L'Ajuntament de Palma ha tornat a censurar la conferència Palestina, més enllà dels límits d'Israel després del recurs de Ciutadans per Palestina per reprogramar-la a la biblioteca de Cort –l'acte s'havia previst inicialment el 6 de juny. Cal recordar que el Consistori va decidir prohibir l'acte dos dies abans que es dugués a terme i va argumentar que aquesta conferència, que es va fer a la UIB el 19 d'abril, ha estat condemnada pel rector de la universitat, Jaume Carot, que ha assegurat que no l'hauria permès si n'hagués conegut "el contingut real".

La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, ha reclamat a la Unió Europea que actuï per tal de tenir més autonomia estratègica i més capacitat de resposta al marge del que fa l'OTAN. Així ho ha demanat durant la seva compareixença en la conferència de presidents de parlaments de la UE, a Palma, on ha defensat que després de la pandèmia i amb la guerra en territori europeu i en un context de crisi energètica, alimentària i de seguretat digital, "l'autonomia estratègica ha d'ampliar-se a altres àmbits".

La plataforma Ciutadans per Palestina ha convocat per a aquest dimecres (19 hores) una protesta contra la conferència de l'antropòleg i historiador Francisco Gil-White a la biblioteca de Cort, un espai que l'Ajuntament de Palma ha cedit per a l’acte. L'entitat qualifica l'expert de "feixista sionista" i denuncia que fa apologia del "genocidi del poble palestí". La Comunitat Jueva de les Balears és l’entitat que ha organitzat la xerrada.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) es va omplir aquest dimarts per acollir la conferència El proceso creativo de una reportera, de la fotògrafa documental Cristina García Rodero, un acte organitzat en col·laboració amb la UIB que s'emmarca en el programa Transferències del CIFTC.

Convoquen el cicle de conferències Antoni M. Alcover i la llengua catalana organitzat pel Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (Cetem) i la Seu. Les trobades tindran lloc els dies 23 i 30 de gener, i 6 i el 13 de febrer, a les 19 h, a la Seu.

El president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs, ha assumit el comandament de la Conferència de Presidències dels Parlaments Autonòmics d'Espanya (Coprepa). És un càrrec el qual ostentarà durant tot l'any que ve, i de fet, a l'hora de prendre'n possessió, ha destacat "la importància de donar respostes a un moment global complex".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, presidirà la Comissió de les Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes durant els propers dos anys. Així ho ha decidit aquest organisme en la 40a junta general anual, que s'ha duit a terme aquest dijous, segons han informat en un comunicat.

El coronavirus va imposar, aquesta passada primavera, l'ajornament del cicle de conferències dedicat a la figura de Miquel del Sants Oliver (1864-1920) amb motiu del centenari de la seva mort. Només va poder fer-se la conferència inaugural, que duia per títol La cultura a Mallorca al voltant del 1900. El paper de Miquel dels Sants Oliver, a càrrec de Damià Pons.

'La poesia en la imatge' és el títol de la xerrada que es durà a terme aquest dijous al Centre de Cultura Sa Nostra a càrrec de l'escriptor Sebastià Perelló i el fotògraf Jean Marie del Moral, dins el marc de les activitats paral·leles de l'exposició 'Somniant déus' que desgrana la relació entre Toni Catany i Blai Bonet.

Unitat de catalans, bascos, gallecs, valencians i mallorquins per defensar el dret a l’autodeterminació a Europa. Aquesta és la proposta que va llançar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, des de Sant Sebastià -en una conferència organitzada per la plataforma sobiranista Gure Esku Dago- per concórrer a les eleccions europees de l’any que ve. “¿Podem portar la veu lliure dels pobles a l’Europa dels estats? ¿Podem trobar-nos bascos, catalans i gallecs i avançar tots a la vegada per fer sentir les nostres veus a la Unió Europea?”, va preguntar-se el cap de l’executiu. Una proposta que el cap de setmana ja havia llançat el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que escoltava el president de la Generalitat des de la primera fila i amb qui s’havia reunit prèviament. De fet, Otegi es va trobar el 7 de novembre, just fa una setmana, amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo, que dimarts també va llançar la idea d’una llista unitària amb Oriol Junqueras al capdavant i ell de número dos a Europa. “Es poden constituir aliances des de la CUP fins al PNB”, defensava Otegi dilluns al diari Gara.

L'Obra Cultural Balear ha acollit aquest dimecres horabaixa la conferència 'Els darrers musulmans de Mallorca al jaciment d'Almallutx', a càrrec de l'arqueòleg i historiador Jaume Deyà, que ja va dirigir l'excursió del passat diumenge 21 d'octubre a les restes ubicades a l'embassament del Gorg Blau. En aquesta ocasió, ha pogut interpretar el terreny a través de fotografies, mapes i dades.

Quatre mesos després d’assumir el càrrec de president, Quim Torra va adoptar ahir un compromís que marcarà tota la legislatura: “Personalment, no acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució”, va dir. Aquest és el límit que s’ha marcat com a cap de l’executiu, malgrat que no va especificar què significava no acatar la resolució del Tribunal Suprem sobre l’1-O ni tampoc va vincular-hi tot el Govern. Fins llavors, Torra va cridar a la mobilització de tots els qui estan en contra de la repressió i a favor del dret de decidir per expressar la protesta contra el que considera una “causa general” contra l’independentisme. Ho va anomenar una “marxa” pels drets civils, socials i l’autodeterminació que, a parer seu, hauria d’apel·lar tota la gent de l’1-O però també els qui es van manifestar contra la violència policial en l’aturada de país del 3-O.

Aquest dilluns al matí ha començat a l'edifici de la Riera el seminari de tres dies 'Romantic E-Scapes: Popular Romance in the Digital Age', organitzat pel grup de recerca The politics, aesthetics and marketing of literary formulae in popular women's fiction: History, Exoticism and Romance (HER), de la UIB. La presentació l'han realitzada Paloma Fresno-Calleja, Eva M. Pérez i Jaume Carot, els quals han agraït el suport al Ministeri d'Economia i als fons de l'Euroregió que han fet possible l'acte.

Avui dijous s'inicia el Cicle sobre Drets Humans i Llibertats Fonamentals, que es farà a Fàbrica Ramis, Inca, fins el 14 de juny. A la inauguració es durà a terme la conferència 'Aurora Picornell: feminisme, obrerisme i memòria democràtica en el segle XX', a càrrec de David Ginard.

Laura Freixas, escriptora, editora, crítica literària i traductora, explicarà la relació entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West.

Durant tot el mes es realitzaran concerts i activitats en el marc d'aquest festival, que ja arriba a la desena edició. Enguany és el festival més internacional i amb més activitats que en edicions anteriors. Aquest dilluns 12 hi ha la conferència del compositor Xavier Gelabert.

El PP celebrarà aquest divendres un acte a Madrid per demanar a l'alcaldessa, Manuela Carmena, que no doni cobertura institucional a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà el proper dia 22 de maig a la capital de l'Estat. A l'esdeveniment hi assistiran les populars Andrea Levy i Alícia Sánchez-Camacho. Entre els presents també hi haurà el dramaturg Albert Boadella.

Si vols guanyar una cursa deu ser important tenir la 'pole position'. Els corredors de F-1 s’hi entesten. I també deu ser important per als polítics. Perquè Joaquim Forn està fent molts esforços per situar-se al capdavant de la graella de sortida per ser l’alcaldable de CDC per a Barcelona el 2019, tot i que haurà de passar per unes primàries.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha pronunciat aquest dimarts davant unes 2.200 persones la seva conferència, en què ha detallat el seu full de ruta cap a la independència. Segons ha detallat, el que cal és buscar "la millor manera de maximitzar els vots independentistes i la representació en un Parlament és que cap independentista se'n senti exclòs" i, per tant, "tothom ha de trobar un referent d'aquells elements polítics, culturals, socials i econòmics que el facin sentir còmode". I, per fer-ho, aposta per diverses candidatures que comparteixin cinc elements en comú per evidenciar el mandat democràtic que es busca. Aquestes serien una "part del nom" –que podria ser "candidatura per la independència"–, "un punt del programa tan destacat com sigui necessari per la tranquil·litat espiritual de tothom que sigui la independència", el compromís que "algun acte fins a les eleccions sigui conjunt dels que comparteixen part del programa" –que podria coordinar la campanya Ara és l'hora–, la inclusió a totes les llistes d'"un gruix de persones independents rellevants que actuïn com a element de connexió" i la confecció després dels comicis d'un "Govern de la màxima unitat possible".