El firaire torna a estar darrere de la paradeta, en una fira qualsevol d’un poble qualsevol d’una illa que ja li és igual. Arruixa uns al·lots que ja fa una estona que ronden les llepolies, remena l’oli (que ja quasi es remena tot sol, de tan refregit) de les patates, i torna a cridar ricas, ricas, ricas! Ja fa uns anys que va venir de l’altiplà de Bolívia a ‘Espanya’, a provar sort i guanyar-se la vida. Quan pensa en Espanya ho fa així, entre cometes, perquè el que hi ha trobat no es correspon de cap manera amb allò que s’imaginava. Allò que s’imaginaven tants al seu país.

Gabriel Cervera (Cartagena, 1975) pertany a la tercera generació d’una família de firaires. Començà a treballar amb els seus a 16 anys, però des dels 12 ajudava a la taquilla de l’atracció del seu pare. Actualment, gira durant mesos i mesos per tot el territori espanyol, anant de fira en fira -en visita unes vint cada any- amb la seva atracció -una espècie de pèndul amb butaques que juga amb el moviment i la velocitat- i la seva casa mòbil, una caravana desplegable de 53 metres quadrats. La seva dona prové d’una família que exerceix la mateixa professió. Tenen dues filles, raons per les quals ella ara no es mou de Cartagena excepte quan les nines estan de vacances, que aprofiten per visitar el seu pare.