<![CDATA[Ara Balears - canvi]]> 10 <![CDATA[Del protosinaític a les emoticones: com han canviat les maneres d’escriure?]]>

Si qualcú hagués dit als humans del paleolític que un dia enviaríem missatges amb cares grogues, la reacció hauria estat, segurament, de desconcert. Tot i això, el mecanisme no els hauria resultat del tot estrany. Les pintures d’Altamira o Lascaux, amb animals i escenes de caça, no eren textos però sí una forma de comunicació visual compartida dins el grup. Aquest és, segons alguns, l’antecedent més antic de l’escriptura: no perquè hi hagués llengua escrita, sinó perquè hi havia signes amb intencionalitat.

]]> <![CDATA[Canvia o mor]]> A les nostres societats el canvi s’ha convertit en una indústria. Sembla que tothom vol canviar o, per dir-ho d’una altra manera, millorar. D’aquí la dèria per la psicoteràpia, o pels gimnasos: més enllà de la salut mental i física, del que es tracta és de voler fer un canvi, que se suposa que sempre serà ‘cap a millor’. La filosofia implícita del canvi, que amb això és clarament aristotèlica, ens ve a dir que tots tenim potencial per esdevenir alguna cosa diferent, i millor, del que som ara. Canviar se suposa que és progressar, de la mateixa manera que, volem imaginar, ho fan les societats, que en principi volen ser més justes, integradores i pacífiques. Però, què és, el canvi? Què canvia, quan canviem? Podem canviar? Què canvia quan una societat democràtica tria un líder autòcrata? I quan una dictadura cau o evoluciona i esdevé una democràcia? Què ha canviat des que vivíem en coves a ara, que vivim a gratacels? Quin canvi de fons hi ha entre el primer Sàpiens que va tenir una idea de canvi i Elon Musk?

]]> <![CDATA[“No m’he penedit en cap moment d’haver deixat de ser advocada”]]>

Loli Carballal (1968) va exercir durant 20 anys com a advocada fins que no es va veure capaç de continuar amb aquesta feina i va deixar-ho tot per reconvertir-se de dalt a baix. Avui reparteix el seu temps entre una immobiliària i el seu gran descobriment, l’atenció plena o mindfulness. “Ara”, explica amb un gran somriure, “som més feliç”. Creu que la consciència plena ha fet que estigui molt més centrada en el present: “Et fa estar més tranquil, viure intensament el dia a dia i gaudir més de la vida”.

]]> <![CDATA[Reactivar o transformar?]]> El debat sobre el canvi de model econòmic no és nou, però la pandèmia, d’alguna manera, l’ha socialitzat, en posar en evidència les febleses d’un sistema insostenible tant en termes ecològics com en termes socials. Fa uns anys, aquells qui reclamaven un canvi de model, amb el turisme a tota màquina, eren tractats com a bojos. I és que venim de molts d’anys de la doctrina (inconsistent amb les dades a la mà) que creixement a tota costa és igual a benestar.

]]> <![CDATA[Jugar tots sols]]> Una de les coses que més record de la meva infantesa és la quantitat d’hores que jugàvem completament sols. Parl de final dels vuitanta i de principi dels noranta del segle passat, quan tot un plegat d’al·lots d’Inca ens reuníem per jugar a futbol a la plaça del Bestiar. La cosa no tindria la més mínima importància si no fos perquè avui dia ens sembla impensable veure infants jugant així, durant hores, sense cap tipus de supervisió adulta. Ningú no ens vigilava, a nosaltres; cap ‘persona gran’ en relació de parentiu hi era per controlar què fèiem, i tot plegat, sí, era conflictiu, i no eren pocs els capvespres en què acabàvem a cops de puny i coces. Jugàvem a futbol, que més o menys és un joc reglat, però el que vull destacar és que sí, hi havia conflicte, sempre, però també els al·lots el sabíem resoldre sols, i pactar i negociar, i encara que les solucions potser no eren les ideals eren les ‘nostres’ solucions, perquè allò important era fer tot el possible per continuar jugant. 

]]> <![CDATA[Canvis i oportunitats]]> Encara que no existeixi enlloc més que en la ment dels humans, tendim a tractar el canvi d’any com un punt i a part, amb l’esperança que el nou paràgraf ens suposi una millora. Sobretot enguany que, per a molts, l’única cosa positiva que hauran tingut durant el 2020 haurà estat el positiu del test de covid-19. No és estrany, per tant, que sigui més intensa la cançoneta de l’esperança i, també, dels bons propòsits que depenen de la força de voluntat individual. Així i tot, no crec que la cosa vagi més enllà de la cançoneta: tot més o menys continuarà igual i pocs seran els qui, gràcies al canvi d’any, deixaran de fumar, s’aprimaran, faran exercici, aprendran anglès... encara que aquests dies s’hi hagin compromès.

]]> <![CDATA[Pobra lliçó de la pandèmia]]> Tantes i tantes persones han sabut manifestar exemplarment quines coses els ha ensenyat el virus, quins canvis els ha originat perquè ara se sentin, com a individus, amb avantatges respecte de l’individu d’abans de la pesta, que a servidor tan sols li queda confessar limitacions de tota mena, que afecten la sensibilitat i la lucidesa. He llegit i he escoltat confessions que m’han fet sentir en una inferioritat acusada, la de la persona que constata la pobresa del seu món interior –com dèiem de joves. Però hem de saber trobar conhort en el fet de compartir ciutadania amb el millor de l’espècie.

]]> <![CDATA[Una quimera imprescindible]]> Durant tots aquests mesos d’ençà de l’estat d’alarma, un dels debats més intensos que hi ha hagut en el nostre àmbit, el de l’ecologisme social i polític, ha estat el del canvi de paradigma. Canvi de model, canvi de cultura, canvi de valors, canvi de model econòmic, canvi de prioritats, canvi de concepció del que ens envolta, de com ho vivim i de com hi vivim.

]]> <![CDATA[Es gira la truita]]> Que lluny sembla. Encara no fa un any, el govern espanyol obligà tots els treballadors per compte aliè a fitxar amb l’objectiu de controlar les hores de feina extra que es feien sense ser abonades ni compensades. O així es va dir. Podia semblar, en tot cas, una imposició de la presencialitat i fins i tot una minva de la flexibilitat que no sempre són sinònims de productivitat ni d’eficiència. Amb el confinament, però, literalment de la nit al dia, a la majoria se’ls ha imposat el teletreball, es pot fitxar digitalment o, si més no, quasi ningú no pensa en aquesta qüestió. Cadascú a ca seva, les classes són virtuals, les reunions són telereunions i la presencialitat és tecnologia. Sigui com sigui, de sobte s’ha girat la truita en l’àmbit laboral.

]]> <![CDATA[El món que coneixíem]]> Tinc una amiga que anava per mestra. Ho tenia claríssim, va estudiar magisteri i, de fet, va exercir de mestra per poc temps. Després, els seus pares es van morir abans d’hora i ella va decidir que es feia càrrec de la botiga que ells regentaven a Sant Adrià del Besòs. Ho va fer, sobretot, perquè li sabia greu desentendre’s d’aquell negoci familiar, una botiga de les de tota la vida, on es venien –i molt bé– pijames, tovalloles, mitjons, camises d’home, calcetes i mitges, draps de cuina. Li sabia greu que desaparegués la botiga que formava part del paisatge de la seva infància i que havia estat el projecte compartit dels seus pares. En els seus records, la botiga i la família sempre s’acabaven barrejant.

]]> <![CDATA[El propòsit de (no) deixar-ho]]> Segur que era molt més senzill quan no sabíem gairebé res. I compte, no em malinterpreteu, que no dic que ara en siguem ni més ni gens, de savis.

]]> <![CDATA[El canvi]]> Quan comença l’any nou ens fem llistes de bons propòsits, com si el canvi de xifra en el calendari hagués d’anar lligat a un canvi fins i tot de personalitat. Són molts els que decideixen –ja és un tòpic– deixar de fumar, i fins i tot és possible que algú ho aconsegueixi, donant per bona la hipòtesi que el vici o mal hàbit –la simple addicció– desapareixerà així com així, només perquè ha arribat el primer dia de gener amb una llum renovada.

]]> <![CDATA[Fora del món]]> Surt a passejar amb la convicció que la caminada li orejarà les idees i connectarà el seu esperit una altra vegada amb l’univers. Els carrers són plens. S’hi mou amb esperança, però també amb la lleu alarma que li desperten les dates assenyalades. I ara n’hi ha tantes... Des de la Immaculada fins passat Sant Sebastià, un téntol d’espai-temps incompatible amb la quotidianitat.

]]> <![CDATA[Perquè la història acabi malament]]> La tradició espanyola de guerres civils, cops d’estat i pronunciaments proporciona eines i arguments per escalfar la ciutadania fins a enterbolir-ne l’enteniment: l’alteració de l’ordre no pot prescindir d’aquest escalfament de cossos i ànimes. Per donar un cop de timó important, fan falta més coses –els més interessats saben on han d’anar a trobar-les–, però en cap cas es pot prescindir de la uniformitat de la ràbia, de la ira. Com inocular-les al gruix de la població? Seria grotesc que servidor intentàs ara donar respostes a una pregunta que per al lector/lectora és d’una ingenuïtat molt primària.

]]> <![CDATA[L’esquerra encara el 2019 amb els deures fets]]>

Reeditar els Acords pel Canvi. Aquest va ser el compromís dels cinc partits de l’esquerra balear: el PSIB, Podem, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera. Dimarts passat, els seus portaveus comparegueren en roda de premsa per fer balanç d’aquests més de dos anys i mig de legislatura i per mostrar el seu compromís a repetir l’entesa entre els progressites si l’aritmètica ho permet després de les eleccions del 2019.

]]> <![CDATA[Els espanyols encara tenen 1.639 milions d'euros en pessetes]]>

Quinze anys després que l'euro comencés a circular com a moneda oficial, encara es conserven pessetes per valor de 1.639 milions d'euros. Aquesta quantitat equival a 272.706 milions de pessetes, tal com publica aquest dilluns el Banc d'Espanya.

]]> <![CDATA[Chacón: "Només el vot als socialistes pot fer fora la dreta i portar el canvi"]]>

La candidata del PSC a les eleccions del 20-D, Carme Chacón, ha reivindicat que "només el vot als socialistes pot fer fora la dreta i portar el canvi". Des de l'arrencada de la campanya a Badia del Vallès, la dirigent socialista ha advertit els votants que Ciutadans no representen "el canvi" i ha etzibat: "Ni taronges ni blaus, hem de fer fora la dreta".

]]> <![CDATA['Cràters' a Sibèria: un nou símptoma del canvi climàtic]]>

Els cràters de 'la fi del món', un estrany fenomen detectat al juliol a la península siberiana de Iamal ('la fi del món' en una llengua local, d'aquí el nom), són provocats per la fosa d'hidrats de gas i l'emissió de metà i, per tant, una conseqüència directa del canvi climàtic.

]]> <![CDATA[Entrades a canvi de sang en un festival de música electrònica a Transsilvània]]>

El festival de música electrònica Untold Festival, que té lloc a Cluj-Napoca, a Transsilvània, del 30 de juliol al 2 d'agost, ofereix entrades a canvi de donacions de sang. El promotor de la iniciativa 'Pay with blood' no és el comte Dràcula, és sinó la organització d'aquest festival que busca promoure la donació de sang a Romania. Les últimes dades mostren que 17 de cada 1.000 romanesos donen sang, una xifra baixa en comparació amb l'enregistrada en altres països europeus (a Espanya, 40 de cada 1.000 habitants són donants). Amb aquesta campanya Untold Festival busca convertir "no en vampirs sinó en donants" tots aquells joves que vulguin gaudir, gratis o amb descompte, dels concerts.

]]> <![CDATA[Pedro Sánchez: "La victòria del PSOE andalús és la victòria del conjunt del socialisme espanyol"]]>

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, veu el triomf del seu partit a Andalusia com el punt d'inflexió per donar un tomb al govern d'Espanya. "La victòria del PSOE andalús és la victòria del conjunt del socialisme espanyol", ha assegurat durant la seva compareixença el dia després de les eleccions andaluses.

]]>