Al món hi ha dos coses eternes: Roma i el parador d’Eivissa. La decisió de construir un parador a Dalt Vila es va anunciar el 2004, el 2008 es va posar la primera pedra, el 2012 es va parar perquè s’hi trobaren restes arqueològiques –com? A Dalt Vila? Increïble!–, es va refer el projecte i es va reprendre el 2019, i, finalment –22 anys i 47 milions d’euros després–, dilluns 23 de febrer de 2026, s’inaugurarà.

Podem presumir que hi ha una cosa que sempre funciona al país, i són les obres públiques. Sobretot a l’estiu, amb independència que sigui any electoral, que hi hagi canvi climàtic, guerra, pandèmia o qualsevol altra circumstància. Les obres –als carrers, a les carreteres, a parcs i jardins, a autovies i autopistes, en aparcaments, pasteres i mitgeres, onsevulla– són l’única constant autèntica que podem registrar en la nostra vida social i econòmica. És cert que devem al turisme el nostre sustent i la nostra raó d’existir, però també hem d’acceptar que el turisme és quasi tan fràgil com sagrat. No vull que els lectors amables tinguin malsons després de llegir això, però ens veiem obligats a recordar que durant el confinament, per exemple, no hi va haver turistes. I fins i tot alguns estrangers multimilionaris es van veure privats de poder venir a passar la Setmana Santa a les seves mansions mallorquines.

Les obres públiques tenen un 21,5% de sobrecost de mitjana, segons el darrer informe (mes de juny) de l’Associació Nacional de Constructors Independents (ANCI). Aquest increment és causat pels preus actuals dels materials i l’energia, que s’han disparat arran de la pandèmia i la guerra entre Rússia i Ucraïna. Des del gener del 2021, l’alumini s’ha encarit un 60%; els materials siderúrgics, un 55% i el coure, un 38% fins al primer trimestre del 2022, segons les darreres dades publicades per l’Índex de preus de materials generals, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el mes d’abril.

L'Ajuntament de Santanyí inverteix 68.137,35 euros en un projecte per ampliar i millorar el sistema d'il·luminació de Portopetro. Es tracta d'una renovació completa a la zona coneguda com la Costa del Silenci i afectarà diferents carrers. També es canviaran les canalitzacions i el cablatge elèctric, informa el Consistori en una nota.

MÉS per Capdepera ha denunciat que les obres del carrer de l'Agulla han costat 160.000 euros més dels previstos i que, a més, "s'han assignat a dit, en factures separades, totes pagades a la mateixa empresa", segons apunta la formació política en una nota.

El projecte de millora de la carretera Ma-2111A de Lloseta –que comença a la rotonda del polígon industrial i arriba fins a l'estació de tren– ja ha finalitzat. Les obres han consistit a reforçar l'asfalt i han solucionat els problemes de pas en els dos sentits de circulació en dos trams concrets, segons han explicat aquest dimecres el conseller de Mobilitat i Infraestructures del Consell, Iván Sevillano, i la primera tinenta de batle de Lloseta, Antònia Massanet, en la seva visita a la calçada.

La plataforma estatal de contractació del Sector Públic ha publicat aquest divendres la licitació del contracte per a la redacció del projecte arquitectònic de rehabilitació de la Secció Etnològica del Museu de Mallorca a Muro (Mallorca); té un cost estimat de 228.000 euros (més IVA).

El Consell de Mallorca ha aprovat la distribució de 9,7 milions d'euros entre 52 ajuntaments de l'illa, amb excepció de Palma, per fer distintes obres d'infraestructures i serveis, amb la qual cosa es manté el finançament de la institució amb la mateixa quantia que l'any anterior. La presidenta del Consell, Catalina Cladera, ha confirmat que el 2020 també es repetirà aquesta partida de deu milions.

Vint-i-quatre nous projectes d’obres i subministraments per la sostenibilitat, amb un pressupost total de 932.170,75 euros, és el que té previst executar l'any que ve l'Ajuntament d'Inca. Per fer front a aquestes inversions, el Consistori disposa del romanent líquid de tresoreria de la liquidació del pressupost del 2018, que en cas de superàvit es pot destinar a inversions financerament sostenibles.