La Conselleria de Salut ha començat aquest dimarts la campanya de vacunació contra la grip i el covid-19 dirigida tant als usuaris com als professionals de les residències i dels centres de dia de les Illes Balears. En total, la vacunació s’adreça a 4.814 usuaris, 4.277 dels quals són residents de centres geriàtrics; 527 viuen en centres per a persones amb discapacitat, i 10 són pacients amb malalties cròniques, segons han informat la Conselleria de Salut i el Consell de Mallorca en sengles notes de premsa.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha declarat Mallorca zona afectada pel serotip tres de llengua blava. L'Executiu ha decretat l'emergència sanitària després de confirmar-ne un focus positiu a una explotació d'ovina de Bunyola, que té 156 animals. Tot i que només se n'ha detectat un únic focus, el Govern vigila dos casos de la mateixa zona sanitària que s'han comunicat durant aquest cap de setmana i dels quals s'enviaran mostres al laboratori estatal de referència d'Algete.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Vacunar-se contra l'herpes zòster pot reduir el risc de desenvolupar demència, segons un nou estudi. Els resultats d'aquesta nova investigació proporcionen les proves més sòlides que s'han trobat fins ara que algunes infeccions víriques poden afectar la funció cerebral anys més tard, i que prevenir-les pot ajudar a evitar el deteriorament cognitiu.

La Conselleria de Salut ha cridat a la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) tots els joves d'entre 12 i 18 anys de les Balears amb motiu de la celebració del Dia mundial de la prevenció del càncer de cèrvix.

"Veia que quan la meva filla respirava, la panxa se li enfonsava per davall les costelles. Alba era com un drap", recorda Bàrbara Rigo, la mare d'un nadó que a només dos mesos es va contagiar de Virus Respiratori Sincicial (VRS), la principal causa de bronquiolitis en els infants i també el responsable de l'ingrés hospitalari o en vigilància intensiva de la població infantil. La majoria d'hospitalitzacions per VRS es donen en lactants prèviament sans, ja que els bebès són més vulnerables a les infeccions respiratòries perquè el sistema immunitari no està completament desenvolupat.

El Ramon té 82 anys i fa cinc mesos li van diagnosticar càncer de pulmó. Estava molt cansat, les cames li pesaven i tenia dificultats per pujar les escales de casa. Els seus fills el van portar d'urgències a l'hospital, on li van trobar un tumor al pulmó que no es podia operar perquè el risc de complicacions era molt alt. A més, tampoc li podien administrar el tractament habitual que s'ofereix als pacients que no poden passar per quiròfan, ja que no era compatible amb el seu tipus de càncer. Els professionals li deien que l'única alternativa que tenia a la seva edat era fer sessions de quimioteràpia i radioteràpia, però ell volia anar més enllà i, finalment, li van proposar una última sortida: incloure'l en un assaig clínic que està provant l'eficàcia en humans de les primeres vacunes contra el càncer de pulmó.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

La companyia saragossana subsidiària de Grifols Araclon Biotech, especialitzada en la investigació de malalties neurodegeneratives, ha avançat "els resultats positius i encoratjadors" de la seva vacuna ABvac40 per a malalts en fases primerenques d'Alzheimer. La biotecnològica ha presentat el seu prototip d'immunoteràpia contra la demència lleu a la Conferència anual d'assaigs clínics sobre l'Alzheimer (CTAD, en anglès), a Boston, segons ha explicat aquest dimecres en un comunicat. L'assaig en fase 2 ha confirmat que el vaccí dirigit al pèptid Aβ40 –les proteïnes que s'acumulen a les neurones dels afectats per la demència– és segur i tolerable i, a més, induiria una "sòlida" resposta immunitària contra la malaltia, fins al punt, subratlla l'empresa, que n'alentiria fins a un 38% la velocitat de la progressió.

Una de cada tres persones (36%) que es van infectar de covid-19 i que van decidir no vacunar-se ja no tenen anticossos detectables un any després de la infecció. Aquesta falta de defenses contra el virus és encara més evident en persones més grans de 60 anys i fumadores. Aquesta és la conclusió més important d'un estudi coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) que es publica avui a la revista BMC Medicine, i que ha comprovat la seroprevalència en 1.076 persones d'entre 43 i 72 anys a Catalunya abans que la variant òmicron fos la predominant.

El Regne Unit s'ha convertit aquest dilluns en el primer país del món a donar llum verda a una vacuna contra el coronavirus específicament dissenyada per combatre no només la soca original de Wuhan, sinó també la variant òmicron, la més estesa a hores d’ara a Europa amb totes les seves diferents subvariants, i la més contagiosa.

La vacuna catalana contra el covid-19, de la companyia gironina Hipra, encara no ha rebut l'aval de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) per poder-se comercialitzar però, com ja va passar amb la resta de vacunes, la Comissió Europea s'ha avançat i ja ha acordat una compra inicial de fins a 250 milions de dosis. El contracte s'ha signat a través de l'Autoritat de Preparació i Resposta davant d'Emergències Sanitàries (Hera, en anglès), l'agència de compra conjunta creada arran de la pandèmia per coordinar les reserves de materials o la fabricació de vacunes i tractaments. Així, tan bon punt l'EMA doni llum verda a la vacuna gironina (una autorització que la companyia preveu que arribi després de l'estiu), un total de 14 estats podran disposar-ne, incorporar-la a la seva cartera d'immunògens disponibles i "garantir la màxima preparació" de cara a possibles noves onades a la tardor i l'hivern, segons l'eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Ara bé, això no significa que la UE hagi comprat 250 milions de dosis, matisen fonts de la companyia, sinó que n'ha aparaulat aquesta quantitat màxima i el total de vials que es podrien adquirir podria ser inferior.

El mes d'octubre. És la nova data prevista per la gironina Hipra per aconseguir l'autorització de la seva vacuna contra el covid-19. La directora d'I+D de la companyia, Èlia Torroella, ha exposat que esperaven rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments entre aquest juny i el juliol, però els han sol·licitat més dades. "La situació ha anat canviant i a cada moment s'han requerit exigències diferents, i en el nostre cas ens han demanat aportar més informació. Sabem el que volen, els ho aportarem, i estem convençuts que la vacuna formarà part dels plans de vacunació a la tardor", ha destacat la directiva, en referència als plans del ministeri de Sanitat de començar a posar la quarta dosi als majors de 60 anys i al personal sanitari passat l'estiu.

Tret de sortida a la tercera fase de l’assaig clínic de la vacuna d'Hipra contra el covid-19. Després de revisar els resultats de la fase 2b, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha aprovat que la farmacèutica gironina faci un pas endavant en la seva investigació. En aquesta tercera etapa, el nou sèrum es provarà en 3.000 voluntaris majors de 16 anys, amb la col·laboració de set hospitals catalans (Trueta, Clínic, Can Ruti, Vall d’Hebron, Mollet, HM Nou Delfos i Clínica Quiron), deu de l’Estat, dos de portuguesos i un d'italià. L'objectiu és comprovar si el nou fàrmac és segur i eficaç com a dosi de reforç en persones que n'hagin rebut d'altres marques. 

Una part dels francesos continua enfurismada per les paraules que, dimarts, va pronunciar el president Emmanuel Macron contra la població que no s'ha volgut vacunar. "Els fotré fins al final", va dir el mandatari. Aquest dissabte, i com a resposta a aquestes declaracions, desenes de milers de persones han sortit al carrer en diverses ciutats de França per clamar contra la pressió que l'Elisi està fent contra els contraris a posar-se la punxada pel covid-19. El ministeri de l'Interior els ha xifrat en 105.200, en localitats com París, Montpeller, Estrasburg, Marsella, Lió o Tolosa.

La vacuna de la farmacèutica gironina Hipra presenta “bons resultats i resistència” davant la variant òmicron, segons ha informat la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, durant una visita a l'empresa d'Amer (Selva). La companyia fa mesos que treballa en una nova solució i espera que a mitjans d’aquest mes pugui iniciar la tercera fase dels assajos clínics, si rep l’aval de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). En aquesta etapa es provaria en 3.000 voluntaris, amb la col·laboració de 15 hospitals de l’Estat i “d’altres països”, segons Morant.

La realitat és que de la nostra llengua en sabem menys coses de les que caldria. I, fruit del desconeixement i de la por, anem cantant les absoltes pel català sense pensar com posar-hi remei. Crèiem que la immersió lingüística a les escoles es complia i resulta que ni tan sols sabem quin percentatge de classes es fan en català. La justícia obliga a fer el 25% de les matèries en castellà i, ara, els qui són a l’escola diuen que, en la pràctica, tant de bo fos només una de cada quatre classes. Al pati i a les xarxes sembla que només hi ha una llengua dominant i una altra cada dia més minoritzada. Però ningú té xifres concretes. Només alguna estadística ens revela que el català va reculant als patis, a les xarxes socials i entre els joves. Hi ha més intuïció que ciència, a l’hora de fer aquestes anàlisis. Davant d’una realitat tan desenfocada, en canvi, hi ha qui decideix construir un relat fals i, de nou, impregnar-lo a l’Espanya més obtusa: el castellà està perseguit a Catalunya. Han calgut dues piulades desafortunadíssimes arran del cas de Canet perquè engeguin la maquinària que, a sobre, ens equipara amb el nazisme. Allò que ens indigna i que ens durà a manifestar-nos i a crear unes reunions per un pacte nacional per la llengua, és que els provocadors professionals, els think tank de la triple dreta espanyola, s’han coordinat per engegar aquesta campanya perillosa i pestilent. Se’ls enfot fomentar l’espiral de l’odi si en treuen rèdit electoral. Els importa un rave quines conseqüències socials tindrà a Catalunya aquest remolí pervers, si aconsegueixen fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa. Al capdavall, l’estratègia és aquesta i el català és, com altres vegades a la història, el comodí al qual s’aferren quan no tenen res més. Enterrat el Procés, els queda el català. La llàstima és que ells vagin tots a l’una i aquí, per variar, el nostre govern no sàpiga coordinar-se ni per fer front a una matèria tan sensible. De mal borràs, mai més ben dit.

]]>