Són temps d’emergència, en què trobar un habitatge que puguem pagar és més difícil que mai, gairebé impossible. No es tracta només de tenir un sostre sobre el qual dormir: l’habitatge té una dimensió que va molt més enllà, que forma part de les vivències emocionals de les persones. Hi ha cases que són llars, llocs de felicitat, acollida i refugi. Altres són simplement llocs de passada, amb una empremta limitada sobre les històries personals de qui ha passat temps entre aquelles quatre parets. Això és precisament el que explora el projecte Llars, del col·lectiu La forma dels somnis (format per persones del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu).

L’accés a l’emancipació juvenil a les Balears està prou condicionat pel lloc d’origen i pel gènere, però també per un context de precarietat laboral que dificulta la construcció de projectes de vida sòlids i independents. Així ho recull l’Anuari de la Joventut 2025, que assenyala que les diferències en l’accés a l’habitatge i la feina “mostren desigualtats estructurals que les institucions encara no han abordat amb prou contundència”.

Joves actius, saludables i compromesos. Aquest és el repte que es planteja el Consell de Mallorca per al jovent de l’illa i que desenvolupa mitjançant diversos programes que combinen salut mental, creativitat, natura i noves oportunitats. Amb aquesta aposta, la institució vol donar resposta a les inquietuds reals dels joves i oferir-los eines útils per al seu dia a dia, des del benestar emocional fins a l’expressió personal o el temps lliure de qualitat. En paraules del president del Consell, Llorenç Galmés, “tenim no només l’obligació, sinó la voluntat ferma de fer costat als nostres joves i contribuir al seu creixement integral. És, sens dubte, la millor inversió que podem fer per Mallorca: apostar pel talent, el benestar i el desenvolupament de les capacitats dels nostres joves”.

El català no ha desaparegut de la vida dels joves de les Balears. Se sent a les aules, en converses entre amics i dins moltes cases i entorns. Però ja no sempre surt tot sol. Cada vegada més, parlar-lo és una tria –i és aquí on es juga el seu futur immediat. L’èxit d’iniciatives com l’Acampallengua i la presència juvenil en les diades per la llengua mostren que el múscul es manté actiu i amb capacitat de mobilització. No és només una qüestió simbòlica: són espais on la llengua es practica, es reforça i es projecta cap al futur. Enguany, la primera edició del Correllengua Agermanat posarà a prova aquest compromís.

Un incident ocorregut aquest cap de setmana al casal de joves de Sant Francesc ha generat inquietud social a l’illa, després que diversos menors protagonitzassin un episodi de violència en un espai destinat a l’oci juvenil. Els fets han provocat reaccions de famílies, comentaris a les xarxes socials i un pronunciament del Consell Insular.

Prop de 150.000 persones viuen soles a les Balears i la meitat tenen menys de 60 anys. La solitud no és només una situació que afecti les persones grans, sinó que cada vegada més joves i adults resideixen sols a una llar. El filòsof maonès especialitzat en geografia Ferran Didac i Lluch augura, fins i tot, que la soledat no desitjada augmentarà un 62% a les Illes en els 15 anys vinents.

Control de mòbils, enviaments d’ubicació en directe, prohibició que el nòvio tingui amigues (o la nòvia, amics), i supervisió de la roba “per no ser provocatius”. Són dinàmiques que s’han estès entre molts joves i que trenquen amb el progrés de les darreres dècades en la manera d’entendre les relacions amoroses. Les noves generacions són, en molts aspectes, més conservadores que les precedents, un gir cap enrere que els centres educatius intenten abordar i combatre, tot i la potència dels missatges que reben fora de l’aula.

Els joves mallorquins d’avui en dia estan més en forma que els de fa una dècada. Així ho revela l’estudi Evolució de la condició física dels adolescents a Mallorca a la darrera dècada (2014-2024): quina és la situació actual?, elaborat pels investigadors David Carbonell Escalas, Jaume Cantallops Ramon i Josep Vidal Conti, inclòs en l’Anuari de l’Educació 2025. La recerca analitza l’evolució de dos indicadors clau de salut: el VO₂ màx, que mesura la capacitat aeròbica (capacitat del cos per utilitzar oxigen durant l’exercici físic intens), i l’IMC (índex de massa corporal), que reflecteix la relació entre el pes i alçada. A més IMC, més pes en relació a l'altura.

Les Illes Balears posaran en marxa un nou concurs d’oratòria amb l’objectiu de millorar les habilitats comunicatives i lectores dels alumnes de Secundària, Batxillerat i Formació Professional durant el curs 2025-2026. La iniciativa vol fomentar la seguretat i la claredat en l’expressió oral, una competència que el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, considera “una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu balear”.

L'Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB) ha llençat la segona edició del seu projecte de foment de lectura de premsa per a joves, que permet beneficiar-se d'una subscripció gratuïta trimestral a un diari balear. Aquesta iniciativa, subvencionada per la Direcció General de Joventut del Govern, inclou tots els diaris de les Illes i, per tant, és una bona ocasió per aconseguir una subscripció gratuïta trimestral de l'ARA Balears, el diari en català de les Illes. Aquí trobaràs l'enllaç de la subscripció.

"A les Balears no deim 'puta Renfe', deim 'puta TIB'". Així s’expressa un grup de joves a través del compte d’Instagram @no.mimporta, en referència a l’empresa que gestiona el transport públic de les Illes Balears. Cansats de la realitat que suposa moure’s per Mallorca amb autobús, han difós un vídeo en què denuncien "l’odissea" que implica utilitzar aquest servei de mobilitat.

L’autodenominada organització independentista Arran va publicar a les xarxes socials un vídeo que ha generat polèmica i reaccions diverses. L’enregistrament en qüestió inclou imatges d’una pintada de la façana de la Conselleria de Turisme, amb l’eslògan “culpables de la nostra misèria”, i la cremada de fotografies de la presidenta de la comunitat i d’alguns empresaris.

El nombre de persones que demanen tractament per abús o dependència de substàncies psicoactives (drogues) va augmentar un 20% el 2023, en comparació amb l'any anterior i fins a un 43% en relació amb l'any 2020. D'aquesta manera, es van superar les xifres anteriors a la pandèmia de covid. Segons dades difoses aquest dijous per la Conselleria de Salut amb motiu del Dia internacional de la lluita contra l'ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues, les Balears van registrar 2.547 admissions a tractament per abús o dependència de substàncies psicoactives durant l'any 2023, segons l'indicador d'admissions a tractament publicat recentment, principalment per consum d'alcohol, cocaïna, i cànnabis.

Una samarreta amb el lema feixista "Déu, pàtria i família" i les cames embolcallades amb una bandera espanyola amb l'aguilot preconstitucional. És la indumentària d'un dels manifestants d'aquest divendres al carrer Ferraz de Madrid, on té la seu el PSOE, en la protesta contra Pedro Sánchez. No semblava tenir més de vint anys. Desenes de grupets de joves, alguns clarament menors d'edat, van respondre a la crida de l'extrema dreta feta a través de les xarxes socials per exigir la dimissió del president del govern espanyol. Són aquests joves els que van entonar càntics franquistes amb més fervor i els que aixecaven reiteradament el braç per fer la salutació feixista. No és un fenomen exclusiu de les protestes de Ferraz, que s'han reactivat pel cas Santos Cerdán. S'han produït escenes similars en els últims mesos pels carrers de la capital espanyola en convocatòries del grup neonazi Núcleo Nacional i de la Falange Española y de las JONS.

L’experiència de compartir pis experimenta un procés d’individualització, amb companys que són quasi desconeguts. Els joves que conviuen al mateix habitatge moltes vegades no fan amistat, no interactuen entre ells i tendeixen a aïllar-se a la seva habitació. La imatge del pis compartit on tots sopen plegats i fan festes cada setmana està desapareixent fins a convertir l’habitatge en una mena d’espai impersonal on, lluny de conviure, els residents procuren no coincidir gaire i les habitacions passen a ser menjador i sala d’estar.