Cinemes Girona de Barcelona; col·loqui postprojecció. Una dona agafa el micròfon, s’aixeca de la butaca i diu el seu nom. I continua: “Soc mare d’una nena de 10 anys que en fa 2 que té alopècia. D’aquest documental, m’emporto no ficar la meva filla en un armari del qual no hagi de sortir mai”. La directora del film ofereix una rèplica: “Aquesta pel·lícula és per a la teva filla”.

D’ençà de la pandèmia, les clíniques que es dediquen a fer tractaments de regeneració capil·lar han experimentat un increment substancial de clients. Un estudi de Medihair assenyala que Espanya és l’Estat amb més homes calbs del món, amb un 44% de la població masculina afectada per aquest problema. I dins l’Estat, les Balears són l’autonomia amb major incidència (48,2%). Més enllà dels clients locals, tot apunta que els viatges d’oci ja no seran els únics causants de la massificació turística, sinó que les Illes aspiren a ser el nou paradís dels tractaments pels cabells: “Serem la nova Turquia, perquè la marca Mallorca és molt sòlida i dona molta seguretat als estrangers”, explica Jaume Nadal, director de la Clínica Capil·lar Nadal, que ja s’ha llançat a la recerca dels estrangers amb alopècia: “Estam fent campanyes a Alemanya, Anglaterra… És un mercat que està per explotar”.

El Centre de Farmacovigilància de Navarra ha trobat onze casos d'hipertricosi –més coneguda com a síndrome de l'home llop perquè es caracteritza pel creixement desmesurat de pèl– en diferents nadons lactants a Espanya i Europa que rebien la cura d'un adult en tractament de minoxidil, un fàrmac per a l'alopècia. En cas d'afectar nadons, tal com apunta l'informe, la hipertricosi generalitzada per exposició accidental a minoxidil és "greu", ja que pot provocar diferents problemes en el sistema endocrí, encarregat de la fabricació de les hormones.

La gravetat de l’alopècia varia en funció de cada persona, però a molta gent la pèrdua total dels cabells –fins i tot els de les pestanyes i les celles, els del nas i els de les orelles– els pot canviar la vida. Fins fa poc temps, els que patien d’alopècia areata no disposaven de cap tractament per aconseguir fer créixer els cabells de nou.

Ulls clucs i llavis premuts en un gest de disgust. I silenci. No perquè les paraules no li importin o les rialles no li facin mal, sinó perquè l’assenyalament i la burla en públic la paralitza. Júlia Vincent diu que es reconeix a ella mateixa en l’expressió de fastigueig i en la incapacitat de reacció de l’actriu Jada Pinkett Smith diumenge passat a la gala dels Oscars, quan va ser objecte d’un comentari fora de lloc i de mal gust sobre la seva alopècia, una malaltia que comporta la pèrdua de cabells de manera parcial o total. “Llegeixo perfectament en la seva cara la incomoditat i el patiment, que n'està farta, que no entén per què aquell home té dret a opinar sobre si té cabells o no en té o a fer un intent d'acudit fent-li mal", afirma. L'Elisabet Rodríguez també s'hi sent reflectida: "Totes les dones amb alopècia hem fet aquella cara en algun moment, pensant: «Ja hi tornem a ser, no era necessari»".