Un home ha reconegut aquest dimecres haver mostrat vídeos pornogràfics i haver abusat sexualment d'una menor d'edat, aprofitant que vivia amb ella i el seus pares no hi eren. Els fets tingueren lloc el 26 de juny del 2021 quan l'agressor, que compartia el domicili amb una família, va aprofitar que els progenitors no hi eren per posar vídeos pornogràfics a la menor.

Lluís Ballester Brague (Galícia, 1960) és doctor en Sociologia (UAB) i en Filosofia (UIB), graduat en Treball Social i professor de Mètodes d’Investigació a la Universitat de les Illes Balears. Les seves principals línies de recerca s’han centrat en la prevenció basada en programes de competència familiar, la sociologia de la joventut i els impactes de la pornografia en la infància i l’adolescència. Aquest divendres, dia 10 d’octubre, a les 20 hores, a la sala d’actes de s’Agrícola, oferirà la conferència titulada La connexió entre la pornografia a Internet i els canvis en la prostitució, presentada pel metge manacorí Antoni Truyols. 

Mariona Guijarro (Palma, 1993) és bioquímica, sexòloga i educadora sexual i menstrual. La seva perspectiva crítica i social la va fer rebutjar un futur a la investigació biomèdica, per l'academicisme i per oferir "una perspectiva patriarcal i sexista de la medicina i d'altres branques de la ciència". Va decidir cursar estudis de promoció de la igualtat de gènere i, com més investigava, més s'adonava que "tot tenia a veure amb la sexualitat". I tot és també "com s'han descrit històricament els homes i les dones i quins rols ha imposat la societat: els homes promiscus per naturalesa i les dones monoparentals, també per naturalesa". Actualment, s'està especialitzant en Filosofia de la Ciència i aprofundeix en la intersecció entre la investigació científica, el sexisme i altres opressions.

¿Què pensen les persones que treballen en empreses de pornografia que es lucren amb vídeos que mostren violacions de nens? Per un error d'un Tribunal Federal del districte d'Alabama, que va fer públiques milers de pàgines de documents interns de Pornhub que havien d'estar segellats, ara ja ho sabem. Els documents, que daten majoritàriament del 2020 o abans, mostren alguns treballadors rient del que hi ha en aquesta web. "Espero que mai tingui problemes per guardar aquests vídeos al meu ordinador, HA HA HA HA”, escrivia un en un missatge. Uns altres, per contra, es mostren seriosos. I un envia a un company el text següent: "Aquí hi ha MOLT DE CSAM, molt, molt explícit i pertorbador”. CSAM significa, en anglès, material d'agressió sexual infantil.

Brian Willoughby sap que està fent una bona feina quan els pares se senten incòmodes. La raó és que gran part de la seva feina consisteix en dir-los que els seus fills adolescents miren pornografia, dura, explícita i sovint violenta. Willoughby és científic social a la Universitat Brigham Young, on estudia els hàbits pornogràfics dels adolescents i l'impacte que això té en les relacions. Parla sense embuts. "Sempre he d'anar amb compte d'expressar les coses: «No dic que la pornografia sigui bona, però sí que és una realitat» –diu–. Pots amagar el cap i fer com si no existís, i dir que això és dolent o utilitzar el llenguatge de l'addicció, però has de tenir una comprensió realista del que passa".

Erika Lust és una institució del porno fet amb perspectiva feminista. Establerta a Catalunya des de fa més de dues dècades, la directora i productora sueca ha fet una feinada perquè els i les consumidores de cinema per a adults canviessin la seva mirada i descobrissin que hi ha una vida més sana i real fora dels clixés del gènere. Tot just acaba de celebrar els vint anys de la seva primera pel·lícula, The Good Girl, i ens rep a les seves oficines de l’Eixample. “Vinc d’estar uns dies de vacances i m’he pogut llegir el nou llibre de la Sara Torres, quina meravella”, diu somrient. En aquesta novel·la s’hi parla molt del desig femení, i d’això l’Erika en sap un niu.

"Putes calentes i trapelles", "Pluja daurada a Barcelona" i "Semen a la cara a prop de Santa Coloma de Gramenet" són tres exemples dels molts anuncis pornogràfics que pots trobar per internet. Aquests en concret, a més, tenen un element en comú: comparteixen telèfon de contacte. Ara bé, quan truques al 900 800 046, no pots concertar cap cita amb una treballadora sexual ni posar-te en contacte amb altres persones que també busquin sexe, ja que aquesta no és la finalitat del telèfon. Més aviat, és trobar feina: "Està trucant al servei d'atenció ciutadana del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya". Una veu seriosa llegeix aquest missatge, lluny de qualsevol de les promeses sexuals que apareixien en aquells anuncis. Es tracta d'un telèfon del SOC que la setmana passada va patir un "increment molt anormal" de trucades perquè per una possible bretolada, de sobte, apareixia en centenars de pàgines pornogràfiques i de contactes.

La Guàrdia Civil ha identificat aquest dijous 20 menors més que podrien estar implicats en el muntatge pornogràfic fet amb un programa d'intel·ligència artificial (IA). Segons ha avançat el diari Última Hora, el cas continua obert i no es descarta que pròximament hi hagi noves imputacions. Cal recordar que la Guàrdia Civil va alertar aquest passat dimecres d'un cas que investiga una presumpta manipulació pornogràfica d'imatges amb aquest tipus de tecnologia i que afecta menors, segons confirmaren fonts pròximes al cas a l'ARA Balears.

La Guàrdia Civil investiga un cas de manipulació pornogràfica d'imatges amb intel·ligència artificial que afecta menors, segons han confirmat fonts pròximes al cas a l'ARA Balears. Tal com ha avançat aquest dimecres el diari Última Hora, els presumptes autors dels fets són tres menors, que haurien manipulat fotografies de companyes d'institut per convertir-les en escenes sexuals, i després les haurien compartit a Internet.

Darrerament, s'ha posat l'accent en la influència de la pornografia en l'educació sexual dels joves i, si bé "és clar que el porno no està creat per educar ni és educatiu", afirma la sexòloga Mariona Guijarro, també opina que "preguntar-nos si el porno mola o no mola suposa una mirada reduccionista i moralitzadora del que és la pornografia i la sexualitat". Segons Guijarro, centrant-nos només en si el porno és bo o dolent es perd tot un diàleg al voltant de la sexualitat.

Taylor Swift, una de les cantants més populars del món, s'ha convertit en la darrera víctima d'imatges porno generades per intel·ligència artificial sense consentiment de la dona que les protagonitza. Durant els últims dies s'han viralitzat a la xarxa social X deepfakes de Swift despullada i en actitud sexual en diferents escenaris i amb elements relacionats amb el futbol americà, esport al qual es dedica la seva parella actual, Travis Kelce, jugador dels Kansas City Chiefs. Segons l'NBC, en 19 hores, el temps que X va trigar a suspendre el compte que va viralitzar les imatges, les fotos falses de Swift van sumar més de 27 milions de visualitzacions i 260.000 "M'agrada".

El 93,3% dels joves de les Balears d'entre 13 i 18 anys ha vist pornografia per primera vegada abans dels 14 anys, i un 17,5%, amb 8 o 9 anys. La mitjana d'edat en l'inici del consum d'aquests continguts és de 12,7 anys en el cas dels nins i de gairebé 13 en les nines. Les dades les reflecteix l'estudi sobre l'accés dels adolescents de les Illes a la pornografia, encarregat per l'Institut Balear de la Dona i inclòs en l'Anuari de la Joventut 2023 presentat aquest dijous.

L'accés dels menors a la pornografia s'ha convertit en un dels principals maldecaps del govern espanyol. Segons assegura un informe elaborat pel mateix executiu, els efectes que té en els nens és preocupant: la pornografia "distorsiona la seva percepció de la sexualitat", té un "gran perill d'addicció", pot provocar "comportaments sexuals inapropiats" i "normalitza la violència envers les dones". Per tot això, el consell de ministres ha decidit aprovar l'Informe sobre protecció integral dels menors davant l'accés a la pornografia a internet, que preveu l'elaboració d'un projecte de llei per protegir els menors d'aquest contingut i evitar que hi tinguin accés. A més, el text inclou impulsar un pacte d'estat en aquesta matèria.

A la primera part d’aquest article explico que en grec antic el mot pornografia era un compost que significava "escriure sobre prostitutes". Malgrat que fem servir la mateixa paraula, les coses han canviat molt des que la pornografia es difonia a través de l’escriptura i les representacions artístiques. Amb cada transformació tecnològica que han patit la codificació de la informació i les ficcions –de les tauletes de fang als pergamins, de la impremta a la tinta digital– i la fixació de les imatges –dels dibuixos a la fotografia, del cinema al vídeo digital–, la sociosfera s’ha enfortit i ha esdevingut més complexa. Seria il·lusori pensar que, a més d’avantatges, la sofisticació tecnològica no comporta també problemes més cantelluts. La pornografia digital té una potència addictiva i de difusió sense precedents, i això provoca canvis d’hàbits i de comportaments. Arran de l’augment de denúncies de conductes sexuals violentes contra infants i adolescents, presumptament perpetrades per menors d’edat, la Generalitat ha creat una comissió per fer front a aquesta situació. 

Després del debat que va provocar la sèrie documental Generació porno de TV3, aquestes darreres setmanes també s’ha parlat de la hipersexualització a les xarxes socials, les models generades per IA amb milers de seguidors o les imatges d’infants modificades amb IA per a consum pornogràfic. Vivim a l’era de l’hipersexe. És l’esclat d’un sexe-fantasia hipertròfic, un sexe-consum mediatitzat que va afegint capes de distorsió –que sobretot perjudiquen les dones i els més joves–. Mentrestant, els beneficis econòmics dels que són a l’altra banda de les pantalles, de les nostres fantasies, continuen augmentant. Un "M’agrada", un match, un missatge, una visualització més. I a fer caixa. 

Amb la parella i sobretot en solitari i gairebé sempre a través del mòbil. Sis de cada deu joves espanyols consumeixen pornografia de manera habitual i una quarta part visita pàgines de continguts que inclouen violència física o verbal durant les relacions sexuals. És una de les fotografies que deixa l'informe Joventut i pornografia a l'era digital. Consum, percepció i efectes que ha fet la Fundació Fad Joventut a partir d'entrevistes a 1.259 persones entre 16 i 29 anys amb experts en sexualitat, educació i gènere.

Qualsevol pare amb cara i ulls i una mínima capacitat d’observació pot veure que vincular infància amb tecnologia és un negoci rodó per a les grans corporacions de la indústria digital i un autèntic desastre per a la protecció i benestar dels menors. Hem pecat de cofoistes i ingenus. Ens van dir que els nostres fills eren d’un nou món, fins i tot que pertanyien a una espècie diferent, i que nosaltres ja havíem quedat desfasats. La millor campanya de màrqueting de la història de la publicitat, que va fer que ciutadans i institucions ens empasséssim acríticament tota la propaganda que camuflava ben hàbilment els seus interessos mercantils amb destí a la humanitat sencera. Ara fa vergonya recordar l’Eduard Punset explicant que se’ns farien grossos els dits polzes de la mà perquè enviàvem molts missatges de text. Darwin no sabia si plorar o riure dins de la seva tomba escoltant la frivolitat amb què es divulgaven les seves teories, però Punset tenia cues quilomètriques el dia de Sant Jordi.

Que milers de famílies s’hagin organitzat per demanar que els seus fills no tinguin mòbil abans dels setze anys ha obert, per fi, un debat que era molt necessari. Com a pare estic fart dels mòbils, i com a professor encara més. Als pares ens han fet creure que la revolució digital era bona perquè la recomanaven experts d’aquells que no trepitgen aules i de seguida ho va aplaudir el govern de torn, que va pensar que això de la tecnologia maquillaria el problema de fons que tenim com a societat. Per a mi, tot va anar a pitjor quan es va decidir acabar la primària a sisè, i no a vuitè.