L’Ajuntament de Montuïri adjudicarà ben aviat millores a la localitat per un total de més de 500.000 €. Són els projectes d’adequació de l’entorn del centre arqueològic de Son Fornés; la millora ambiental i funcional de l’avinguda del Dau, la reparació i pavimentació de diversos camins públics del terme municipal.

A Mallorca hi ha més de 300 camins públics tancats, segons les dades de la Plataforma Camins Públics i Oberts. El camí de la Senyora, el camí de la Font Major i el camí de la Cova en són alguns exemples. A través d’aquestes vies arribaven les notícies i el comerç a les possessions antigament. També s’empraven com a dreceres per estalviar temps quan el mitjà de transport era el carro i moltes carreteres encara no existien. El membre de la Plataforma Sebastià Matamales lamenta que, “d’ençà que la terra s’ha convertit en un actiu financer i ha estat objecte d’especulació contínua”, el valor que se li donava antigament a les finques que tenien camins ha canviat. “Abans una possessió que no tenia camí no valia res i ara val molt més si no en té”, afegeix. A les Illes hi ha camins públics barrats pels propietaris de les finques i d’altres que amb els anys i la manca d’ús, la natura ha obstruït.

La lluita pel reconeixement oficial i pràctic del milenar de quilòmetres de camins públics que té Manacor, no s'atura. Amb petites grans passes, grans finques com el Fangar, ja hagueren d’arribar a un acord perquè tothom pogués caminar per unes rutes amb segles d’ús comunal. Ara li toca al conegut popularment com a Camí de la Roca del Castellet (Camí del Coll del Vent), una caminada simbòlica pels manacorins en dies de berena de Setmana Santa i l’única via per arribar a l’oratori del Cor de Jesús.

El seu nom no engana, la Roca és, com dirien Guillem d’Efak o Antoni Maria Alcover, un macolí gegant, una espècie de símbol manacorí al qual s’ha dotat, durant segles, d’una aura màgica que ha projectat sobre el poble la saviesa oportuna i pràctica de qui creu en la inspiració. 

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha tret a licitació un contracte per a l’elaboració d’un projecte que té com a objectiu la millora i adequació dels 200 kilòmetres de camins, passos i senders de la comarca que estan identificats dins de la xarxa ciclosenderista. Aquest document inicial ha de marcar les accions necessàries “per garantir la funcionalitat, seguretat i sostenibilitat a llarg termini” d’aquestes vies.

La Plataforma Camins Públics i Oberts ha presentat avui dematí al registre de l’Ajuntament de Manacor una petició formal demanant que iniciï l’expedient de recuperació de l’emblemàtic camí de la Roca (també conegut com del coll del Vent), i la seva posterior incorporació a l’inventari de camins públics i de béns municipals. Aquesta demanda, que disposa del suport de 1.492 signatures registrades, cerca preservar un element patrimonial i històric de gran valor per al municipi.

El municipi d’Algaida i els nuclis de Pina i Randa tenen 1.187 arbres, 103 camins públics i prop de 100 carrers. Ara, tot aquest inventari i informació està sota el control de l’Ajuntament d’Algaida, a un clic en un llistat georeferenciat i sota control telemàtic.

Sempre se n’ha parlat, en època medieval, de la població disseminada en alqueries i rafals més enllà de la gran urbs, Madina Mayurqa (Ciutat de Mallorca). La nostra ruta transita per l’antic districte musulmà de Muruh (Muro, Llubí, Santa Margalida i Maria de la Salut), en el nord-est de l’illa, molt a prop de la badia d’Alcúdia. Avui dia la toponímia ens recorda el vell domini musulmà sobre el territori, la repartició de la terra i les diferents maneres d’establir-se la població. Binifalet és el nom d’arrels islàmiques de l’agrupament de cases que ja trobam documentat en el segle XIV, molt lligat a la possessió de Son Mulet, molt a prop de l’encreuament dels vells camins de Muro a Llubí i d’Artà a Búger. L’esmentada possessió constituïa el 1860 un dels grans dominis territorials del terme municipal de Llubí –segregat de Muro a mitjan segle XIX–, de 122 quarterades i propietat de Bernat Mulet. A la primera dècada del segle XX fou adquirida per Joan March i Ordines, qui les va establir i vendre en petits trossos (font: Guia dels pobles de Mallorca, 2002). En aquesta ruta seguim les indicacions de Tomàs Vibot en el seu llibre Mallorca Interior. 15 rutes pel cor illenc, volum II (2019, El Gall Editor). L’inici de la ruta el fixam a la parada bus TIB (L-311 Inca-Muro), davant el convent de Santa Anna, a la vila de Muro. Tot i que també podem fer servir el tren, que ens deixa a escassos dos quilòmetres de l’entrada del poble.

La Cursa Tomir del proper 29 de març incorporarà una novetat en relació amb les darreres edicions: passarà per un tram del camí Llarg per on feia uns cinquanta anys que ningú no hi passava. Els socis de la Secció de Muntanya del Club Pollença i el propietari de la finca de Lassarell han recuperat un tram d’aquesta via que, com que ningú no l’utilitzava d’ençà de feia molt de temps, la vegetació l’havia engolit.

Poc es devien pensar nevaters i carboners que els camins que ells feien per feina, hi hauria gent en un futur que els farien per gust. Els arguments amb què es justifiquen els drets de pas, i que fan possible que corredors i excursionistes tresquin arreu de Mallorca cada dia, deriven precisament de la suor del treball i no de l’esport. La finalitat lúdica i esportiva és un dels interessos amb què el Consell ja ha catalogat més de 4.500 quilòmetres de camins.

Una cruïlla és sempre un oferiment, una invitació. Les opcions es multipliquen en cada bifurcació. El traçat dret, el trajecte curt, la ruta ombrívola. Els camins rurals són capil·lars en el sistema venós del territori, per on circulen els somnis humits dels excursionistes. Esplugues verges, unicorns blancs, dreceres de fantasia per a caputxetes intrèpides. Molts no estan indicats, a diferència de les confluències urbanes; cal guaitar les fites i aventurar-s’hi, com ens endinsem en els misteris dels contes infantils. Hi ha llops, també, fora de les rondalles. Aquesta és la sensació que vaig tenir en un trencant de carretera de muntanya, més freqüentada per guineus i cabirols que per vehicles rodats, que voreja un conjunt de cases amb ermita pròpia enmig d’enlloc. Sota cartells enganyosos per obstaculitzar l’accés a ciclistes i passavolants (els locals sabem que el sender és públic), em va cridar l’atenció una placa metàl·lica, curosament fixada en una pedra amb dos cargols. I a la placa, un nom i unes credencials: “Legionnaire 2º REP Régiment Étranger Parachutistes”, el cos d’elit en la sanguinària ofensiva colonial de França a Indoxina, Algèria... Corre la brama que el francès, amo de les cases i artífex de la insígnia intimidatòria, hi fa maniobres paramilitars amb afins al Front Nacional. No he gosat esbrinar-ho, temo tant els llops com els caçadors de persones.

El camí de Planícia, a Banyalbufar, torna a estar tancat, cosa que indica la desobediència d'una sentència del Tribunal Suprem que confirma el domini públic de l'itinerari. L'agrupació Per Banyalbufar i es Port des Canonge (BPC) ha denunciat que l'empresa Partero, propietària de la possessió del Rafal, ha tornat a tancar amb pany i clau l'accés al camí públic. Segons Efe, la formació ha censurat aquest dimarts la passivitat de l'equip de govern de l'Ajuntament de Banyalbufar (El Pi) davant la "negligent" i "repetida" actuació de l'empresa.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que la Llei 13/2018 de 28 de desembre de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca s'ajusta a l'ordenament constitucional, per la qual cosa rebutja la demanda presentada en el seu moment pel PP. El TC afirma que aquesta llei "pot declarar la utilitat pública i interès social de certes finalitats als efectes expropiatoris de determinats béns i drets".

La plataforma Ponent-Potent ha presentat aquest dissabte l'estudi del traçat històric del camí real de Puigpunyent, datat del segle XIII, al casal de barri del Fortí per reivindicar-ne el reconeixement i la protecció.

Pollença veurà ampliada la seva xarxa senderista i el nombre de camins públics passarà de 132 a 148. L’Ajuntament va aprovar aquest divendres la inclusió en el catàleg municipal de setze vials que fa anys que són reclamats com a públics per part de diversos col·lectius. Junts Avançam (6) i Alternativa per Pollença (2) van donar suport a l’ampliació de la xarxa, mentre que la resta del Consistori s’hi va abstenir: Tots per Pollença (6), PP (1), UMP (1) i un regidor no adscrit.

Els camins tradicionals continuen sent un dels suports bàsics per a les comunicacions del món rural i per poder transitar sense cotxe pel territori. També constitueixen espais per al desenvolupament d’activitats econòmiques vinculades al sector de serveis -com són les excursions a peu, amb bicicleta i a cavall-, però, a més, en el cas de les servituds públiques, la seva existència permet la llibertat de moviments de la ciutadania cap a les riberes dels rius i als espais costaners.

La tinent de batle de Funció Pública i Govern Interior i regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, juntament amb la consellera de Medi Ambient del Consell, Sandra Espeja, i diferents membres de l'Associació de Veïns d'Establiments han assistit aquest dimarts a l'obertura de la barrera que fins ara bloquejava l'accés per al públic al camí de Can Mallol.

El camí que uneix el nucli universitari amb Esporles té una distància de 12 quilòmetres i connectarà amb la Ruta de Pedra en Sec. A més, una vegada estigui aprovada la modificació del Pla especial de la ruta, es té previst que aquest via passi a formar part del GR 221. D'aquesta manera es dona resposta a la demanda de l'Ajuntament de Palma i l'Ajuntament d'Esporles, i en la qual ha col·laborat la Universitat de les Illes Balears.