –abans Twitter– i de diferents entrevistes a mitjans com RAC1 i el Tot es mou de TV3. "Estic prenent un cafè amb llet i una ensaïmada", ha explicat Penya a Jordi Basté.

El cantant mallorquí Tomeu Penya ha desmentit la seva mort després que un compte fals a les xarxes l'hagi comunicada aquest dilluns dematí. "Estic bé", ha piulat l'artista en el compte de Twitter.

Les imprecisions, mitges veritats i mentides del cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, amb victòria en aquest terreny per al candidat del PP, serveixen de paradigma d'una campanya en què hi ha hagut "moltíssima desinformació", especialment a escala estatal. Ho confirma en declaracions a l'ARA Alba Tobella, codirectora i cap de continguts de Verificat, des d'on els últims quinze dies han constatat una tendència creixent en la difusió de les anomenades fake news: "Hi ha la sensació que cada cop va a més perquè les xarxes ho amplifiquen". I de l'ús d'"informacions incorrectes" no se n'escapa ningú: si des de les dretes han sortit xifres falses sobre la situació econòmica, teories de la conspiració sobre el procés electoral o desinformació sobre la immigració, el canvi climàtic o la comunitat LGTBI, des de les esquerres han sortit dades econòmiques que "es passen d'optimistes" o "exageracions" sobre el programa de l'extrema dreta, exemplifica Tobella.