La defensa del català, la denúncia de la criminalització dels immigrants, la reivindicació de sous dignes i habitatges assequibles i les crítiques als excessos turístics han convertit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en una veu incòmoda per al Govern de Marga Prohens. Fonts properes a l'Executiu reconeixen el malestar per algunes de les seves intervencions, que d'alguna manera retraten les concessions del PP a Vox, la seva crossa parlamentària, tant per l'enduriment del discurs sobre els immigrants com pels retrocessos en la normalització lingüística. El darrer episodi ha acabat en un enfrontament obert: el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, ha acusat Taltavull d'hipocresia després que el prelat recuperàs, en un reportatge publicat a l'ARA Balears, una carta pastoral del 1990 contra la degradació del territori i els excessos del model turístic. És el darrer d'una sèrie de retrets que el bisbe ha formulat sense mirar el color polític de qui governa. Taltavull ha retratat els 'pecats' de l'Executiu.

El govern de Marga Prohens creu en un nou Déu, diferent del que guia el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. El conseller de Turisme Jaume Bauzà ha posat el crit al cel arran de l’entrevista que el prelat ha concedit a aquest diari. Era amb motiu dels 36 anys de la publicació de la punyent carta pastoral titulada Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana. Es tractava de la primera vegada en la història que els tres representants de les diòcesis de les Balears signaven un escrit conjuntament. Llavors, Teodor Úbeda era el bisbe de Mallorca; Manuel Ureña, el d’Eivissa-Formentera; i Antoni Deig exercia d’administrador diocesà de Menorca. El 1990 tots tres s’aliaren per clamar contra les terribles conseqüències que tenien sobre el territori i la identitat insular les més de tres dècades de boom turístic.

El 1990 l’actual bisbe de Mallorca, el ciutadellenc Sebastià Taltavull, de 78 anys, era vicari general de Menorca i un gran activista del moviment ecologista. “Com a delegat dels joves de la diòcesi –assegura– vaig ajudar a organitzar moltes manifestacions en defensa del territori. També vaig escriure articles de denúncia als diaris. Tenia clar que defensar el territori era defensar les persones, la seva identitat i la seva llengua”. A final del 1973, Menorca liderà a l’Arxipèlag la lluita verda reclamant la protecció de l’Albufera del Grau, al nord de Maó, on s’havia projectat una macrourbanització de nom exòtic, Sahngri-La. No va ser fins al 1995, gairebé dues dècades després, que l’indret fou declarat Parc Natural.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha cridat la ciutadania i els polítics a posar fi als discursos contra les persones migrants i a determinades actituds que, a parer seu, són inadmissibles. Així s'ha expressat aquest dimecres en una roda de premsa per donar compte, de la mà de diverses entitats socials associades a l'Església, de la situació de les persones sense llar a l'illa. Taltavull, en diferents moments de la seva intervenció, ha fet referència a la complexa situació que viuen les persones migrants que arriben a Mallorca.

“Durant set-cents anys, des de la conquesta del rei Jaume I, l’Església mallorquina va ser el baluard més ferm, i encara inexpugnable, de la llengua i de la identitat del poble de Mallorca”, s’afirma al llibre de Miquel Julià Clarobscurs. L’Església dels mallorquins (Ed. Documenta Balear). Certament, l’Església catòlica fou un veritable poder, i aquest poder el va fer servir per situar-se com a darrer bastió del català, la llengua dels seus fidels, contra les envestides del centralisme. Des del Concili de Trento, al segle XVI, fins a les darreres declaracions del bisbe menorquí de Mallorca, Sebastià Taltavull, en favor de la llengua i la cultura pròpia. Ho recordam amb ocasió de celebrar-se aquest proper dimecres 21 de febrer, el Dia de la llengua materna. No debades, l’Església es diu ‘mare’ a si mateixa.

Les finestres del Palau Episcopal, on Sebastià Taltavull (Ciutadella, 1948) rep l’ARA Balears, ofereixen una vista excepcional, amb la mar com a protagonista. Però també mostren una realitat de la qual és ben conscient el bisbe de Mallorca, perquè s’hi veu un macrocreuer, un símbol del turisme massificat i de la destrucció del medi ambient. I Taltavull remarca que són temes que també preocupen l’Església.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha denunciat aquest divendres que ha rebut pressions i insults pel fet d'utilitzar el català de manera habitual en misses, actes litúrgics i fulls dominicals. El diari El Punt Avui ha avançat aquest divendres que el bisbe ha lamentat que "es tracta d'un fet més accentuat que fa uns anys i ho vivim de manera molt clara". Taltavull ha explicat que fins i tot el va increpar una persona després d'haver-li donat la comunió. "Em va dir de tot i jo vaig callar perquè no era el moment, però no hi tenia dret".

Era valencià, d’Ontinyent, on va néixer el 1931. Però es va identificar plenament amb les Illes Balears. Primer va ser bisbe d’Eivissa, i després de Mallorca, amb el pontificat més llarg de la història d’aquesta diòcesi. Li va correspondre el complicat procés de la Transició, i es va enfrontar al darrer governador civil franquista. Va dirigir l’adaptació de l’Església als nous temps en qüestions com el turisme, l’autonomia o la llengua. Recordam Teodor Úbeda Gramage quan es compleixen 50 anys de la seva designació com a bisbe de Mallorca (el 13 d’abril de 1973). A més, dia 18 de maig farà 20 anys del seu decés (l’any 2003).

El papa Francesc ha acceptat la renúncia del bisbe d'Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, com havia presentat ell mateix. Reig Pla es va veure obligat a presentar-la per edat, com marca el dret canònic, perquè va fer 75 anys. El Papa ha nomenat administrador de la diòcesi d'Alcalá el bisbe auxiliar de Madrid, Jesús Vidal Chamorro. El fins ara bisbe d'Alcalá de Henares havia protagonitzat diverses polèmiques els últims anys per les seves declaracions sobre l’homosexualitat i l’eutanàsia.

El capellà de Búger, Campanet i Moscari, Joan Femenia, va anunciar dissabte que abandonava el càrrec per amor, segons han informat mitjans locals. Aquesta decisió la va comunicar al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, dilluns. Ara han d'arrancar els tràmits burocràtics per tal que Femenia pugui deixar el càrrec de sacerdot, però el procés és llarg. Tot i això, no està obligat a deixar d'exercir immediatament.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha explicat aquest dilluns que es podrien acollir entre 80 i 100 persones procedents del conflicte d'Ucraïna al monestir de Lluc i a les instal·lacions del Seminari. A més, Taltavull ha destacat que continuen cercant més llocs per atendre refugiats.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa que les processons tornaran amb normalitat aquesta Setmana Santa, tot i que amb normes obligatòries per a alguns confrares. Per altra banda, el Bisbat calcula que hi participaran al voltant de 10.000 persones en les 200 confraries d'arreu de l'illa.

Antoni Vadell, un dels tres bisbes auxiliars de Barcelona, ha mort aquest dissabte a 49 anys, ha informat l'Arquebisbat barceloní. Vadell, nascut a Llucmajor (Mallorca), patia un càncer de pàncrees. Va ser ordenat bisbe el 2017 a la Sagrada Família.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha fet aquest diumenge una defensa de la presumpció d'innocència en l'homilia de Pasqua que ha recitat a la Seu. Cal recordar que Taltavull ha rebut una onada de crítiques arran de l'haver-se vacunat prematurament, el 5 de gener, en una casa sacerdotal reconeguda com a residència on no viu habitualment. La polèmica el va fer demanar perdó per la confusió i el malestar que havia pogut causar que hagués rebut la vacuna.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, es va vacunar contra el coronavirus el 5 de gener aprofitant que té un apartament a la residència de religiosos jubilats de Sant Pere i Sant Bernat, segons ha avançat aquest dilluns Ok Diario i han confirmat fonts del Bisbat a l'ARA Balears. Malgrat que no forma part de la població diana que ha de rebre la vacuna, el Bisbat ho justifica que Taltavull perquè té un apartament a la mencionada residència, al qual pot anar "en qualsevol moment". A més, s'assenyala que "forma part del grup de convivència" del centre i que per això se'l va incloure en la llista que va fer el centre, de manera que no s'hi ha "colat". Cal recordar que el bisbe, que farà 73 anys dijous, no pernocta a Sant Pere i Sant Bernat, sinó al Palau Episcopal de Mallorca.

És possible ser alguna cosa més en aquesta vida, després d’haver estat papa? Idò sí: bisbe de Mallorca. Aquest és el cas de Gil Sánchez Muñoz, Climent VIII (1370-1447), nascut a Terol fa 650 anys, de molt bona família. Va ser el darrer ‘antipapa’ -és a dir, papa no canònic- de Peníscola i hi renuncià el 1429 per reunificar el catolicisme; bé, per això i perquè li mancava suport polític.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha criticat –en ocasió de la seva homilia en la missa del Diumenge de Rams– les 'fake news' o "les notícies malintencionades", i ha defensat el principi de presumpció d'innocència, ja que és un "dret humà" i una "actitud cristiana".