Quan va sortir la sentència contra Dani Alves ens en vam haver d’alegrar perquè, segons ens deien, tot i que la pena fos mínima, era exemplar. Perquè, segons ens deien, havent demostrat que no hi havia hagut consentiment s’enviava un missatge global contra la impunitat del violador, fos qui fos i vingués d’on vingués. Però l’alegria, que també era molt mínima, ens ha durat ben poc. Que ara Dani Alves pugui pagar un milió d’euros de fiança per sortir de la presó, malgrat el risc de fuga que comporta i sense haver ni complert la meitat de la pena, és una altra decisió judicial que indigna bona part de la societat. Amb raó. Per més avesades que estiguem a gestionar les engrunes, no podem evitar tornar a sentir ràbia i impotència cada vegada que ens n’engalten una altra de freda. I encara que és bo que ens sentim així, perquè no ens hi hem d’acostumar de cap manera, ¿què podem fer quan la frustració amb el sistema apareix sistemàticament? Què en fem amb el missatge que ens estan donant?

Que el futbolista Dani Alves pugui eludir la presó pel mètode expeditiu d’abonar un milió d’euros és, com assenyala l’advocada de la víctima (la jove que va ser violada pel futbolista a la discoteca Sutton de Barcelona), alarmant, i causa indignació. És així perquè confirma un fet que tothom més o menys podia suposar però que la decisió d’una majoria de magistrats de l’Audiència de Barcelona (menys un, que ha emès un vot particular) ara no tan sols demostra, sinó que es pot dir que refrega per la cara de la ciutadania. A saber: que la justícia no tan sols no és igual per a tothom, sinó que és desigual a favor dels rics. Que es pot delinquir a canvi de pagar la corresponent tarifa. Ara sabem, per exemple, que una violació amb violència (és el delicte pel qual va ser condemnat Alves, fa a penes un mes i mig) surt per un milió d’euros.

Un home de 48 anys, que va ser detingut dijous d'aquesta setmana, ha ingressat a la presó de manera provisional amb una fiança de 30.000 euros. L'investigat tenia un laboratori on adulterava droga al barri de Son Cotoner, a Palma, segons indica Efe.

Els catorze membres de l'antic Govern processats al Tribunal Suprem ja han efectuat el pagament de la fiança de 2,1 milions d'euros que divendres passat els va imposar el jutge instructor, Pablo Llarena, pel presumpte delicte de malversació. Llarena va donar dos dies hàbils als implicats per abonar els diners des de la notificació i aquest dimecres al matí, tal com han afirmat a l'ARA fonts de l'ANC, s'ha fet efectiva una transferència bancària en nom de l'expresident i els exconsellers amb diners provinents de la caixa de solidaritat de les entitats independentistes.

El jutge Pablo Llarena fixa que els 14 exmembres del Govern processats paguin un fiança de 2.135.948 euros en un termini de dos dies. La quantitat, que ja estava fixada en la interlocutòria de processament del 21 de març, correspon a la responsabilitat civil que el jutge els reclama per fer front al delicte de malversació. És a dir, busca assegurar que no marxin a l'estranger i assisteixin al judici. Si no fossin condemnats, se'ls tornaria la quantitat.

L'exnúmero dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha sortit de la presó de Brians 2 aquest dimarts després de pagar els 100.000 euros de fiança que li va imposar finalment l'Audiència de Barcelona. A Montull el van condemnar a set anys i mig de presó per l'espoli del Palau de la Música. Inicialment el tribunal en va ordenar l'ingrés immediat entre reixes, mentre que el Tribunal Suprem valora el seu recurs contra la sentència. Però després l'Audiència va decidir canviar aquesta situació i permetre que tant ell com l'expresident del Palau de la Música poguessin sortir en llibertat provisional si pagaven una fiança, que és la que Montull ha fet efectiva aquest dimarts.

La formació Podem Mallorca ha emès un comunicat en què deixa clar el seu posicionament de suport per a la directora insular d'Igualtat al Consell de Mallorca, Nina Parrón. El text defensa les declaracions fetes per Nina Parrón contra Jorge Skibinsky l'any 2016, després que el fiscal arxivàs la denúncia per violència masclista contra el president de l'Associació de Pares Separats.

El tresorer de CDC, Andreu Viloca, ha sortit aquest dimecres de la presó de Quatre Camins, després que el partit hagi pagat la fiança de 250.000 euros que havia imposat l'Audiència de Tarragona. Viloca estava pres des del 22 d'octubre després de ser detingut en el marc de la investigació sobre el cas del 3%, en què es va escorcollar la seu de CDC, el seu domicili i altres immobles. El responsable de finances de CDC ha sortit de la presó a quarts de vuit del vespre, acompanyat del responsable de Règim Intern i Comunicació, Francesc Sánchez.

El jutge d'instrucció número 31 de Madrid, Antonio Serrano-Artal, ha imposat a l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato una fiança de 18 milions d'euros com a condició prèvia per aixecar l'embargament dels seus comptes corrents, dipòsits, fons d'inversió i fons de pensions .

L'Audiència Nacional ha rebaixat de 800 milions a 34 milions d'euros les fiances solidàries per la sortida a borsa de Bankia. Els cinc magistrats de la secció tercera de la sala penal han estimat parcialment els recursos presentats per l'entitat, el seu expresident Rodrigo Rato i tres exconsellers més contra la decisió del jutge Fernando Andreu de fixar una fiança solidària de 800 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil solidària, per assegurar les eventuals responsabilitats que poguessin acordar en sentència, és a dir, per indemnitzar els accionistes. D'aquesta manera, l'Audiència Nacional tornarà a Bankia 766 milions d'euros després de la rebaixa de la fiança.

El jutge José Castro preveu exigir a la infanta Cristina i a 14 acusats del cas Nóos que li facin entrega d'una relació de béns en concepte de les fiances de responsabilitat civil que pesen sobre ells i que els van ser imposades al desembre. Els inculpats disposaven fins dimecres passat, 1 d'abril, per abonar la quantitat que se'ls exigeix: 61,3 milions d'euros en total. Únicament dos dels acusats han abonat el pagament (José Luis 'Pepote' Ballester i Mercedes Coghen). Cristina de Borbó deu 2,6 milions d'euros, i de moment n'ha pagat 587.413.

El PP ha dipositat aquest dijous a l'Audiència Nacional un aval de 245.492 euros del Banco Popular per pagar la fiança imposada pel jutge Pedro Ruz pel cas Gürtel en relació a les activitats del partit a Pozuelo i Majadahonda, segons han informat fonts del partit. La fiança és fruit de la consideració del PP com a partícip a títol lucratiu de la trama, en el marc de la peça del jutge sobre la primera època de la xarxa Gürtel, entre 1999 i 2005. L'exministra de Sanitat, Ana Mato, per la seva banda, ha dipositat la fiança de 28.467 euros que li va imposar el jutge també com a partícip a títol lucratiu.

Dinou mesos. És el temps que ha passat Luis Bárcenas a la presó. Ingressava al centre penitenciari madrileny de Soto del Real el 27 de juny del 2013 per decisió del jutge Pablo Ruz, que va dictar presó provisional incondicional sense fiança per "evitar el risc de fuga" i que fes desaparèixer o destruís proves. Però aquesta mateixa setmana la justícia finalment ha cedit i la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional ha aprovat la llibertat sota fiança de l'extresorer del PP. Considera que des que es va tancar la primera peça del cas Gürtel han canviat les circumstàncies i ja no hi ha risc de destrucció de proves. La fiscalia anticorrupció demana fins a 42 anys de presó per a Bárcenas en aquest peça de la trama corrupta dins del PP. Se l'acusa de delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals, falsedat documental, apropiació indeguda i estafa processal. De moment, però, Bárcenas podrà viure fora de la presó a l'espera de la sentència.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat una fiança de tres milions d'euros a Rodrigo Rato i de 16 milions d'euros a Miguel Blesa d'acord amb la petició feta per part de la Fiscalia Anticorrupció pel cas de les targetes opaques amb les quals els directius de Caja Madrid van efectuar pagaments de 15,5 milions d'euros.