Més de 30.000 immigrants sense papers a les Illes tenen ara la possibilitat de sortir de la invisibilitat. Des del 16 d’abril, les llargues coes als ajuntaments s’han convertit en la imatge de la regularització extraordinària impulsada pel govern d’Espanya. Fa mesos que preparen la documentació, però fins a darrera hora no varen saber que també necessitarien un certificat de vulnerabilitat, i això explica, en part, la saturació del sistema. “No entenc per què el volen, si tots els que estam sense papers som vulnerables”, reflexiona Abdou, senegalès de 32 anys. Malgrat això, la prioritat és clara. “Com si hem de perdre dies de feina: els papers són els papers”, assegura Khalid.

Els batles del PP de les Balears han reclamat aquest divendres la suspensió de la regularització extraordinària de migrants per l’impacte que, segons denuncien, té als ajuntaments. Consideren que el procés ha generat situacions de col·lapse als serveis municipals des del primer dia.

La portaveu de la plataforma 'Sí als creuers', Álex Fraile, ha carregat contra la manifestació que es va dur a terme diumenge passat a Palma per la saturació turística i ha assegurat que "els creuers no tenen res a veure amb la massificació, ni amb els problemes d'habitatges ni amb el col·lapse de les carreteres".

L'esborrany de la proposició de llei per regular l'entrada de vehicles a Mallorca en què està treballant el Consell insular contempla sancions de fins a 30.000 euros en cas d'incompliments molt greus.

El neoliberalisme no era ni nou ni particularment liberal quan es va imposar fa cinquanta anys. El seu gran avantatge era la seva marcada desviació respecte del liberalisme clàssic: encara que rendia acatament als pensadors liberals, no compartia ni el seu mètode ni la seva idea del mercat. Avui ens trobem a punt d'una altra innovació ideològica igual de profunda.

La primera victòria de Trump –un candidat aleshores improbable– va ser per un marge estret. La segona –després que se sabés què volia fer– va ser incontestable. Ara la guerra aranzelària i altres mesures de l'administració Trump ens poden sorprendre, però no és creïble que els votants americans siguin persones “primàries” que no entenen les conseqüències de les seves accions.

Una noia entra en una botiga, demana el que vol i quan mira el compte de PayPal per pagar s'adona que no té saldo. "Esperi un moment", comenta a l'home que l'atén. La noia obre un joc al seu telèfon anomenat Plinko, hi juga uns segons i ràpidament aconsegueix centenars de dòlars, que transfereix a l'instant al seu compte corrent i paga. L'home l'atura i li diu: "T'he vist fer això altres vegades, com t'ho fas per aconseguir els diners?" La noia li ensenya el joc: "És molt senzill, només has de recol·lectar premis al joc i ràpidament guanyes diners. És divertit i addictiu, jo hi jugo a tot arreu, també a la feina, i el millor és que en pots treure diners de veritat!"

“Les Balears mai no han cregut en el sector audiovisual, i sembla que ara es comencin a posar les piles, però no han canviat tant les coses com per poder dir que ja s’hi creu de veritat”. Així de contundent és Kiko Domínguez, president de l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears. I això que una de les prioritats en la nova etapa de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB), ara amb Diana de la Cuadra al capdavant, ha estat la convocatòria dirigida a les produccions audiovisuals, consensuada amb el sector i publicada fa només uns dies, amb un import d’un milió d’euros de dotació. “Per equiparar-nos amb Catalunya i València”, assenyala Domínguez, “el valor d’aquesta subvenció hauria de ser de tres milions i mig d’euros, tenint en compte el nombre d’habitants i el volum d’empreses que tenim. Estam parlant de comunitats que inverteixen tres vegades més del que s’inverteix aquí en l’audiovisual”, afegeix.

Preocupació al sector financer suís per la creixent competència d'altres països, com ara Hong Kong, Singapur o fins i tot els Estats Units. Segons el conseller delegat del banc UBS, Sergio Ermotti, el país alpí es troba en risc de perdre el lideratge mundial en la gestió de grans patrimonis.

La secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, ha assenyalat que a les Balears hi ha un consens social "suficient" per "impulsar amb força" una regulació turística que "millori la qualitat de vida dels ciutadans". Així ho ha exposat la secretària d'Estat aquest divendres en declaracions als mitjans abans de participar en la II edició de la jornada del Congrés Internacional 'La necessària harmonització entre turistes i residents' que té lloc a Ca n'Oleo.

Davant de la quantitat i la profunditat dels problemes que estem vivint aquests darrers anys, algunes vegades penso, i altres em pregunten, quina és la meva principal preocupació. Em costa donar una resposta concreta, i normalment contesto dient que el que més por em fa és si voldrem, sabrem i podrem acompanyar adequadament i finançar prou el canvi d’etapa que estem provocant i que alhora aprofitem i patim. No tinc cap dubte que la societat humana de la segona part del segle XXI serà molt diferent de com ha estat als segles XIX i XX, és a dir, de la societat industrial. Crec que hi ha sobretot tres causes que estan provocant aquests canvis: l’extraordinari progrés científic i tecnològic, l’explosió demogràfica i la globalització de tots els aspectes de la vida personal o col·lectiva. 

La sentència del Tribunal d'Internet de Pequín que diu que el contingut generat per una intel·ligència artificial pot estar subjecte a drets d'autor ha provocat un daltabaix en el món de la IA, sobretot perquè xoca amb les posicions adoptades en altres jurisdiccions importants, inclosos els Estats Units. De fet, aquesta és en part la qüestió: la sentència és un pas més en l'esforç de la Xina per superar els EUA i convertir-se en un líder mundial en IA.

La intel·ligència artificial està expandint-se ràpidament. La gent està utilitzant IA generativa i models de llenguatge gran (LLM, en anglès) per crear nous serveis i dur a terme tasques existents, i la tecnologia subjacent avança ràpidament. Tal com observa l'economista i premi Nobel Michael Spence, aquesta onada d'implementació podria produir guanys de productivitat significatius, després de gairebé dues dècades de creixement poc brillant. Cada dia es publiquen notícies com el recent anunci de Google que la seva IA ha ajudat American Airlines a reduir els deixants de condensació (els rastres que deixen els avions al seu pas) en un 54%, i reduir així la petjada climàtica de cada vol.

Katharina Pistor (Friburg, Alemanya, 1963), catedràtica de dret comparat de la Universitat de Colúmbia, és una de les grans expertes a escala mundial sobre com la llei i el dret afecten l'economia. La jurista ha publicat en català el seu últim llibre, El codi del capital (Edicions Saldonar en col·laboració amb la Fundació Irla), en el qual analitza com el sistema financer està sustentat en un grapat d'institucions legals que li donen forma, però que alhora fan possible que es repeteixin les crisis i es perpetuïn les desigualtats.

A finals de maig l’agència del medicament dels Estats Units va aprovar que Neuralink, una de les empreses de típic dolent de James Bond de les que a Elon Musk li agrada dirigir, iniciï estudis amb implants cerebrals en pacients humans. En aquesta fase, els objectius i la justificació de tot plegat són estrictament mèdics: trobar maneres de guarir malalties neurològiques com ara la ceguesa, l’autisme, la depressió, etcètera. Però Musk, que mai deixa passar una oportunitat de proferir declaracions de guru-cunyat, ha promès que aquests xips canviaran la condició humana. En una presentació, Musk va posar exemples com ara que, en el futur, Neuralink ens permetrà guardar el record d'experiències sexuals al núvol, i, per als més atrevits, enviar-les als nostres amics, i tot plegat “directament”, sense la mediació alienadora del llenguatge.

"Les despeses de gestió immobiliària i els de formalització del contracte seran a càrrec de l'arrendador". Aquesta és una de les novetats que van entrar en vigor amb la llei estatal d'habitatge: l'adeu dels llogaters a fer-se càrrec dels honoraris. Des de la seva entrada en vigor el passat divendres 26 de maig aquestes despeses ja no poden ser reclamades als inquilins, sinó que les han d'assumir els propietaris. De fet, abans de la llei d'habitatge i amb la llei d'arrendaments urbans a la mà, llogar un pis i que la immobiliària et cobrés ja era il·legal si el pis era d'una empresa, i no d'un propietari particular.

1. La novetat. És evident que els salts tecnològics han marcat el progrés humà i cada cop han provocat rebombori. I és ridícul reduir-ho a la simple divisió entre conservadors –gent atrapada pel pànic als canvis i la por a perdre estatus– i progressistes –gent agosarada que atrapa l’oportunitat sense por–. És una obvietat que tot salt tecnològic genera oportunitats però també riscs. Les tecnologies –almenys fins ara– no van soles, algú les fa servir per fi de bé, o per mal. Creure que un avenç tecnològic és bo per si mateix és una estupidesa. Depèn de l’ús que se’n faci. L’energia nuclear pot servir per il·luminar el planeta o per fer saltar la humanitat a trossos.

Aquesta setmana ha estat notícia que París no renovarà les llicències dels patinets elèctrics compartits a causa dels resultats d'una consulta popular. Un rotund 89% dels vots contraris als patinets acaba amb gairebé cinc anys de servei. Encara que la participació hagi estat molt baixa, del 7,5%, aquests ginys només representen un 0,5% dels desplaçaments quotidians de la capital. 

És bastant corrent sentir ciutadans que mostren impotència quan qualifiquen les actuacions d'alguns governs, d’aquí i de fora. Experiències viscudes personalment, i notícies que ens arriben d’arreu, alimenten aquesta sensació. Sovint s’atribueix la impotència a la incompetència de les persones en els càrrecs polítics, cosa que en molts casos pot ser veritat. Però hem d’acceptar que també hi ha altres causes. Entre elles, la profunditat i la velocitat dels canvis i reptes a què estem fent front, i la dificultat de fer previsions sobre el futur. Penso que ni els polítics ni els ciutadans en som prou conscients i, encara que ja ho he fet altres vegades, vull fer una petita anàlisi de dos d'aquests reptes, que considero importants i creixents.