A les Balears, la pressió sobre el sòl rústic creix de cada vegada més des que és vist com un actiu immobiliari i turístic. Aquesta tendència fa que als territoris destinats principalment a l’activitat agrícola, hi hagi menys espai per als pagesos i més per a activitats d’oci, o directament vinculades a l’especulació immobiliària. 

Ara potser ja no es fa tant o ha passat de moda, però en els anys del boom turístic nasqueren molts de grups folklòrics que actuaven a hotels o participaven en activitats al voltant dels turistes. "Això no només va afectar la manera de viure dels individus, que obtenien uns ingressos extra, sinó que va modificar moltes expressions folklòriques. Els pagesos varen passar de cantar al camp, damunt l'era o espolsant ametlles, a fer-ho damunt els escenaris, en contextos folklòrics d'espectacle", afirma el musicòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francesc Vicens. El docent participa en un grup de treball amb experts de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte del turisme en el folklore des d'una perspectiva històrica.

El motiu pel qual moltes de joves no duen el rebosillo posat a la manera tradicional, arreu de les festes populars de Mallorca, és, segons l'historiador i investigador d'indumentària tradicional Miquel Matas, que "moltes d'al·lotes asseguren que els estreny el coll i que diuen que no els fa la cara guapa, i per això se'l posen com si fos un mocador de pirata". Matas, qui també és membre del grup de recerca en indumentària d'Aires d'Andratx, dona suport als col·lectius del Firó de Sóller en la tasca de conscienciar la població d'anar vestida segons uns "codis tradicionals durant el dia del Firó".

Una integrant del Col·lectiu de Pageses de Sóller va interrompre dilluns horabaixa una entrevista en directe del magazín Cinc Dies d'IB3 Televisió per advertir la periodista que "agafassin pageses que anassin ben vestides i no les que van mal vestides". Els fets, que s'han difós a través de les xarxes socials, ocorregueren durant els actes del Firó, quan la periodista Estel Simó es disposava a entrevistar un grup d'al·lotes a la plaça la Constitució. Les joves anaven vestides de pagesa, amb mocadors pel cap i fermats darrere el clotell, a la manera que se suposa que els duien els pirates. Aleshores, es pot veure com una altra pagesa, amb el rebosillo cordat davall la barra, estira la redactora pel braç, se l'endú de part i li diu: "Saps què passa? Que al Col·lectiu feim molta de feina perquè la gent vengui [al Firó] ben vestida, i vosaltres sempre treis la gent que va més mal vestida". A aquesta afirmació, la redactora respon, mentre torna a entrar en pantalla: "Perdona, és que estam en directe, però [...] no et preocupis perquè nosaltres aquí, des d'IB3, sempre reivindicam tradicions com el rebosillo".

El boom turístic fou una màquina de vendre postals plenes d’estereotips de la ruralia illenca. La majoria dugueren el segell del gran retratista de la nostra ‘gallina dels ous d’or’, el català Josep Planas Montanyà (1924-2016). Gràcies a una residència d’investigació, la periodista Empar Bosch Sans s’acaba de capbussar en l’immens arxiu de Casa Planas a Palma, que conté més de tres milions de fotografies. Del centenar que ha estudiat, se n’ha enduit una bona sorpresa: moltes de les seves protagonistes són dones pageses vestides a l’ampla i amb rebosillo. Sovint duen a les mans un paner de collidores, una gerra o un altre símbol de rol domèstic, com un brodat. “És una imatge –recalca Bosch– que no es correspon amb la realitat. Als anys seixanta les dones del camp ja no anaven vestides així. Aquesta indumentària és més pròpia del segle XVIII i de principi del XIX. Així ja ho varen testimoniar els primers viatgers romàntics de les Illes”.

La dona pagesa a les Balears

Sempre havia tingut un paper anecdòtic, però ja ocupa posicions capdavanteres

La dona pagesa ha jugat un paper essencial en les explotacions agràries balears. Però no es pot negar que la seva feina no ha estat reconeguda ni visibilitzada. La majoria de titulars d’explotacions agràries han estat homes i la dona sols ha ocupat la direcció de l’explotació en casos puntuals. En la pesca i en el sector agroalimentari ha passat el mateix, amb excepcions que no alteren la regla general. Els darrers anys hi ha hagut, però, tant al camp com en la direcció de les empreses agroalimentàries, un fort increment del pes de la dona. La dona pagesa ha ocupat posicions capdavanteres pertot, en un difícil context de crisi agrària, i fent anar endavant les empreses agràries que han subsistit, i aquesta presència mereix reconeixement i suport.

]]>

El paper de les dones al sector primari encara és minoritari i així ho confirmen les dades en el Dia internacional de les dones rurals. A les Illes Balears tan sols el 33% de les dones són propietàries d'explotacions agrícoles i el 23% són treballadores, segons un estudi de l'ens públic de Serveis de Millora Agrària i Pesquera (Semilla), de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Margalida Seguí Villalonga podria ser la cara d'aquests números.

]]>

Avui dissabte 10 de març s'ha celebrat la tradicional ofrena floral al Monument de la pagesa i el pagès, a ses marjals, Sa Pobla. L'acte ha comptat amb la presència de la consellera Catalina Cladera.

]]>