Segons com es miri, anar-te’n a fer la cera constitueix tot un ritual de complicitat entre dones. Ningú mai no ens els ha ensenyat, ni els hem pactat, però tenim uns codis, un llenguatge no verbal, que ens permet sortir-ne durant aquest tràmit. Setmanal, per a algunes; mensual o, fins i tot, anual, per a altres. En el meu cas, el fet de voler-me posar el biquini tranquil·la i deixar-me estar de maldecaps em condueix almanco una vegada cada estiu al Salón de estética Rosita y Carlos, on la majoria d’al·lotes de Palma hem acabat alguna vegada, recomanades per l’amiga d’una amiga d’una amiga. De fet, ni tan sols Clara Ingold n’és una excepció. La humorista esmenta la seva pròpia experiència al citat Salón en el seu xou Paloma de parque, on fa una exposició exquisida de les modes de depilació púbica (i de com aquestes consisteixen a, de cada vegada, llevar més pèl).

Fufa, conillet, figa, betlem, petxina... D’eufemismes per referir-se a la vagina n’hi ha per triar. Els més nostrats fan sobretot referència al món de la naturalesa. N’hi ha del món de la mar, com ara anxova, copinya o bacora. I, encara més, de la terra: poma, carxofa, tàpera, patata, gírgola, tramús... Alguns d’aquests sinònims populars, fins i tot, són contraris: conillet i cova, o cotorra i gàbia. Però també trobam diverses maneres de dir una mateixa cosa: betlem, gruta o cau. Dins aquest darrer camp semàntic és on es troben les fórmules amb connotacions més negatives, com ara forat, trau o trinxa.

“Per Sant Pere enrevolten la figuera”, diu la dita. Ara bé, què passaria si les figues arribassin per Sant Antoni dels albercocs? És el fet inèdit que s’ha donat enguany, ben igual que amb el raïm: la maduració d’aquests fruits s’ha avançat. Els motius principals d’aquesta anomalia són els mateixos que estan afectant el camp mallorquí aquesta temporada: l’augment de la temperatura i la manca d’aigua. Montserrat Pons, que és el propietari de la finca i camp d’experimentació Son Mut Nou, situada a Llucmajor, ho explica: “Fa deu o vint anys hi havia més pluja i la meteorologia era adequada; ara, amb el canvi climàtic, de cada any s’avança més la producció”. Pons assegura que aquest pic l’avançament ha estat de quinze dies respecte de l’any passat, la qual cosa ha provocat que el fruit sigui més petit, però amb el gust més concentrat.

Al llarg d’aquest mes de gener, l’equip de la Cooperativa del Camp de Formentera i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca han treballat en el sanejament i condicionament de l’arbre singular catalogat na Blanca d’en Mestre. És, juntament amb un altre exemplar que hi ha al costat, una figuera monumental. Les figueres d’en Toni Mestre són unes de les figueres estalonades més famoses de l’illa de Formentera.