Entro al restaurant Amar, dins de l’Hotel Palace, i pregunto per l’Arnau Subías. Em responen que no saben qui és. Els dic que és el científic marí que treballa per a Rafa Zafra i em diuen: “Ah, el biòleg!”. Li explico l’anècdota a l’Arnau al restaurant Estimar, al barri del Born, on ens hem traslladat perquè és on té les fitxes dels peixos i crustacis de què parlarem. “Quan em trobo algú que em pregunta de què treballo, els dic que soc un biòleg que treballo en un restaurant, i que la meva feina és divulgar el producte marí entre l’equip, perquè ho sàpiga traslladar al comensal”. És una resposta extensa, certament. I l’explica des del 2022, quan va començar a treballar-hi. L’Arnau matisa que tècnicament és científic marí i no biòleg marí. El cas és que les marisqueries del cuiner Rafa Zafra és dels pocs restaurants de l’Estat que compten en l’equip amb un científic que investiga i aprofundeix sobre el producte que serveixen a taula. Pensant amb rapidesa ens ve al cap un altre restaurant, Aponiente, que sempre també ha comptat amb l’investigador Juan Martín Bermúdez que treballa amb el cuiner Ángel León. 

El cuiner Rafa Zafra (41 anys), nascut a Sevilla, cuina el marisc tal com el pintor Miró va fer els seus últims quadres: amb llibertat. I diu que la frase no és seva, que l'hi van dir un dia, i la troba encertada. També repassa els restaurants que dirigeix, els nous projectes que està a punt d'obrir, i el coneixement que té sobre el marisc, especialment la gamba (Aristeus antennatus), la qual ha estudiat amb deteniment amb l'ajut d'un biòleg marí, amb qui compta a l'equip.

Llegim a l’ARA que diversos investigadors xinesos, anglesos i estatunidencs han fet un estudi en primats: goril·les, orangutans, ximpanzés i bonobos. L’estudi, publicat, com se sol fer en aquests casos, a la revista Science, conclou això: “L’existència de períodes històrics freds ha afavorit l’increment de societats més complexes i igualitàries, en el sentit que estan formades per grups de mascles i femelles que conviuen junts i que estableixen lligams de protecció i suport més intensos”.

L’autoestima és clarament un concepte molt mal interpretat en general, en què la idea social es basa principalment a estimar-se un mateix. Però l’autoestima no és “estimar-se un mateix”, sinó el valor que ens donam de manera individual (amor propi, confiança, estima, suficiència) i el respecte i valor que rebem d’altres persones. Per tant, la construcció de l’autoestima depèn de manera substancial de la informació que rebem del context.

Hem encetat el mes de juny i els ulls de molts docents estan plens de desànim, de neguit, d’escepticisme davant una nova llei educativa que arriba amb alguns desencerts i amb una pressa que fa vertigen. El mes de juny també és un mes de comiats. La setmana passada van tenir lloc les graduacions de segon de Batxillerat. Els patis dels IES eren plens de futur i plens de vincles. Plens de l’enyor que vindrà i de les ganes de recomençar-ho tot, en comú. I malgrat les intensitats i les tristors de la pandèmia, que han colpejat les aules amb força, trob que ens en sortim. Els ulls dels docents també brillen d’orgull, d’admiració, d’estima. Fins i tot vessen una lucidesa estranya, que ens fa entendre que això nostre és un privilegi.

La Direcció Insular d’Igualtat del Consell de Mallorca aprofita el dia de Sant Valentí per llançar una campanya per fomentar unes relacions afectives, basades en el respecte, la independència i la igualtat.