Aquest passat dimarts la junta local del PP manacorí es va reunir amb l'objectiu d'obrir el termini de presentació de candidatures a la presidència del partit. El regidor Mateu Fullana, el darrer a entrar en substitució de Bernadí Bou, ha presentat l'única candidatura. Ara, entre tots els afiliats locals es triaran els vocals de la Junta i el president en distribuirà les funcions. Seran els vocals qui, definitivament, triaran qui serà el candidat a la batlia de cara a 2027, el qual no té per què ser membre de la Junta.

La sala de plens de la Casa de la Vila de Montuïri ha quedat petita per acollir tota la gent que ha volgut assistir a la presa de possessió de Toni Miralles Niell Xocolater com a nou batle de Montuïri. Ho ha fet en compliment del pacte de govern amb MÉS per Montuïri, que dona la batlia als socialistes fins a final d’aquest mandat i 42 anys i un mes després que en prengués possessió el darrer batle del PSIB-PSOE.

Joan Ripoll ha estat investit nou batle de Deià en un ple extraordinari aquest dimarts amb els vots dels regidors de l'agrupació DEIA. Ripoll ha ocupat el càrrec en substitució de Lluís Apesteguia, qui va dimitir el març al·legant problemes de salut mental després de més de cinc anys al càrrec. El ja exbatle de Deià no es va presentar com a candidat a la batllia en les eleccions de 2023 —figurava com a número dos a la llista—, tot i que arran de la renúncia al càrrec per part de Cristina López (agrupació DEIA), Apesteguia va ser elegit primer edil.

L’Ajuntament de Palma ha aprovat la compra de tres vehicles per a l’àrea de Batllia. De moment, n'ha arribat un, que ha costat 60.000 euros. Segons la portaveu, Mercedes Celeste, estava previst que ja s’hagués fet entrega dels altres dos cotxes, però per "certes diferències entre els vehicles i les condicions que estipulaven els contractes" varen ser retornats i calculen que arribaran la setmana que ve. 

L’arribada de les dones al poder municipal està estancada a les Balears, i les xifres parlen per si mateixes: després dels resultats del 28-M, només 17 dels 67 ajuntaments de les Illes estan encapçalats per dones (25%). A banda que és un percentatge modest, el nombre de batlesses gairebé no ha augmentat respecte del 2019. De fet, en comparació amb aquests darrers quatre anys, ara només n’hi ha una més.

Els pactes electorals en els ajuntaments són molt habituals per conformar un equip de govern que tingui majoria absoluta i aporti estabilitat. Segons l'aritmètica de regidors entre els partits que formin part de l'acord, es pot establir que es comparteixi la batlia, amb els mateixos anys cadascú, o de manera equitativa tenint en compte el nombre d'edils obtinguts. Del 2019 al 2023, ja sigui per pactes electorals, mocions de censura o dimissions obligades, a les Balears hi ha hagut 11 municipis que han tingut més d'una persona al capdavant del Consistori.

A un de cada tres municipis de les Balears (22 de 67) un partit va obtenir la majoria absoluta el 2019. Això implica tenir més de la meitat dels regidors, però no requereix superar el 50% dels vots. A Ferreries, per exemple, Entesa va treure el 45,4% dels vots i 6 dels 11 regidors, o el Grup Independent de Valldemossa es va quedar en el 45,7% dels vots i 5 dels 9 regidors. També va succeir a Llubí, Mancor de la Vall i es Migjorn Gran.

"Exemple de decadència" i una "zona conflictiva". Aquesta és la visió que el candidat del Partit Popular a la batlia de Palma, Jaime Martínez, ha promogut aquest dimecres de Son Gotleu, en una roda de premsa convocada a l'envelat que han muntat al mateix barri. Si bé la intenció que el popular assegura que té per a aquesta zona de Palma és "regenerar-la", les connotacions del seu discurs contribueixen a perpetuar la concepció estigmatitzada que s'ha escampat de Son Gotleu.

Després d'encapçalar dos dels pesos pesants al Consistori de Palma –Medi Ambient i Emaya, i Model de Ciutat–, Neus Truyol es planteja un nou repte: la batlia de Ciutat. Ara com ara, la candidata de MÉS per Palma a presidir l'Ajuntament no es planteja l'escenari de l'oposició, només el de govern, precisament per "responsabilitat institucional", davant una dreta, "no només Vox, sinó també el PP", que arriba amb unes "tendències molt antidemocràtiques". El seu paper l'obliga també a fer balanç dels deutes pendents d'aquestes dues legislatures –reconeix que haurien pogut fer més en la "millora de l'espai públic"–, així com de fer noves propostes. Entre aquestes darreres, la prioritat és l'habitatge i assegura que insistiran en la "prohibició de compra d'habitatges a no residents", una proposta per la qual –de moment– lluiten "en solitari".

L’objectiu principal del PP balear és arribar al Consolat de Mar el maig de 2023, després de vuit anys de govern del Pacte amb Francina Armengol al capdavant. Així i tot, el partit treballa per revertir la situació en els governs municipals. En aquest sentit, amb l’arribada de Marga Prohens, la direcció autonòmica va recuperar el que anomenen G-10, en referència a les cimeres que duen a terme els deu països més poderosos del món: reunions periòdiques amb les juntes dels municipis illencs de més de 30.000 habitants, per treballar de manera específica l’estratègia política o la comunicació. En qüestió de tres legislatures, el partit ha passat de governar en tots ells a tenir només dues batlies.

Estefanía Gonzalvo, del PP, ha pres possessió com a nova batlessa d'Andratx. El ple de l'Ajuntament s'ha reunit de manera extraordinària per votar una moció de censura presentada pel PP, El Pi i Ciutadans contra Toni Mir, del PSOE, fins ara a la batlia.

Joan Manera s'ha convertit aquest diumenge en el primer batle de MÉS per Mallorca de la història d'Andratx, després d'haver estat regidor del municipi durant 13 anys. Segons ha informat el partit ecosobiranista mitjançant un comunicat, Manera assumeix la batlia "amb la intenció d'implementar les polítiques progressistes". En la seva intervenció durant el ple d'investidura, Manera ha reclamat al govern espanyol poder utilitzar el romanent del Consistori andritxol per dur-les a terme.

Joan Monjo ha recuperat aquest dijous la batlia de Santa Margalida per als pròxims tres anys, com havien pactat, després de les eleccions de l'any passat, el seu partit, Convergència, i el Partit Popular. Durant el primer any de legislatura, Martí Torres, del PP, ha estat al capdavant de l'Ajuntament i dijous Monjo en va agafar el relleu durant un acte que va tenir lloc a l'auditori del Casal de Cultura.

El Pi, darrere el PSOE (14) i el PP (11), és la tercera força municipalista de Mallorca, gràcies al graner de vots que li suposa la seva consolidació als pobles interiors, especialment a la comarca del Pla, on té set de les seves onze batlies aconseguides el 28-M i ha passat de 33 a 37 regidors. Si a Palma els 5.422 vots no li han servit per aconseguir cap regidoria, al Pla de Mallorca, amb 4.197, ha obtingut set vares: Sencelles, Porreres, Petra, Costitx, Maria de la Salut, Sant Joan i Ariany. La resta de governs locals que ara presideix El Pi són a Felanitx, Banyalbufar, sa Pobla i Andratx. Les batlies de Felanitx i Andratx es perdran abans d’arribar al meridià de mandat municipal, però a la vegada, en compliment dels pactes establerts, en tindrà a Santa Margalida, Alcúdia i Muro, amb la qual cosa, en arribar al 2023, haurà governat a 14 municipis.

MÉS per Campanet, que va guanyar les eleccions municipals amb un 43,7% dels vots, ha denunciat en una nota de premsa que el PSOE està a punt de tancar un pacte amb el PP i El Pi per governar la institució. La formació ecosobiranista, per tal d'evitar l'acord, ha ofert al PSOE un pacte que suposaria la batlia durant els primers 22 mesos del mandat per a la candidata socialista, Rosa Bestard, i els 26 mesos següents per al candidat de MÉS, Guillem Rosselló. MÉS té cinc regidors; el PSOE, quatre, i PP i El Pi, un.

Les eleccions municipals de l’any 2015 canviaren radicalment el panorama polític de Mallorca. El PP treia els seus pitjors resultats i perdia les majories absolutes a la Part Forana, mentre que l’oposició s’anava organitzant amb pactes de governabilitat que incloïen compartir els ajuntaments entre les diverses formacions polítiques. Fins a 12 municipis mallorquins apostaren per aquesta fórmula. Llucmajor en va ser el cas més sonat, perquè el PSIB, MÉS i El Pi s’han entès molt bé durant la legislatura. En canvi, a ses Salines, la coalició d’esquerres Endavant i El Pi varen rompre el seu pacte, motiu pel qual aquests darrers no agafaren el relleu del Consistori.

El municipi del campió mundial de ciclisme Guillem Timoner canvia de cap de files a la casa consistorial, però mantenint l’equip. Jaume Montserrat, d’El Pi, partit que té dos regidors en un consistori de 17, és des d’aquest dissabte el nou batle de Felanitx amb el suport del Bloc (5) i el PSOE (3). D’aquesta manera, El Pi pren la batlia pràcticament en el darrer revolt de la legislatura i es compleix l’acord de governabilitat, signat per les forces de centreesquerra el juny del 2015, que assignava la presidència de la corporació municipal al Bloc, els tres primers anys de mandat, i el darrer any a El Pi. Aleshores, el PSOE renuncià a participar del repartiment de la batlia.