En aquesta ruta exploram l’únic pas viable per baixar de Ferreries a Cala Galdana, l’escaleta de Torrepetxina. Conegut itinerari tradicional del senderisme menorquí, el pas permet vèncer el desnivell de les parets rocoses del barranc, connectant la zona interior amb el fons de la vall. L’origen d’aquest pas és històric i purament ramader i agrícola. El barranc d’Algendar ha estat, des de l’època de la dominació àrab i l’Edat Mitjana, una de les zones més fèrtils de l’illa gràcies al seu corrent d’aigua permanent. Els horts del fons del barranc necessitaven estar connectats amb els llocs de la part alta de la plataforma rocosa, com el lloc de Torrepetxina. D’aquí l’existència d’aquesta via, atès que la tradicional, que arranca de la mateixa esplanada de l’alzina monumental del barranc d’Algendar, fa anys que està tancada.

En aquest itinerari exploram els contorns de Santa Eugènia per recórrer una part de la seva xarxa viària més antiga i conèixer alguns dels llogarets més representatius del municipi, les Coves i les Olleries, per la seva història i pel seu patrimoni. Racons gairebé inèdits que només es poden viure i percebre a peu, amb els cinc sentits. Si fa unes setmanes ens situàvem a la part de gregal del poble per visitar les Alqueries, avui ens traslladam a la part gairebé oposada, amb la intenció de transitar els camins i paisatges que configuren una part del paisatge cultural taujà més significatiu. Ens situam a la comarca del Pla de Mallorca, entre els municipis de Sencelles, Algaida, Palma, Santa Maria del Camí i Consell.

En aquesta ruta ens desplaçam a l’extrem sud de l’illa de Mallorca, que és també la zona més seca de la geografia mallorquina. La idea és fer una passejada pel litoral llombarder de Sa Vallet, antiga segregació de la Vall, propietat del marquès del Palmer que el 1919 el banquer Joan March comprà, entre el far del cap de ses Salines i Cala en Tugores, sobre el límit del terme municipal de Santanyí amb ses Salines. Un indret on es respira l’ambient contrabandista, els usos tradicionals de pesca a la zona i l’empremta passada de la lluita contra la pirateria, també els búnquers de la Guerra Civil i, al fons, Cabrera (un arxipèlag d’històries relatives a la dura vida de la Mediterrània). Hi trobam una nombrosa toponímia, recollida majoritàriament pel filòleg Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950) a la seva tesi doctoral publicada l’any 2007. Noms de lloc arreplegats esquinçant soles de sabata, perquè només és caminant en companyia de les fonts orals que es descobreix aquest tresor, que és un valuosíssim patrimoni immaterial de la nostra terra. Tota la informació vessada en aquest article prové de la immensa tasca de l’amic i mestre santanyiner. Iniciam la caminada des del far del cap de ses Salines, al qual s’arriba per la carretera Ma-6110, derivació de la carretera que uneix ses Salines i els Llombards (Santanyí).

La següent ruta és una caminada llarga però tranquil·la entre la vila d’Artà i l’ermita de Betlem. Un itinerari lineal que transita per un dels paisatges culturals més intensos del gregal de l’illa de Mallorca: camins i possessions amb història, com Son Sureda i Can Canals, que en època musulmana constituïen l’alqueria de Benimira; comellars estrets i allargassats amb un interessant i molt fràgil patrimoni natural; una bella i interessant toponímia que revela usos, costums i llegendes estretament vinculades al territori, com la penya de l’ermità Macari i l’observatori militar de la Coassa. Com sempre, recomenam l’ús del transport públic per als nostres desplaçaments. Per arribar a Artà disposam de les següents línies: L-325 Alcúdia-Cala Ratjada; L-411 Cala Rajada-Manacor; L-411e Cala Rajada-Palma; i L-421 Colònia de Sant Pere-Artà. Al web ‘tib.org’ trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de cada línia.

Joan Castelló Guasch recollí a Rondaies de Formentera (1976) la història de dues germanes que “si una era envejosa, l’altra encara ho era més; i malparlades, que no és per dir.” El drama s’inicià quan, morta la mare, en lloc de fer hereva la gran, com era de costum, i deixar ‘sa llegítima’ a la petita, ho repartí tot –hisenda i cases– a parts iguals entre les dues. Cada dos per tres les tenien amb porfídies i qüestions, de cada vegada més inflamades. “Idò veureu que un dia que sa porfèdia era més encesa que mai, sa petita es descabdellà de mala manera. I acabà per dir a sa gran: ‘Mala fi puguis tu fer, i sa hisenda també’. ‘Lo que desitges, tenguis!’, respongué aquesta”. Al final, un cop de mar, gros i fort, s’ho endugué tot. Va negar la hisenda de cap a cap, sepultant sota l’aigua cases i germanes i tot.

Dos joves mallorquins han completat una expedició d'un mes pel Nepal en el marc de la primera edició asiàtica de la Ruta Inti, un programa d'aventura, immersió social i intercanvi cultural que ha reunit 200 participants d'entre 18 i 25 anys.

La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

Les Alqueries és un bell llogaret del municipi de Santa Eugènia, ubicat a la banda de gregal del poble i travessat per una vella via de transhumància, el camí de Muntanya. Des de l’edat mitjana fins a principis del segle XX, els camins de muntanya permetien el pas de les guardes de les grans possessions que passaven l’estiu a la muntanya (estivada) i l’hivern a les terres del Pla i Migjorn (hivernada) de Mallorca.

Situat al massís de les Fontanelles, el puig de la Pega, de 403 m d’altura, és el punt on limiten els pobles de Sant Rafel de sa Creu, Sant Jordi de ses Salines i Sant Josep de sa Talaia; al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic on abans hi havia hagut una fita posada a final del s. XVIII que assenyalava la divisòria entre els quartons de Portmany, Algarb i Alhaueth; motiu pel qual també se’l coneix com el puig del Merlet. Aquest puig i la font del mateix nom foren admirats i descrits per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en una excursió que des de Vila el dugué a Santa Agnès de Corona.

El nostre objectiu és la torre de la Gavina, una de les cinc torres construïdes a Formentera durant el segle XVIII per a la vigilància i defensa del seu fràgil litoral. Les altres construccions són la torre de la Guardiola, a l’illa de l’Espalmador, la torre de Punta Prima, al costat dels Pujols, la torre del Pi del Català, a la platja de Migjorn, i la torre del Garroveret, prop del cap de Barbaria. El recorregut que hem traçat circumval·la l’estany del Peix, una gran bassa natural oberta a la mar per la Boca, que fou el primer gran port pesquer i saliner de l’illa. No debades, la venda de Porto-salè pren nom del Portus salarius, explotació salinera del temps dels romans. Un paratge extraordinari on els valors naturals i patrimonials han bastit un paisatge cultural potent i extens. També visitarem la finca pública de Can Marroig, un dels racons emblemàtics del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Per a consultes sobre el transport públic de l’illa podem consultar el web busformetera.com, on trobarem tota la informació sobre rutes i horaris.

El nostre objectiu és la talaia d’Artrutx (segle XVII) des de les platges de Son Saura. D’entrada, un aclariment, perquè no hem de confondre el punt d’inici d’aquesta ruta amb l’arenal de Son Saura, al nord del municipi del Mercadal, a la dreta de la talaia de Fornells, propietat, també, de la Fundació Comte de Torre-Saura –José María de Olives i Ponsich. A més de la caminada, proposam fer un capfico a Cala en Turqueta abans d’iniciar el camí de tornada.

“Era una diada grisa i ploviscosa; enmig d’una garriga d’arboceres i de murteres, els meus homes havien perdut el camí i trescàrem molt, abans de trobar el tirany que de la Cova du cap a Valldemossa” (Lo que sé de Miramar, Arxiduc Lluís Salvador, 1911). Era el mes de setembre del 1867 i el ‘príncep, científic i viatger’, tal com el definí l’erudita Helga Schwendinger, havia optat per la via marítima per visitar aquesta vila de la serra de Tramuntana. Desembarcà a la marina de Son Ferrandell, a l’indret costaner conegut com l’Hort de la Cova d’en Claret. Un lloc que els valldemossins recorden, sobretot, perquè tres segles abans, l’1 d’octubre del 1552, quan precisament els Claret posseïen la després coneguda com a Son Ferrandell, que aleshores incloïa també So n’Olesa i Vistamar, hi desembarcà un estol de 400 pirates amb la intenció de saquejar la vila i capturar persones per vendre-les com a esclaus o obtenir un rescat.

En aquesta ruta, llarga i exigent, ens marcam com a objectiu el puig del Sementer Gran (1.013 m), al terme municipal d’Escorca, a tocar amb Bunyola i Sóller. Un cim que sovint passa desapercebut, discret, però que esdevé una balconada monumental sobre la vall de Lofra i una miranda natural cap al sector central de la serra de Tramuntana. Un plaer per als sentits i un veritable turment per a les cames; no obstant això, val la pena l’esforç. Partim de la barrera de Cúber, situada vora la fita del quilòmetre 34 de la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx). Molt a prop, a l’altura de l’àrea recreativa de la font del Noguer, s’hi atura el bus de la línia 354 del transport públic interurbà de Mallorca. A la pàgina web tib.org hi trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de totes les línies.

En aquesta ruta exploram un dels entorns més genuïns d’Eivissa, entre els termes de Santa Eulària des Riu i Sant Joan de Labritja. Es tracta d’un conjunt de serralades i comellars que es troben al nord del pla de Morna, la continuació cap a gregal dels Amunts. Una d’aquestes petites serralades és la Mala Costa o serra de Morna, tot i que a la ruta també travessam les serres de Sant Vicent i Sant Carles.

“Galilea era coneguda a principi del segle XVI com la mola d’en Cortei, un topònim força revelador”. Tomàs Vibot i Just Hernàndez ho deixen clar en el llibre Son Cortei, Conques i Galilea, editat l’any 2009 per l’Ajuntament de Puigpunyent: el procés d’establiment d’aquest nucli és “un procés lent i motivat per les polítiques d’herència” que duran cap al 1586 a la segregació d’un antic rafal de Bartomeu Cortei i a la creació de petites parcel·les per als nous establidors de la contrada.

La ruta que us presentam és una caminada a través d’una part de la xarxa viària històrica entre Pollença i Lluc. Un itinerari que surt del pi de Son Grua, un arbre amb nom propi i una fita en el territori, per enfilar-se fins a la robusta i monumental font de Muntanya, seguint el camí Vell de Lluc (Ruta de Pedra en Sec/GR 221); mentre que la baixada segueix la carretera Vella, la construcció de la qual s’inicià el 1916. Entremig, entre l’antic camí medieval i la nova infraestructura viària de començament del segle XX, nombroses recomposicions del vell camí per fer-lo més transitable, tant per a bèsties com per a carros.

En aquesta ruta exploram una part del patrimoni natural que envolta el santuari de Lluc. Som al terme municipal d’Escorca, un dels més extensos i alhora menys poblats de Mallorca. S’hi concentren les muntanyes més altes de l’illa i també les més importants i visitades: el Puig Major de Son Torrella (1436 m), el Maçanella (1365 m), el puig Tomir (1104 m), Tossals Verds (1099 m), el puig de l’Ofra (1091 m) i el puig Roig (1003 m), entre molts d’altres. L’església de repoblament de Sant Pere d’Escorca i el santuari de Lluc són les fites més importants del paisatge cultural del terme. Però, en conjunt, d’Andratx fins a Pollença, la serra de Tramuntana s’ha d’entendre com un sistema muntanyós de gran interès geomorfològic, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Es tracta d’un relleu calcari complex, dominat pel modelat càrstic, amb forts contrastos entre muntanya i litoral, i amb una dinàmica erosiva marcada per l’aigua irregular i els processos mediterranis.

El següent itinerari proposa la pujada a la moleta de Son Cabaspre, seguint un tram del GR 221 entre Esporles i Valldemossa per la mola de Son Pacs. Travessam terres i possessions històriques com Son Dameto i Son Cabaspre, que revelen l’extensa i profunda empremta humana sobre el territori. Una caminada per la passa i la mirada per palpar aromes i olorar el territori. La moleta de Son Cabaspre ens permet atalaiar-nos sobre comes i comellars que envolten Esporles i, també, contemplar les muntanyes que integren el sector de ponent de la serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial. Pensau que disposam de transport públic per acostar-nos al punt d’inici i final del nostre itinerari. La línia 202 que connecta Estellencs i Palma fa parada en el passeig central d’Esporles. Podeu entrar en el web tib.org per a qualsevol consulta d’horaris i disponibilitat de les rutes.

La mobilització de més de 300 persones aquest diumenge a Raixa ha tornat a evidenciar un conflicte social que fa anys que es cou a Mallorca a causa del progressiu intent de tancament de camins públics. La marxa reivindicativa convocada per entitats excursionistes i plataformes com Camins Oberts hatornat a demostrar la preocupació ciutadana per "una pràctica cada vegada més habitual", com varen afirmar alguns dels presents.

El centre de Mallorca és a Lloret de Vistalegre, a l’interior de la seva comuna. No ho discutirem. Però l’autèntic cor de Mallorca es concentra a les fèrtils planes que se situen dins el màgic cercle integrat per Sineu, Sant Joan, Montuïri, Lloret, Sencelles i Costitx. El nostre itinerari parteix de l’autèntic ‘centre geogràfic de Mallorca’, certificat per l’Institut Geogràfic Nacional, cap a l’extrem d’aquesta circumferència imaginada a través d’un dels seus radis més llegendaris, el pou de Llorac. Tot plegat, una tresca agradable per camins que acaronen els suaus pessics del territori.