Álex té nou anys. És “divertit, amable i amorós”. S’aixeca dient “t’estim” i repartint besades. Du malament la frustració i “va per batle del poble” perquè “saluda tothom pel carrer”. Aina farà dos anys. És “riallera, independent, sempre està de bon humor i dorm bé a les nits”. En resum, “ha vingut a gaudir de la vida”. Rosa “té molta vitalitat i caràcter, un bombó de bebè”. Els descriuen, orgullosos, els seus pares adoptius. Andrés i Alberto són els d’Álex; Miquel, el d’Aina. I Marta, la mare de Rosa. Han estat considerats idonis per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca després de superar una formació i entrevistes amb totes les garanties per als menors. “Cercam les millors famílies per als infants, no infants per a les famílies. Els que tenen dret a ser adoptats són ells, com a mesura de protecció. I no ha de ser necessàriament un procés tan llarg com la gent es pensa. Intentam que sigui el més ràpid possible, però sempre atenent els temps i les necessitats de l’infant”, explica Apol·lònia Socias, directora insular de Serveis Socials, Infància i Família.

La primera vegada que Miquel va cobrar per un servei sexual tenia 19 anys. Les despeses de viure i estudiar a Londres s’havien disparat el segon any de carrera. Sense beca, compatibilitzava tres feines a temps parcial per costejar el préstec universitari i el lloguer. Els extres de l’hostal juvenil, el restaurant grec i el bar gai no donaven per a més. Llavors, en una aplicació de cites gai, va arribar la proposta: “Un individu em va oferir 500 lliures per pixar-li damunt. Era el que guanyava en un mes amb les altres feines”. Després d’aquesta experiència, va posar un anunci en línia i es va professionalitzar. Deu anys després, el mallorquí combina la prostitució amb el càrrec de secretari de relacions internacionals a l’Organització de Treballadores Sexuals (Otras), sindicat que representa a l’estranger reclamant drets per al col·lectiu.

Encara queda camí per fer per la igualtat real de drets. Per això, el col·lectiu LGTBIQ+ celebrarà d’aquí a pocs dies, com cada 28 de juny, el Dia de l’orgull, una jornada alhora festiva i de reivindicació. No sé si serveix de consol, però el passat, com en tantes coses, fou incomparablement més negre: aquells als qui aleshores s’anomenava ‘sodomites’, eren condemnats sistemàticament a la pena de mort. Al llarg de segles, entre nosaltres, una altra opció sexual que no fos la normativa era, no tan sols pecat, sinó també un delicte, i dels més greus.

El papa Francesc demana als bisbes italians que no admetin els homosexuals als seminaris perquè “ja hi ha massa mariconeig”. El pontífex va fer aquestes declaracions la setmana passada durant una reunió a porta tancada amb els membres de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), però a última hora d'aquest dilluns han estat publicades per la premsa italiana, cosa que ha provocat una forta polèmica al país.

Bernard Bousset tenia uns 20 anys quan la policia el va detenir en un bar gai de Bordeus. Era l'inici dels anys 60 i a França les relacions entre homes estaven penalitzades per la llei. "Em van agafar les empremtes, em van fer una foto...com si hagués atracat al Banc de França", rememora en una entrevista a Le Monde. Bousset, de 81 anys, no va acabar a la presó –quan el van detenir només estava al bar bevent i xerrant amb altres homes–, però va haver de pagar una multa i els agents van trucar a la seva família per revelar l'incident. Més tard, amb 23 anys, va acabar davant d'un jutge per haver passat la nit amb un noi de 18 anys.

Fins a cinc perfils de Grindr dels 20 consultats per l’ARA Balears anuncien el consum d’algun tipus de droga per tenir sexe, especialment de popper, una substància per inhalar que augmenta el plaer i l’excitació. Altres perfils et demanen directament si en vols comprar. Aquesta pràctica es coneix com a chemsex. El consum de drogues i el sexe sempre han tingut certa vinculació. Si més no, actualment, el fenomen del chemsex, una pràctica més habitual en el col·lectiu d’homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes, però no exclusiva d’ells, presenta una tendència a l’alça a les Illes Balears. Una mirada ràpida a les apps de contactes permet veure que la seva implantació és cada vegada més evident, i té un impacte transversal en persones de totes les edats i condicions. Joves i grans, turistes i residents posen la condició de consumir droga per arribar a quedar amb ells.

El noi que buscava l'Ertzaintza com a presumpte autor d'almenys quatre crims contra homes gais a Bilbao ha quedat detingut aquest dijous després d'haver-se presentat a una comissaria per negar els fets, segons ha avançat EITB Media de fonts pròximes al cas. El sospitós, d'uns 25 anys i amb antecedents, ha comparegut a les dependències policials sabent que el buscaven per negar qualsevol vinculació amb la mort de les víctimes i mostrant-se disposat a cooperar amb els agents, segons el mateix mitjà.

Els homes gais i bisexuals tindran menys obstacles per donar sang al Regne Unit a partir de l’estiu del 2021. El govern britànic revoca una polèmica llei que prohibia les donacions d’homes que haguessin tingut relacions amb altres homes en els tres mesos previs, davant la por a la transmissió del VIH.

Tatiana Casado, professora de la UIB i presidenta de Ben Amics, es fa seva la frase ‘el que és personal és polític’. En el seu cas, l’espurna que va encendre la flama de l’activisme va ser la maternitat.

En aquell moment tenia 80 anys i més de 30 llibres publicats. El manacorí Jaume Santandreu mai no ha callat i no ho farà. Ens rebé a la nau de Can Gazà, el taller per a l’ocupació dels marginats. Ens rebé amb el darrer llibre a la mà: Déu meu (Lleonard Muntaner Ed.). “És el meu testament”, diu. L’acompanyen Joan Ramon Bonet per a la foto de portada, Antoni Serra al pròleg i Oriol Junqueras, qui n’ha escrit l’epíleg des de Lledoners.

Robert Biedron, l’únic alcalde obertament homosexual de Polònia, va anunciar ahir la seva intenció de crear un “moviment sociopolític” amb el qual aspira a canviar Polònia i fer front al govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS). Biedron, alcalde de la ciutat de Slupsk, d’uns 97.000 habitants (al nord de Polònia), ha decidit renunciar a la seva reelecció a les pròximes eleccions locals (tot i que els sondejos li donen una clara victòria) per concentrar-se a crear el nou moviment a tot el país.

Un adolescent afganès que va dir que temia ser perseguit si tornava al seu país d'origen pel fet de ser homosexual ha vist com li han denegat la sol.licitud d'asil a Àustria, una decisió que una oficina de Viena ha justificat perquè no "sembla prou gai", segons informa aquest dijous la revista austríaca 'Falter'.

En poc més de dos mesos, Ben Amics, l’associació que defensa els drets de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals (LGTB), ha detectat sis agressions a les Balears contra aquest col·lectiu. Ho va anunciar ahir Jan Gómez, president del col·lectiu. Gómez va participar en l’acte de suport a Borja Bernal, agredit el passat 23 de febrer per la seva tendència sexual, alhora que un amic va ser atacat per fer servir el català. La convocatòria, malgrat la pluja, va aconseguir concentrar prop de 30 persones durant mitja hora a la plaça de Joan Carles I, de Palma. També hi assistiren la regidora de Benestar Social de Ciutat, Mercè Borràs, i la coordinadora de l’àrea, Catalina Trobat.

Ben Amics, l’associació que defensa els drets del col·lectiu de lesbianes, gais, transexuals, i bisexuals (LGTB), ha reunit avui vespre 30 persones per condemnar l'agressió a Borja Bernal el passat 23 de febrer a Palma. Entre els assistents hi havia Jan Gómez, president del col·lectiu; la regidora de Benestar Social de Ciutat, Mercè Borràs, i la coordinadora de l’àrea, Catalina Trobat.

El 84% dels espanyols dóna suport al matrimoni entre homosexuals, segons l’Eurobaròmetre. Així, Espanya se situa entre els països de la Unió Europea capdavanters en aquest sentit, tan sols superat pels Països Baixos (91%), Suècia (90%) i Dinamarca (87%). A l’altra banda, els països que més s'hi oposen són Bulgària, on tan sols s’hi mostra a favor el 17% dels ciutadans, Letònia (19%) i Romania (21%).

D'Anglaterra sempre es diu que és un país amb molts segles de democràcia. Però aquesta democràcia ha estat, en molts casos, més teòrica que real. Tot i el règim parlamentari, els ciutadans britànics no han estat considerats iguals fins a èpoques molt recents. Fins a finals del segle XIX els treballadors no tenien els mateixos drets que els propietaris benestants, i les dones van haver d'esperar al segle XX per tenir els mateixos drets que els homes. Però hi ha un col·lectiu que ha hagut d'esperar encara més: el dels homosexuals.

Forma part de la Unió Europea i és una de les economies més importants del món. Però en la Itàlia europea del segle XXI continua havent-hi ciutadans de primera i de segona. Heterosexuals i homosexuals no tenen els mateixos drets, no només a l'hora de contraure matrimoni —Itàlia és un dels països més endarrerits d'Europa en la matèria— sinó fins i tot a l'hora de demostrar sentiments en públic. Ho han descobert tres homes i tres dones de Perugia, que set mesos després de besar-se al carrer han rebut una imputació per dos delictes que, a Catalunya, ens transporten dècades enrere: escàndol públic i conducta obscena.