<![CDATA[Ara Balears - climentpicornell]]> 10 <![CDATA[En la mort del geògraf Yves Lacoste (1929 - 2026)]]> Quan vaig començar els estudis de Geografia a la Universitat de Barcelona, a finals dels anys seixanta, la disciplina vivia una transformació profunda. La geografia memorística dels rius, les serralades i les capitals començava a donar pas a una manera molt més crítica d’entendre el territori. Ja acabada la carrera, en aquell ambient intel·lectual, Horacio Capel fou, probablement, qui em descobrí Yves Lacoste. O, si més no, qui em va fer entendre que aquell geògraf francès estava canviant la manera de mirar el món. No vaig ser alumne seu a París. Vaig ser deixeble dels seus llibres. Encara record l’impacte que em produí llegir La géographie, ça sert, d’abord, à faire la guerre (La geografia serveix, abans de res, per fer la guerra). El títol semblava una provocació, però amagava una idea fonamental: el coneixement geogràfic sempre ha estat una eina de poder. Els governs, els exèrcits i els imperis han utilitzat els mapes per administrar, controlar i conquerir territoris, mentre que a les escoles s’ensenyava una geografia aparentment innocent, reduïda a la descripció de paisatges.

]]> <![CDATA[Climent Picornell: “Els bons aforismes són irònics i profunds”]]>

Climent Picornell (Palma, 1949) és escriptor, geògraf i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat Més jardins d’altri i altra fullaraca (El Gall Editor), un recull d’articles en què les cites brillants d’altres autors es mesclen amb els records personals i les observacions curioses i perspicaces. El resultat és tan intel·ligent com entretingut.

]]>