EAPN-Illes Balears ha commemorat el Dia internacional per a l'erradicació de la pobresa i ha exigit a les institucions de les Illes "polítiques valentes" per lluitar contra la vulnerabilitat i l'exclusió social. La Xarxa per la Inclusió ha fet públic un manifest en el qual ha remarcat que la recuperació econòmica després de la pandèmia no ha arribat a tothom i que a les Illes "hi ha desenes de milers de persones" que no han millorat la seva qualitat de vida.

Més de 200 personalitats (entre les quals hi ha el jutge José Castro i la presidenta del Congrés, Francina Armengol) de diferents àmbits s'han sumat a l'exigència de la Plataforma per a la Memòria Democràtica de no derogació de la Llei de memòria a les Balears. Segons el llistat ofert aquest divendres per la plataforma, entre les persones adherides destaquen actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem; juristes com José Castro i Ana Messuti; artistes com Maria de la Mar Bonet i Pau Debon; activistes com Margalida Ramis i Antoni Llabrés, i polítics com Francina Armengol, Irene Montero, Vicenç Vidal i Íñigo Errejón.

Des de "repartir el treball mitjançant la reducció de la jornada laboral a sis hores diàries" fins a polítiques ambientals més clares, com la reducció de la capacitat turística minvant el nombre de places, i fins a una vintena de propostes concretes va plantejar aquest dijous l'organització ATTAC Mallorca a les formacions polítiques que assistiren a la presentació del seu manifest a Can Alcover, a Palma.

Un any després que les forces militars russes entrassin a Ucraïna, per iniciar així la guerra que perdura fins avui dia, els partits balears continuen sense tenir una posició unànime sobre el conflicte. Aquest dimarts, abans del ple del Parlament, es llegirà un manifest promogut pel PP, al qual s'han sumat el PSIB, Ciutadans i El Pi. A la mateixa hora, però, MÉS per Mallorca i Unides Podem (UP) mostraran la seva disconformitat amb el contingut de la declaració, i se'n mantindran al marge. Més per Menorca també es desentendrà de la lectura del text.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest divendres el manifest 'Tanca el cercle'. Es tracta d'un projecte que preveu construir cinc plantes de compostatge a diferents municipis de l'Illa: Llucmajor, Santa Margalida, Marratxí, Calvià i Felanitx. L'objectiu és tractar tota la matèria orgànica i generar compost. Aquest pla estratègic ha rebut el suport de 16 entitats de Mallorca, apunta la institució insular en una nota.

El grup ecologista GOB ha posat en marxa un manifest per animar col·lectius i entitats a sumar-se a una iniciativa popular que té l'objectiu de demanar als polítics que garanteixin el benestar "de les generacions presents i futures".

Més de 200.000 professionals de 82 societats científiques han demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 17 presidents autonòmics que no aturin la vacunació sense criteris científics i no es deixin guiar per l'impuls. Aquesta és una de les onze demandes recollides en un manifest en què es posa en relleu la importància d'accelerar el ritme de la vacunació a tota la població i en l’acció coordinada entre administracions per tal d'homogenitzar les restriccions i la desescalada.

L'anunci que ha fet el govern italià d'immunitzar els residents d'algunes de les illes per atreure el turisme aquest estiu ha despert les opinions de partits polítics de les Balears. El Partit Popular i El Pi han reclamat al govern espanyol que en segueixi el mateix exemple. Així ho han recalcat després d'un acte en el Palau de Congressos en el que s'ha signat el manifest "Tots Junts", que té com a objectiu reactivar l'economia de les Balears.

El Consell de Menorca reivindica amb "més contundència" el compromís i el caràcter reivindicatiu del Dia internacional de la dona. En un manifest institucional destaquen la importància del 8-M i insisteixen en el paper de l'Administració en la consolidació de la igualtat plena i efectiva, la no violència i no discriminació entre dones i homes, igualtat com a dret bàsic i essencial, de justícia per al progrés de la societat menorquina i per a la millora de la democràcia.

El Dijous Llarder (7 de febrer) de 1521 s’alçaren els Agermanats, homes i dones, pagesos i menestrals, contra l’oligarquia, les desigualtats i el mal repartiment dels impostos comesos per part de les autoritats ciutadanes. La rebel·lió, que va fallar, va omplir de sang Mallorca durant els dos anys que va durar. Aquest diumenge es compleixen 500 anys d'aquell alçament, i els pobles de l’illa ara tornen a agermanar-se. La comissió cívica creada per organitzar la commemoració d’aquest fet històric va impulsar la lectura d’un manifest commemoratiu. Un acte simbòlic (així ho imposen els temps del covid-19) al qual s’han sumat la majoria de pobles i ciutats de Mallorca, 46 de 53. La Fundació Darder Mascaró, l’Obra Cutural Balear (OCB) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca formen part d’aquesta comissió, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

Al voltant de 1.400 professionals i simpatitzants de la cultura han signat el manifest Prou, en què exigeixen a les administracions i les institucions mesures "clares" de suport al sector. Reclamen un rescat "econòmic", el manteniment de les programacions públiques, i una comunicació institucional que deixi de crear confusió entre la ciutadania i doni el missatge inequívoc que la "cultura és segura". Segons el text, la música i la cultura en general s'han mostrat com a activitats "sospitoses". "Prou de criminalitzar-nos. Prou de menystenir la música i la cultura. Prou de focalitzar la por sobre un sector menys problemàtic que d'altres", demanen.

Una cinquantena de creadors i professionals de la cultura fan públic aquest dimecres un manifest que alerta del risc d'"involució política" a l’Estat després de les eleccions del 28-A i criden a combatre una societat "amarada de populisme". Entre els signants, majoritàriament catalans, hi ha noms com Josep Maria Pou, Jorge Herralde, Colita, Rosa Maria Sardà, Mario Gas, Manuel Cruz, Ángel Pavlovsky, Vicky Peña o Xavier Marcé. Advoquen pel "diàleg" i per "viure com una oportunitat el caràcter plurilingüístic i plurinacional" de l’estat espanyol davant de "discursos simplistes que contribueixen a l'enfrontament". El text reclama, a més, el pes econòmic i la influència positiva de la cultura: "Plantem la bandera de la Cultura com a instrument polític decisiu per fer del debat i el diàleg la base del nostre progrés personal i col·lectiu, per fer de la democràcia el centre de la dignitat política de tots els ciutadans", conclou.

Un grup de 41 senadors francesos dels principals partits polítics han signat una petició pel "respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya". El manifest denuncia "les repressions" que pateixen "els representants polítics de la Generalitat empresonats o forçats a l'exili" i constata que la situació que viuen és "un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques".

Més de 250 personalitats de l'àmbit cultural, acadèmic i polític italià han signat un manifest publicat al digital 'Left.it' en suport als presos polítics. L'escrit, que ha nascut d'una iniciativa de la societat civil, demana "l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l'obertura d'un diàleg polític sobre la qüestió", perquè considera el diàleg "l'únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia".

El manifest contra l'autopista Llucmajor-Campos que la Plataforma antiautopista presentà dissabte, 10 de novembre, ja té 3.000 adhesions, un centenar de les quals són de diverses entitats de les Illes, com Apaema (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca), Arran Palma, CGT-Balears, Consubal (Consumidors i Usuaris de les Illes Balears), CUP Palma, Escola Lliure de Mallorca, Esquerra Unida de les Illes Balears, Jubilats per Mallorca, Joves Arquitectes de Mallorca, Lobby de Dones, i les plataformes Salvem Portocolom i Volem via verda, entre d'altres.

"Ningú no pot dubtar que és un home de profundes conviccions republicanes que, durant el seu mandat, ha assumit amb coratge els valors i principis de democràcia i progrés". Amb aquestes paraules un centenar d'intel·lectuals i polítics de l'escena catalana defensen la figura del president Carles Puigdemont en un manifest fet públic avui mateix i que aposta per tornar a investir Puigdemont, "destituït il·legalment amb matusseres maniobres polítiques i jurídiques", remarquen.

Més de 200 artistes reconeguts han signat un manifest per reclamar la llibertat del raper Valtonyc i per reivindicar la llibertat d'expressió en el món artístic. En el llistat de signants, hi apareixen els noms de músics com Tomeu Penya, Miquela Lladó, Joan Miquel Oliver, Daniel Higiénico, Javier Vegas i Miquel Àngel Aguiló.

Prop d'un miler d'acadèmics dels Estats Units i Europa han demanat l'alliberament dels "presos polítics d'Espanya". Aquests professors i investigadors d'universitats han signat un manifest, fet públic a la web Democracy.cat, on també reclamen unes "eleccions imparcials" de cara al 21 de desembre. El manifest porta per títol 'Petició per a l’alliberament dels presos polítics d’Espanya i per a unes eleccions imparcials a Catalunya el 21 de desembre', una demanda que dirigeixen al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres; al president del Consell Europeu, Donald Tusk, i al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.