El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimarts la programació d’actes per a la Setmana Santa 2025, amb l’objectiu de "difondre i valorar el patrimoni cultural i religiós de l’illa". L’agenda inclou exposicions, concerts de bandes de música, conferències i una representació del Via Crucis, entre altres activitats.

Aquest 5 de març se celebra una de les dates més importants del calendari litúrgic: el Dimecres de Cendra. Després d'una setmana de festa i disbauxa per celebrar el Carnaval les festes s'acaben, i durant aquesta jornada es du a terme l'enterrament de la sardina. També és el primer dia de la Quaresma, el període de 40 dies que precedeix la Setmana Santa. Però exactament, què celebrem el Dimecres de Cendra i per què es diu així?

El temps de Quaresma era un temps de promeses. Quaranta dies per privar-te del que més t’agradava. Actualment, són poques les persones que aprofiten aquest període per purificar el cos i l’esperit, per fer un parèntesi en el sentit més estricte de la paraula. M’atreviria a dir que és només el retallable de la jaia Quaresma qui fa reviure aquest moment, així com la pràctica d’alguns plats tradicionals que s’acostumen a menjar aquests dies. El bacallà i les verdures de temporada, com els espàrrecs i els llegums, seran els protagonistes de la cuina quaresmal.

Xavier Barriga, forner i creador de Turris, és un defensor de les receptes tradicionals de pastisseria, com ara els bunyols de Quaresma, que són una de les postres fregides esperades del calendari dolç català.

Els diumenges, per a molts de nosaltres, són dies de dinar en família o amb les amistats. Dies en què l’arròs és un dels ingredients preferits per cuinar i compartir amb la resta. L’ingredient perfecte per atrevir-se a posar mà a la cuina. L’ingredient per a qui no sap cuinar res més. L’ingredient que convida a ser molts al voltant de la taula. No debades aquest cereal, que va simbolitzar la vida, la fertilitat i l’alegria de viure en l’antiguitat, se’ns presenta per prendre’ns el cap de setmana de la mateixa manera.

Els estius els passàvem a foravila. Un dels petits plaers d’aquella època eren les botelletes de Laccao fred que ens bevíem quasi sense respirar cada matí. O la llet fresca que anàvem a cercar a la vaqueria que hi havia a prop de la caseta. Hi solíem anar d’horabaixa quan el sol tombava i la calor ja no era tan pronunciada. Record esperar sempre a la clastra. Mentre esperàvem que ens omplissin la lletera, la madona vella em treia un platet de brossat acabat de fer. L’empolsinava amb sucre i el posava damunt el coll de la cisterna mentre em donava una forqueta amb un somriure. Era la quantitat justa per no embafar-te i gaudir d’aquella massa cremosa, saborosa i aformatjada... Costa poc fer feliç un infant i alhora és tan difícil.

Aquesta setmana hem començat el període de la Quaresma, un període de depuració del cos que tenen, en diferents estacions o mesos, pràcticament totes les religions.

El període de la Quaresma se sol celebrar entre els mesos de febrer i abril, quan hi ha més producció de llet -especialment, febrer i març- i, per tant, de formatge i els seus derivats, entre ells el brossat, que és ben present a la nostra gastronomia i des de ben antigament.

Malgrat que ja estam en la primera setmana de Quaresma, avui rallarem d’un plat que formava part del receptari dels cuinons dels Darrers Dies i de la gastronomia del Carnaval, tant a Menorca com també a Mallorca. El protagonista era la fava assecada i, com molts altres plats, té un origen hebreu; es va cristianitzar en els segles XVI i XVII, quan les comunitats jueves de les Illes són obligades a acollir la fe catòlica i a apostatar de la seva religió amb el risc que si no ho feien podien córrer el perill de caure en mans de la Santa Inquisició.