Em llevaré això de damunt aviat. Ho diré sense embuts: em va massa bé separar l’artista de l’obra. No és cap dilema per mi. Em fa por com de còmodes se senten dins meu les contradiccions. Pareix que hi han trobat un lloc ampli i còmode, que no es barallen. Sempre m’ha passat: potser em manca moral i em sobra hedonisme. Tenc geloses les coses que em fan passar gust. El plaer s’avantposa al sentit comú i em permet, en la soledat de la meva pantalla i els meus auriculars, consumir artistes que no m’atreviria a confessar públicament i d’altres que sí, amb certa vergonya.

La Fira B! ha tancat la seva onzena edició amb prop de 4.000 espectadors i gairebé 300 professionals de les arts escèniques. Entre el 30 de setembre i el 3 d’octubre, la mostra ha programat més de 30 propostes de teatre, dansa, circ i nous llenguatges a diversos espais de Palma.

La Nit de l’Art sempre omple Palma d’exposicions i de gent que s’hi acosta per fer-hi festa. Però s’acaba i les galeries continuen obertes. Les mostres que s’hi inauguren aquests dies ofereixen una bona ocasió per tornar-hi amb calma, mirar les obres sense presses i descobrir propostes que mereixen una visita més enllà de la Nit. Tot seguit, feim un recorregut entre els molts possibles per algunes de les exposicions més destacades que mostren les galeries de Ciutat.

No són gaires les iniciatives culturals que, al nostre voltant, puguin presumir d’haver fet 30 anys. La Nit de l’Art ho ha aconseguit, i això no és poca cosa. Nascuda el 1997 com a iniciativa d’alguns galeristes de Palma com Pep Pinya (Pelaires), Xavier Fiol i Joan Guaita, entre d’altres, es va concebre amb la voluntat d’unir forces –potser pensant que com més són, més renou es fa– i, sobretot, amb el propòsit d’apropar l’art a la ciutadania. Ja fa molts d’anys que la Nit de l’Art ha assolit bona part d’aquests objectius. Però què ens deixa i què podria deixar la Nit de l’Art, amb la força que ha reunit en aquests 30 anys? Potser és un bon moment per demanar-s’ho.

“Crec que puc ser la veu de la meva generació… O almenys una veu d’una generació” és la frase més icònica del personatge de Hannah Horvath a Girls, la sèrie escrita i protagonitzada per Lena Dunham i que ja és un dels millors relats generacionals de principis del segle XXI. En el cas de Mallorca, en plena dècada dels 2020, tot un cor d’artistes joves posen veu a la seva generació. Anna Picornell, Miquel Mas, Lluïsa Febrer, Josep Alorda i Mariona Jaume en són cinc. Amb la música, el teatre, el dibuix, el cinema i la dansa, respectivament, capturen el seu Zeitgeist (l’esperit d’una època, en alemany). El moment que els ha tocat viure –com a Hannah– els atorga aquesta dosi justa d’entusiasme, marcada per un realisme que no arriba a ser pessimista, i una necessitat de definir-se marcada per les xarxes socials.

M’agrada Joan Cortés perquè és un artista que no necessita parlar fort per fer-se escoltar. En un temps en què sovint sembla que l’art competeix per captar l’atenció a qualsevol preu, ell continua treballant des de la discreció, des d’una honestedat que no és una estratègia ni una posa, és una manera de ser. Qui el coneix sap que l’home i l’artista comparteixen atributs com la serenor, la coherència, la netedat i la fidelitat a allò que creu.

El Comando Mundana actuarà per sorpresa a la Nit de l'Art de Manacor que tindrà lloc aquest dissabte. El grup rebel de 80 artistes descontents amb la feina organitzativa de l'Ajuntament i el tracte i les condicions que se'ls donen a l'hora de participar ja fa feina per tenir a punt les seves propostes reivindicatives.

La història del comerç de l’art a Mallorca no es pot entendre sense la irrupció, a finals del segle XIX, d’una societat que va convertir la pintura en objecte de desig i en un negoci amb capacitat de moure capitals importants. Parlam del Foment de la Pintura i Escultura, una entitat social activa a Ciutat entre el 1876 i el 1904, però de la qual fins ara gairebé no s’ha parlat. El restaurador d’obres d’art José María Pardo Falcón reconstrueix ara aquella aventura col·lectiva en el llibre-assaig La sociedad del Fomento de la Pintura y Escultura. Palma 1876-1904, editat per Ensiola i prologat per la catedràtica Catalina Cantarellas. El volum es presentarà el 7 de maig a la llibreria Quars, en una conversa entre l’autor i la mateixa Cantarellas.

La Fundació Pilar i Joan Miró acollirà fins al pròxim 6 de setembre tres exposicions temporals noves signades pels artistes Carlos Bunga, Claudio Zulian i Jean Marie del Moral. Les mostres s’inauguren aquest dimecres i ocuparan diversos espais de la institució.

La 6A Taller i Galeria inicia el seu any expositiu amb la primera mostra individual de Fernando Clemente (Jerez de la Frontera, 1975) a l'illa. L'artista ja va participar en l'exposició col·lectiva Sarrià al final del 2024.

“Si trobes algú que visqui només de fer cinema a les Balears, avisa’m. I demana-li com ho fa, que t’ho expliqui fil per randa, que m’interessa”. Qui pronuncia aquestes paraules és Josep Alorda, cineasta mallorquí que fa tot just un any recollia el premi a millor curtmetratge documental a l’Evolution Film Festival amb Guaret, premiat també al certamen Art Jove i al Menorca Doc Fest, entre d’altres. Enguany torna a formar part de la programació de la catorzena edició de l’Evolution, que té lloc aquests dies a Palma, i en aquesta ocasió ho fa amb dos nous curtmetratges documentals: En el nom de les flors i Els dos pous.

Abogados Cristianos ha presentat una denúncia davant un jutjat de Mallorca contra el regidor del PSIB a l'Ajuntament de Calvià Sebastián Palmer i contra els artistes Baaldo i Domi Shameless per "l'alt contingut sexual" del concert que dugueren a terme durant la seva actuació a un dels esdeveniments en el marc de les festes de Peguera.

Els grans protagonistes culturals de l’estiu són, per a molts i de cada pic més, els concerts. Una part important dels més de 7.500 que es varen organitzar al llarg de tot el 2023, segons dades del darrer Anuari d’Estadístiques Culturals, varen tenir lloc durant els mesos de juliol i agost. En total, les actuacions de música popular i festivals d’aquell any varen suposar una recaptació de més de 6 milions i mig d’euros, un milió més que només un any abans. I l’oferta no ha fet més que créixer amb els anys. Dels centenars que se n’han organitzat per a l’estiu de 2025, us en proposam una tria de 20 que inclou diferents estils, dates i localitzacions.

L'artista mallorquí Miquel Barceló ha inaugurat aquest dissabte a Eivissa la seva exposició El present permanent, inspirada en l'art rupestre de les coves d'Altamira o Lascaux. Barceló ha explicat durant la inauguració de la mostra, que es podrà veure fins al 16 de novembre en el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE), que considera aquest art “tan d'avantguarda com els artistes més moderns de Nova York”.

La primera obra que veuen els visitants de l’exposició Cindy Sherman. The Women, que acull la galeria Hauser & Wirth Menorca –des d’aquest dilluns, 23 de juny, fins al pròxim mes d’octubre–, podria ser una actualització del cèlebre quadre Caminant sobre el mar de boira, de Caspar David Friedrich. En un sol instant, amb una sola obra de la fotògrafa Cindy Sherman (Nova Jersey, 1954) és possible viatjar de les passions i inquietuds de principis de segle XIX a la seva lectura en clau contemporània. L’art ja no ens parla de cercar-li un sentit a l’existència ni ens guia cap a l’imperi de les emocions. Ara ens força a reflexionar sobre la identitat i les seves representacions.

Semblen fetes a qualsevol punt de Nova York per la cèlebre Diane Arbus. O podrien ser fotogrames d’alguna de les pel·lícules del cineasta nord-americà Paul Thomas Anderson, com The Master. Però no. Són imatges captades a l’antic ‘barri xino’ de Palma per un gran fotògraf suec que visità Mallorca a finals dels anys 50 quan feia de guia turístic d’un grup de compatriotes. A les fotografies que Christer Strömholm (Estocolm, 1918-2002) va fer a la Gerreria s’hi respira tant el fum dels cigars que omplia la vida nocturna de Ciutat com la complicitat amb els personatges que hi retratava. Són una petita finestra oberta a un temps i a un lloc que resulten propers i coneguts i alhora subjectius i imaginaris: l’art fotogràfic en estat pur.

Que la música popular manacorina (en diversos estils i tendències) està en el millor moment de la seva història és una evidència inqüestionable. Un estat de gràcia que no fa la impressió de ser efímer i que, per mèrits i feina acumulada, ressonarà encara més durant les pròximes dècades.

La desena edició de l'Art Palma Summer, festival organitzat per l'associació de galeristes Art Palma Contemporani, reunirà el 5 de juny prop de 50 exposicions i més de 100 artistes a Palma, Andratx i Pollença entre les 18 hores i les 22 hores.

El panorama cultural illenc, especialment entre el jovent, viu un boom d'artistes locals i esdeveniments autogestionats i organitzats amb la finalitat de mostrar i donar veu a aquesta escena. En el marc d'aquest auge de col·lectius i plataformes que fan xarxa i impulsen l'art a Mallorca ha nascut Hot Spot, un espai creatiu que el 10 de maig va dur a terme el seu primer esdeveniment de música en directe a Palma, amb un cartell d'artistes locals emergents. Els músics Javi Lustres i Pau Muñoz (Palma, 2005) són els artífexs d'aquesta iniciativa, que volen que agafi més força i connecti artistes.

La compra i instal·lació d’una escultura de l’artista Andrés Margaz a la plaça de la Constitució de Petra ha aixecat polèmica en el municipi fins al punt que el batle del poble va haver de donar informació i fer aclariments en el ple de l’Ajuntament.