Dins l'allau de decrets i ordres governamentals amb què Trump ha volgut començar el seu segon mandat (una posada en escena molt pròpia de la política dels cops d'efecte, que en aquest cas té l'al·licient de poder dir que en quatre dies ha escombrat el “règim” de Joe Biden i els demòcrates), n'hi ha hagut una que tot d'una ha topat amb la justícia: l'ordre que aturava el reconeixement de la ciutadania americana a les persones nascudes en territori dels EUA, l'anomenada ciutadania per naixement. La pretensió, com podeu llegir a la informació d'Antònia Crespí Ferrer publicada per aquest diari, era impedir els anchor babies, és a dir, els fills d'immigrants il·legals que obtenen la ciutadania pel fet d'haver nascut ja en territori estatunidenc.

Molta crítica al materialisme, al consumisme, al mercat –ni que sigui amb raó–, però llavors, quan es pensa en posar remei als principals problemes col·lectius, no se’ns acudeixen massa més solucions que incrementar la despesa pública i fer créixer els pressupostos de les administracions. Naturalment, sense pensar en la corresponent càrrega impositiva. És a dir, la solució fàcil sempre acaba passant per la seva dimensió econòmica, material, mercantil. Un tipus d’intervenció, d’altra banda, amb resultats limitats, quan no dissimula el problema o, encara pitjor, l’agreuja.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat aquest dijous als candidats a les eleccions que treballin per un estat plurilingüe que respecti els drets lingüístics de tots els ciutadans. En un comunicat, l'Obra ha remarcat que el reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i aconseguir la reciprocitat de les emissions de les televisions i ràdios dels diferents territoris de parla catalana es troben entre les seves principals demandes.

Més d'un centenar de persones, provinents d'arreu de Mallorca, es varen trobar aquest dissabte a Sineu per debatre una estratègia per fer front a la massificació. La trobada es va difondre a través de les xarxes socials i els xats personals per fer una crida a tots aquells que volguessin participar-hi.

El Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) ha posat a disposició de la ciutadania el catàleg de dades espacials de la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB), segons ha informat aquest dimecres l'Executiu. El nou servei incorpora la novetat de proporcionar les eines necessàries als usuaris, com són els productes de cartografia, amb l'objectiu que puguin analitzar la informació ells mateixos.

De petit, Mustafà Chaar somiava amb ser un oficial de l'exèrcit, com el seu oncle matern. "Quan la meva mare em portava a veure els meus cosins, m'encantava veure'l vestit amb l'uniforme. Tenia enveja dels meus cosins. Podrien ser el que volguessin en el futur, però jo, en canvi, mai podria ser militar ni metge ni professor, ni tan sols taxista", es lamenta el Mustafà. La seva mare és libanesa però el seu pare té la nacionalitat siriana, igual que el seu avi, i, per tant, el Mustafà també és sirià, encara que tots ells hagin nascut al Líban. Segons les lleis de ciutadania, a les dones libaneses no se'ls permet transmetre la seva nacionalitat als fills de cònjuges estrangers, és un dret exclusiu per als homes, de manera que els descendents corren el risc de convertir-se en apàtrides i ser discriminats. Al no ser ciutadans libanesos no poden exercir professions vinculades a institucions o sindicats, únicament poden treballar en el sector privat i no tenen dret a una pensió de jubilació ni de viduïtat.

El govern de Boris Johnson ha obert la porta a la ciutadania britànica a prop de tres milions de ciutadans de Hong Kong si la Xina acaba imposant la nova llei de seguretat que va aprovar de manera preliminar la setmana passada, i que tant els activistes per la plena democràcia a l'excolònia britànica com l'executiu de Londres i altres governs occidentals sostenen que pot significar la fi de l'autonomia del territori. Això constituiria una violació del tractat internacional de traspàs de sobirania signat entre Londres i Pequín el 1997, i que es resumia en el lema "un país, dos sistemes".

“Tot home que hagi de viure sota un govern primer ha d’acceptar-lo amb el seu consentiment ferm i explícit”. Ho va dir Thomas Rainsborough el 1647, després de la revolució que va donar lloc al naixement de la democràcia britànica.

Ciutadans ha mostrat aquest dissabte a través d'un comunicat el seu suport a la denúncia presentada davant la Unesco per la Plataforma d'Associacions Balears per la Convivència de les Llengües. El text registrat a la Unesco per aquesta plataforma denuncia la vulneració de drets i llibertats a les Balears per la "imposició lingüística".

2.731 persones han participat enguany en la segona ronda dels pressupostos participatius que impulsa l’Ajuntament de Palma. Aquesta xifra representa un increment d’un 90% de la participació respecte de les anteriors edicions, que se situaren en 1.440 (2017) i 1.184 vots (2016). Segons ha explicat el director general de l’àrea de Participació, Joaquín de María, aquestes dades demostren que s’estan fent bé les coses. “És un fet que ens anima i ens encoratja”, declara.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports anuncia les dues pròximes jornades de la fase participativa del Pla de Cultura. Tindran lloc al CAC Ses Voltes dia 9 i 10 de març, emmarcades en la denominació 'Nous relats per a la cultura'.

Ara que sembla que els fulls de ruta s’han deixat de banda, tenim el millor mapa possible de la Catalunya política actual: 50, 30, 20. Un 50% vol una república independent, un 30% vol mantenir l’ statu quo i un 20% vol una reforma constitucional que impliqui un augment de l’autogovern. No sembla aventurat afirmar que entre el 50% i el 70% hi ha el percentatge de catalans que rebutgen el 155, que volen una República (amb una relació a determinar amb Espanya) i que estan a favor de l’empoderament ciutadà i del dret a decidir del poble de Catalunya (discrepant sobre la millor fórmula per exercir-lo).