Una nova missió impossible realitzada per Tom Cruise. L'actor nord-americà, considerat per molts l'última gran estrella de cinema de Hollywood, rebrà un Oscar honorífic durant la gala dels Governor Awards que celebrarà l'Acadèmia de Hollywood el diumenge 16 de novembre. "L'increïble compromís de Tom Cruise amb la comunitat de cineastes, l'experiència del cinema en sales i la comunitat d'especialistes ens ha inspirat", justifica l'Acadèmia en el seu comunicat. Serà el primer Oscar de Cruise, que en el passat havia estat nominat en quatre ocasions: com a actor per Nascut el 4 de juliol (1989), Jerry Maguire (1996) i Magnòlia (1999) i com a productor per Top Gun: Maverick (2022).

Dos mesos després dels Oscars, Karla Sofía Gascón continua tenint ganes de parlar sobre les repercussions personals que va tenir el ressorgiment dels missatges racistes i xenòfobs que va compartir a les xarxes anys abans de fer-se mundialment famosa gràcies a Emília Pérez. Durant la seva visita al programa El hormiguero aquest dimarts, l'actriu, que va veure com les seves possibilitats de guanyar un Oscar s'esvaïen després de fer-se públics els missatges, va assegurar que fins i tot va arribar a plantejar-se "desaparèixer".

El Dolby Theatre de Los Angeles ha estat l'escenari en el qual aquesta matinada s'ha celebrat la 97a edició dels premis Oscar. Més enllà del protocol de la catifa, el transcurs de la gala i els discursos dels guanyadors de l'estatueta, també hi ha hagut espai per a les sorpreses. Aquests són alguns dels moments més destacats dels premis més icònics del cinema.

Conan O’Brien, el presentador de la gala dels Oscars d’enguany, en un gag guionitzat, li recriminava a l’actor Adam Sandler que anés vestit amb dessuadora i pantalons d’esport, que l’acostaven a l’estètica d’un jugador de videopòquer a les dues de la matinada. Perquè a la gala dels Oscars és important que tothom vagi vestit apropiadament. Però, què significa per a Hollywood “apropiadament”? Doncs, com ha quedat clar aquesta nit (i en totes les anteriors gales), que la moda continuï legitimant la diferència entre homes i dones. Mentre ells van gairebé uniformats amb esmòquings negres per aportar rigor a l’esdeveniment, elles, amb els lluentons i les sedes, són l’esquer necessari per ornamentar-ho. O, si no, plantegem-nos si l’estora vermella, amb tant o més ressò que els premis en si, tindria tanta audiència sense les actrius i els seus espectaculars vestits.

Les setmanes trepidants prèvies a la cerimònia dels Oscars, carregades de polèmiques, rivalitats i solidaritat pels incendis de Los Angeles, també s'han vist reflectides a la catifa vermella. Ni luxe silenciós, ni transparències, ni voluntat de passar desapercebuts, els nominats a l'estatueta han desfilat amb força amb estilismes heterogenis i amb una marcada personalitat.

Un ai al cor és el que vam experimentar tots els fanàtics de les gales dels Oscars quan l’any 2010 l’Acadèmia va decidir homenatjar el talent del director John Hughes i l’empremta generacional que va deixar en milions d’espectadors de films com Tot en un dia, El club dels cinc i Sol a casa. El protagonista d’aquesta última, Macaulay Culkin, va comparèixer sobre l’escenari per recordar com d’important va ser Hughes a la seva malaurada carrera. Serà tot un xoc veure aquest any el seu germà Kieran –és un dels guardons cantats de la nit– recollir el premi a actor de repartiment per A Real Pain.

Tornen els Oscars. La fanfàrria triomfal de Hollywood, els vestits i la foguera de les vanitats en tota la seva esplendor. Però també les pel·lícules: obres mestres i no tan mestres que es disputen el premi més cobejat d’una indústria que malda per seguir sent rellevant en una època d’algoritmes i xarxes socials. Passem revista als deu títols que opten a l’Oscar a millor pel·lícula, el premi gros amb què culminarà la cerimònia que se celebra la matinada del diumenge 2 a ldilluns 3 de març al Dolby Theatre de Los Angeles.

Els nervis comencen a notar-se entre els nominats als premis més importants del cinema internacional. Malgrat que els preparatius de la gran gala són els mateixos per a tots els nominats, només uns pocs aconseguiran proclamar-se vencedors. Per pal·liar les frustracions de llargues carreres i mesos de treball en els respectius films, des de fa 23 edicions hi ha un premi de consolació: els Distinctive Assets, enguany valorats en més de 200.000 euros.

En la seva primera pel·lícula com a director des d'A la carretera (2012), Walter Salles entronca amb aquells títols dels anys vuitanta que denunciaven l'horror de les dictadures a Llatinoamèrica. A Aún estoy aquí parteix del cas real de la desaparició de l'enginyer i antic polític Rubens Pavia al Brasil dels anys setanta. Però en lloc de fixar-se en la trajectòria militant de Pavia i intentar aclarir els detalls del seu segrest, Salles se centra en la reacció de la seva dona i mare dels seus cinc fills, Eunice, a qui dona vida Fernanda Torres (nominada a l'Oscar a millor actriu). El film subratlla així com la condició de desaparegut de Pavia afecta el seu entorn, alhora que traça de quina manera el terror incorre en la vida quotidiana d'una família ordinària i benestant.

Fa deu anys, Sean Baker estrenava una pel·lícula, Tangerine, sobre dues prostitutes transgènere de Los Angeles que treballaven sobretot a la cruïlla entre Santa Monica i Highland. A només quinze minuts a peu d’aquella cantonada, al Dolby Theatre de Hollywood, Baker ha recollit aquest dilluns l’Oscar a la millor pel·lícula per una altra història vibrant, tendra i divertida sobre treballadores sexuals. Anora, la millor pel·lícula del 2024 segons els crítics de l’ARA, s’ha endut cinc Oscars: millor pel·lícula, direcció, actriu, guió original i muntatge. Un triomf just i important, perquè premia un cinema independent que sempre està al costat dels oprimits i els marginats, que dona veu als més invisibles de la societat nord-americana i que celebra la bellesa i la imperfecció dels seus protagonistes sense paternalismes ni condescendència.

Després d'una setmana immersa en una polèmica intensa i ferotge arran del ressorgiment d'uns tuits racistes, Karla Sofía Gascón ha decidit fer un pas enrere i allunyar-se de la polèmica. Des del seu compte d'Instagram, l'actriu madrilenya ha anunciat que ja no farà més declaracions. Gascón, nominada a l'Oscar per Emilia Pérez, pren aquesta decisió per intentar no afegir més llenya al foc d'una controvèrsia que ha capgirat d'un dia per l'altre la campanya dels Oscars i ha destruït les seves possibilitats de guanyar l'estatueta, així com la percepció d'Emilia Pérez com a favorita als Oscars, tot i ser la pel·lícula més nominada.

L'actriu Karla Sofía Gascón, que durant les últimes setmanes ha estat en el punt de mira pel ressorgiment d'una sèrie de tuits ofensius, ha estat apartada de la promoció d'Emilia Pérez, que fa només uns dies era la pel·lícula favorita de la pròxima edició dels Oscars. La revista The Hollywood Reporter assegura que Netflix, que distribueix la pel·lícula als Estats Units, ha prescindit de l'intèrpret, protagonista de la pel·lícula, en la campanya promocional del film de Jacques Audiard, nominat a tretze Oscars.

Si volem tornar a parlar de la separació entre autor i obra ens hem de referir a aquesta actriu, Karla Sofía Gascón, protagonista d’un musical sobre narcos, que hauria pogut ser la primera actriu trans a guanyar un Oscar, perquè està nominada. Ara tot se’n pot anar en orris, perquè la nostra artista es veu que, en el passat, va fer tuits racistes, islamòfobs (i catalanòfobs, però això mai compta). De tots ells, el més lluminós és el que fa contra la gala dels Oscars, justament. "No sabia si estava veient un festival afrocoreà, una manifestació de Black Lives Matter o el 8-M. A part de ser una gala lletja. Els va faltar donar-li un premi al curt del meu cosí, que és coix”, deia. Hauria hagut d’afegir: “Els va faltar donar-me l’Oscar a mi, per ser trans”. M’alegra, per cert, constatar que alguns membres de minories o de grups de població discriminables no tenen per què ser éssers de llum. Hi pot haver una trans racista. Visca. Això és la normalitat!

La madrilenya Karla Sofía Gascón, protagonista del narcomusical Emilia Pérez, va fer història sent la primera actriu trans nominada a l'Oscar. Una setmana després, pràcticament s'ha esvaït la possibilitat que el guanyi per uns tuits que han sortit a la llum on llança missatges racistes i islamòfobs: contra el moviment Black Lives Matter, contra la diversitat dels Oscars, contra els "putos moros", contra la comunitat xinesa i el "drogoaddicte estafador" George Floyd, que va morir assassinat a mans de la policia, entre altres perles. Ha estat una periodista canadenca, Sarah Hagi, qui va rescatar els missatges, segons han avançat mitjans com Variety i Hollywood Reporter. Després ha transcendit a les xarxes que també va llançar missatges catalanòfobs.

El narcomusical trans Emilia Pérez ha fet bones les previsions i encapçala les nominacions dels Oscars. La pel·lícula de Jacques Audiard sobre el narco d'un càrtel mexicà que canvia de gènere i vol redimir-se pel seu passat violent optarà a tretze premis en la pròxima edició dels premis, inclosos els de millor pel·lícula, direcció i actriu protagonista, una Karla Sofía Gascón que ja és oficialment la primera actriu trans nominada als Oscars. Les tretze nominacions d'Emilia Pérez també la converteixen en la pel·lícula de parla no anglesa més nominada de la història dels Oscars, per davant de les deu de Roma (2018) i Tigre i drac (2000).

Un any després de l'èxit de J.A. Bayona amb La sociedad de la nieve, un director català tornarà a lluitar per l'Oscar. Segundo premio, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta –codirigida amb Pol Rodríguez– sobre la gravació del disc de Los Planetas Una semana en el motor de un autobús, ha estat la pel·lícula elegida per l'Acadèmia del Cinema Espanyol per representar Espanya en la cursa per l'Oscar a la millor pel·lícula internacional. La pel·lícula s'ha imposat a les altres dues cintes preseleccionades: Marco, d'Aitor Arregi Galdos i Jon Garaño, i La estrella azul, de Javier Macipe.

Segundo premio, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta –codirigida amb Pol Rodríguez– sobre la gravació del disc de Los Planetas Una semana en el motor de un autobús, és una de les tres pel·lícules preseleccionades per l'Acadèmia del Cinema Espanyol per lluitar per l'Oscar a la millor pel·lícula internacional. Un dels altres títols preseleccionats és Marco, d'Aitor Arregi Galdos i Jon Garaño, que aborda la impostura que va mantenir durant dècades Enric Marco, el president de l'Amical de Mauthausen que es va inventar que havia sigut presoner del camp nazi de Flossenbürg. La tria de preseleccionats la tanca un altre biopic musical, La estrella azul, opera prima de l'aragonès Javier Macipe que narra la vida i reinvencions vitals del músic Mauricio Aznar, líder la banda Más Birras.

Cillian Murphy (Cork, 1976) s'emportava aquest diumenge l'Oscar a millor actor pel seu paper protagonista a Oppenheimer, la guanyadora indiscutible de la gala d'enguany. Murphy, conegut per ser molt reservat i no mostrar la seva vida públicament, protagonitza pocs moments virals a les xarxes. Aquesta vegada, però, ha ressorgit un vídeo en què coincideix amb el príncep Enric i mostra el seu tarannà irlandès. De fet, l'actor és conegut per defensar fermament el seu orgull nacional.

El disseny de vestuari és un pilar fonamental per al cinema, tal com constatava a la cerimònia dels Oscar d’aquest any el lluitador John Cena. Complement nu, es tapava els genitals amb el sobre que custodiava el nom de la dissenyadora Holly Waddington, guanyadora del premi al millor vestuari pel seu treball excepcional a Pobres criaturas.