L'Ana Hospital sempre s'havia imaginat dedicant-se a una altra especialitat. De fet, mentre estudiava medicina va treballar de metge de primària en un poble, i també en una consulta pediàtrica. Va ser en aquesta última on va conèixer el doctor Narcís Bardalet, que tenia la doble condició de pediatre i forense, i alguns dies, després de la consulta, l'acompanyava a algun aixecament de cadàver. Aquella feina li va agradar més del que s'havia imaginat, i avui és metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, odontòloga i professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

El 25 d’abril es considera el Dia del Biòleg en commemoració del mateix dia del 1953, que va ser quan a la revista Nature es van publicar tres articles consecutius sobre l’estructura de l’ADN, amb només una imatge cadascun. Dues de les imatges mostren una difracció de rajos X: una de les imatges és poc precisa i la signen Maurice Wilkins i col·laboradors; l’altra és nítida i reproduïda a tots els llibres, obtinguda per Rosalind Franklin i el seu ajudant Ryan Gosling. Però l’article més icònic, el que només conté una imatge dibuixada d’una doble hèlix com a model de l’estructura de l’ADN i no té cap experiment, sinó que està basat en resultats d’altres científics, està signat pels famosos James Watson i Francis Crick.

El Grup d'Homicidis de la Policia Nacional va obrir una investigació arran d'una denúncia per la desaparició de la jove de 24 anys la nit del 2 d'octubre a Palma. Segons han assenyalat els agents, des del mateix dia de la desaparició es van dur a terme gestions per intentar localitzar la víctima i varen aconseguir reconstruir els darrers moviments de la jove, fet que els va permetre establir una hipòtesi sobre la seva desaparició.

Quinze esquelets de residents de l'actual illa de Pasqua han trencat el mite de Cristòfol Colom. Dos segles abans que les tres caravel·les pagades pels Reis Catòlics albiressin les costes del que s'anomenaria Amèrica, els rapanui ja hi havien arribat. L'anàlisi genètica dels 15 cadàvers d'habitants de la remota illa xilena, que hi van viure entre el 1670 i el 1950, desmunta la hipòtesi que la trobada dels indígenes de les illes i els americans s'havia produït després de l'aparició dels europeus.

La setmana passada es va decidir, en ple ordinari amb el vot a favor de tots els grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Sencelles, la modificació de l'Ordenança de Benestar Oficial per adaptar-la a la nova Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals i per implementar la metodologia ADN caní: un cens municipal d'ADN de cans amb l'objectiu de fomentar els actes cívics i millorar la convivència.

La història ha sorprès França: almenys 27 persones comparteixen pare biològic, un home que va ser donant d'esperma durant anys a diferents bancs de semen –públics i privats– de tota la geografia francesa aprofitant la manca de control que hi havia fa algunes dècades. Els experts calculen que podria haver-hi unes 300 persones nascudes de l'esperma del mateix home, un autèntic "donant en sèrie" del qual no es coneix la identitat.

Mentre ella estava a la clínica donant a llum, ell celebrava l'entrada d'any amb la seva família. Des del principi, Bertín Osborne va deixar clar que el tema de la paternitat del fill que ha engendrat amb Gabriela Guillén no anava amb ell: "Jo prefereixo ser avi", va sentenciar a la revista ¡Hola!, el mes de maig. Dit i fet, Osborne va ser avi l'última setmana de l'any, quan va néixer la petita Violeta, filla de Clàudia Osborne i José Entrecanales, primogènit del president d'Acciona. Però l'alegria de ser avi per vuitena vegada li va durar pocs dies, ja que el 31 de desembre va néixer el seu setè fill, del qual ha assegurat sense remordiment que no és "desitjat ni buscat".

David Duffy, genetista especialitzat en fauna de la Universitat de Florida, només volia fer un millor seguiment de les malalties de les tortugues marines. Però llavors va començar a trobar ADN humà a tot arreu on mirava.

El nord de l'illa de Groenlàndia no ha estat sempre el desert polar i inhòspit que és ara. Fa milions d'anys era un autèntic verger: en comptes dels líquens i la molsa que sobreviuen ara a les gèlides temperatures, hi habitaven més d'un centenar d'espècies de plantes, com bedolls i àlbers i flors emparentades amb les roses. També hi vivien animals com l'extint mastodont (semblant a un elefant contemporani), llebres, rosegadors i caribús, així com una gran diversitat de fauna marina. De fet, la costa, amb aigua calenta, estava habitada per crancs que ara no podrien viure tant al nord. Aquest ecosistema molt més ric que l'actual es va poder originar perquè el clima dominant a la regió era entre 10 i 17 graus centígrads més càlid que ara, segons evidencien les conclusions d'un estudi fet per investigadors de la Universitat de Cambridge. Com que no s'ha pogut localitzar ni un sol fòssil d'aquests éssers vius, l'eina principal ha sigut l'anàlisi de l'ADN ambiental –el material alliberat per organismes en el seu pas per un territori– trobat al permagel, la capa congelada del terra.

El Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Eulària ha començat aquest dimarts el cens municipal d'ADN de cans, segons ha informat el consistori i ha difós Europa Press. L'ajuntament eivissenc ha explicat que aquesta mesura servirà per lluitar contra els excrements que no s'hagin recollit als carrers i per garantir el benestar animal, perquè d'aquesta manera es podran localitzar propietaris de ventrades no desitjades. També es facilitarà el retorn d'animals robats i agilitzarà les compensacions per als propietaris de ramat que hagi mort per l'atac d'un ca.

Les anàlisis d’ADN de set individus morts al segle XIV i enterrats als cementiris històrics de Kara-Djigach i Burana, situats a la vall de Txui, a l’actual Kirguizistan, podrien esdevenir la prova definitiva de l’origen de la pesta negra, la malaltia infecciosa que entre el 1346 i el 1353 va provocar la mort d’almenys 20 milions de persones a Europa i prop del 60% als diferents territoris de l’Àsia central i el continent europeu per on es va estendre. Les dades, que es publiquen avui a la revista Nature, han estat obtingudes pels investigadors Johannes Krause i Philip Slavin, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig. A l’estudi també hi han participat científics de les universitats de Tübingen, a Alemanya, i Stirling a la Gran Bretanya. 

S'hi refereixen com l'individu A. Era un home d'uns 35 o 40 anys, que feia 1,64 centímetres d'alçada i a qui la mort va enxampar al menjador de casa seva durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 aC. La seva salut no era gaire bona: segurament tenia tuberculosi vertebral, que és una infecció greu als ossos que acaba deformant la columna. Fins ara, de l'individu A només se sabia que era un dels milers de ciutadans que van morir instantàniament pel núvol de cendra volcànica a alta temperatura provinent del volcà i van quedar sepultats a la ciutat portuària de Pompeia, un dels jaciments arqueològics més importants del món. La seqüenciació d'ADN antic l'ha rescatat. Les seves restes es van trobar a la Casa del Fabbro (Casa de l'Artesà), enterrades i protegides pels materials piroclàstics, i el seu perfil genètic és el primer genoma que s'obté d'un pompeià mort durant l'erupció del Vesuvi. Els resultats de l'estudi s'han publicat aquest dijous a la revista Nature.

L'anàlisi genètica té múltiples utilitats per al món de les mascotes. De fet, hi ha ajuntaments que ja estan fent servir l’ADN dels gossos per sancionar els amos que no recullen les deposicions del carrer. Una utilitat no exempta de polèmica, que està creixent en molts municipis. Però no és l’única. L’empresa catalana Petgenetica aplica les anàlisis d’ADN dels gossos a una finalitat més dirigida al mateix animal. Els resultats permeten conèixer el pedigrí de la nostra mascota, però també ajuden a millorar la seva qualitat de vida amb la prevenció o el tractament de malalties i, fins i tot, els criadors poden saber quins encreuaments han de fer per evitar malalties i, alhora, millorar les races.

Si esteu farts de navegar amunt i avall dels timelines de les diverses xarxes socials o de jugar al Candy Crush mentre aneu en metro o en tren, ara podeu aprofitar aquest temps per fer avançar la ciència sense deixar de jugar. Aquest és l’objectiu de Genigma, un videojoc que han llançat el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) per fer progressar la investigació en càncer.

El 2020 Marin Konstadt visitava uns parents a Florida quan va rebre una trucada al mòbil mentre era a l’òpera. A l’entreacte, va tornar la trucada. L’havia telefonat un genetista d’un hospital que deia que tenia una informació important per a ella. Era portadora d’una variant genètica que implica un risc més alt de desenvolupar algunes malalties. Volia saber-ne més?

L’atmosfera d’aquest planeta és una capa de gasos, majoritàriament nitrogen, amb un 20% d’oxigen, que és el que necessitem per sobreviure. Surant en aquesta barreja gasosa també hi ha un munt de partícules microscòpiques, des de terra fins a contaminació generada per l’activitat humana, així com una quantitat important de microbis. També hi podem trobar petites restes d’animals, com cèl·lules de la pell o cabells. En dos estudis publicats recentment, s’ha aplicat la tecnologia desenvolupada per llegir genomes a estudiar aquestes partícules orgàniques que hi ha a l’aire, i s’ha vist que això permet identificar amb precisió els animals que hi ha en un ecosistema.

Un equip de científics i emprenedors va anunciar la setmana passada la creació d’una nova companyia que vol ressuscitar el mamut llanut amb enginyeria genètica. L’empresa, anomenada Colossal, té l’objectiu de reintroduir a la tundra siberiana milers d’exemplars d’aquest magnífic animal, extingit fa milers d’anys.

Dos decennis després que s’anunciés a so de bombo i platerets la confecció d’un primer esborrany del genoma humà, un equip de 99 científics l’ha desxifrat per fi en la seva totalitat. El col·lectiu ha completat buits extensos i ha corregit una llarga llista d’errors de versions anteriors. Tot plegat aporta una nova visió de l’ADN humà.