Aproximadament 200 veïns de Cas Capiscol s’han manifestat aquest divendres per dir “no a la delinqüència” i han reclamat “seguretat, civisme i respecte” i “solucions immediates” per a l’antiga presó de Palma i per a les gairebé de 300 persones que hi viuen. “Volem dur els nins a escola sense por”, “Un entorn segur també educa”, “La deixadesa posa en risc els nostres fills” i “Volem un barri cuidat, no oblidat” són algunes de les consignes que els manifestants han reclamat amb pancartes taronges.

El ple de Cort d'aquest dijous l'han protagonitzat les protestes ciutadanes. Totes assenyalaven el batle d'una manera o una altra com un dels culpables dels seus problemes. "Batle, hem de parlar"; "Martínez, triler"; "Batle, dimissió", han estat algunes de les consignes que s'han sentit davant la façana de l'Ajuntament de Palma, que estava protegida per la Policia Local. Segons han exposat fonts de Cort a l'ARA Balears, els agents de seguretat, que controlaven qui entrava a Cort i qui no, s'han hagut de posar taps per suportar el renou dels xiulets i de les sirenes dels policies locals que reclamaven un pla d'ordenació i que no han aturat de sonar des de les 10 fins a les 13 h aproximadament.

La regidora d'Infraestructures, Accessibilitat i Polígons Industrials de l'Ajuntament de Palma, Belén Soto, ha negat que darrere de la tala dels bellaombres de la plaça de Llorenç Villalonga hi hagi interessos econòmics, tal com varen assegurar alguns veïns que aquest dimarts varen protestar davant Cort en contra de la iniciativa de la institució municipal. Alguns veïns també sospiten que Cort hagi talat els arbres per donar més visibilitat a l'hotel que hi ha situat a la plaça o perquè l'establiment hi instal·li terrasses. En aquest sentit, Soto ha aclarit que ella no s'ha reunit "amb ningú" i ha considerat que "les suspicàcies" dels veïns són una cosa que "s'han creat" ells.

Una cinquantena de veïns –equipats amb olles, ratlladores de formatge, trompetes i culleres de fusta, entre altres estris– han protagonitzat una cassolada en contra de la tala dels bellaombres de la plaça Llorenç Villalonga que l'Ajuntament de Palma va dur a terme dijous passat. Els veïns han exposat que no creuen que Cort tallàs els 18 exemplars de bellaombra per "per risc de caiguda", tal com justifica el Consistori, sinó que apunten que hi ha "interessos econòmics darrere", ja que a pocs metres de la plaça hi ha un hotel.

L'Ajuntament de Palma talarà aquest dijous 18 bellaombres de la plaça de Llorenç Villalonga amb l'argument que "aquests arbres tenen risc de caiguda" i els substituirà per 20 arbres que encara no ha concretat de quina espècie seran. Tot i això, veïns i ecologistes no es creuen la justificació de Cort i consideren que es poden estudiar altres alternatives que no posin fi a la vida d'exemplars que ja formen part del paisatge de la plaça situada a pocs metres d'un hotel. "Es pot aïllar la diana de l'arbre per evitar que ningú estigui dins el radi d'acció d'una eventual caiguda de branques", segons proposa el president d'Amics de la Terra, Mariano Reaño. Els veïns de la zona han organitzat una cadena humana per aquest dijous a les 7 hores amb l'objectiu d'aturar-ne la tala.

L’Associació ANACA (Acord Nou per al Cable d’Alcúdia) ha anunciat que presentarà al·legacions al nou traçat terrestre del projecte PENBAL 2, publicat aquest dimecres al BOIB, i que oferirà assessorament a les persones afectades perquè puguin tramitar-ne les pròpies.

L'Ajuntament de Palma no es planteja "de cap manera" fer una recuperació de les llicències de galeres perquè això "suposaria un cost molt elevat" per a la institució municipal, segons ha informat avui la regidora d’Hisenda, Funció Pública i Govern, Mercedes Celeste. Que les galeres hagin d'evolucionar cap a un altre sistema és "voluntari", ha remarcat. Tot i això, ha assegurat que "si hi ha l'interès de fer-ho, l'Ajuntament hi donarà suport".

Maria (nom fictici d'una veïna del carrer de Manacor de Palma que demana l'anonimat) conta que cada vegada que ha de deixar el cotxe a l'aparcament públic que hi ha davall el parc Wifi li va el cor "a mil" perquè sovint s'hi troba "gent punxant-se, sang per les parets, pixades i excrements". Afegeix que això la fa sentir "insegura" a un lloc on considera que no s'hi hauria de trobar. "No és just que hagi de tenir por de deixar el cotxe al meu aparcament", recalca.

Més de 300 persones s’han manifestat davant el Parlament en el marc de la mobilització convocada pel GOB Mallorca i la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, entre altres col·lectius, contra els perjudicis que, a parer seu, es deriven de la llei d'obtenció de sòl a Palma. La protesta s'ha fet coincidir amb el ple extraordinari en què s'ha d'aprovar la norma. “Marga Prohens, especuladora”, “PP i Vox, govern de promotors” i “No és un Govern, és una promotora” han estat algunes de les consignes que els assistents han cridat entre xiulades i dits d’enmig a l’aire, en senyal de desacord amb la normativa. A la manifestació també s'hi han lluït camisetes verdes de suport a la llengua pròpia de les Illes.

La plataforma veïnal Stop Macrogranja Llucmajor: Sense Olors ni Mosques ha fet públic un comunicat per respondre el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, qui va defensar en el darrer ple del Parlament l'actuació "ràpida i eficient" del seu departament a la granja de gallines de Llucmajor. L'entitat ha denunciat la "falta de sensibilitat institucional cap als més de 7.000 veïns que fa més de set anys que aguanten olors nauseabundes de merda i plagues incessants de mosques que envaeixen les cases".

Cort preveu començar les obres del velòdrom del Tirador a finals del 2026 amb un pressupost inicial de tres milions d'euros i una durada aproximada d'un any i mig. Segons ha anunciat el batle de Palma, Jaime Martínez, aquest projecte "forma part del bosc metropolità de Palma que cerca crear un anell verd capaç d'enllaçar Palma amb la serra de Tramuntana afavorint la mobilitat sostenible i el contacte amb la natura".

Tancar-se a casa per la pandèmia de la covid, en molts casos, va voler dir descobrir els veïns. Adonar-se, per exemple, que el veí de dalt sempre toca el piano al matí perquè, fins ara, mai havies estat a casa en aquella franja horària. O que el gos del costat lladra més del compte. Això va provocar un augment exponencial de queixes i demandes de mediació per conflictes entre veïns. El 2020, el servei de Gestió Alternativa al Conflicte (GAC) de l'Ajuntament de Barcelona, encarregat de mediar en aquestes situacions, va rebre un 2.600% més de derivacions, sobretot de casos que van arribar en un primer moment a la Guàrdia Urbana. De 25 el 2019 a 686 el 2020. L'augment va ser tan gran que es van haver d'inventar les mediacions online. Amb la tornada de la normalitat, aquestes derivacions han anat a la baixa, però es mantenen en uns nivells molts superiors als de l'any 2019.

Els veïns de Santa Eugènia que viuen i conviuen amb el tragí diari de la carretera Ma-3040 ja no poden pus d’esperar solucions i el pròxim dissabte, dia 25, sortiran al carrer a manifestar-se. La convocatòria és a l’entrada de la vila, a la zona de la Rabassa, a les 11 hores. Així ho ha fet saber la plataforma Perill Ma-3040. Els integrants han seguit tota una sèrie de passes per reivindicar solucions. Primer van ser les peticions formals al Consell i a l’Ajuntament, després les pancartes, llavors la difusió a premsa i una petita concentració amb les càmeres d’IB3 en directe. Ara, però, ja s’ha arribat a un punt que aquestes petites accions no basten i amb el permís concedit per la Delegació del govern, el pròxim dissabte, dia 25 de gener, hi haurà aquesta concentració i manifestació al costat de la carretera que passa per Santa Eugènia.

Ara que els organitzadors i polítics ja han opinat sobre la Copa Amèrica, està bé que parlin els veïns.

Va amb una bata de tons blavosos, d’aquestes que venen als mercats, i segur que a sota només hi duu la roba interior. Aprofita la fresca del matí –són les set– per regar els testos, alineats al llarg de la façana. N’hi ha que són pots d’olives, n’hi ha de plàstic, i n’hi ha de terrissa. Tots estan al damunt d’un suport de fusta, ja s’endevina que per no fer humitats. Ara rega el gerani, tot florit, i aprofita per treure-li una fulla seca. Després, rega les dimorfoteques –aquestes flors que semblen margarides, i que creixen molt bé tot l’any– i les clavellines. De seguida venen papallones, potser atretes per l’olor. Tots els veïns d’aquest poble, com de tants altres, fan això amb perfecta naturalitat: exposen els testos al carrer i a les finestres de la façana principal.

Si es pot treure alguna conclusió positiva d’aquesta setmana que hem viscut intensament a Barcelona és que encara hi ha molts barcelonins als quals la marxa de la ciutat ens pot agradar més o menys, però segur que no ens és gens aliena perquè la sentim nostra. Això vol dir que més enllà d’estar amoïnats per l’impacte concret que tenen l’economia i la política municipal sobre el nostre barri o el nostre carrer concrets, tenim una idea de com ens agradaria que fos la vida a Barcelona.

Probablement, alguns dels veïns que protestaven contra la passarel·la de Louis Vuitton al Parc Güell tenen peces de roba o complements d’aquesta marca. La majoria, probablement, tampoc no té cap problema amb Louis Vuitton. Estem lluny d’aquells “indignats” que arran de la crisi del 2008 van aflorar i donar lloc a espais polítics de (suposada) extrema esquerra. Ara la reivindicació de classe no és només econòmica, com ho era aleshores, ni és exclusivament proletària. Ara la consciència de classe té més a veure amb la condició de veí, amb el respecte degut a aquesta figura. El barceloní que se sent ignorat o menyspreat, que veu que el barri se li arrabassa de les mans com Collboni amb la samarreta del Barça. Que veu com els espais es van regalant, vulgaritzant, despersonalitzant. No és només, ja, que al veí li costi continuar vivint a la ciutat, per la diferència creixent entre preus i salaris, sinó que sovint ja no hi vol viure perquè no la reconeix. El repte de Barcelona ja no té res a veure amb la seva marca. Ho he escrit més d’una vegada: Barcelona ja no ha de provar de ser més guapa, les guapes només tenen molts likes. Barcelona no necessita que se n’enamorin, sinó que l’estimin. 

Hi ha privilegis i privilegis. Quan un hi pensa, les monarquies venen immediatament al cap. Gaudeixen de molts privilegis, molts dels quals no es discuteixen en el seu propi país, per poc arrelada que sigui la seva legitimitat. Un paradigma de combinació de molts privilegis i molta legitimitat és la Corona britànica. Disposa de palaus esplèndids que li permeten estar confortablement aïllada de la curiositat d’aquells –tantíssims– que volen saber-ho tot sobre els seus membres. Però ben segur que s’estalvien molèsties que els ciutadans normals voldrien no tenir. Un exemple que em ve al cap aquests dies, quan es torna a parlar del nostre serpent d’estiu –l’ampliació de l’aeroport de Barcelona–, és el del soroll que fan els avions quan s’enlairen de l’aeroport del Prat i la resistència dels veïns de Gavà –Gavà Mar– i de Castelldefels que els ha permès guanyar recursos contra Aena i obtenir la inutilització parcial de la famosa pista llarga de l’aeroport. Sí, aquella que permetria que s’enlairessin molts més vols intercontinentals des de l’aeroport de Barcelona, tan necessaris per fomentar el creixement de l’economia catalana, però d'on no es poden enlairar per la por d’Aena de rebre querelles personals amb què els amenacen els nostres veïns per l’impacte acústic.

L'avanç amb les propostes inicials per a l’elaboració del nou planejament urbanístic d'Ariany s'ha presentat aquest dijous als veïns i veïnes del poble. La consellera de Territori, Maria Antònia Garcías, el director insular d’Urbanisme, Lluís Corral, i el batle del municipi, Joan Ribot, han exposat el document aprovat en sessió plenària per unanimitat; el qual estarà en exposició pública fins a l’1 de setembre.