Ara fa un any, els esportistes menorquins desfilaren a la inauguració dels Island Games (IGA), a l’illa normanda de Guernsey, cantant Un senyor damunt un ruc. És la sintonia que sonà també en les cerimònies d’atorgament dels set ors que aconseguí la delegació de Menorca en aquestes olimpíades que es fan cada dos anys entre territoris illencs de tot el món. Així passa, de fet, des de 2007, quan Menorca debutà als IGA que es feien a l’illa grega de Rodes i el Consell decidí adoptar la cançó popular del senyor que cau de l’ase cada vegada que un esportista menorquí s’imposàs en alguna prova de la competició. El Consell es va trobar que s’havia d’associar internacionalment Menorca amb una música i que no hi havia cap himne oficial que representàs l’illa. Un buit que encara manté avui dia, tot i que cada any, especialment quan hi ha canvis de govern a l’Ajuntament de Ciutadella, l’himne passa a ser motiu de controvèrsia política a Menorca.

Can Picafort ha estrenat recentment un himne propi. La cançó, que s'inspira en una antiga balada del grup Los Romantics de l'any 1971, ha estat arranjada i escrita per Sebastià Buades i interpretada per una desena de músics del municipi.

El 1983 les Balears es començaren a repensar amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i la recuperació de l’autogovern. Després de quatre dècades de franquisme, calgué plantejar-se quins símbols ens havien d’identificar com a poble insular. Durant la primera legislatura autonòmica, presidida pel popular Gabriel Cañellas, qui més insistí en aquesta qüestió va ser el partit nacionalista PSM, avui MÉS per Mallorca. Un dels seus diputats més combatius fou el campaneter Damià Ferrà-Ponç. S’encarregà d’elaborar una proposició de llei per convertir en himne de tot l’Arxipèlag La Balanguera, el cèlebre poema del palmesà Joan Alcover Maspons (1854-1926).

El 25 de febrer del 1923, milers de persones van anar a l’estadi de les Corts. A les portes lliuraven rams de flors a les dones que entraven al camp del Barça. I n'eren moltes, com solia ser habitual llavors, encara que més d’un digui que això de veure dones al futbol és una cosa moderna. Aquell dia, la societat civil catalana organitzava un homenatge a Joan Gamper, no només com a pare del FC Barcelona i president del club, un càrrec que cediria al cap de pocs mesos a Enric Cardona. Era també un homenatge a la seva tasca de cuidar i potenciar l’esport català, motiu pel qual institucions com la Diputació i l'Ajuntament van sumar-s'hi. El plat fort era un amistós entre el club blaugrana i una selecció de jugadors catalans. I també seria el primer cop que l’afició blaugrana cantaria el nou himne del club. El primer escrit en català, amb lletra del polític i escriptor Rafael Folch. El compositor de la música era ni més ni menys que el mestre Morera, el mateix que havia escrit La Santa Espina, amb lletra d’Àngel Guimerà, i Baixant de la Font del Gat. El dia del partit, l’Orfeó Gracienc va interpretar diferents obres, la darrera de les quals era l'himne. Morera va presenciar el moment des de la llotja de l'estadi, ben a prop de Joan Gamper.

Donald Trump s'ha sortit amb la seva i la Lliga Nacional de Futbol americà (NFL, en la sigla en anglès) ha anunciat aquest dimecres que a partir d'ara multarà els equips si els seus jugadors no es mantenen drets quan escolten l'himne nacional abans dels partits. El president havia sigut un dels més crítics amb els jugadors agenollats quan sonava l'himne, en protesta pel tracte vexatori i la brutalitat de la policia amb els ciutadans afroamericans, i els havia arribat a qualificar d'antipatriotes. Roger Goodell, comissionat en cap de la NFL, ha anunciat dimecres una nova política que farà que els equips paguin una quantitat indeterminada si els jugadors al camp no es queden drets mentre soni l'himne nacional abans de començar el partit.

La lletra que ha posat Marta Sánchez a la Marxa reial és segurament la tècnicament menys afortunada de les que ha tingut. I el contingut la fa excloent com a mínim de la meitat de la població a la qual s’adreça. Polèmica servida a compte de l’himne nacional espanyol, però una més d’una història polèmica.

El corredor alabès de l'equip Astana Mikel Landa ha parlat sobre la polèmica generada després de no treure's la gorra durant la interpretació de l'himne espanyol en el pòdium del Giro d'Itàlia, i ha assegurat que, si no es va treure la gorra, va ser per un "distracció" i que no ho va fer amb malícia. "Va ser una distracció. Estava en el meu món allà al pòdium al costat d'Aru i Contador. No ho vaig fer amb malícia i demano disculpes si algú es va sentir ofès", ha dit després d'arribar a la seva localitat natal de Murgia (Àlaba).

El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, no ha escatimat crítiques als qui dissabte van xiular contra l'himne espanyol, a la final de la Copa del Rei. En una compareixença després de la junta de portaveus, ha assegurat que "l'única cosa que demostra la intolerància d'aquest tipus és la malaltia d'una part de la societat que considera que és legítim i lícit ofendre el sentiment de patriotisme de les altres persones".

El PP vol impulsar canvis legals per evitar que es repeteixin les xiulades a l'himne espanyol, com la de dissabte durant la final de la Copa del Rei. Els populars són conscients que ja no tenen temps aquesta legislatura però creuen que políticament els ajuda a fixar posició de cara a les eleccions generals, en què Ciutadans pugna per una part del votant de dreta.

A la una de la tarda ha començat la reunió de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme i la Xenofòbia –o Comissió Antiviolència a l'Esport. La reunió, que té lloc a la seu del Consell Superior d'Esports a petició del govern espanyol, té com a objectiu estudiar possibles sancions per la xiulada que més de 90.000 espectadors de la final de la Copa del Rei van fer a l'himne d'Espanya i al rei Felip VI. La Comissió està formada per 33 membres, set dels quals ho són a proposta del ministeri de l'Interior, quatre del ministeri d'Educació, Cultura i Esport, un del fiscal general de l'Estat, dos més dels ministeris de Treball i Sanitat, i la resta a proposta del president del Consell Superior de l'Esport, Miguel Cardenal.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha trucat al rei Felip VI per mostrar-li la seva solidaritat davant la xiulada monumental a l'himne d'Espanya per part de les aficions del Barça i l'Athletic de Bilbao al començament de la final de la Copa del Rei, segons ha avançat 'El País'.

Societat Civil Catalana (SCC) ha llançat avui la seva pròpia penya del Barça, a la qual ha posat de nom de Penya Blaugrana per a la Concòrdia, i a més ha enviat una carta als presidents del FC Barcelona i de l'Athletic de Bilbao en què expressen la seva preocupació davant una possible xiulada a la Copa del Rei. En un comunicat, SCC ha explicat que diversos dels seus membres s'han unit per formar aquesta nova penya, que té com a objectius "el respecte als altres, l'esforç, la humilitat i la feina en equip pel bé del club".

Mariano Rajoy ha denunciat que Espanya és l'únic estat en què l'himne és xiulat durant espectacles esportius. Els fets però, demostren el contrari. Els primers casos d'himnes xiulats en un espectacle esportiu daten dels anys 20: el 'God save the queen' xiulat a Irlanda i la xiulada de l'afició del Barça a la Marxa reial el 1925 a l'estadi de Les Corts. De fet, l'esport va tenir un paper important en la lluita irlandesa.

Aquest passat dijous es van commemorar 40 anys de la cançó en català més coneguda i alhora cantada: l'himne del Barça. L'ARA Bassas s'ha endinsat en la història d'un cant al qual va posar lletra Josep Maria Espinàs i que va composar Manuel Valls, l'oncle de l'actual del primer ministre francès, i que du el mateix nom, Manuel Valls. Espinàs va voler que fos un cant, que "és col·lectiu, alegre, optimista i pacífic", i no un himne, tot i que finalment aquesta nomenclatura s'ha imposat.

Coincidint amb el 115è aniversari de la seva fundació, el Barça ha comunicat la troballa de la la partitura del primer himne oficial que va tenir el Club en la seva història, que data de l’any 1910, i que responia al nom de 'Foot-ball Club Barcelona Himno Marcha'. Un segle després doncs, l'himne ha estat enregistrat de nou en una gran troballa que podeu escoltar aquí.

El Brasil va empatar sense gols contra Mèxic (0-0) en el partit de la segona ronda del Mundial, a Fortaleza. La selecció de Scolari ha creat un ritual, per a abans dels partits, inspirat en part en aquell del 1994 en què els jugadors sortien al terreny de joc agafats de la mà. Ara, els futbolistes de la selecció apareixen al camp amb la mà a l'espatlla del jugador que tenen al davant. A més, durant l'himne els jugadors s'abracen. "És una manera d'estar units", ha dit el davanter Fred. Els organitzadors, com ja van fer fa un any a la Copa Confederació, apaguen la música de l'himne i així els aficionats el canten 'a cappella' fins al final.

Com ja ha passat les últimes vegades que el Barça ha arribat a la final de Copa, els aficionats del Barça han xiulat l'himne espanyol abans del partit. L'afició madridista l'ha taral·lejat.