De recollir més de 600.000 firmes denunciant el tancament d'oficines bancàries a un pla entre govern espanyol i patronals bancàries per revertir l'exclusió financera. Així es podria dir que ha acabat la guerra que Carlos San Juan va començar a través de Change.org per reclamar als bancs un tracte més bo i més personalitzat cap als clients. L'acció d'aquest metge jubilat ha estat la gota que ha fet vessar el got de la problemàtica que fa anys que persegueix el sector financer i que va arrencar amb la crisi del 2008: un forat de 3.000 empleats i només 20.421 oficines bancàries a tot l'Estat, la xifra més baixa registrada des de l'any 1977.

Des de l'última crisi financera la recomposició del mapa del sector bancari espanyol segueix una tendència de concentració a marxes forçades, que ha generat que per cada quatre treballadors que en surten, només n'hi entra un de nou. Ho recull un informe de CCOO publicat aquest dijous sobre l'evolució de l'ocupació en el procés de reestructuració bancària a Espanya entre els anys 2008 i 2020.

La situació econòmica es deteriora i Mario Draghi no es vol aixecar de la cadira de president del Banc Central Europeu (BCE) sense fer tot el que calgui per mitigar-ho. Ja ho havia avançat abans d'anar-se'n de vacances d'estiu i aquest dijous ha confirmat que reactiva l'artilleria. El consell de govern del BCE ha aprovat un altre paquet de mesures d'estímul per donar una empenta a una economia de l'eurozona que flaqueja: es reprèn la compra de deute públic, s'encareixen els dipòsits als bancs i s'ajorna sense data l'augment dels tipus d'interès.

S'obre la porta a un nou revés del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra els abusos hipotecaris a Espanya. L'advocat general de la UE, Maciej Szpunar, ha conclòs aquest dimarts que l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH), que es va popularitzar en els contractes hipotecaris espanyols entre el 2003 i el 2005, pot ser considerada abusiva i no prou transparent. Contradiu d'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem del 2017 i fa el primer pas cap a un nou revés al sector hipotecari espanyol si, com passa en la majoria de casos, la sentència definitiva del TJUE sobre aquest cas va en la mateixa línia que les conclusions de l'advocat Szpunar, que admet que el mètode de càlcul d'aquest índex és "complex i poc transparent".

L'estalvi en fons d'inversió a les Illes Balears va arribar durant el 2018 als 3.752 milions d'euros, l'equivalent al 11,9% del seu PIB. Madrid, Barcelona, Biscaia, València i Guipúscoa concentren més del 50% de l'estalvi total estatal en fons d'inversió, mentre que a la Rioja, el País Basc, Aragó, Navarra i Castella i Lleó la inversió en aquests productes ja supera la tercera part del seu PIB, segons un informe elaborat per l'Observatori Inverco, a partir de la informació proporcionada per les societats gestores de fons d'inversió nacionals al tancament del 2018.

Gairebé un 10% dels bancs de la zona euro no han superat els tests d'estrès del Banc Central Europeu, ja que patirien problemes de capital. Tot i això, la mida reduïda d'aquestes entitats no posaria en perill el conjunt del sector bancari europeu, segons l'informe sobre les proves publicat aquest dimecres pel regulador monetari.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya entre el 2006 i el 2012, ha restat importància al milionari cost que va tenir per a les arques públiques el salvament del sistema financer espanyol. A dia d'avui el mateix Banc d'Espanya calcula que els diners que el sector públic ha perdut s'eleven a 40.000 milions, és a dir, el 70% dels diners que es van destinar a rescatar el sector.

Cap dels gairebé 40.000 milions d'euros que van aportar els ciutadans espanyols per salvar la banca van anar destinats a CaixaBank. De fet, i segons la mateixa entitat, aquesta va aportar 4.300 milions d'euros "de la seva pròpia butxaca" per rescatar altres bancs i caixes de l'Estat. Ho ha assegurat aquest dimecres el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, durant la seva intervenció en la comissió d'investigació del Congrés que investiga la crisi del sector financer espanyol.

Des dels seus flamants despatxos de Washington, Brussel·les i Frankfurt, els homes de negre de la Troika, la institució de tres caps formada pel Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, exigiren a l’inici de la crisi el tancament de les oficines menys productives de les antigues caixes d’estalvi. L’objectiu era recuperar la rendibilitat d’aquestes entitats i que els grans bancs es poguessin quedar amb el negoci. Però la realitat ha estat que una part d’aquestes retallades en les xarxes comercials l’han pagada els ciutadans, sobretot aquells que resideixen en els pobles més petits i en els barris marginals de les ciutats, que s’estan quedant fora del circuit bancari. Economistes i sindicats han alertat d’aquesta situació perquè creuen que aquest moviment produeix exclusió financera, l’avantsala de l’exclusió social.

Ara que l'economia creix de manera "impressionant", ha arribat l'hora de reduir l'elevat endeutament públic d'Espanya. Així es pronuncia el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves conclusions preliminars sobre l'anàlisi del sistema financer espanyol, que ha donat a conèixer aquest dimarts. Tot i que l'FMI avala el sostre de despesa aprovat per al 2018, que s'eleva un 1,3% respecte del 2017, aquesta institució apunta que és el moment de reconstruir les reserves en termes de política fiscal, per la qual cosa reitera, com ja és habitual, que cal apujar impostos. Per això esmena en part les últimes polítiques fiscals impulsades pel govern de Mariano Rajoy, que ha anunciat una rebaixa de l'IRPF i una contractació extraordinària de funcionaris, i ha flexibilitzat 1 dècima l'objectiu de dèficit per a les comunitats.