Llegeixo la carta que publica Quim Morales desmentint del tot la humorista Carlota Palà (Charlie Pee) a Crític (que el va acusar d’abusos sexuals i laborals). Ella diu, sobre el tracte laboral, que a l’inici de la temporada es va “adonar” que a un altre col·laborador li pagaven més per la mateixa feina. Morales aclareix que, “els mesos que Joel Díaz va reduir la seva participació en el programa, els 600 € mensuals en què es va reduir la seva remuneració es van repartir igualitàriament entre els tres col·laboradors del programa, a raó de 200 € mensuals. De manera que, encara que la Sra. Palà cobrava més que un d’aquests companys (50.000 € per dues temporades), la seva remuneració es va incrementar en la mateixa quantitat que els altres col·laboradors, el Sr. Xavier Pérez Esquerdo i el Sr. Jordi Ramoneda”.

La bretxa salarial a les Balears es va situar en el 7,4% el 2022 —darrera dada disponible—, gairebé la meitat de la bretxa registrada l'any anterior, del 13,7%. Aquestes són dades de l'informe sobre la bretxa salarial que ha elaborat UGT amb motiu del Dia de la igualtat salarial, que ha presentat aquest dijous la portaveu de la gestora d'UGT Balears, Xisca Garí. Garí ha ressaltat la reducció contínua de la bretxa salarial a les Illes des de 2016 (15,4%), excepte l'any de la pandèmia. Així, el 2022, el salari mitjà de les dones va ser 2.100 euros inferior al dels homes. La bretxa salarial de l'Arxipèlag és la tercera més baixa en l'àmbit estatal, només per darrere de les Canàries i Ceuta i Melilla, i la comunitat autònoma, juntament amb les Canàries, on més baixen les discriminacions salarials. La mitjana estatal es va situar en un 17%.

Bretxa salarial és un concepte extremadament complex, perquè malgrat el consens que hi ha tant en allò que significa com en la necessitat d'erradicar-la, cada organisme la calcula de manera diferent. I la forma de càlcul determina la manera d'interpretar-la.

La reforma laboral, pactada el 2021 a l'Estat i aplicada a partir de 2022, ha millorat la qualitat de l'ocupació, ha augmentat l'estabilitat i ha reduït la rotació laboral de les dones a les Balears. Amb aquests factors de fons, el nombre d'assalariades ha arribat a màxims històrics amb una mitjana anual de 248.600 el 2023, un 4,1% més que l'any anterior.

Les dones de les Balears cobren 3.553 euros menys a l'any que els homes, una xifra que situa la bretxa salarial l'any 2021a les Illes en el 13,7%, un 0,7% menys que el 2020. Així es desprenen les dades recollides a l'informe elaborat per UGT amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial, que se celebra aquest dijous, i que estan basades en les xifres del 2021 de la darrera Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Estatal d'Estadística (INE). El sindicat ha criticat que, a més a més, les dones de les Balears ocupen tres de cada quatre contractes a temps parcial: del total de 63.600 contractes parcials el 2021, 48.000 van ser per a dones.

Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

Islàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Menú: Estudi sobre la bretxa salarial de gènere a les universitats públiques espanyoles. Esteu davant d’una exquisidesa perquè és la primera vegada que s’analitza tenint-les totes en compte.

Els desavantatges de les dones en el món laboral continuen existint i les universitats no en són una excepció. De fet, en els últims dos anys a les universitats públiques de l'Estat la bretxa salarial de gènere (BSG) –la diferència de retribució entre homes i dones– ha augmentat i ha passat d'un 10,9% l'any 2021 a un 12,7% aquest 2023. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe del ministeri d'Universitats que també alerta que les diferències més importants entre dones i homes no es troben en el salari base, sinó sobretot en els complements retributius. D'aquesta manera, mentre que la bretxa pel salari mínim que reben homes i dones és d'un 1,8% de mitjana (tot i que en algunes universitats supera el 10%), és en aspectes com els complements per sexennis o per projectes on la desigualtat es dispara i en alguns casos supera el 80% de bretxa salarial.

Un reportatge interessantíssim de Marc Toro ens explicava “com arriba l’extrema dreta al mòbil dels teus fills”. Ens posava l’exemple d’un estudiant de primer d'ESO que afirmava: "La bretxa salarial no existeix". Quan el seu professor li preguntava d’on ho havia tret ell deia: “Ho he vist a Youtube”.

La bretxa salarial entre dones i homes a les Illes es cronifica. Aquest és el principal resultat de les dades que han presentat aquest divendres, per separat, els dos principals sindicats de les Balears, Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT). Mentre que CCOO xerra d'una desigualtat de gènere en el mercat laboral que es "perpetua", UGT adverteix que les bretxes de gènere "creixen".

Exactament 3.701,30 euros l'any és la quantitat que separa el sou mitjà d'un home i una dona a les Illes Balears, segons les darreres dades d'UGT. La vicesecretària general i secretària de Polítiques Socials i Igualtat del sindicat, Xisca Garí, ha presentat aquesta i altres dades incloses en l'informe que la formació sindical ha elaborat amb motiu del Dia per la igualtat salarial, que se celebra demà dimecres. Així, els homes de les Illes van guanyar de mitjana 25.699,53 euros, davant els 21.998,23 euros de les dones. 

Les Balears són la regió on més es va incrementar la bretxa salarial entre homes i dones entre el 2019 i el 2020, període que va marcar la pandèmia de la covid. Concretament, de mitjana, les dones varen cobrar 3.071,30 euros anuals menys que els homes el 2020, tot i la pujada de quasi un 28% del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Així, el salari mitjà de les treballadores va ser de 21.998,23 euros i el dels homes, de 25.699,43. De fet, les Balears varen passar d'una bretxa del 13,18% a un 14,4%, 1,22 punts més.

Les Illes Balears tenen, a partir d'aquest dimecres, el primer Observatori per a la Igualtat en la història de l'Arxipèlag. Aquest òrgan s'encarregarà de cercar, analitzar i difondre informació sobre l’evolució dels indicadors, desglossats per illes, d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears, que serveixin per fer propostes de noves polítiques adreçades a canviar i millorar la situació de les dones en els diferents àmbits.

"Enfocar el 8-M només en la natalitat podria fer entendre que el PP pensa que la dona hi és per parir, és un discurs antiquat". La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha criticat la posició del PP, que ha enllaçat la igualtat amb la natalitat. "Són les mares les que han de renunciar a la carrera laboral i demanar reduccions de jornades. En conseqüència, cau la natalitat", ha afirmat el portaveu popular, Antoni Costa, en una pregunta dirigida a la presidenta sobre la implantació de polítiques per fomentar l'augment de naixements.

Un 21% de les dones ocupades a les Balears estan sobrequalificades, segons les darreres dades de la Fundació Impulsa i que l'entitat ha fet públiques aquest dilluns amb motiu del Dia internacional de la dona, que se celebra demà, dia 8 de març. En canvi, l'índex de sobrequalificació en el cas dels homes és inferior, d'un 16%.

CCOO ha avisat aquest dilluns que el salari de les dones a les Balears hauria de pujar un 15% per equiparar-se al dels homes, ja que elles cobren, de mitjana, 3.283 euros menys. Així ho ha expressat el sindicat en un comunicat difós amb motiu del Dia de la igualtat salarial entre homes i dones, que se celebra el 22 de febrer. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2019 a les Illes el guany mitjà anual de les treballadores arriba als 21.631,07 euros, i en el cas dels homes és de 24.914,51 euros.

Malgrat l'impacte de la pandèmia, el 2020 el salari mitjà —en termes bruts— va créixer, segons les dades basades en l'Enquesta de la Població Activa (EPA) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tot i això, en el càlcul s'han inclòs les retribucions rebudes pels treballadors que, pel covid-19, s'han vist afectats per expedients de regulació d'ocupació (ERTO).

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha obtingut dades concloents sobre com les carreres professionals dels homes i les dones evolucionen de forma diferent a partir del moment en què tenen fills. Després d’haver seguit les circumstàncies personals i professionals de 3.000 titulats i titulades superiors catalans al llarg dels últims vint anys, AQU Catalunya ha pogut observar com la maternitat té un impacte negatiu en la vida professional de les dones a causa del repartiment no equitatiu de les tasques de cura dels infants i també de la llar. Per aquest motiu, la maternitat té un impacte negatiu en primer terme per a les dones però, a més, també esdevé un llast de cara al futur de la seva carrera professional.