Marc ha estat any rere any el nom més triat pels pares de nins nascuts a les Balears en les dues darreres dècades, i el 2024 no ha estat l'excepció. Durant l'any passat fins a 111 nadons es varen registrar amb aquest nom.

Amb regals a nadons, així vol el Consell de Mallorca reforçar la seva imatge i incrementar el sentiment de pertinença a l'illa de les famílies mallorquines. El departament de Presidència de la institució insular gastarà 15.000 euros sense IVA (la quantitat màxima per a un contracte menor de subministrament o serveis) en doudous –un peluix per a bebès– que regalarà als nadons que neixin a l'illa el 2025, juntament amb un escrit de benvinguda, segons consta al plec de contractació del Consell. En aquest document s'assenyala que la finalitat del regal és fer "un homenatge a les famílies i nadons" i "el reforç de la imatge institucional". "La distribució d'aquest material té l'objectiu de crear un sentiment de pertinença i reconeixement del territori", afegeix el document.

El primer infant nascut el 2025 les Balears nom Dylan Luis i ha nascut a l'hospital de Can Misses, a Eivissa, a les 0.52 h. El nadó ha pesat quatre quilos, segons ha recollit EFE.

L’any 2023 a Catalunya, segons dades de l’Idescat, per cada 1.000 naixements es van produir 3,73 morts perinatals, o sigui d’infants que van morir durant la gestació, el part o el primer mes de vida. Maria Teresa Pi-Sunyer és doctora en psicologia especialitzada en dol perinatal, aquell que viuen les famílies que perden el fill de manera terriblement precoç. Entre el 1995 i el 2020 va ser psicòloga del servei d’obstetrícia i neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

Hi ha famílies que, arribats als vuit o nou mesos de les seves criatures, comencen a preocupar-se si encara no han mostrat senyals de començar a gatejar. Preguntada sobre si és imprescindible per al seu desenvolupament primerenc que els infants gategin, la neuropediatra de l’Hospital de Sant Pau, Laia Turon, deixa clar que “no és imprescindible”. I assenyala que, de fet, hi ha molts tipus de desplaçaments abans de posar-se a caminar. "Tot i que és cert que la majoria de nens i nenes faran el gateig estàndard, és a dir, tocant a terra amb les mans i els genolls, la resta d'accions com ara arrossegar-se, reptar o culejar són totalment normals", afegeix. L’important, per tant, és que l’infant es desplaci a partir de certa edat, bé sigui arrossegant-se, reptant o com vulgui.

Després de seguir-se mútuament a Instagram, on compartien contingut similar sobre la maternitat, van quedar un dia per fer un cafè. Era l’any 2019. Des de llavors són amigues i col·laboradores i juntes han parit el pòdcast La vida secreta de las madres, que omple teatres quan va de gira, demostrant que es pot fer contingut d’èxit parlant de maternitats: "Nosaltres ja ho sabíem, que funcionaria, era la resta de gent que ho dubtava. Se n’ha de parlar encara que ens facin creure que no, que és de nínxol, però és mentida", reivindiquen.

El desenvolupament del llenguatge en els nounats és un procés complex, en gran part instintiu, tot i que els models que agafen de l’entorn, especialment dels cuidadors, i la interacció social també hi influeixen. Durant els primers dotze mesos de vida, els nadons passen per diverses etapes en què les seves vocalitzacions van creixent en complexitat de manera progressiva. Per descomptat, això és aplicable a infants neurotípics. Si presenten algun tipus de diversitat funcional o cognitiva, alguns d’aquests processos poden quedar alterats o modificats.

L’hora bruixa comença al voltant de les set del vespre i es caracteritza perquè el nadó es mostra molt inquiet, plora desconsoladament i sense motiu aparent, però... què la provoca? La pediatra i consultora de lactància IBCLC Hortènsia Vallverdú apunta que la causa exacta es desconeix. Així i tot, “probablement” el factor principal sigui que el nadó “ha rebut més estímuls dels que pot processar”.

Corre per les xarxes un vídeo humorístic en el qual es veu com un home que viu en una casa domòtica, on tot funciona per ordres de veu, intenta entrar-hi amb la cara desfigurada després d'una intervenció al dentista, i com que no pot parlar clar l'assistent de veu no reconeix les ordres que li dona, ni li obre la porta, ni li funciona res de res! Després de riure, molts reflexionem que real pot arribar a ser la situació.

L'influencer crudivegà rus Maksim Liuti ha estat condemnat a vuit anys de presó després de confessar que va deixar morir de fam el seu fill de 28 dies. Liuti, de 44 anys, va admetre que el seu fill Kosmos va morir de "pneumònia i desnutrició" després de no haver-lo alimentat bé. Els pares de la criatura van portar-la a l'hospital després que patís convulsions, però els metges només van poder declarar-la clínicament morta. Coneguts de l'influencer van declarar a la Comissió d'Investigació que portava el cas que Liuti "va ignorar les necessitats bàsiques del nen i que va intentar introduir-lo en una dieta prànica, en què les persones s'alimenten a través de la llum solar".

La introducció de l'alimentació complementària a partir dels sis mesos de vida dels nadons ha experimentat canvis recents i ara tot és una mica més senzill (o difícil, segons com es miri), perquè la introducció de tot un seguit d'aliments que abans es reservaven per a més endavant pel risc d'al·lèrgies es fa de manera més caòtica. En tot aquest reguitzell de productes que es poden donar a la canalla més petita n'hi ha alguns que no són recomanables, com la col, els espinacs, la borratja i la remolatxa, unes hortalisses que cal ajornar més enllà de l'any, segons recomanen els pediatres a les seves consultes en l'últim any.

Al tornar a la feina després de ser mare o bé quan s’inicia l’alimentació complementària, si encara es fa lactància materna acostuma a haver-hi dos moments que tenen el pit com a aliat, la nit i l’hora de la migdiada, quan els nadons necessiten la succió afectiva per relaxar-se. Si ens plantegem deslletar en aquests dos moments, cal tenir en compte, tal com apunta l'assessora de lactància IBCLC Alba Padró, que desvincular la teta de la son en infants menors d’un any “és molt complicat”. Ho és, continua, “perquè la succió aporta molt plaer i molta calma”. Abans d’aquesta edat, subratlla la també cofundadora de LactApp, “gran part de l'alimentació és nocturna”. En el cas de la migdiada pot ser més senzill, en tant que “la majoria, durant el dia, dormen en altres llocs i amb altres persones, bé sigui a l’escola infantil, amb els avis o amb un cuidador o cuidadora”, puntualitza Padró.

En una gàbia hi ha una rata i un enginyós mecanisme que li proporciona menjar quan prem una palanca. El primer cop, la rata prem la palanca per casualitat, però en veure el resultat ho torna a provar, i molt aviat està prement la palanca amb gran freqüència. Aquest és el paradigma de tota una teoria psicològica, el conductisme. El menjar és un “reforç positiu” i augmenta la freqüència de la conducta premiada; si el mecanisme deixa de funcionar i el menjar ja no surt, la rata prem la palanca amb insistència, fins que es cansa i ho deixa córrer: és el que es coneix com l’"extinció de la conducta".

Com ho fan els infants per aprendre rituals socials, com ara saludar familiars i persones conegudes amb dos petons, però no aplicar-ho amb desconeguts? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

Fa dues setmanes, la cantant Beth publicava en el seu Instagram que el seu nadó de dos mesos dorm set hores seguides. Això, però, no era cap excepció, ja que, segons explicava, amb els seus dos fills grans va viure exactament el mateix. Deia que no ho explicava per generar "enveja ni ràbia", sinó per mostrar que aquesta altra realitat "també existeix". El seu perfil es va omplir de seguida amb comentaris d’altres mares reconeixent que a elles també els hi passa, però que no gosaven compartir-ho per no generar "mal rotllo" amb altres pares.

Ser pare primerenc i tenir cura d'un nadó és apassionant i meravellós. Però també és un repte. I fer-ho sota l'amenaça de les bombes i el soroll de les sirenes antiaèries, encara més. Com a corresponsal a Jerusalem per a diversos mitjans –inclosa aquesta casa–, els primers dies de la guerra entre Israel i Hamàs van ser una voràgine de feina i tensió. De llevar-me a les sis del matí per preparar les primeres cròniques de ràdio, de bregar durant tot el dia amb informacions i històries colpidores, d'escriure matí i tarda pels mitjans digitals i en paper i d'acabar la jornada, ben entrada la matinada, amb connexions per a diverses televisions. Però també van ser dies de corredisses al refugi amb un nen de cinc mesos als braços, de sentir explosions sobre els nostres caps, de plors i biberons ben entrades les curtes nits i d'un neguit constant per un demà sempre incert.

Fa molts anys que sento la paraula “introduir” per parlar de l’alimentació dels nens (però no dels adults): “A quina edat s’introdueix el préssec?”, “M’han dit que li haig d’introduir els cereals”... S’haurien d’interpretar, esclar, com “introduir els cereals a la dieta i alimentació del bebè”. Però molta gent sembla que ho entén com “introduir els cereals a dins del bebè”, fer-li menjar sigui com sigui, amb insistència implacable, amb distraccions i enganys, amb dibuixos al mòbil, i més endavant amb premis, xantatges o amenaces. I no, ho sento. Els supositoris s’introdueixen, però els aliments es donen o s’ofereixen.

Fins als sis mesos es recomana que els nadons facin lactància materna o de fórmula en exclusiva. A partir d’aleshores, inicien l’alimentació complementària, que no és res més que anar introduint de forma progressiva fruites, verdures, carns i peixos, pasta i llegums en el dia a dia de les criatures. Fer el canvi en aquest moment respon sobretot a dos fets: que la lactància exclusiva no cobreix els requisits energètics d’aquesta edat i que es vol cobrir les necessitats d'oligoelements i minerals com el ferro, que en la lactància es troben minsament presents. A partir dels sis mesos, tal com explica Sara Serra, gastroenteròloga pediàtrica de l’Hospital de Sant Pau, també es produeixen “canvis a nivell psicomotor com que el petit comença a aguantar-se assegut, la qual cosa fa la deglució segura. Té la capacitat d’agafar objectes/aliments i dirigir-los a la boca i el reflex d’extrusió comença a desaparèixer, cosa que permet que l’aliment en format pastós o sòlid pugui ser empassat”. Un últim canvi té a veure amb la seva capacitat d’observació i és que, a aquella edat, els infants “al·lucinen quan veuen la resta de la família menjar”.

Al començament és tot tan desconcertant i encara més quan et trobes un nadó que té problemes per adaptar-se, que plora molt, que dorm poc. I llavors veus altres famílies que tenen la criatura dins del cotxet i que estan tots tan tranquils menjant-se una paella. En canvi, tu i el teu marit esteu desbordats, l’un agafant el nen que no para de bramar i l’altre engolint el menjar tan ràpid com pot mentre tota la gent del restaurant us mira.

Saber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.