Margot Sastre, presidenta del comitè d’empresa, fa 45 anys que treballa a l’antiga planta d’El Caserío. Propera a la jubilació, ha viscut totes les etapes i propietats des que el 1980 hi va entrar a treballar: la Industrial Quesera Menorquina, de la família Montañés; la compra, el 1992, per part de Kraft; la decisió, el 2008, de la multinacional de tancar la fàbrica; la lluita dels treballadors per trobar un comprador i impedir-ho; l’entrada de Rumasa el 2009; el concurs de creditors, i la societat laboral amb l’equip directiu que va donar forma a Quesería Menorquina i en garantí la continuïtat.

Quesería Menorquina, l’antiga El Caserío, torna a poc a poc als seus orígens després de deixar enrere la crítica situació, a un pas del tancament, que li provocà la sortida de Kraft el 2008, primer, i la gestió de la família Ruiz Mateos, després. Durant deu anys, entre 2011 i 2021, la societat laboral creada pels treballadors i l’equip directiu ha permès sostenir la planta de Maó, però sense sortir-se’n del concurs de creditors, fins que l’entrada de capital i de nous inversors li ha permès remuntar definitivament la situació.

Continuen les negociacions entre Quesería Ibérica i Quesería Menorquina per la compra de la fàbrica que en el seu moment va acollir la marca El Caserío. La factoria, ubicada a Maó, viu de nou amb incertesa aquests dies. Tot apunta que finalment l’operació es tancarà, però l’hermetisme és evident. De fet, la delegada sindical de l’empresa menorquina, Margot Sastre, no ha acceptat fer declaracions a l’espera de la finalització de les negociacions.