L'Assemblea Sobiranista de Mallorca ha protestat davant el Parlament balear pel silenci amb què els representants polítics "acaten l'espoli fiscal de l'estat espanyol". El president de l'ASM, Joan Planes, ha denunciat "el terrible espoli fiscal que patim, sense equivalent a Europa, i la irresponsabilitat política dels partits presents al Parlament de les Illes."

“Això és un sense sentit, una bogeria –assegurava el senador David Pocock–. Un país que està orgullós de ser al pòdium mundial d’exportadors de gas, i, tot i això, recaptem més diners dels estudiants que tornen els seus crèdits que de les companyies amb la Petroleum Resource Rent Tax (PRRT)".

Els devastadors incendis de Los Angeles i altres indrets del sud de Califòrnia han obligat a desplaçar centenars de milers de persones i han calcinat barris sencers. Els focs han tingut repercussió en diversos àmbits de l'economia —per exemple, han impactat de ple el sector de les assegurances—, entre els quals el ressorgiment del debat sobre les balances fiscals: quins territoris paguen més i quins reben més diners dels que recapta el govern federal.

Formular afirmacions massa contundents sempre és arriscat, sobretot si parlem de fiscalitat, un camp en què el comportament d'uns pocs contribuents pot conduir fàcilment a confondre l’anècdota amb la categoria. D’això pateixen, segons la meva opinió, dos articles publicats en aquest diari (edicions del 4 de desembre del 2024 i el 5 de gener del 2025) sobre els incentius fiscals per a empreses familiars en els impostos sobre el patrimoni i successions.

Al cor del districte financer de Sydney és habitual veure ramats d’americanes amb cafès per endur entrant a les seus de les corporacions, però aquest dilluns a la torre u de les International Towers també s'hi veien uniformes de la Policia Federal Australiana. Els agents duien a terme un escorcoll a la seu de la consultora PwC Austràlia que tant l’empresa com el cos policial anunciaven que duraria dies. Un portaveu de PwC afirmava que la policia buscava informació sobre empleats que han deixat la companyia i que “havien treballat amb l’AFP (Policia Federal Australiana) des del principi”.

La socialització espanyola de l’acord de finançament singular de la Generalitat de Catalunya firmat entre ERC i el PSC està resultant penosa. Penosa per a Catalunya, penosa per a ERC i per al PSC, penosa per al govern de Pedro Sánchez i per al PSOE, i penosa també per a Junts. Potser totes aquestes dificultats reforçaran l’esperit de supervivència de la majoria de què, plegats, disposen. Les veus que s'han aixecat des del Partit Popular i des de les comunitats autònomes que governen és eixordador. No es queden enrere les poques comunitats autònomes governades pel PSOE i, fins i tot, ha aparegut el lehendakari basc a defensar el caràcter solidari de la quota basca.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

En precampanya electoral cal ser especialment crític amb les promeses dels partits polítics, sobretot amb les que impliquin més despesa pública. El final de la vigència de la clàusula d’excepció del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea, que donava màniga ampla als estats membres per no complir amb les dues xifres màgiques –el 3% de dèficit públic i el 60% de deute sobre el PIB–, canvia completament el context de vaques grasses en el qual hem viscut els darrers anys. Quan passem de pressupostos prorrogats a pressupostos aprovats, la quantitat total haurà d’anar a la baixa. 

Amb aquesta expressió, infern fiscal, van qualificar els autors les seves conclusions en la presentació del document sobre la situació fiscal i el seu impacte en l’economia catalana encarregat per Foment del Treball Nacional. Aquest text s’afegeix al seu anterior Llibre verd de la reforma tributària. Voldria fer a aquest respecte algunes consideracions, en particular ara que en etapa electoral se senten propostes prou agosarades.

Fa una dècada els ministeris d'Hisenda estaven atrapats per la febre de l'austeritat. Els governs feien tot el que podien per reduir els dèficits pressupostaris, fins i tot amb un atur elevat i un creixement econòmic feble. Avui les coses són molt diferents. A Occident la majoria de les economies estan en millor forma. La gent té feina. El creixement dels beneficis corporatius és fort. I, tanmateix, els governs gasten molt més del que ingressen.

La setmana passada la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciava que l'any 2023 tancava de nou amb una recaptació tributària pels núvols. En concret, l'exercici va registrar un boom d'ingressos tributaris de fins a 271.935 milions d'euros, un 6,4% més en comparació amb l'any 2022. Rere aquesta quantitat s'amaguen multitud de figures fiscals, des de les més conegudes, com l'IRPF, fins a d'altres que passen desapercebudes. En el cas del 2023, destaca el nou impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables.

La campanya de la declaració de la renda d'aquest 2024 presenta diverses novetats que val la pena tenir en compte. La declaració que toca fer ara correspon als ingressos i despeses del 2023. La campanya d'aquest any començarà el 3 d'abril i s'acabarà l'1 de juliol, tot i que les declaracions telefòniques no estaran disponibles fins al 7 de maig i les presencials fins al 3 de juny.

¿Encara som a temps que una proposta econòmica resolgui l’encaix polític de Catalunya a l’Estat? Algunes constatacions breus.

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la reforma de l'impost de societats implementada pel govern del PP el 2016, quan el ministre d'Hisenda era Cristóbal Montoro, perquè considera que un tribut que afecta el deure de contribuir a les despeses públiques no es podia modificar en aspectes essencials mitjançant un reial decret.

Les grans multinacionals del planeta ja han de pagar més impostos, com a mínim a la Unió Europea: l'1 de gener era la data límit marcada per Brussel·les perquè els 27 estats membres adaptessin la seva legislació a l'acord internacional que situa al 15% el mínim que han de pagar les corporacions d'abast global en impost de societats. No obstant això, Espanya no ha complert el termini marcat per la UE i encara no ha modificat la llei, tot i que el ministeri d'Hisenda ha publicat un primer esborrany de la norma.

La pressió fiscal –el conjunt d'impostos que paguen empreses i ciutadans en comparació amb la riquesa generada– a Espanya va augmentar entre el moment de l'esclat de la pandèmia i l'any passat, tot i que continua per sota de la mitjana de la Unió Europea, segons un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Aquest think tank està finançat pel Banc d'Espanya i algunes de les principals empreses espanyoles, com CaixaBank, Sabadell, Agbar, Santander, Telefónica, BBVA i ACS, entre d'altres.

¿Paguen molts impostos els influencers? Després d’escoltar la Marta Pombo (Madrid, 31 anys) un pot pensar que sí. “[La hisenda espanyola] és una sagnia”, deia la madrilenya en un dels capítols del pòdcast La Influencia Show. Aquesta creadora de contingut i empresària té 769.000 seguidors a Instagram i 120.000 a TikTok i va fer un gran salt a les xarxes socials a través de la seva germana María Pombo, una de les influencers per excel·lència d’Espanya. 

"Soc optimista". Així s'ha expressat el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón, sobre la recaptació tributària que assolirà el govern espanyol aquest 2023. Gascón ha deixat entreveure que aquest serà un nou exercici de rècord històric pel que fa als ingressos per la via dels impostos, com ja ho van ser els anys 2021 i 2022. Aquest últim va tancar amb una recaptació tributària anual de més de 255.000 milions d'euros.