<![CDATA[Ara Balears - 155]]> 10 <![CDATA[Unitats a trompades]]> La dita comissió del 155 no està servint per aclarir gran cosa sobre els dies infames en què el govern de Rajoy va fer volar pels aires l'autogovern de Catalunya i, amb l'autogovern, la democràcia i l'estat de dret a Espanya. No és cap exageració afirmar que es va perpetrar un cop d'estat des de les pròpies institucions de l'Estat, si no fos que fa mandra repetir-ho per com s'ha abusat de l'expressió “cop d'estat”. Però això és el que va succeir, certament. El cop d'estat va començar l'any 2010, amb la laminació de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, i va culminar el 2017, amb l'aprovació per part del Senat d'un 155 amb un contingut tan devastador com arbitrari, inventat sobre la marxa amb la màxima frivolitat.

]]> <![CDATA[3/12: Autoflagel·lació]]> Rajoy diu a les seves memòries que hauria aplicat el 155 encara que el president Puigdemont hagués convocat eleccions. Potser és el que li convé dir ara, sense ser veritat, per interessos de partit. O potser diu la veritat. No ho podem saber. Però seria tan interessant saber-ho! La idea que el 155 s’hauria evitat convocant les eleccions ha servit durant dos anys perquè el sobiranisme es flagel·lés lamentant-se dels propis errors. Passa de vegades en les víctimes: s'acaben preguntant si són en realitat les culpables de l’atac rebut, per haver provocat l’atacant (i el 155 va ser un atac). Si Rajoy estava disposat a atacar es fes el que es fes des de Catalunya, aquesta deprimida autoinculpació del sobiranisme no tindria raó. No és una hipòtesi absurda. Si em perdonen l’autocita, jo mateix escrivia aquí el 26 d’octubre del 2017: “[L’Estat] no renunciarà als seus objectius, prometin el que prometin, i es faci el que es faci des de la banda catalana. Ni si es fa una declaració d’independència ni si es convoquen unes eleccions autonòmiques”. Rajoy ens diu ara que efectivament era així. Potser ens enganya ara, potser llavors, potser sempre. Però el sobiranisme no hauria de substituir l’autocrítica (necessària) per l’autoflagel·lació.

]]> <![CDATA[Rajoy revela en un llibre que hauria aplicat igualment el 155 encara que Puigdemont hagués convocat eleccions]]>

L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que l'expresident Carles Puigdemont hagués convocat eleccions el 2017. "No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüència de setmanes d'estudi i de molts arguments jurídics i polítics sòlids. Abans d'arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons, i aquestes raons no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada", reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries Una España mejor (Plaza&Janés), que es presentarà dimarts a Madrid i que han avançat El Confidencial i El País.

]]> <![CDATA[La Constitució mutant]]> Una de les novetats d’aquesta precampanya és que el PSOE finalment sembla haver comprat el marc de debat que imposa la dreta respecte a Catalunya, i fa referència cada dia a un nou 155. Probablement, Pedro Sánchez i els seus assessors ho fan moguts per consideracions estrictament electorals i de curt termini. Deuen pensar que és la manera de xuclar vots a Ciutadans i treure’s de sobre l’estigma que arrosseguen des que es van servir dels vots independentistes per arribar a la Moncloa. És habitual que els polítics facin càlculs a curt termini. I segurament és racional, perquè saben perfectament que els cicles de notícies i la nostra memòria són curts. I que el que importa és el que passa avui, i la setmana vinent a tot estirar. Però de vegades aquestes decisions merament tàctiques poden tenir conseqüències profundes, estructurals. Diria que aquest flirteig constant amb el 155 pot ser una d’aquestes ocasions. Perquè si es consolida el recurs constant a la hipòtesi del 155, i encara més si es materialitza, ens trobaríem de facto davant d’una nova Constitució espanyola.

]]> <![CDATA[Octubres]]> Aquesta setmana s’ha celebrat el segon aniversari del referèndum unilateral d’independència que es va fer a Catalunya aquell –ja estranyament remot– u d’octubre de 2017. Recordar aquell dia és posicionar-se; aquí fins i tot l’exercici més neutre de memòria esdevé un al·legat. Què va passar, aquell dia? Què se’n pot deduir o aprendre o fins i tot criticar? L’independentisme ha caigut ara en una impotència frenètica, que el porta a tota mena de cerimonials i discursos, en un batibull de crítiques mútues i d’egoismes de partit que fa feredat i que contrasta terriblement amb el clima de germanor i d’il·lusió col·lectiva que es respirava aquells dies.

]]> <![CDATA[Sánchez també es planteja l'aplicació de la llei de seguretat nacional a Catalunya]]>

Pedro Sánchez confirma que està disposat a tot si la Generalitat opta per la desobediència o se situa fora de la llei. Després que en els últims dies hagi amenaçat amb una nova aplicació del 155, el president espanyol en funcions afirma ara que també es planteja, si cal, fer ús de la llei de seguretat nacional a Catalunya.

]]> <![CDATA[Tutorial per a ‘dummies’: com fer-se espanyol]]> El meu gat i jo reflexionem molt sobre els éssers. Ens és igual un terrícola, un selenita, una musaranya o una escarola. Després de segles de fregir neurones arribem a la conclusió que els éssers no volen creure. Ja pots xiular, si l’ésser no vol beure. Sobretot si és salfumant o anís de garrafó. En canvi, els pots fotre pixats de cabra torturada i filetejada amb catana làser i s’hi poden amorrar com l’elixir de la immortalitat erecta. L’ésser és així: no vol saber la veritat, només vol que li donin la raó. L’ésser no vol creure, però se’l fa creure. I cada època té el seu mètode d’ensinistrament. Avui creiem a cops de tutorial: pels ulls, la boca, qualsevol orifici, en vena o per reformateig, lobotomització. Comencem.

]]> <![CDATA[155 a discreció]]> Llegesc “en directe” que Pedro Sánchez té per a Catalunya “el mateix pla” que per a les altres comunitats. En temps de tribulació, no fer mudança, aconsellava Ignasi de Loiola, qui, paradoxalment, va fer més mudances que molts de papes. Reconeguem, però, la saviesa que inspira aquest consell o norma.

]]> <![CDATA[Tossudament alçats / Quan convé seguem cadenes]]> Tossudament alçats

¿M’ho sembla només a mi o, tot d’una, hi ha una tendència a ridiculitzar els independentistes? No parlo de l’independentisme, sinó de la gent anònima que manté viu aquest anhel legítim d’aspiració política. No parlo, tampoc, de la tasca abrusadora dels mitjans espanyols que ja ens han acostumat a la gota malaia de la indecència. Parlo dels mitjans d’aquí i dels ciutadans de bona fe. Sento programes d’humor, a la ràdio, que durant anys i panys han remat a favor de la causa i, ara que s’ensumen que l’arribada a Ítaca queda per a una altra generació, s’han apuntat al carro de la befa cap als adotzenats que van a toc d’esquella. Els tracten com a alienats sense criteri propi que compren samarretes turqueses quan han de ser turqueses o s’empassen un pou d’hores d’autocar perquè es vegi plena la fotografia aèria de la manifestació de cada any. El que abans veien com una heroïcitat, ara ho pinten com una fricada. De cop i volta, es foten de la 'revolta dels somriures', perquè ja no veuen la revolució per enlloc i perquè la realitat –a base d’hòsties, presons preventives i sentències– els ha esqueixat la rialla. Mentre l’humor s’ha posat del bàndol de qui va guanyant, els intel·lectuals han entrat en la dèria de clamar per l’autocrítica. Però l’independentisme ja n’ha fet tanta, del dret i del revés, que potser ja convé sortir de la paràlisi, acceptant el passat però mirant el futur. L’objectiu continua sent el mateix i la mobilització de dimecres a Barcelona no es pot menystenir... No són 700.000 enganyats –o els que fossin– que segueixen consignes. És al revés. És una multitud com no es veu enlloc més d’Europa, que ni es cansa ni es cansarà de lluitar pel seu dret fonamental: de decidir què vol ser. Fem anàlisi crítica i riguem-nos de tot, esclar que sí. Però sempre, no segons d'on bufa el vent.

]]> <![CDATA[MÉS acusa al PP de Rajoy d'aplicar "un 155 encobert" a Balears]]>

El portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament, Josep Ferrà, ha afirmat avui que el president del Govern, Mariano Rajoy, i la delegada del Govern a les Illes Balears, Maria Salom, "estan marcant el full de ruta" del president del PP balear, Biel Company, que "es troba sense relat" polític.

]]> <![CDATA[MÉS critica Rajoy per fer servir la por per atemptar contra el dret de decidir]]>

MÉS per Mallorca lamenta que "l'única cosa que ha deixat la visita a Palma del president del govern estatal, Mariano Rajoy, és l'amenaça del 155", segons que ha declarat el seu coportaveu, Guillem Balboa.

]]> <![CDATA[Margalida Prohens: "Antich també havia de ser a la votació del 155 i se'n va anar"]]>

"Qui ha de donar explicacions sobre per què no volen votar els pressupostos generals del Govern per a 2018 és el PSIB", ha assegurat la portaveu del grup parlamentari popular, Margalida Prohens, aquest dilluns en la roda de premsa parlamentària, en referència a la necessitat d'aprovar els comptes si es vol fer efectiu el descompte aeri del 75% per als residents insulars. Pel que fa a l'absència del senador José Ramón Bauzá durant la votació, "Antich també hi havia de ser en el 155 i en va sortir", ha assegurat.

]]> <![CDATA["La deriva de l'Estat espanyol posa en perill tot allò que s'ha aconseguit amb molt d'esforç, seny i responsabilitat"]]>

"La deriva de l'Estat espanyol posa en perill tot allò que s'ha aconseguit amb molt d'esforç, seny i responsabilitat". Aquestes eren les declaracions del president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, en relació a la intenció manifesta del govern de Rajoy de posar fi a la immersió lingüística per mitjà del 155. Mateu ha recordat que el govern de Bauzá va fracassar quan ho va intentar. "D'Això, aquí, en tenim experiència i va ser positiva perquè un tant per cent molt elevat de pares i mares varen escollir el català com a llengua vehicular".

]]> <![CDATA[Abril: “Es tracta no sols d’una amenaça a l’educació catalana, sinó a la de tots els territoris que tenim llengua pròpia”]]>

Davant les declaracions del secretari d’Estat d’Educació, sobre la voluntat del govern d’Espanya d’acabar amb la immersió lingüística a Catalunya per la via del 155, el coordinador de MÉS per Mallorca David Abril ha recordat que “es tracta no sols d’una amenaça a l’educació catalana, sinó a la de tots els territoris que tenim llengua pròpia”.

]]>