<![CDATA[Ara Balears - antoni riera vives]]> 10 <![CDATA[Amb tu va començar tot, Aina Fullana]]> Aquest estiu he llegit Els dies bons, la novel·la de la manacorina Aina Fullana que va merèixer el 2021 el Premi València Alfons el Magnànim. Un any després, guanyava també el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Amb l’autora, joveníssima, som paisans. Som de Manacor. Això va fer que tot d’una que la seva novel·la rebia el premi ja me n’arribassin notícies. Tanmateix, l’esquarterament nacional que patim i la consegüent manca de mires i d’amplitud de la cultura catalana que tan sovint hem de constatar quan la mirada es projecta des del Principat ha fet que la novel·la no tengués el ressò que mereixia. Els motius són dos: l’autora és mallorquina i el premi és valencià. Només que un d’aquests dos condicionants hagués tingut l’etiqueta principatina, Els dies bons hauria estat damunt full a tots els telenotícies, programes culturals, magazins i altres ormejos de difusió de la cultura catalana en lletres majúscules.

]]> <![CDATA[L’home que va fer un país]]>

Tornes de la feina amb l’esguard perplex. Hi ha un moment de la carretera en què, si n’hi ha, s’albira la neu de la serra de Tramuntana. Avui, per sobre les muntanyes, s’eleven uns grans niguls de cotó blanquíssims, irisats per un sol imponent. El dia vol riure i tu no vols plorar. Sabies que havia de passar, i t’ho han dit avui.

]]>