Llucmajor encara conserva vestigis de la Mallorca ramadera. Quatre pics a l’any, una guarda de 100 ovelles travessa el centre del poble en direcció a una finca del camí vell de Cala Pi, a nou quilòmetres. Ho fan sota l’atenta mirada de Miquel Tomàs Garau, Pastoret, de 75 anys, i del seu ca. “Tothom em fa fotos –diu amb posat rialler. És una cosa que crida l’atenció. Quan s’acaba l’herba a la meva finca, les duc cap allà”. El llucmajorer és un dels darrers pastors a l’antiga que practiquen la transhumància, una activitat que consisteix en el moviment estacional de bestiar a la recerca de millors pastures. Tradicionalment, les guardes d’ovelles de les grans possessions passaven l’hivern a les planes del Migjorn de l’illa i l’estiu, a la muntanya. En els camins hi solia haver cisternes, aljubs i basses que permetien l’abeurada dels animals i dels pastors.

Superada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

Estava cantat des de fa mesos que Agama no acabaria bé. I així ha estat. Un dels emblemes de l’agroindústria illenca se’n va en orris. Un pic més, la pregunta és tan simple com desmoralitzadora: com pot ser que un producte de la terra a un país que no atura de reivindicar les senyes d’identitat no sigui viable?

Poc més d’un centenar de pagesos s’han concentrat aquest dijous migdia al recinte firal del Mercadal per rebutjar les retallades que la Unió Europea vol aplicar a la Política Agrària Comuna (PAC), per dir prou a les “promeses buides” i l’excessiva burocràcia de les administracions i, sobretot, per reclamar un reconeixement de la doble insularitat que pateixen per tal de veure’s compensats amb mesures que satisfacin les seves necessitats.

La Unió de Pagesos de Mallorca ha iniciat aquesta setmana una campanya dirigida a tots els ajuntaments de l’illa amb l’objectiu de defensar el sector primari en un moment crític. L’entitat ha presentat una moció que insta els consistoris a plantar-se davant els efectes de l’acord comercial amb Mercosur, a exigir compensacions per la nova PAC i a simplificar l’accés a les ajudes per als pagesos professionals.

Sant Antoni és el patró dels animals i, per extensió, de la pagesia. Muro és el poble que reivindica més aquesta condició del sant barbut el dia de la seva onomàstica (17 de gener). Ho fa amb unes beneïdes ben vistoses i concorregudes que són el colofó de la gran festa d’hivern de la Part Forana celebrada amb gloses, ximbombes i foguerons. Ara el Consell de Mallorca les ha declarat Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC). La seva història es pot resseguir en el llibre que acaba de publicar l’investigador Damià Payeras Capó titulat Sant Antoni, devoció i festa populars a Muro. “Hi ha constància documental –diu– que al municipi s’hi celebren des del segle XVIII, tot i que segurament són més antigues. Era el moment en què tots els pagesos engalanaven les seves bísties i les duien a beneir per assegurar-se que estarien protegides per tot l’any”.

Un total de 56 finques ecològiques de Mallorca han sembrat 2.424 arbres fruiters durant els dos primers anys del projecte 'Mallorca en Fruit'.

El grup ecologista GEN-GOB ha enviat un escrit a la Conselleria d'Agricultura per demanar la retirada de l’avantprojecte de llei agrària, que actualment es troba en tràmit d’audiència i exposició pública. Segons consideren, el Govern de les Illes Balears "pretén donar el tir de gràcia a la pagesia", convertint-la en objectiu de fons d’inversió i empreses turístiques perquè passi a formar part de "la sobredimensionada oferta turística d’aquestes illes", fent créixer la problemàtica de la dependència del sector turístic i "considerant la pagesia com una activitat residual a extingir".

Com és un dia habitual per a vós al camp?

“Pares, vull ser pagès”. Aquesta frase es repeteix almenys un centenar de vegades cada any a les llars de les Balears. Fer feina al camp, un ofici sacrificat i vocacional, continua il·lusionant una petita part dels joves. 122 d’entre 18 i 40 anys han rebut ajuda de l’Administració durant el darrer any per incorporar-se a treballar d’agricultors. 83 són de Mallorca; 20, de Menorca; 16, d’Eivissa, i 3, de Formentera. La Conselleria d’Agricultura els ha repartit en total més de 6 milions d’euros. Tots ells, a canvi, es comprometen a exercir l’activitat agrària en una explotació durant almenys cinc anys.

Fer-se pagès? No és tan fàcil. Entre els urbanites, qui més qui menys té una imatge arcàdica del món rural. I un rave!, et responen els de poble. Si fos tan fàcil, les ciutats estarien buides i els llogarets plens a vessar. El cap de setmana s’hi està molt bé, a muntanya, amb la llar de foc encesa, fent la passejadeta, llegint un llibre i allargant la vetllada amb un gintònic. Però posa’t el dilluns a remenar la terra, posa’t a patir per si plou massa o massa poc, tingues cura del bestiar o del sembrat o de la vinya. O, sí, també del negoci de turisme rural. Feinada! Feinada dura, física, sense festius, sense gaires incentius.

Hi ha una activitat que és mirar obres, però n’hi ha una altra, més de quilòmetre zero, que és mirar camps, amb pagès inclòs. Els turistes s’aturen, aparquen allà on nostre senyor els dona a entendre (el gual de la primera casa que troben, el camí de pas, la zona dels contenidors) i es posen a comentar la jugada.

Entre 70.000 i 80.000 hectàrees, segons diferents fonts, són les que les Balears dediquen avui dia a la producció d’aliments. Fa mig segle, abans del boom turístic, aquesta extensió superava les 230.000 hectàrees. En només 50 anys s’ha produït un canvi de model enorme que ha acabat amb el 65% de la superfície activa de conreu. El nombre de treballadors també ha experimentat un daltabaix total: dels més de 100.000 que hi havia als anys 70, als poc més de 1.000 agricultors professionals que sobreviuen actualment.

El que llegiu al títol no és tan sols un joc de paraules. O també és un joc de paraules, però a la vegada és la realitat que veiem en aquesta imatge: una era enmig d’un tros de foravila, i al davant del tros de foravila, un pàrquing i un supermercat.

Aquest 8 de març vull recordar la lluita de Dones d’Unió de Pagesos per aconseguir que, al món rural i agrari, la igualtat d’oportunitats sigui una realitat tangible, sense distinció de gènere. Hem de seguir treballant per un accés equitatiu a tots els recursos i serveis, per garantir que el nostre sector agrari sigui accessible per a tothom i per aconseguir que les dones siguem vistes no com a figures complementàries, sinó com a líders al mateix nivell que els nostres companys.

El dia de l'any que tenia més son era el més feliç. El primer cop vam arribar a quarts de cinc de la matinada. Era negre de catàleg de pel·lis de por. Feia fred de festival de pel·lis de calamitats àrtiques. I jo era tan petit que no sabia si estava perdut en un malson o si m’entrenaven per formar part d’un cos d’elit per destruir el món. Enmig del no res es va obrir la porta de la corralina-garjola. Era allà: “Pesa gairebé 200 quilos”. I la por la tenia ell.

El febrer d’enguany el Govern va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la declaració de sequera agrària, i encara ara continua. Les escasses precipitacions han provocat la falta d’aliment i els pagesos s’han vist obligats a comprar menjar a la Península. Una solució que proposa el sector que, a causa de la poca rendibilitat del camp té dificultats per fer front a despeses addicionals, és que s’aprofitin les terres abandonades: arribar a un acord amb els propietaris i conrear-les amb l’objectiu de produir aliment i tenir més terrenys perquè els animals pasturin. Perquè, “quin sentit té comprar menjar a la Península si en tenim a veïnat?”, demana el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart.

Imma Puigcorbé Sabata (Les Llosses, 1988) recorda que quan era una nena ja volia curar totes les bèsties de casa. Veterinària rural, neta i filla de pagesos, aquest any ha publicat el seu primer llibre, Vaques, històries d'una veterinària rural, amb el segell de Cossetània Edicions en el qual parla amb passió d'aquests animals i d'una feina arrelada al territori. Actualment viu a Begudà (la Garrotxa), on amb la seva parella també fan de pagesos i és una de les cares visibles de Revolta Pagesa des que el febrer van començar les mobilitzacions del sector.

A Cambrils, fa 10 anys, els pagesos de Verdcamp Fruits no se’n sabien avenir. Els seus camps de síndria patien sistemàticament plagues de pugons. Per combatre-les, els tractaven amb fitosanitaris intensivament i de manera repetitiva, sovint cada setmana, i res. No tan sols no aconseguien controlar-les, sinó que la situació semblava empitjorar. I per si no tenien prou maldecaps, l’aparició de la plaga coincidia amb un moment crucial per a aquesta fruita, el de la pol·linització.