Quan Rachel Lindsay, la protagonista de la tretzena temporada del programa estatunidenc per trobar parella The Bachelorette, i Bryan Abasolo, el concursant amb qui es va casar, es van divorciar, al gener, Abasolo va compartir a Instagram l'impacte emocional de la separació. Va afirmar que estava “destrossat emocionalment i psicològicament” i va donar un consell a les persones que afronten reptes similars: “Si estàs pensant en separar-te, busca un assessor expert en divorcis”.

Una separació acostuma a suposar un terratrèmol familiar. L’afectació que tindrà en cada membre dependrà, però, de com s’haurà gestionat. A la curta o a la llarga, tothom s’acaba acostumant a la nova situació, però hi ha separacions que ho fan més complicat i que provoquen que els fills les pateixin especialment, sobretot si els pares els fan partícips de les seves divergències i els acaben situant enmig d’un camp de batalla.

Com qui lloga un pis o s’estrena en una feina, el matrimoni és un contracte amb un mínim de compromís que, en aquest cas, és de tres mesos. Abans d’aquest temps, si no s’acredita una situació excepcional com la violència de gènere, no et pots treure l’anell. L’esperança de vida màxima dels matrimonis s’allarga tant com ho fa la pròpia vida, però n’hi ha molts que acaben malament i tenen una durada molt més curta. A Espanya, de mitjana, 16 anys i mig. Una fotografia dels divorcis que és tan heterogènia com la societat actual: des de parelles que no aguanten ni un any fins a gent gran que decideix separar-se 50 anys després d’haver-se casat. La realitat balear és la de la segona comunitat amb major índex de demandes de dissolució matrimonial, amb 71 casos per cada 100.000 habitants registrats durant el primer trimestre del 2024, mentre Madrid, per exemple, no passa dels 46,3 casos, tot segons dades del Consell General del Poder Judicial.

“No ens ensenyen a divorciar-nos”, diu la Carmen (38 anys), que l’estiu passat va organitzar el seu “comiat de casada”. Feia més d’un any de la separació amb la seva exparella i volia celebrar que tornava a ser ella, és a dir, “que no era la dona de ningú”. Tot i que la família va criticar que “un divorci no se celebra”, ella va tirar pel dret i va reunir durant un cap de setmana a Lió, on viu des de fa anys, diferents amigues franceses, de Madrid i de Barcelona. El resultat? “Felicitat total”, comparteix ella.

Després de 16 anys compartint la vida i de dos fills en comú, Lisa Bonet i Jason Momoa van anunciar que havien pres camins separats. Això va ser a mitjans del 2021 i des de llavors que no s'havia sabut res més de la situació sentimental d'una parella que sempre s'havia mostrat afectuosa en tots els esdeveniments públics a què assistien. Però avui la revista People ha publicat que els actors han decidit fer un pas més i iniciar els tràmits de divorci.

Són les primeres festes de Nadal que la Maria (nom fictici perquè prefereix preservar el seu anonimat) celebrarà separada, després de gairebé dues dècades junts, de qui fins ara era la seva parella i amb qui té dos fills, de 7 i 10 anys. Ella es troba en una etapa del seu procés de dol, que es produeix en qualsevol trencament, més avançada que ell. "La situació és tensa, ha sigut una separació llarga i dolorosa, però els dies especials per a cada família en aquestes festes els hem aconseguit mantenir: el 26 de desembre els fills el passaran amb el pare, i el 6 de gener, amb la mare", relata. La resta se cenyiran al que marca el seu conveni: des del 20 de desembre (quan acaben l'escola) fins al 30 estaran amb ella, i del 30 de desembre fins que comencen l'escola (el dia 8 de gener) estaran amb ell. "És trist haver de seguir el règim de visites al peu de la lletra", admet mentre reconeix que tenia l'esperança que tots poguessin anar a veure la cavalcada de Reis junts. Però la seva exparella no vol compartir aquests moments. "En el meu món il·lús pensava que seria possible", admet. Com que viuen en un poble petit, ella segurament optarà per no anar-hi i evitar, així, posar en una "situació incòmoda" els seus fills: "Sacrifico la cavalcada perquè si penso en ells és millor no aparèixer".

Costa tant com sembla mantenir una bona relació amb l’exparella quan es tenen fills en comú? El que s’ha trencat és l’amor entre la parella, però com a pares el divorci els pot unir, en tindran un munt d’oportunitats parlant sobre qüestions relacionades amb els fills. Per aconseguir-ho és important que la separació sigui conscient, així es poden curar les ferides, no tant les relacionades amb el dol de la separació com les que tenen a veure amb la història personal de cadascú: “Si vivim la separació o el divorci des de la por és fàcil que tornem a caure en les mateixes situacions més endavant”, assegura Rocío de la Chica, consultora de separacions conscients, cofundadora de Creada, des d’on treballen per divulgar la importància de la separació conscient per fer una mica més fàcil el que és difícil. Quan hi ha fills –apunta– encara és més important aquesta separació conscient. Si l’exparella es dedica a fer-se retrets, no hi haurà espai per ocupar-se dels fills. De la Chica explica que els fills necessiten un procés d’adaptació i que s’estigui per ells com en qualsevol altre procés sensible: “Requereixen atenció emocional per adaptar-s'hi amb naturalitat, sense ferir-los per una mala gestió de la separació”.

Les Balears superen la mitjana estatal de separacions i divorcis per cada 100.000 habitants, segons dades del Tribunal Superior de Justícia. Malgrat que en el segon trimestre de 2023 se n'ha experimentat un lleu descens, la xifra total continua essent de les més altes.

Any rere any, un cop s’acaben les vacances, es dispara la feina dels advocats especialitzats en famílies. El motiu sempre és el mateix: l’augment de divorcis i separacions després del període estival. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el 2022 es van produir a Espanya prop de 85.000 nul·litats, separacions o divorcis. Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid, per aquest ordre, són els llocs on més se’n van registrar, i també són les comunitats amb més població. Mon Tur és advocada i mediadora familiar i autora del llibre Divorcis amb amor (Rosa dels Vents).

Per a mi, el més dur no era separar-me del meu marit sinó separar-me del pare dels meus fills. Això em va fer dubtar durant quatre anys, fins que vaig fer el pas. Em preocupaven moltíssim les conseqüències que podien patir. En el meu entorn hi havia força casos de parelles que se separaven i que, en el procés, semblava que oblidessin les seves responsabilitats, fent que els fills quedessin exposats a situacions de molta vulnerabilitat. Veia que algunes actituds infligien danys en els fills i no ho volia per als meus. Volia que totes les seves necessitats continuessin quedant cobertes. Aquest va ser el meu far en tot moment.

Fa 5 anys la Noemí (47 anys) es va separar, amb un procés de mediació sense advocats en el qual tant ella com el pare de les criatures –Victòria (11) i Pau (9)– van prioritzar que els petits ho visquessin de la forma més tranquil·la possible. Poc després de la separació ella va conèixer la seva actual parella, l’Israel. Reconeix que al principi li va costar perquè no havia previst tornar a tenir una relació. Va passar gairebé un any fins que va dir als seus fills que tenia parella: “Preferia prendre-m’ho amb calma i anar veient com anava”. Admet que haver estat educada en la cultura de l’amor romàntic i que els seus pares portin 50 anys casats la duia a pensar que amb el pare dels seus fills serien parella per sempre. Diu que amb el temps ha entès que es pot començar una relació i que s’acabi. “Conèixer l’Israel poc després de separar-me em va trencar els esquemes i va fer replantejar-me les relacions. Em resistia a dir-li nòvio o parella, però vaig acabar acceptant que era igual com li digués, ens enteníem i volíem estar junts”, recorda. L’Israel, que també té un fill, va entendre que ella no volia córrer i va respectar els seus temps.

Són germans, comparteixen pare o mare, però viuen a quilòmetres de distància els uns dels altres. "Quan estem tots junts, som una família, una de les seves famílies", explica Jorge Guitián, que viu a Santiago de Compostel·la, a prop de la seva filla Flavia (16 anys), i a 911 quilòmetres dels dos fills de la seva parella (20 i 16 anys), que viuen a Sevilla amb el pare. La distància entre Santiago de Compostel·la i Sevilla, on es van instal·lar els pares amb noves parelles, els va portar a decidir que el temps compartit no podia ser només dos dies. "No volíem fer-los pujar cada cap de setmana en un avió, perquè no tenia sentit per a ningú", diu Guitián, que detalla el repartiment de dies de l’any: "Els dos fills de la meva parella estan amb la mare i amb mi i amb la meva filla Flavia totes les vacances de l’any, és a dir, Nadal, Setmana Santa i estiu". Ara, per Setmana Santa, ja ho tenen tot preparat per veure’s: "Quedarem en una ciutat de Portugal, que és a mig camí entre Sevilla i Santiago de Compostel·la, i ho aprofitarem per fer turisme tots junts", explica Guitián.

El conjunt de les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de les Balears ha davallat un 12% en el tercer trimestre de l'any respecte del mateix període de 2021, fins als 512 litigis.

“Ell mai ha estat de cuidar ningú. Quan érem joves em va donar molt mala vida, de manera que jo no li tenc gaire afecte, i tampoc el cuidaria”. Així resumeix Antònia –nom fictici– la situació en què es troba amb el que considera el seu exmarit. Ella té 70 anys, ell 72, i fa prop de 30 anys que van decidir fer vides separades, però compartint la mateixa casa familiar. Encara que el seu cas és particular, aquest matrimoni representa la situació en què es troben la majoria de parelles dels nascuts entre els anys 1946 i 1964, la generació del baby boom. La incorporació de la dona al treball, la normalització del divorci i una esperança de vida més elevada són alguns dels factors que expliquen que en la darrera dècada hagin crescut fins a un 100% a les Balears els divorcis de persones de 65 anys o més, anomenats ‘divorci de plata’ o ‘gris’.

Les demandes de dissolució matrimonial presentades a Balears l'any 2021 van sumar un total de 2.694, dada que en representa un augment conjunt d'un 2,6% respecte de l'exercici anterior. Segons els diferents tipus de demanda, l'any passat van disminuir les nul·litats i les demandes de separació (tant consensuada com no consensuada), al mateix temps que es van incrementar les demandes de divorci.

Les Balears són la comunitat autònoma amb la major taxa de demandes de dissolució matrimonial –divorcis i separacions– per cada 10.000 habitats, malgrat que hagin disminuït un 11,7% respecte del mateix període de l'any passat, segons ha informat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en un comunicat. Durant els tres primers mesos de l'any es registraren 651 demandes, mentre que el 2019 foren 737.

Les Balears i el País Valencià varen liderar el 2019 la taxa de separacions i divorcis a l'Estat, amb 26,5 i 26,7 demandes de dissolució matrimonial respectivament per cada 10.000 habitants, enfront de la mitjana estatal, de 23,3, segons ha informat l'agència Efe.

Segons el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les demandes de dissolució matrimonial a les Balears varen disminuir prop d'un 2,4% durant el 2017 respecte de l'any anterior.