Els alumnes de 5è i 6è de Primària del Ceip Es Vivero han presentat un rap, elaborat per ells mateixos, per la igualtat i la lluita pels drets de la dona. Aquesta iniciativa es va dur a terme al taller de rap que ha fet el raper Rafel Swing al centre educatiu durant les darreres setmanes. A més, forma part de les accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius en el marc del 25-N i el 8-M.

Les dades del 2025 confirmen que el mercat laboral a les Illes Balears continua castigant les dones pel simple fet de ser-ho. Segons l''Informe Dona 2026' de CCOO de les Balears, només el 31,9% dels contractes indefinits a temps complet i estables foren ocupats per dones, mentre que els homes hi representen el 68,6%. Aquesta situació mostra que, malgrat els avenços econòmics i socials dels darrers anys, la igualtat real encara està lluny. La dada no té en compte els contractes fixos discontinus.

Palma acollirà durant tot el mes de març l’exposició GEAS. Mujeres que estudian la Tierra, una mostra que vol visibilitzar el paper de les dones en les ciències de la Terra i donar a conèixer referents femenins en àmbits com la geologia, l’oceanografia i la paleontologia. La iniciativa està organitzada per la delegació a les Illes Balears del Consell Superior d'Investigacions Científiques i per l’Institut Geològic i Miner d'Espanya, amb la col·laboració de l’Estudi General Lul·lià.

Actualitzat: La manifestació convocada al dematí pel Moviment Feminista de Mallorca ja ha recorregut el centre de Palma. A les 18.00 h està prevista la segona marxa convocada per la Coordinadora Transfeminista.

Avui no és 8 de març i els problemes són els mateixos que ahir. Avui no és 8 de març, però l’onada involucionista continua i afectarà homes, dones i, en general, qualsevol persona que no entri en els paràmetres d’aquesta masculinitat asfixiant que compleixen a la perfecció els lideratges de Trump, Putin i Xi. 

En un món cada cop més interconnectat, el concepte d’intel·ligència col·lectiva ha guanyat rellevància, ja sigui per la seva creixent necessitat en la presa de decisions complexes o per la seva preocupant absència en alguns àmbits polítics, econòmics i socials. Segons el MIT Center for Collective Intelligence, fa referència a la capacitat d’un grup per resoldre problemes i generar coneixement de manera més eficient que els seus membres per separat, i igual que succeeix amb les intel·ligències individuals, també pot ser objecte de mesura. Els estudis sobre el quocient d’intel·ligència col·lectiva (CIQ) han identificat diverses variables que influeixen en la capacitat d’un grup per resoldre problemes de manera eficient. Entre aquestes variables hi ha el nivell de col·laboració i comunicació entre els membres, la diversitat cognitiva, la sensibilitat social i el grau d’inclusió i igualtat en la participació de les persones dins del grup. Aquests mateixos estudis han demostrat que la presència de dones augmenta significativament el CIQ, ja que afavoreix, entre d’altres, la sensibilitat social i la cooperació, factors clau per a una presa de decisions grupal més eficient.

Era l’època de la II República, érem a la Mallorca preturística i, tot i el predomini de l’agricultura, existia una activitat industrial gens menyspreable. En aquest context, el 8 de març del 1934 es va celebrar per primera vegada a Mallorca el 8-M, el Dia de la dona. Va ser la mítica Aurora Picornell, amb les seves companyes del Partit Comunista, la que va impulsar aquesta celebració reivindicativa. Ho recordam seguint els estudis de Joana Maria Escartín i Aina R. Serrano, Isabel Peñarrubia, Carme Vidal, David Ginard i Antoni Nadal, a més de la premsa obrera del moment.

El 8-M és un bon moment per prendre la temperatura a la paritat. En l'àmbit europeu, malgrat les pressions i l'increment de poder de l'extrema dreta reaccionària, es pot dir que sobre el paper les lleis defensen la igualtat, tot i que en la resta del món, les dones tinguin prohibit casar-se amb qui vulguin, decidir sobre el seu propi cos o anar vestides com vulguin. Els vuit mapes que aquí mostrem evidencien que els drets de les dones encara tenen molt camí per recórrer.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Una va néixer als inicis de la postguerra; l’altra, a punt de començar el segle XXI. Una ha escrit un llibre sobre una dona que a la seixantena decideix finalment empoderar-se, i una altra ha coordinat una antologia de poesia feminista en català. I totes elles coincideixen a subratllar que en els darrers temps la situació de la dona escriptora ha viscut canvis importants i potser en algunes coses fins i tot gosen dir que és millor que no abans. Tanmateix, però, les escriptores Antònia Vicens (Santanyí, 1941), Maite Salord (Ciutadella, 1965), Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) i Aina Fullana (Manacor, 1997) també coincideixen en una altra cosa: queda encara molt camí per recórrer.

“Cada vegada que som a un lloc públic, a un bus o on sigui, sempre hi ha un home mirant-me”. Julieta té 15 anys i parla dels ulls fixats en el seu cos adolescent amb un component sexual; del desig unidireccional d’un adult cap a una menor que no ha completat ni l’ESO. “Passa a qualsevol lloc. De vegades, camín fixant-me en si m’estan mirant, en un estat d’alerta”, afegeix. Li passa amb homes “de qualsevol edat”. Algunes voltes és un “ai, princesa”; unes altres un “ai, que guapa”. I altres és un murmuri de prop; també pot ser directament un crit a distància, sense que hagi mediat cap interacció. “Això et pot passar perfectament amb un padrí. M’han dit ‘puta’ al carrer i em varen voler escopir per dur una falda curta. M’he sentit confosa, enfadada. Per què m’han de dir ‘puta’? Vaig sentir oi”, revela. “Si no estic parlant amb aquesta persona, per què ha d’opinar sobre el meu cos? Si no existeix un context, per què es permet fer això?”, es demana.

Madrid no s'ha salvat de la borrasca que des de fa dies travessa l'Estat, però això no ha estat un impediment perquè milers de persones omplissin els carrers més cèntrics de la capital espanyola aquest dissabte, quan es commemoren 50 anys de la Declaració Oficial del Dia Internacional de la Dona. Una mica més tard de les 12 del migdia ha arrencat la manifestació organitzada per la Comissió 8-M. Els paraigües i els impermeables han estat els aliats dels milers de persones, la gran majoria dones, per resistir a la pluja que queia i que tot i que ha dificultat l'arrencada de la marxa, no l'ha aturat. De mica en mica, les manifestants han enfilat passeig del Prado amunt amb proclames com "Som aquí les feministes" i s'han dirigit fins a la plaça de Cibeles. Un cop allà han travessat la Gran Via, una de les artèries principals de la ciutat, per poder acabar la manifestació a la plaça Espanya. Segons els primers càlculs de l'organització, més de 80.000 persones han assistit a la manifestació. "Plogui o nevi, les feministes ens movem", s'ha sentit en algun moment de la manifestació.

Davant dels esdeveniments internacionals recents, sembla cada cop més factible la possibilitat d'un retrocés en el camí cap a la igualtat de les dones. La veritat és que la corba ascendent no sempre és constant, sinó que a vegades té recaigudes. Però soc optimista i penso que això no passarà i que estem davant d'un procés, ara com ara, imparable.

Sempre que arriba el 8-M, als homes, que som una petita quota dins l’oceà femení del periodisme esportiu, ens volen per anar a xerrades o tertúlies per a les quals normalment mai ens truquen. És el nostre dia! Se’ns ha de donar la veu que no tenim habitualment per, estratègicament, netejar la imatge de la preponderància de dones opinant a tot arreu. Quan més de tres homes coincidim fent una anàlisi futbolística davant d’un micròfon és una modernor extrema. Com a mínim, hem arribat al 2025 fent que les caps, directores de programes i editores s’hagin adonat que, ni que sigui per higiene, és una mica lleig que no hi hagi una mínima presència d’homes. Fins fa molt poc, aquestes dones que ocupen llocs de poder per sistema, no veien que una foto corporativa sense cap home podia grinyolar.

Les desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.

Vist avui, el 8 de març del 2018 queda molt més lluny que fa set anys. En aquell moment ens pensàvem que la gran onada que començava a créixer seria l’onada imparable, la definitiva. Era la gran onada. Els carrers es van omplir d’indignació col·lectiva i de revolució. L’onada s’aixecava imponent. El món sencer es banyava en un moviment que venia de lluny, d’onades que van anar trencant murs per obrir-nos pas a les dones que veníem al darrere. Però les que veníem vam topar amb més murs, els vells que encara no havien caigut. I, com les nostres predecessores, vam ensopegar amb els fonaments, amb els pilars del patriarcat arrelats al planeta, com si no hi hagués una altra possibilitat de vida que la violència i la discriminació sistemàtica cap a les dones; amb aquesta organització social que encara preval, la que els homes van decidir com seria, no només sense demanar l’opinió de les dones sinó prohibint a les dones tenir una opinió. I després les van titllar d’ingènues. Sobre aquest pilar desastrós creix ara un nou ordre mundial, que és més antic que l’anar a peu. Amb dones liderant les extremes dretes perquè puguem sentir allò de: “Les dones, quan són dolentes, són molt més dolentes que els homes”. En dolenteria es veu que sí que estem ben valorades. És curiós. Però com a curiositat diré que el feminisme defensa la igualtat. I ja ens sap greu que les dones ens haguem d’igualar per l’extrema dreta i no per l’esquerra, però el feminisme no fa dones bones o dolentes. Ni fa les dones millors que els homes. La gent que pensa que quan som dolentes, som més dolentes, és la mateixa que creu que les feministes som unes pesades. És la mateixa gent que sosté que una de cada dues dones ha patit violència masclista a Espanya perquè elles la provoquen, que els feminicidis es perpetuen perquè la gelosia mata i que la bretxa salarial augmenta perquè les dones no volen càrrecs de responsabilitat. I tots vivim en aquest món.

La tercera edició del Dia de la Dona, organitzada pel Consell Regulador de Vi de la Terra Mallorca, ha reunit una quarantena de persones a la Bodega Binivista, a Biniali, per compartir experiències i coneixements entorn del món del vi, fent valdre la tasca que desenvolupen les dones que lideren aquest sector.  

Arran Mallorca ha assenyalat Vox com un partit polític "símbol de l'antifeminisme" i ha llançat pintura lila contra la seu, aquest dilluns, a Palma, amb motiu del pròxim Dia internacional de la dona, que es commemora aquest dissabte, dia 8 de març (8-M).