Els Orbitans continuen amb el seu alternatiu camí teatral. Si el seu cau habitual han estat i són les barres de bar de no pocs carrers de Ciutat, fa poc exploraren un altre territori per a un altre tipus de dramatúrgies i, sens dubte, per al seu públic, ja consolidat. La primera prova va tenir lloc a l’habitació d’un hotel, l’Ars Magna, amb el títol de Píccolo. Un èxit. Per això un segon assaig, al mateix indret i amb no poques garanties, que amb el títol Estranyes visites ha escrit i dirigeix Javier Gato Matesanz, protagonitzada per Mariona Hauf i Joan Manel Vadell. 

Fa vint anys, a Eivissa era tema de debat què és o què no és una autopista. I no només de debat: de discussió, de disputa acarnissada. El macroprojecte d’ampliació de les carreteres de l’aeroport i de Sant Antoni, que va impulsar Jaume Matas en el seu segon mandat al Govern balear (2003-2007), va aconseguir que els eivissencs ens convertíssim en experts en mobilitat, carreteres i medi ambient. També va aconseguir que més de 20.000 persones, el 17 de febrer del 2006, sortissin al carrer en contra del macroprojecte. Ara, vint anys després, clubbers i residents travessen les autopistes blaves que Matas va encarregar (o autovies o desdoblaments o carreteres ampliades, com li vulgueu dir) per quedar-se igualment embossats a l’entrada de Vila. Ara, vint anys després, quasi ningú es recorda dels ‘antiautopistes’. Quasi. Ha volgut l’atzar o el destí que la dramaturga i filòloga Carme Planells guanyi el premi de teatre La Carrova (que es concedeix fora de les fronteres balears, a Amposta) amb l’obra Enlloc, una peça de teatre documental que vol retre homenatge a la històrica mobilització eivissenca entre els anys 2003 i 2006. La mobilització no va aturar les autopistes, però va tenir conseqüències polítiques: l’any 2007, tant Jaume Matas com Pere Palau (que llavors presidia el Consell d’Eivissa) varen perdre les eleccions.

En un pis de 80 metres quadrats de la plaça de Madrid, hi vivien sis persones: quatre germans, mare i pare. En alguns moments també hi havia la padrina. Era una casa amb renou, una gran terrassa, i mentre uns tornaven de l’institut, hi havia un nadó que plorava. Entre el germà gran i la petita de la casa hi ha 14 anys de diferència. “Em sorprèn com, enmig d’aquella casa caòtica, plena de crits i infants jugant, en Pep podia llegir, totalment absort. Tenia una capacitat de concentració brutal, era com si s’evadís”. En Pep és Josep Ramon Cerdà (Palma, 1971), dramaturg i professor. Ens hi acosta la germana petita, Margalida, coneguda al món de les xarxes com Madò Llucia.

Un padrí de Lluki Portas (Esporles, 1991), el matern, era farmacèutic i professor de Català. L’altre, Mudanzas Portas. Hi hem passat per davant milions de pics. Els seus pares varen néixer a Palma, però quan tenien 20 anys es varen instal·lar a Esporles. Es varen prendre la seva nova condició d’esporlerins amb rigor. La seva filla participava de totes les activitats possibles: dansa, boleros, solfeig, teatre. Va acabar a l’Esadib, on va coincidir amb una promoció diversa i generosa. Això la va marcar. Ha continuat col·laborant amb algunes de les persones amb qui va compartir classes, però sobretot amb Diego Ingold i Gal·la Peire, amb qui va crear la companyia Hermanas Picohueso. Comparteix casa i armari amb el també actor Josep Orfila. Duu els millors talla-vents de Palma. Juga a bàsquet. També forma part del Col·lectiu Güilis, amb qui fa teatre de i amb carrer. Parla i es maneja amb la determinació d’una fletxa tallant l’aire. A càmera lenta. Té sentit?

Victòria Cerdà (Palma, 2005) ha escrit sis obres de teatre. Ja n’ha dirigit i representat tres. Té només 19 anys. A sis va començar a assistir a les classes de la companyia XamoXamo a Binissalem. “Em vaig apuntar a teatre, en principi, només perquè els meus amics hi anaven. Era per fer alguna cosa amb ells, però vaig acabar quedant-hi per gust. Som l’única que hi ha continuat ja d’adulta. Fer teatre al meu poble em va canviar la vida”, explica. Una professora de l’institut va veure potencial en la seva manera d’escriure i li va lliurar un fullet per participar en el taller de veus emergents de dramatúrgia del teatre Principal de Palma. “Tenia 13 anys, era la més petita del grup. Podíem presentar-hi una obra. Vàrem fer una lectura dramatitzada, i professors i alumnes varen triar la meva. Aquí vaig pensar que potser podria dedicar-me a una cosa relacionada amb això”, prossegueix.

Eren les típiques nines que escriuen diaris, poemes o contes, i mai han renunciat a aquesta passió. Marta Barceló (Palma, 1973) i Marta Buchaca (Barcelona, 1979) s’han consolidat com a dramaturgues i guionistes de prestigi. Les seves obres s’han representat en diversos idiomes. Parlen de la família, l’amor, la malaltia i la mort: temes universals.

Per Nadal, als anys 80 i 90 hi havia un ritual indefugible per a molts mallorquins: anar al teatre Rialto de Palma a veure la darrera estrena de l’humorista Xesc Forteza. El veterà actor Joan Bibiloni, un habitual a les seves comèdies, explica les claus de l’èxit d’un dels grans mestres del teatre costumista illenc que, en un any, podia congregar prop de 10.000 espectadors: “En Xesc tenia un gran carisma. Sabia què volia el públic i l’hi donava. Feia riure els mallorquins d’ells mateixos i de coses del seu dia a dia. Coneixia molt bé el nostre caràcter. La seva figura recorda una mica la de Lina Morgan a la Península”.

Per a alguns els anys pesen i per a uns altres, empenyen. Entre aquests segons hi ha Produccions de Ferro, que aquest 2023 arriba no nomes als 25 anys de la seva creació, sinó que també celebrarà la xifra rodona d’un dels seus projectes més ambiciosos: la desena edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que farà enguany la primera trobada de tornejos d’arreu de l’Estat, amb participants de Catalunya, el País Valencià, Madrid o Galícia, entre d’altres. I aquest és només un dels plats forts del Festival de la Paraula, programació amb què la productora, nascuda l’any 1998 i liderada per Toni Gomila, Cristina Bugallo i Fàtima Riera, celebra aquest quart de segle impulsant, dinamitzant i fent créixer el món del teatre a les Illes Balears. 

Miquel Àngel Raió, Marina Salas, Aura Foguet i Pau Coya seran els protagonistes de la novena edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que torna aquest gener al teatre Mar i Terra de Palma. La primera semifinal serà el 13 de gener i hi competiran Raió i Coya. En la segona, el duel serà entre Salas i Foguet el dia 14 del mateix mes. La gran final (dia 21) enfrontarà els guanyadors de les dues semifinals. Enguany, el presentador serà l'actor Rodo Gener.

El dramaturg mallorquí Jaume Miró ha guanyat el premi Micalet de Teatre per la seva obra Caputxeta a Hamelin. Miró afirma que és "un reconeixement a una obra de ficció que explora emocions humanes i reflexions al voltant de personatges situats al límit". El jurat del guardó ha destacat d'aquesta obra "la seva claredat en la construcció de la història i per tractar-se d'una proposta estètica precisa i rotunda", com va assenyalar l'actriu Pilar Almeria, portaveu del premi. També s'ha remarcat l'univers propi "inquietant i suggerent" creat per l'autor.

Dilluns 17 d'octubre començarà la 4a Setmana de la Dramatúrgia a Palma amb l'objectiu de reivindicar les noves formes que ens ajuden a veure el món i apostar per les retrobades com a eix central. L'Ajuntament de Palma ha informat aquest dijous que serà una de les entitats col·laboradores i que la mostra d'art durarà del 17 al 23 d'octubre.

Novel·la negra, novel·la històrica, noves veus, poesia, els clàssics, biografies, còmic... Ni rastre d’edicions de teatre en les pàgines de recomanacions de llibres per Sant Jordi. Tampoc en articles que enumeren els “imprescindibles” de les vacances, els títols “ideals” de l’estiu. El teatre sempre és el gran oblidat en les llistes llibresques i, encara que hi ha un públic molt concret que n’és seguidor i sap on trobar les edicions –en català, a Arola Editors i a la col·lecció Dramaticles de Comanegra, coeditada juntament amb l’Institut del Teatre, per exemple–, no està de més recordar que el teatre també es llegeix, que fa estiu (i tardor i hivern i primavera) i companyia. I què se cerca, en una lectura, més que companyia i estímuls?

Lluki Portas, amb el projecte Dama Dicta-dura, i Rafel Gallego, amb Chocolate, són els dos dramaturgs seleccionats per a les residències del 2022 del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub; que compten amb la col·laboració del teatre Principal de Palma. Cada un escriurà el seu text: entre els mesos d’abril i setembre ho farà Portas, i de maig a octubre serà el torn de Gallego.

El cicle Diàlegs per a un abisme de l'Espai el Tub convoca quatre veus de la dramatúrgia contemporània a debatre. Són les de Llàtzer Garcia (autor resident de la Sala Beckett 2021-22), Toni-Lluís Reyes (autor resident del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub 2021-22) i Aina Tur Seguí (autora, responsable de Programació de la Sala Beckett i membre del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional). La conversa la moderarà Rafel Gallego (periodista i dramaturg).

Fa unes setmanes es va estrenar al teatre Principal de Palma La darrera opció, una obra produïda per Rata Cultura Expandida amb la col·laboració del Principal. El germen de la peça fou el text que Clara Ingold va presentar en la darrera edició del Torneig de Dramatúrgia i que va quedar finalista. Dies més tard, el mateix teatre de Palma anunciava que aquest 2022 coproduirà, juntament amb la companyia Cultural-ment, el text Escalar un gegant, de Bernat Molina, que va guanyar en l’edició en què va participar Ingold.

El Teatre del Mar ha presentat aquest dijous la programació per a la imminent temporada de tardor. L'any passat ja es va enfocar en apostar pel teixit illenc, i aquest any el teatre segueix amb la mateixa direcció, fomentant les produccions de proximitat. En concret, es tractarà d'11 espectacles i quatre residències durant tota la temporada.

Mentre té Magallanes.0 i Bernat rodant per diversos escenaris, dues obres de cadascuna de les quals s’han fet una vintena llarga de funcions en temps de pandèmia, Jeroni Obrador (Santanyí, 1979) no atura. Multiocupat, a punt de començar una nova edició del Festival S’Illo –des del 28 d’agost fins al desembre–, amb la responsabilitat dels serveis del teatre Principal de Santanyí o, entre d’altres, la gestió de les residències artístiques de Sa Talaia i Can Timoner, se li suma la creació d’Ànima. El dramaturg, especialitzat en teatroteràpia, ha fet que Ànima no sigui només l’obra tot just estrenada, sinó que la defineix com un ‘nou gènere teatral’ que –assegura– pot servir a qualsevol persona per autogestionar les emocions. 

El públic ha decidit que Bernat Molina és el guanyador de la setena edició del Torneig de Dramatúrgia. Tot i que encara no està confirmat, el text podria viatjar fins a Girona per participar en la pròxima edició del torneig del festival de teatre Temporada Alta. El text de Molina se centra en la relació entre un pare i un fill: "El bessó de l'obra rau en la importància d'escoltar els altres, ajudar-se i entendre's mútuament", ha dit el dramaturg, que no vol revelar-ne més detalls; la peça podria tenir recorregut més enllà del torneig.

Signa el text d’Anar a Saturn i tornar, un monòleg teatral que va assumir com un repte difícil: concebre na Rosa, una dona de 45 anys a qui dignostiquen un càncer de mama, i defugir els tòpics. La dramaturga Marta Barceló (Palma, 1973), lluny de convertir el personatge en guerrera o heroïna, narra com s’enfronta a la malaltia –“una de les maneres possibles”, diu– qui no té altre remei que fer-ho perquè estima la vida, “perquè ella no se’n vol anar”. L’obra es representarà, amb Marga López com a intèrpret, el 6 i 7 de febrer al teatre Principal de Palma. En parlam amb l’autora a la imponent sala del C.IN.E, el Centre d’Investigació Escènica, a Sineu, l’espai que codirigeix amb Biel Jordà per a l’acollida, promoció i internacionalització dels nous llenguatges del teatre, el circ i la dansa.