"Hi ha partit". Això és el que ha planat aquest divendres sobre les antigues escoles d’Elna, en l'últim míting que la candidatura de Carles Puigdemont ha celebrat a la Catalunya Nord abans del 12-M. Un últim acte que ha tornat a ser una demostració de força del partit al mobilitzar unes 3.000 persones –després d’omplir durant quinze dies el pavelló d’Argelers– i que pretenia ser l'última empenta per intentar atrapar el PSC i disputar-li la primera posició a les eleccions. I és que Junts creu que pot ser la sorpresa de la nit del 12 de maig si es mobilitza el vot independentista, tot i que en els últims sondejos no està garantit, i aquest elector es concentra en la seva candidatura en detriment d'Esquerra i la CUP. Per aquest motiu, s'ha centrat en un únic missatge aquest últim tram de campanya: apel·lar al vot útil sobiranista al voltant de Carles Puigdemont i passar el rasclet per evitar una presidència del socialista Salvador Illa.

Paral·lelament a les reunions que el Govern manté amb el PSC per tirar endavant els pressupostos, també hi ha una negociació oberta amb Junts (tot i que menys intensa). Aquest dijous hi ha hagut tot just la segona trobada de l'executiu amb els juntaires, que només ha durat "disset minuts", en què els de Carles Puigdemont han posat les seves condicions per donar el sí als comptes: una rebaixa de la pressió fiscal a Catalunya, més inversió en llengua i en educació, a més d'un paquet d'ajudes als sectors econòmics per fer front a la sequera i una unitat dels Mossos per combatre les ocupacions. "L'oferiment és sincer", ha dit la portaveu, Mònica Sales, en roda de premsa. També ha mostrat "preocupació" per la lentitud, considera, de la Generalitat: "És 15 de febrer i encara no hi ha aprovat ni el projecte de llei [dels comptes del 2024]", ha alertat.

Si alguna cosa tem l'independentisme és que la cúpula del poder judicial impedeixi l'aplicació de l'amnistia després de ser aprovada al Congrés de Diputats. Fins ara jutges i fiscals han manifestat una hostilitat extrema a la norma i no és cap secret que intentaran evitar-la. Per aquest motiu tant Junts com Esquerra, però també dirigents vinculats a Sumar com el jurista Jaume Asens, treballen en esmenes parcials per acabar de "blindar" la llei d'amnistia. "Estem negociant possibles esmenes", confirmava dimecres Asens en una entrevista al Més 324. Quins són els punts que estan en revisió? Bàsicament tres, tot i que no totes les parts ho veuen clar i de la mateixa manera: la qüestió del terrorisme, la de les mesures cautelars –en relació directa amb les euroordres– i també el tema de lawfare, tot i que aquest és el que genera menys consens dins les files independentistes.

El PSOE i Junts han mantingut un pols fins al final sobre els decrets que s'havien de convalidar aquest dimecres al Congrés dels Diputats, un dels quals incorporava una reforma de la llei d'enjudiciament civil que establia que quan hi hagi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'acordarà la "suspensió" del procediment fins que Luxemburg respongui a la pregunta. Finalment, però, aquest precepte ha caigut per un pacte in extremis entre els dos partits: segons la formació de Carles Puigdemont, "amenaçava la viabilitat de la futura llei d'amnistia". El PSOE, malgrat haver cedit davant dels juntaires, fins ara havia negat que afectés l'aplicació de la norma i argumentava que l'obligació de suspendre el procés judicial ja existeix actualment de facto. Qui tenia raó?

El Consell General del Poder Judicial discutirà dijous sobre la legalitat de les comissions d'investigació sobre Pegasus i l'operació Catalunya que es van constituir la setmana passada al Congrés i, tal com explica aquest dilluns l'ARA, el sector conservador també estudia fer un informe per donar suport als magistrats que es neguin a comparèixer en aquestes comissions d'investigació. Això ha posat en alerta Junts: el portaveu del partit, Josep Rius, ha advertit aquest dilluns en roda de premsa de possibles "conseqüències penals" per als jutges que no es presentin a les citacions, i ha dit que són d'obligat compliment malgrat la controvèrsia jurídica sobre això.

Francisco Galindo Vélez (San Salvador, 1955): és el nom del diplomàtic que coordinarà les converses entre Junts i el PSOE a Suïssa. Ho han revelat les dues formacions aquest dissabte després de la primera reunió, en un comunicat conjunt en què han assegurat que el clima de la trobada ha estat "cordial" i que es continua "avançant".

El grup de Junts al Parlament passa uns dies complicats. El motiu? El discurs que va fer la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, en el ple de les dones de la setmana passada, on va acusar companys de files de "violència masclista". Aquelles paraules han generat malestar al grup, que aquest dimarts s'ha reunit al Parlament amb la intenció d'"analitzar" què va passar. No hi haurà decisió immediata: la direcció del partit els ha traslladat que el cas de Madaula s'elevarà a la comissió de garanties de la formació, tot i que hi ha hagut diversos diputats que han demanat apartar-la dels seus càrrecs, segons les fonts consultades.

Mentre a Brussel·les el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, segueix negociant amb l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont la llei d’amnistia, a Madrid s'ha desfermat el caos aquest dimarts al vespre amb una manifestació ultra contra el pacte entre els socialistes i els independentistes i, en concret, contra el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. “A prisión”, “Viva Franco”, “Que te vote Txapote”, "Marlaska maricón" o el Cara al sol són alguns dels lemes que s'han sentit a la manifestació, tot i que els aplegats en la protesta també han cridat consignes en contra del rei Felip VI, de la Constitució i, fins i tot, del Papa de Roma, que aquesta setmana s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'últim dia del mercat de fitxatges de la lliga de futbol es van inscriure 32 jugadors, els mateixos que en els vint dies precedents. Quan el termini està a punt d'exhaurir-se acostumen a arribar les rebaixes –o les urgències– d'última hora i els equips en són ben conscients. El que passa al futbol es pot extrapolar a molts altres àmbits que incorporen dates límit, com la mateixa investidura de Pedro Sánchez. El PSOE pot estar temptat de deixar passar el temps –pensen els seus interlocutors sobiranistes– i rebaixar les exigències que ara mateix li han posat sobre la taula. Per això, aquest dissabte els missatges d'ERC i de Junts pretenen posar nerviosos els socialistes apuntant directament a la llei d'amnistia, però també a l'autodeterminació.

Després de sis anys d’aïllament a l’exili arran de la declaració d’independència, l’expresident Carles Puigdemont torna a ser un interlocutor reconegut pels actors polítics a l'Estat. Primer va ser la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i ara el PNB. La direcció dels nacionalistes bascos s’ha desplaçat aquest divendres a Waterloo per reunir-se amb l’excap de l’executiu català, un gest que segella la reconciliació entre Junts i els jeltzales en un moment clau: les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, en què els vots de les dues formacions són determinants per a la seva reelecció.

Probablement aquest estiu hauria sigut molt diferent per a Junts per Catalunya si la formació de Laura Borràs i Jordi Turull no fos decisiva per a la investidura de Pedro Sánchez, després de treure set diputats el 23-J. Abans de la nit electoral, el soroll de sabres es començava a sentir dins dels cercles postconvergents: el malestar entre els quadres va arribar al seu punt més àlgid pels pactes postmunicipals, ja que el partit va quedar fora de tres diputacions –malgrat poder-les governar– per la negativa de la cúpula (i en particular de l'expresident Carles Puigdemont) a pactar amb els socialistes. I també perquè el resultat de les espanyoles tampoc va ser l'esperat: Junts no va recollir els fruits de la patacada d'Esquerra. Tanmateix, aquests fronts es van esfumar la mateixa nit del 23-J: Junts té la clau de la investidura de Pedro Sánchez i qualsevol altre debat intern queda ajornat per la decisió que ha de prendre al Congrés de Diputats.

La darrera vegada que el PNB i l’espai convergent van anar explícitament de bracet va ser per a les eleccions europees de l’any 2014. Una coalició electoral que ja no es va repetir cinc anys més tard, quan Carles Puigdemont va ser el cap de llista l’any 2019: el 2017 es van esberlar les relacions, principalment entre Puigdemont i el lehendakari, Iñigo Urkullu, que va actuar sense èxit com a mediador entre la Generalitat i la Moncloa. "Hi va haver un trencament gran –admeten testimonis de l’època, ja que l’expresident sempre va creure que Urkullu no li va oferir suficients garanties que Madrid no aplicaria el 155–. Hi va haver una desconfiança mútua". "La ferida va ser important", afegeix una altra veu coneixedora. Ara bé, després de sis anys, aquesta relació entre els dos espais polítics s’està "normalitzant". I aquesta "normalització"  té dos noms –Jordi Turull i Andoni Ortuzar– i arriba en un moment clau: les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez.

L’únic que pot formar govern després de les eleccions generals és Pedro Sánchez i només podrà ser investit amb els vots a favor de JxCat (ja no li val una abstenció). És la situació que deixa el 23-J, agradi o no agradi als protagonistes. Des de l’ARA hem volgut comptar amb l’opinió de vuit analistes per respondre a la pregunta que tothom va començar a fer-se des de la mateixa nit electoral: què hauria de fer JxCat respecte a la investidura de Pedro Sánchez? 

1. Un regal a Europa. “El rostre petri” de Feijóo en la seva aparició pública la nit electoral, en expressió del Financial Times, quedarà com a icona del 23-J. El líder del PP no es podia creure que el treball sistemàtic i amb coartada patriotera de l’aparell polític, mediàtic i empresarial que l’acompanyava hagués fracassat.

La nit que Esquerra va perdre 6 dels 13 diputats que tenia a Madrid, que Junts va quedar cinquena en nombre de vots darrere, per aquest ordre, de PSC, Sumar - En Comú Podem, PP i Esquerra, i que la CUP va desaparèixer del Congrés, resulta que una de les possibilitats perquè Pedro Sánchez formi govern passa per Junts. Sánchez és el campió de la resistència, però Puigdemont també podria explicar-n'hi alguna cosa. A Politico Europe ironitzaven ahir amb el “King Carles”. L’exiliat que pot decidir el nom del pròxim president del govern espanyol.

Des de l’1 d’octubre del 2017 que el fet de votar ja no és de per si un acte esperançador, transformador. El que ja sap tothom a Espanya i a Catalunya és que des del 1978 cada elecció semblava que poc o molt podia canviar les coses, que com a mínim tot era parlable en absència de violència, que en democràcia tothom podia tenir l’oportunitat d’avançar cap al seu somni... fins que va arribar l’1-O, després dels seus llargs preliminars, i es va veure que això de votar servia només per a algunes coses. Des d’aleshores que tota la població catalana (independentista o no) veu les urnes amb un escepticisme molt més gran, fins i tot amb certa amargor. D'aquí no només l’auge de l’abstenció, sinó també la manca d’entusiasme electoral envers cap partit o cap idea. La tristesa regnant és general, s’escampa en totes les ideologies, i tothom, pensi com pensi, ha de carregar la seva feixuga “conllevancia” amb un fet objectiu: a Espanya i a Catalunya no es pot parlar de tot, van pegar als votants indiscriminadament i van empresonar i perseguir tot un govern. Qualsevol anàlisi electoral, o postelectoral, ha de tenir en compte aquest quadre anímic del país. El trauma, sí.

Hi havia dues qüestions que l'expresident Carles Puigdemont esperava resoldre aquest 2023 per aclarir el seu futur jurídic (i polític): l'abast de les euroordres -que ja es va solucionar al mes de gener- i la prevalença de la seva immunitat com a eurodiputat, la clau de volta per saber si té marge o no per tornar a Espanya sense risc de ser empresonat i jutjat pel Tribunal Suprem. Aquesta carpeta, l'última, es resol aquest dimecres 5 de juliol en primera instància al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb una resolució que condicionarà l'inici de la campanya electoral, almenys per a Junts per Catalunya. De fet, la plana major del partit amb la cap de llista al 23-J, Míriam Nogueras, serà aquest dimecres a Brussel·les. A continuació posem negre sobre blanc respecte als escenaris possibles, tot i que la decisió no és definitiva: tant Puigdemont, defensat per l'advocat Gonzalo Boye, com el Parlament Europeu poden recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Xavier Trias (Barcelona, 1946) visita l’ARA després de quedar fora de l’alcaldia de Barcelona. Deixa clar que es jubilarà, com va dir si no era batlle, i demana que ningú que el va votar opti pel PSOE o el PP el 23-J.

"Serem nosaltres mateixos": Aquesta és una de les frases més repetides pel secretari general de Junts, Jordi Turull, per explicar quin és el seu pla ara que el partit és a l'oposició. Què vol dir això? ¿Fins ara els de Junts no eren "ells mateixos"? Des del partit argumenten que governant en coalició amb Esquerra no només no compartien el rumb nacional –discrepen de l'estratègia del diàleg– sinó que també s'havien d'empassar gripaus en l'àmbit ideològic. Ara que estan fora del Govern, tot i que no poden executar mesures de forma directa com quan governaven, creuen que poden defensar de forma més desacomplexada el seu programa. És a dir, potenciar el seu discurs més liberal i de centredreta.

Francesc de Dalmases ja no és vicepresident de Junts per Catalunya. Després de l'informe de l'advocada Magda Oranich –encarregat pel partit– que certificava que la subdirectora del FAQS es va sentir "intimidada" davant del comportament "incorrecte" del també diputat, Dalmases ha acceptat renunciar al seu càrrec orgànic i també abandonar al Parlament la Comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si bé mantindrà l'escó de diputat. Ho ha comunicat aquest dimarts a la tarda durant una reunió "molt dura" de la direcció del partit, on diversos dirigents han reclamat que plegués de forma immediata davant dels fets i dues diputades de l'executiva (i amb un paper rellevant al Parlament) s'han queixat d'haver patit en la pròpia pell actituds similars a les que va tenir la mà dreta de la presidenta del partit, Laura Borràs, a TV3.