Els dos autors guardonats amb els premis Cavall Verd, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, s’enfrontaven a reptes importants en la creació de les obres que finalment han estat premiades. O això han explicat ells mateixos a la roda de premsa de presentació d’uns premis ja històrics que es concedeixen des de fa més de quaranta anys tant a una obra poètica original com a una traducció poètica al català. 

L'any passat un de cada quatre autors de l'Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD) no va cobrar per la seva feina. I la situació ha millorat: el 2021 eren dos de cada quatre. Per posar fi a aquestes situacions, sis organitzacions d'autors han elaborat el Manual de bones pràctiques en les arts escèniques, un document que posa les bases de la contractació en aquest àmbit i fixa les condicions en què s'hauria de treballar. "Imagina't que tens una entrevista de feina i et diuen que l'endemà t'incorpores. Marxes a casa contenta i ho expliques a l'entorn. Però quan et pregunten quant cobraràs no ho saps respondre. No has signat cap contracte. Aquesta situació irregular, que molts professionals d'altres àmbits no acceptarien, és molt comuna en la cultura", explica la dramaturga Helena Tornero, representant de l'ACD, que té un centenar d'autors associats.

La nova temporada del Teatre Lliure, que es va presentar el 14 de juny, tot just ha arrencat i ja està envoltada de polèmica amb un nou meló encetat: els drets dels traductors. Tot va començar el 16 de juny amb un tuit del professor de l'Institut del Teatre Lluís Hansen Fors, que es preguntava per què el Lliure no especificava qui havia fet la traducció de La gavina, El misantrop, Hamlet i Electra, però sí les de The employees, L'herència i Una mena d'Alaska.

Una cinquantena d’escriptors s’han ajuntat avui horabaixa a Can Alcover per reclamar la convocatòria dels premis Ciutat de Palma exclusivament en català. Dos dies abans de l’acte de lliurament dels guardons, que enguany inclouen les categories de novel·la i poesia en castellà, autors de tota casta, guardonats o no amb aquests premis, han volgut trobar-se per reivindicar el prestigi d’aquests premis que l’any 1977 es va decidir que fossin exclusivament en català, cosa que els va convertir “en un referent per la defensa i divulgació de la llengua catalana”, segons han explicat. 

Dedicar-se a escriure en català és encara una feina precària: requereix molt d'esforç i està poc recompensada. Els qui practiquen l'ofici com a creadors i traductors han de sumar petits ingressos –derivats dels drets d'autor, de l'escriptura d'articles o de la docència– i, en bona part dels casos, només aconsegueixen guanyar el salari mínim interprofessional, que actualment es troba en 1.260 euros al mes. Parlem amb cinc autors i traductors destacats del panorama actual que ens expliquen les seves experiències personals.

En parlar de literatura i serra de Tramuntana hi ha tota una sèrie de referents que són inevitables, des de Miquel Costa i Llobera fins a Joan Alcover, i que varen servir per construir una definició literària d’aquest indret que ha perdurat fins avui. Què en poden dir, però, els autors contemporanis de la serra de Tramuntana? En què es diferencia la seva mirada d’aquesta que ha esdevingut referència i quins punts poden tenir en comú? Aquests plantejaments han servit de punt de partida d’un projecte que tot just ha arrencat, 'Escriure la Serra'. 

“No voldria ser un exagerat però jo diria que és el premi dels premis: aquest te’l donen els companys d’aventures i desventures literàries i ho fan de manera altruista”. Així resumeix l’escriptor Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) el guardó que li ha atorgat l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: el Premi Jaume Fuster, l’únic que voten tots els socis de l’entitat. “També et ve al cap, en un moment així, que moltes coses que tens és perquè els altres t’han ajudat a tenir-les, i per això estic també especialment agraït”, explica en relació als seus companys escriptors.

Sota un temps estrictament primaveral, és a dir, amb un lluent sol de migdia i algun cop d'aire fred que movia les fulles del pati de Can Alcover, s'han anunciat els guanyadors de la quarantena edició dels premis Cavall Verd, convocats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i que premien la millor traducció poètica en català i el millor llibre de poesia en català.

L'Ajuntament de Palma estudiarà modificar les bases del premi Ciutat de Palma de poesia, després que l'obra premiada en l'edició del 2022 fos una obra escrita originalment en castellà i traduïda al català expressament per presentar-se al guardó. El director general de Promoció i Difusió Cultural de Cort, Marcos Augusto, ha assegurat a l'ARA Balears que el Consistori "no té cap problema" de fer canvis a les bases i que es reuniran amb el president de l'associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per abordar la qüestió.

El Casal Solleric ha acollit la tercera festa del 45è aniversari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que ja ha celebrat aquests anys de trajectòria a Barcelona i València. El poeta menorquí Pere Gomila ha obert l’acte, al qual han assistit una quarantena de socis de l’AELC.

"Celebram el moment de més plenitud de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)". Ho diu el seu president, el mallorquí Sebastià Portell, que va guanyar les eleccions al càrrec el mes de març d'aquest 2022. "Gairebé mig segle després de la seva creació, l'associació té una vitalitat inèdita", continua Portell. L'AELC, nascuda l'octubre de 1977, fa 45 anys, i aquests darrers dies s'ha celebrat a Barcelona i València. Aquest dimecres, 2 de novembre, toca fer festa a Palma, al Casal Solleric (19 hores). La vitalitat de l'associació és evident, insisteix el president: "Hem assolit la xifra de socis més alta de la història de l'AELC: som 1.700. A més, ha vingut molta gent jove. No tenc cap dubte que tenim una literatura carregada de futur", diu Portell.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha comunicat el veredicte dels XXXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. La novel·la Els dies bons (Bromera), de la manacorina Aina Fullana, s'endú el premi de narrativa. El jurat d'aquests guardons n'ha destacat "el mèrit literari del relat, narrat a tres veus, en primera persona, centrat en el drama personal i familiar viscut a l’entorn d’un pare drogoaddicte". El llibre ja va guanyar el Premi València Alfons el Magnànim de narrativa (2021).

El European Writers' Council (l'associació d'escriptors més important d'Europa) s'ha retirat de l'organització del European Union Prize for Literature (EUPL) perquè les bases del premi no promouen el multilingüisme i no segueixen els principis d'igualtat de tracte per a tots els països que hi participen. El guardó ha canviat aquest any el procés de selecció de les obres: es passa d'entre tres i quatre candidats per país escollits per un jurat a un únic llibre i cinc mencions especials triats directament per una entitat cultural de cada país.

El docent i escriptor mallorquí Miquel Rayó ha estat guardonat amb el premi Aurora Díaz-Plaja de crítica, estudi i divulgació de la literatura infantil i juvenil catalana, ha anunciat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Amb aquest guardó, l'AELC reconeix el millor article d'anàlisi, estudis o investigacions que tracten sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalana.

L'escriptor Jaume Coll i la traductora Ainara Munt han recollit aquest dissabte els premis Cavall Verd de 2019, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El Centre de Cultura Sa Nostra ha estat l'escenari de l'acte de lliurament dels guardons.

El ple del Consell de Mallorca d'aquest dijous ha aprovat una subvenció del Departament de Participació Ciutadana i Presidència a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana de 16.000 euros per dur a terme un seguit d’activitats que fomenten la creació i el consum de cultura en català: els premis literaris Cavall Verd, l’activitat Espai Reverb, l’edició de 'Notícia bibliogràfica' dels escriptors de les Illes i el recital literari Festival Poésart d’Artà de vi i poesia.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha organitzat per demà un recital de poesia en defensa de la llibertat d'expressió i en contra de la repressió. L'acte se celebrarà al Casal Català de Brussel·les tot i que en un primer moment s'havia de fer a la seu de la Generalitat a la capital belga. El recital de poesia estava aprovat des del 3 d'abril, però arran de l'acomiadament fa unes setmanes de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell, per un acte en què va participar el conseller Lluís Puig a Brussel·les, que el recital tingués rerefons polític i que, a més, hi confirmés la seva presència Puig va "incomodar", de manera que es va traslladar a l'AELC que era "millor no fer-hi el recital" perquè podria posar en risc més llocs de treball, segons explica la presidenta de l'associació d'escriptors, Bel Olid. L'AELC va accedir al canvi d'emplaçament per evitar represàlies, però Olid denuncia el "xantatge" fruit "de l'article 155".

L'Ajuntament d'Inca i l'editorial Lleonard Muntaner presentaran el pròxim 3 de març a la llibreria NoLlegiu de Barcelona les obres 'L'inquilí', de Vicent Tur; 'Larva', de Ferran Garcia, i 'Partícules', de Núria Busquet, corresponents als guardonats de l'any 2017 amb els premis literaris Pare Colom. De la mateixa manera, es donaran a conèixer les bases de la convocatòria de l'any 2018. A més, aquest acte es repetirà el 6 d'abril a la llibreria Mediterrània d'Eivissa. Ambdues activitats pretenen continuar amb la tasca d'augment de la difusió que es començà l'any passat amb l'ajuda, mitjançant un conveni, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana -AELC-. "Després de la bona acollida de l'any passat i els resultats obtinguts pel que fa a nombre d'obres presentades i a qualitat literària, des de l'àrea de Cultura creim oportú fer un esforç conjunt per augmentar la difusió d'un dels premis amb llengua catalana amb millor dotació", ha comentat Antoni Rodríguez, tinent de batle de Cultura.

"Com el gat tinc set vides o set morts", escriu Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) en un dels seus llibres de poemes. El poeta, assagista i professor alacantí ha estat reconegut aquest dimarts amb el premi Jaume Fuster 2014, que enguany arriba a la catorzena edició.