El Govern ha rebut una única sol·licitud de Formentera per accedir a les ajudes de 10.000 euros destinades a facilitar la compra d’un habitatge a joves de fins a 40 anys. Així i tot, la Direcció General d’Habitatge continua tramitant les sol·licituds i el termini per presentar-ne de noves es manté obert fins al 31 de desembre del 2027 o fins que s’esgoti el crèdit disponible.

Una família algeriana cerca Nouasser Abou Bakr Esseddik i el seu amic Chraita Noufel, tots dos de 27 anys i de professió repartidors, després que, segons el relat de diversos supervivents, s'haguessin llançat a la mar amb armilles salvavides per intentar arribar nedant a Formentera des d'una embarcació de migració irregular. La seva desaparició ja s'ha denunciat a Algèria, però encara no se n'ha confirmat el parador.

Mateu Català és un jove emprenedor manacorí de 24 anys, que fa uns mesos va arrencar MC Crono, una nova empresa de lloguer i venda de vehicles amb grans aspiracions de futur. Parlam una estona del mercat de lloguer i el futur del parc automobilístic mallorquí.

Un de cada quatre joves menors de 25 anys votaria ara mateix Vox a les eleccions generals. Ho diu el CIS, que en la seva darrera enquesta tradueix en xifres el que és una tendència creixent que anys enrere ja s’ha significat, encara amb més força, a altres països d’Europa, com França, Alemanya i Itàlia. La imatge de manifestants que freguen la majoria d’edat cantant el Cara al sol davant dels acampats a Madrid pels decrets Maricarmen a favor de l’habitatge ho ha evidenciat encara més. Ser punk ara és ser de dretes, confirmen els sociòlegs, que veuen en les xarxes socials i en la precarietat del mercat laboral i de l’habitatge la font de cultiu de la radicalització i polarització dels missatges i del moviment reaccionari que es manifesta entre la joventut.

M’agradaria tenir un ca. I sentir que la meva vida no és tan important. Tenir un animal ho fa tornar tot un poc més relatiu i converteix el temps en una unitat de mesura més democràtica. M’agradaria tenir una vida prou normal per descobrir que tot el que faig, al cap i a la fi, té la mateixa importància que pesar els 50 grams de pinso que ha de sopar el meu ca. M’agradaria poder-me permetre el luxe de les coses insignificants.

Les Balears viuen una situació paradoxal pel que fa a la formació i la feina dels joves. D’una banda, un 15% abandona prematurament els estudis; de l’altra, gairebé la meitat dels que treballen (el 48,9%) està sobrequalificada per a la feina que fa, segons l’Observatori d’Emancipació del segon semestre del 2025. Les dades apunten a dues dificultats: hi ha joves que deixen de formar-se abans d’hora i d’altres que, tot i continuar estudiant, no aconsegueixen una feina adequada a la seva qualificació, un fet que genera frustració. Són realitats diferents que, en conjunt, mostren les dificultats que té la joventut per completar la formació i trobar una feina que s’ajusti als estudis que ha cursat.

Només el 8% dels joves d’entre 16 i 29 anys de les Balears s’havien pogut emancipar durant el segon semestre del 2025. La xifra representa menys de la meitat que en el mateix període de l’any anterior i situa la taxa d’emancipació juvenil de les Illes per davall de la mitjana estatal, del 14,5%. Així ho recull l’Observatori d’Emancipació corresponent a la segona meitat del 2025, presentat aquest dimecres per Lucía Siles, representant del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), i Pau Emili Muñoz, president del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB).

La residència d’estudiants de la UIB està cada vegada més desbordada. “Hi ha més de 300 persones en llista d’espera. Cada vegada la pressió empitjora. L’habitatge està molt complicat”, admet la vicerectora d’Innovació i Transformació Digital de la UIB, Loren Carrasco. La residència disposa de 101 places i pràcticament totes queden ocupades cada curs per estudiants que ja hi viuen. Enguany, 85 estudiants han renovat la seva plaça. La pressió sobre l’equipament s’ha accentuat els darrers anys: el curs 2022-23 hi havia 185 estudiants en llista d’espera, una xifra que va augmentar fins a 215 a l’inici del curs 2024-25 i que ara ja supera les 300 persones.

Si ets capaç de caminar pel carrer amb el cap alt, veuràs una escena distòpica, que no hauries imaginat fa unes dècades. Persones i més persones que es desplacen mirant el mòbil, que han desenvolupat l’habilitat d’esquivar obstacles sense veure’ls, incapaces de contemplar el món que les envolta, llevat que el món estigui ficat en la petita pantalla que subjecten amb la mà.

Es diuen Joves d’Eivissa i es varen presentar en societat el gener passat; en la seva curta història ja han aconseguit aixecar certa expectativa; feia temps que, a Eivissa, no es veia un col·lectiu de gent jove amb la intenció d’organitzar-se i incidir en la vida política i social. Ho volen fer des d’un projecte identitari i crític amb el model econòmic que impera a les Balears. Hem parlat amb dos dels integrants de l’associació, Sílvia Ramón Torres (21 anys, educadora social) i Marc Serra Ramis (22 anys, estudiant de desenvolupament de videojocs). S’ha dit que els membres de la generació Z demostren un compromís social més profund que no les generacions anteriors, almenys en qüestions com la diversitat, la inclusió i la igualtat. Que aquesta entrevista en serveixi de prova.

El Govern prohibirà la venda i el subministrament de begudes energètiques als menors d’edat i vetarà la comercialització d’òxid nitrós, conegut popularment com a gas del riure, quan es destini a la inhalació amb finalitats recreatives. El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres un decret llei de mesures urgents en matèria de protecció de la salut pública que ara haurà de ser validat pel Parlament. La consellera de Salut, Manuela García, ha defensat les dues mesures com una resposta a dos "problemes de salut pública" que afecten especialment la població jove. "Totes dues prohibicions venen avalades per les dades i tenen el suport de la comunitat científica", ha assegurat durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern.

“Crec que puc ser la veu de la meva generació… O almenys una veu d’una generació” és la frase més icònica del personatge de Hannah Horvath a Girls, la sèrie escrita i protagonitzada per Lena Dunham i que ja és un dels millors relats generacionals de principis del segle XXI. En el cas de Mallorca, en plena dècada dels 2020, tot un cor d’artistes joves posen veu a la seva generació. Anna Picornell, Miquel Mas, Lluïsa Febrer, Josep Alorda i Mariona Jaume en són cinc. Amb la música, el teatre, el dibuix, el cinema i la dansa, respectivament, capturen el seu Zeitgeist (l’esperit d’una època, en alemany). El moment que els ha tocat viure –com a Hannah– els atorga aquesta dosi justa d’entusiasme, marcada per un realisme que no arriba a ser pessimista, i una necessitat de definir-se marcada per les xarxes socials.

L'Audiència Provincial de les Balears ha condemnat aquest dimecres els sis joves acusats d'humiliar i agredir un jove amb discapacitat intel·lectual a Manacor l'any 2021, després que tots hagin reconegut els fets en el judici celebrat per conformitat.

Són temps d’emergència, en què trobar un habitatge que puguem pagar és més difícil que mai, gairebé impossible. No es tracta només de tenir un sostre sobre el qual dormir: l’habitatge té una dimensió que va molt més enllà, que forma part de les vivències emocionals de les persones. Hi ha cases que són llars, llocs de felicitat, acollida i refugi. Altres són simplement llocs de passada, amb una empremta limitada sobre les històries personals de qui ha passat temps entre aquelles quatre parets. Això és precisament el que explora el projecte Llars, del col·lectiu La forma dels somnis (format per persones del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu).