Les eleccions escolars a Dinamarca, un simulacre per introduir els adolescents al sistema polític democràtic, s'han convertit aquest any en una qüestió polèmica. La controvèrsia l'ha provocat el Parlament danès, que ha decidit vetar "el reconeixement de Palestina com un estat independent” com un dels temes que s’havia proposat als estudiants per debatre en les eleccions.

El correu electrònic de l’ambaixada dels Estats Units a Copenhaguen va arribar a principis de febrer amb un missatge categòric. Informava els organitzadors d’un cicle de conferències a Dinamarca –en què jo havia d’intervenir– que l’última remesa de la subvenció només es faria efectiva si firmaven una declaració comprometent-se a complir l’ordre executiva dels EUA que prohibeix les mesures de diversitat, equitat i inclusió.

La tendència de la Unió Europea d’externalitzar problemes socials complexos a tercers països no ha deixat de créixer els últims anys. Mentre l’acord entre Itàlia i Albània per tancar els migrants pendents d’asil en centres d’internament acaparava l’atenció internacional, un altre pacte entre Dinamarca i Kosovo passava més desapercebut.

L'ofensiva de l'administració Trump contra els seus suposats aliats europeus no s'atura. Aquest divendres, el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, ha aprofitat el seu viatge a Groenlàndia per carregar durament contra Dinamarca, un dels seus aliats històrics. "El nostre missatge per a Dinamarca és aquest: No heu fet una bona feina, heu invertit poc en la gent de Groenlàndia i en l'arquitectura de seguretat", ha dit des de la base militar de Pituffik (abans coneguda com a Thule). "Això ha de canviar, i com que no ha canviat, per això la política del president Trump a Groenlàndia és la que és", ha dit.

La fixació dels Estats Units amb Groenlàndia manté en màxima alerta tant Nuuk com Copenhaguen. Aquesta setmana ha aparegut un nou motiu per a la inquietud: un viatge del vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, a l'illa àrtica, que s'interpreta com un pas més en la pressió que està exercint Donald Trump, que insisteix en la necessitat de prendre el control d'aquest territori autònom de Dinamarca.

"M'encanta el bourbon, però perquè no sigui americà hi ha alguna alternativa?"; "Em compraré un nou raspall de dents elèctric. Oral B sembla que és dels EUA. Què me'n dieu, de Philips? O teniu algun consell de raspalls de dents suecs o europeus?"; "Hi ha algun detergent líquid per al rentavaixelles que no sigui dels EUA?". Aquests són alguns dels últims missatges que es poden llegir en una pàgina de Facebook d'usuaris suecs que fan una crida a boicotejar productes dels Estats Units en protesta pel gir de la política de la Casa Blanca des del retorn de Donald Trump.

Després de fer-se un lloc al cinema d’autor europeu amb la colorista i elèctrica Sweat, que destapava les misèries del món dels influencers digitals, el suec Magnus von Horn mira ara al passat amb morositat en la llòbrega La noia de l'agulla, nominada a l’Oscar a millor pel·lícula internacional pel seu retrat de la foscor moral que es va estendre per Dinamarca després de la Primera Guerra Mundial. Marcada per un preciosisme escènic, la pel·lícula troba la seva raó de ser en la cruesa del retrat històric, que encapsula les ferides anímiques de tot un continent en els rostres desfigurats dels veterans de guerra i en l’estudi del sorgiment d’una xarxa d’adopcions clandestines.

Groenlàndia afronta les pròximes eleccions generals de l'11 de març amb més preocupació que mai per les ingerències estrangeres i les campanyes de desinformació. Els comicis estan marcats des que el president nord-americà, Donald Trump, va expressar les seves ambicions per “prendre el control” de l’illa àrtica. Aquestes amenaces cap a Groenlàndia i, de retruc, cap a Dinamarca, han fet reviure el debat sobre la celebració d’un referèndum d’independència a l'illa en els pròxims anys.

Dinamarca ha premut amb força l'accelerador en la cursa per rearmar Europa i ha anunciat una inversió milmilionària a curt termini per augmentar i millorar les seves capacitats militars. En els pròxims dos anys, el país escandinau destinarà 50.000 milions de corones daneses addicionals (més de 6.700 milions d'euros) a comprar equipament militar. Això suposarà destinar a defensa més del 3% del PIB de Dinamarca, un percentatge que l'any passat va ser del 2,4%, i el 2022, quan el govern actual va prendre possessió, de l'1,4%.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, van mantenir aquest divendres una tensa conversa telefònica en la qual Trump va insistir de manera agressiva que el seu país necessita controlar Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, ja que hi té un "gran interès" estratègic, segons ha informat el diari britànic Financial Times.

N'hi ha un al mític carrer de Sants, a Barcelona. Un altre a la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú. També al bell mig de ciutats com Tarragona, Lleida, Granollers, Terrassa, Sabadell, Girona, Figueres i Perpinyà. Aquests últims anys, Flying Tiger ha guanyat pes a Catalunya. És una cadena danesa que ven productes curiosos de tota mena, a preus populars: des de petits jocs de fusta per fer rumiar fins a tassetes en forma de flor, kits per fer espelmes casolanes i sabatilles en forma de gos salsitxa. Quan s'hi entra, costa sortir-ne. Els passadissos estan organitzats en forma de laberint i tenen un únic recorregut possible, que condueix directament a la zona de caixes. Ara bé, cada setmana l'aventura d'endinsar-s'hi és diferent: les lleixes canvien d'articles cada dos per tres. Avui, a Catalunya, Flying Tiger ja hi té 22 botigues, 9 de les quals són a Barcelona. Però d'on surten? 

Les paraules del president electe dels Estats Units, Donald Trump, en què no descartava les mesures coercitives econòmiques ni la força militar per annexionar-se Groenlàndia, i la visita llampec del seu fill a Nuuk han provocat el que segurament és la crisi diplomàtica més important en dècades a Dinamarca. En una roda de premsa conjunta aquest divendres a Christiansborg (la seu del govern danès) amb el primer ministre de Groenlàndia, Múte Egede, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va explicar que s’havia intentat posar en contacte amb Trump, tot i que la conversa entre tots dos encara no s’havia pogut produir.

La Unió Europea no permetrà que altres nacions ataquin les seves fronteres sobiranes. Ho ha dit aquest dimecres el ministre d'Afers Exteriors de França, en resposta als comentaris del president electe dels Estats Units, Donald Trump, que no va voler descartar l'ús de la força militar per aconseguir que Dinamarca li vengui Groenlàndia, així com per recuperar el control del canal de Panamà.

"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.

Una nova tarifa per als visitants d'un sol dia a Venècia. La prohibició imminent del lloguer d'apartaments turístics a Barcelona. Restriccions a la venda d'alcohol a Mallorca. En un moment en què les destinacions europees desbordades de turistes estan carregant els visitants amb restriccions i tarifes, Copenhaguen està provant un enfocament diferent: premiar els visitants que actuen de manera responsable.

Al Parlament de Dinamarca fa temps que es debat sobre el seu ritme de treball. Sessions parlamentàries que s'allarguen més de 15 hores, negociacions que no s'acaben fins a les quatre de la matinada i diputats que han de participar en tres comissions a la vegada. Durant la primera setmana de l'actual govern de Mette Frederiksen, l'executiu va presentar 11 lleis que els partits de l'oposició van haver de revisar i de les quals van haver d'entregar les esmenes en el termini d'un cap de setmana, un fet que s'ha repetit més vegades al llarg de la legislatura.

L'auge de l'extrema dreta i la caiguda dels partits ecologistes a Europa són les dues principals conseqüències de les eleccions d'aquest diumenge. Però hi ha una zona del continent en què ha passat justament el contrari. Als tres països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Finlàndia i Dinamarca), els partits de l'esquerra verda són els grans guanyadors d'aquests comicis, mentre que l'extrema dreta ha reculat. I en tots tres estats, els resultats han sigut inesperats i històrics.

La primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, té una "petita fuetada cervical" per l'atac que va patir divendres al vespre al centre de Copenhaguen. L'agressor, un home polonès de 39 anys, ha estat interrogat aquest dissabte per un jutge, que ha decidit mantenir-lo sota custòdia fins el 20 de juny. Segons la policia, l'home estava sota els efectes de les drogues i l'alcohol en el moment de l'atac i el seu advocat ha assegurat que no hi ha cap motivació política darrere l'agressió.

Aquest dimarts a primera hora del matí un espès fum negre ha cobert el cel del centre de Copenhaguen. A l'hora en què moltes persones anaven cap a treballar, els serveis d'emergència de la capital danesa han alertat de les flames a l'històric edifici de la Borsa, un dels més antics i icònics de la ciutat, que aquest any havia de celebrar els 400 anys de la construcció. A dos quarts de nou del matí, les càmeres de la televisió pública han captat el moment exacte en què s'ensorrava, consumida per les flames, l'emblemàtica agulla en forma d'espiral de 56 metres que coronava l'edifici. En aquest moment, centenars de persones que s'havien acostat al cordó policial que envoltava l'edifici han quedat en xoc davant el que ja s'intuïa que seria una pèrdua tràgica per al patrimoni cultural de la ciutat.

Suècia busca més reclutes per al rearmament de les seves forces armades. L'entrada del país escandinau a l'OTAN el mes de març passat ha anat acompanyada de l'augment en un 28% del pressupost en defensa per aquest any, i així es compleix amb les exigències de l'Aliança Atlàntica de destinar el 2% del PIB. Però, com en altres països europeus, el principal problema de les tropes sueques és que hi falten soldats.